EM - EU Menorca

Imprimeix

COMUNICAT D'ESQUERRA DE MENORCA ENTORN DE LA INTERVENCIÓ EN L'ACCÉS A CALA PILAR CONTEMPLADA EN EL PROJECTE DE MILLORA DE LA CARRETERA ME-1 FERRERIES-CIUTADELLA

on .

Compartir a Facebook

alzinaEn relació amb la polèmica sorgida entorn de la intervenció efectuada entorn de l'accés a Cala Pilar contemplada en el projecte de millora de la ME-1 Ferreries-Ciutadella, Esquerra de Menorca vol expressar el següent:

  1.    El projecte disposa en el seu conjunt del vistiplau de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (CMAIB), encara que, no obstant això, aquesta recomana, entre altres mesures, especial cura en els esbrossis de matolls per la possible existència de nius d'aus protegides o vulnerables (no actuar preferiblement entre 1 d'abril i el 31 de juliol), en la prevenció d'incendis (no actuar preferiblement entre 16 d'octubre i el 30 d'abril), especial cura al risc de proliferació d'escolítids en intervenir massa forestal que queda danyada o afeblida pel treball de les màquines, compensació de l'impacte del projecte mitjançant la restauració d'una superfície equivalent a la superfície finalment afectada de cada Hàbitat d'Interès Comunitari (HIC), així com respectar les espècies protegides al Catàleg Balear d'Espècies Amenaçades i d'Especial Protecció i les Àrees Biològiques crítiques.

  2.    La zona d'actuació de l'enllaç de Cala Pilar reuneix diverses figures de protecció en el seu entorn (Xarxa Natura 2000, ANEI, ARIP, encinares protegits) el que la fa especialment sensible a qualsevol intervenció.

  3.    D'altra banda, en els annexos del mateix projecte, en el punt 5.1.2 Impactes sobre el Medi Biòtic s'indica: A més, si no és va amb cura, podrien veure's afectades unes 6 alzines (Quercus ilex) de petit i mitjà port, quasi totes presents a les rodalies de l'enllaç que es vol reformar per a l'accés al camí de Sant Felip i a les cales del Pilar.

Així mateix en el punt 6.6 Mesures correctores, al seu apartat de vegetació sobre impactes sobre el mitjà biòtic, s'indica que: A la intersecció d'accés al camí de Sant Felip (cales del Pilar) que és reforma, es posarà especial esment a no afectar els 5 exemplars d'alzina que hi ha adjacents.

A la vista de tot això, Esquerra de Menorca entén que:

  1.    El projecte actual en el seu conjunt millora l'anterior quant a consum de territori i a impacte paisatgístic, la qual cosa pot considerar-se positiu encara que mantinguem dubtes, àdhuc no estant en contra de la millora de la carretera, sobre la magnitud exacta de les actuacions en curs.

D'altra banda no compartim ni acceptem de cap manera les crítiques oportunistes abocades pel PP, un partit que entén l'obra pública com un negoci particular i no com una prestació de serveis.

  2.    Quant a la zona objecte de polèmica, creiem que no s'han tingut en compte algunes de les recomanacions de la CMAIB relatives a dates d'actuació (avifauna, incendis, plagues), la qual cosa valorem negativament a pesar que s'hagi argumentat que s'ha actuat en aquesta època atès que la zona és procliu a les embassades a la tardor el que dificultaria el treball de la maquinària pesant. Els treballs forestals realitzats (particularment trasplantaments) tenen una molt baixa probabilitat d'èxit com sap qualsevol treballador silvícola pel qual creiem que han prevalgut altres criteris als estrictament lligats a la conservació de la naturalesa. Així mateix la col·locació en una filera dels ullastres i alzines trasplantades tenen més que veure amb un treball de jardineria que amb un de restauració paisatgística que ha de tenir en compte que un bosc és un ecosistema divers compost de diferents estrats de vegetació distribuïts de forma irregular, alguna cosa que s'hauria de contemplar especialment en estar aquesta zona situada en un entorn sensible i catalogat com a tal en les seves diferents formes de protecció.

  3.    Així mateix hem de valorar negativament la informació confusa que s'ha proporcionat des del Consell entorn de les alzines talades i trasplantades, xifres que no semblen concordar amb la realitat i de cap manera amb les exposades en els annexos del projecte. Sembla sens dubte que hi ha hagut una sobreactuació en aquesta zona, desgraciadament irreversible.

  4.    Finalment, entenem que més enllà del conflicte suscitat s'hauria de fer una reflexió profunda sobre el model territorial que es vol per a la illa. Un model que ja ve expressat en el PTI i que alguns estan obstinats a destruir i que uns altres no defensen amb la necessària força. Hem de parlar d'infraestructures, sí, però també de mobilitat, de quin projecte de mobilitat volem en una illa declarada Reserva de Biosfera, hem de repensar l'ús actual del vehicle privat i la implementació del transport públic com a alternativa a aquell. Hem de reflexionar sobre els usos del territori, de la seva capacitat de càrrega, cada vegada més al límit per l'afluència excessiva de visitants estiuencs. Hem de pensar en la diversificació de l'economia illenca, obrir el debat sobre altres iniciatives econòmiques més enllà del turisme, tot això en un context de defensa de les condicions laborals de les persones treballadores, cada vegada més precaritzades. Les infraestructures estan al servei dels ciutadans i no solament per atendre una sola activitat econòmica. La seguretat és el criteri que es maneja per justificar millores en les infraestructures i podem estar d'acord en això però sempre que aquestes actuacions tinguin a veure amb una visió integral del territori en el qual es manegin altres criteris que permetin analitzar la realitat espacial i social de cada moment i que puguin posar fre a l'actual consum desmesurat del territori, a un ús intensiu que genera en aquestes èpoques estivals un impacte sever sobre els recursos naturals limitats de l'illa i que, de vegades, perduren per sempre.

Imprimeix

Juanjo Martínez: «L'ampliació de la incineradora de Son Reus no és la solució»

on .

Compartir a Facebook

La incineradora de Son Reus arriba al màxim de la seva capacitat per emmagatzemar les cendres que produeix, segons l'empresa concessionària en un any es quedarà sense espai. La mateixa empresa ha reclamat, al Consell Insular de Mallorca, l'ampliació dels dipòsits de cendra.

La incineració és una de les tècniques més agressives amb el medi ambient, és per això que des del primer moment EUIB es va posicionar en contra de la construcció d'aquesta planta d'incineració i hem participat activament en la lluita per tancar-la i convertir-la en una planta de reciclatge.

IncineradoraNo es tracta solament d'una queixa sense proposta, des d'EUIB creiem que en favor de la sostenibilitat de l'Illa hem de caminar fermament cap a la reducció de residus, fins a arribar als objectius «Residu 0». Això és una proposta política, ambiciosa i molt treballada, en concordança amb els nostres ideals ecologistes.

Juanjo Martínez ha declarat: «L'ampliació de la incineradora de Son Reus no és la solució, fa anys que liderem la proposta de convertir Son Reus en una planta de reciclatge que és molt més sostenible i menys nociva pel medi ambient. No entenem com una illa com Mallorca pot comptar amb la incineradora més gran de tot el mediterrani, i no ho entenem perquè no és coherent amb el model d'illes que volem ser.»

Així mateix, des d'EUIB es sol·licita al Govern que estudii la possibilitat de rescindir el contracte de concessió a TIRME per la seva irresponsabilitat ecològica, tot i que és conegut públicament que tenen un contracte blindat, s'ha d'estudiar la manera legal per aconseguir-ho.

Imprimeix

COMUNICAT SOBRE LES NOVES TARIFES D'AIGUA EN EL MUNICIPI DES CASTELL

on .

Compartir a Facebook

Arran de la implantació, a finals de 2016, d'una planta de nitrats en el municipi des Castell per solucionar els greus problemes de qualitat de l'aigua que sofrien els seus veïns, l'Ajuntament d'aquesta localitat es veu en la necessitat de fer una revisió de les tarifes a causa del deute generat per la construcció i engegada d'aquella.

L'equip de govern, format per PP i PI, va estar en un primer moment disposat a buscar el consens amb l'oposició, PSOE i Som Es Castell, per arribar a un acord que repartís de forma equitativa el cost de l'obra entre els veïns. Però el sistema de repartiment tarifari que al principi semblava que seria l'adoptat amb l'acord de totes les forces polítiques es va trobar de sobte amb el rebuig d'aquest equip de govern.

Aquest acord partia del principi segons el qual ha de pagar més qui més consumeixi, principi que sembla sens dubte lògic i sobretot just. A més un dels objectius era buscar la reducció del consum, una cosa imprescindible si tenim en compte la disponibilitat limitada de recursos hídrics de l'illa.

PP i PI han presentat un altre model tarifari que afavoreix a aquells que consumeixen més de 100 m³ mensuals, ja que l'augment del preu en el seu tram serà solament del 14,8% enfront dels consumidors del tram entre 25 i 50 m³ (on es troben la majoria dels veïns) que veuran augmentada la seva tarifa en un 114,6%. Si tenim en compte que comerços i hotels poden desgravar la despesa en aigua dels seus beneficis, sembla clar a qui afavoreix aquesta revisió de tarifes.

Cal preguntar-se per què l'equip de govern de l'Ajuntament ha trencat l'acord amb l'oposició i implantarà les noves tarifes que no ofereixen precisament avantatges ni als ciutadans ni als recursos naturals de l'illa. L'única explicació possible és la claudicació de l'equip de govern davant les pressions d'Hidrobal, l'empresa concessionària, i els grans consumidors, particularment els hotels i alguns restaurants.

A l'anterior legislatura EM va treure avant una moció per una gestió adequada de l'aigua, potable en la qual s'indicava entre altres coses que s'havia d'incorporar en el rebut de l'aigua trams en relació amb el padró d'habitants per habitatge, amb l'objectiu de millorar el repartiment i eficiència de la despesa d'aigua, agafant com a base la quantitat de 100 litres per dia i persona, vigilar i controlar de manera decidida l'aigua que hi ha a la depuradora municipal per poder actuar de manera immediata en cas que contenguin materials que la depuradora no pugui destriar, fomentar la participació ciutadana pel tractament del tema de l'aigua, instar al CIM a posar decididament en marxa el consorci d'aigües insular. De manera poc comprensible aquesta moció aprovada no va ser portada a la pràctica en aquesta nova legislatura per la falta de suport actual de l'oposició i el desmarcatge del PI que la va recolzar llavors.

Davant la situació actual, i lamentant que es perdés aquella oportunitat de tirar endavant els objectius d'aquella moció progressista, Esquerra de Menorca entén que no hi ha un altre mitjà per remeiar els mals de la proposta de l'equip de govern que tornar a l'acord consensuat i al principi que ho inspirava. Però a més, per evitar aquests excessos, EM no renuncia i aposta de manera decidida per la remunicipalització del servei de distribució i manteniment d'aigua, no solament as Castell, sinó a tota l'illa, enquadrada en un consorci públic, com a única fórmula de garantir un servei de qualitat als ciutadans, al marge dels vaivens d'uns preus i unes tarifes que sempre estan pensades per afavorir a uns pocs. Els serveis bàsics com l'aigua o l'energia no poden ser privats, ja que fomenten el consum desmesurat per augmentar els guanys empresarials. Solament el sistema públic és garantia de salvaguardar drets de les persones i preservació ambiental.

Esquerra de Menorca - Esquerra Unida

Imprimeix

COMUNICAT D'ESQUERRA DE MENORCA SOBRE EL VETO DEL GOVERN A LA PROPOSICIÓ DE LLEI APROVADA PER UNANIMITAT PEL PARLAMENT BALEAR CONTRA LES PROSPECCIONS PETROLIERES

on .

Compartir a Facebook

El Govern central ha tornat a utilitzar un estratagema per bloquejar la tramitació d'una llei balear, al Congrés dels Diputats, on no té majoria. Ja ho va fer en ocasió de la proposició de llei sobre la tarifa plana per als vols interinsulars. Es tracta d'utilitzar la Taula del Congrés, on compta amb el suport constant de C's, com a parapet davant iniciatives que no resulten del seu grat. Una forma gens democràtica de furtar el debat sobre propostes consensuades per tots els partits d'una comunitat autònoma.

La raó que s'esgrimeix és que aquesta proposició de llei suposarà tant un increment dels crèdits com un descens dels ingressos pressupostaris. En el cas dels ingressos, la minoració es produiria per no cobrar els impostos i taxes derivats de l'activitat inherent a les prospeccions i quant a l'augment dels crèdits es referiria a les possibles indemnitzacions que exigirien les empreses concessionàries per no satisfer els seus objectius de beneficis.

Resulta sorprenent d'una banda que el Govern hipotequi el futur social i econòmic de les Illes Balears a uns ingressos pressupostaris quantificats per ell mateix en 4,7 milions d'euros. D'aquesta forma, unes illes que tenen en el turisme una de les seves principals fonts d'ingressos i ocupació han d'arriscar-se al fet que potencials accidents, derivats de les activitats petrolieres, posin el seu futur en permanent risc.

Resulta també sorprenent que el Govern doni per fet que les empreses concessionàries vagin a denunciar a l'estat per lucre cessant. D'ençà que, sota el govern de Felipe González, Espanya s'adherís al Centre Internacional d'Arranjament de Diferències relatives a Inversions (CIADI) del Banc Mundial, les inversions de les empreses –i dels grups financers que operen en elles- queden protegides per elevades indemnitzacions –xifres per sobre de la pròpia inversió- en cas de cessament o modificacions de les condicions contractuals. Existeix la possibilitat de pledejar en cas de disputes entre inversors i administració però sembla que el Govern, sempre atent als interessos de les grans corporacions, renúncia directament a això amb les seves declaracions i entén que hauria de pagar-se en cas d'admetre la proposició de llei balear.

Aquesta última situació ens recorda que el tractat comercial entre la UE i Canadà, que demà dijous pot veure's ratificat al Congrés dels Diputats, contempla un mecanisme de resolució de disputes entre inversor i estat, el ICS (Investment Court System), que elevarà a rang de norma europea el poder de les grans corporacions empresarials i la seva supremacia sobre les decisions democràtiques dels parlaments. En el cas balear que ens ocupa, amb la proposició de llei presentada, sobre el conjunt de tots els representants polítics triats, inclòs el PP.

Imprimeix

Esquerra de Menorca dóna suport a les concentracions populars davant les seus del Partit Popular

on .

Compartir a Facebook
Després d'una setmana nefasta, pel que fa a corrupció en el Partit Popular, la ciutadania ha dit prou; és per això que es van convocar arreu de l'estat diverses concentracions enfront de les seus del PP.
 
Cada dia es destapen nous casos de corrupció, cada dia més imputats, el primer partit imputat en una trama de corrupció de la història, participant de 35 trames diferents i més de 850 càrrecs imputats.
 
Alguns dels imputats que surten cada dia als mitjans de comunicació són: Ignacio González, Rodrigo Rato, Luís Barcenas (Luís, se fuerte!, Francisco Granados, Ángel Acebes, Francisco Correa, Carlos Fabra, Francisco Camps,...
 
Però no hem d'oblidar que a les Illes Balears comptem amb un gran nombre de casos oberts relacionats amb el PP com: Cas Bonsai, Cas Inestur, Cas Palma Arena, Cas Nóos, Cas Andratx, Cas Cañellas, Cas Scala, Cas Bitel, Cas Turisme Jove, Cas Ibatur, Cas Funerària Palma, Cas Xoriguer, Cas Nerer,.. Amb noms com: Jaume Mates, Llorenç Brondo, Avel·lí Casasnovas, Antònia Gener, Antonia Salord, Miquel Nadal, Rafael Durán, Eugenio Hidalgo, Jaume Porsell, Josep Juan Cardona, Joan Flaquer, Marina Sans, Gabriel Cañellas, Catalina Soler, Antònia Ordinas, Rodrigo de Santos, Aina Castillo,...
 
Aquests són alguns dels casos que ens volen vendre com a "aïllats", però la ciutadania hem dit prou! Això no són pomes podrides, és un pomer contaminat pel virus de la corrupció.
 
És per aquest motiu que des d'Esquerra de Menorca –

Esquerra Unida parlem clarament d'una xarxa mafiosa que perjudica greument la salut democràtica de l'Estat espanyol. Creiem necessària una investigació judicial per tal de fer pagar les conseqüències de saquejar els comptes públics i enganar a la ciutadania.

 
D'aquesta manera, entenem perfectament i compartim el malestar i la ràbia envers una organització criminal que ens roba dia sí i dia també. Per tant, recolzem la mobilització pacifica que es va portar a terme ahir davant la seu del PP al carrer Sant Jordi de Maó, així com recolzarem i participarem de les possibles mobilitzacions pacifistes que es puguin portar a terme en un futur.
 
Per acabar, recriminar l'actitud del president del PP des Castell i Regidor de Comerç, Turisme, Sant Jaume i Noves tecnologies i Accés a la informació de l'ajuntament del poble, Jaime Fedelich, qui ahir va criticar mitjançant les xarxes socials la concentració, portada a terme davant la seu del seu partit a Maó, amb unes paraules poc afortunades. Creiem que un càrrec públic s'ha de deure a la ciutadania sempre sense faltar al respecte a aquesta. Un càrrec públic ha d’evitar l’insult i les paraules malsonants i dedicar-se a fer allà pel qual va ser elegit: atendre les necessitats de les majories socials.