EM - EU Menorca

Imprimeix

Gran participació a la conferència de Joan Josep Nuet sobre "El dret d'autodeterminació, el procés català"

on .

Compartir a Facebook

IMG-20170831-WA0045Dia 31 d'agost ha tingut lloc la conferència i posterior debat entre els assistents, organitzada per la F.I.M. (amb la col·laboració de l'agrupació del PCE de Menorca, EM i EUiA), de Joan Josep Nuet, secretari tercer de la Mesa del Parlament de Catalunya, sobre "El dret d'autodeterminació i el Procés Català".

L'Acte es va iniciar donant la benvinguda als assistents, per part dels organitzadors, i amb una breu explicació dels motius de l'acte, en aquest sentit i emmarcat dins els objectius de la FIM d'organitzar conferències, debats, etc. es va creure convenient davant la convocatòria d'un Referèndum d'Independència a Catalunya pel pròxim 1 d'octubre, realitzar un acte on poder reflexionar i estimular el debat sobre causes, conseqüències i perspectives del procés català. Així mateix es va fer una petita exposició sobre algunes de les tesis defensades per Lenin als seus treballs de 1913 i 1914: "Notes crítiques sobre la qüestió nacional" i "Sobre el dret de les nacions a l'autodeterminació" així com el posicionament de Joan Comorera, primer secretari general del PSUC, i el fet innegable del fort sentiment nacional a Catalunya. Acabant amb unes reflexions de l'historiador Josep Fontana sobre la inutilitat de generalitzar quan es parla de nacionalisme, i també explicant la posició del PCE sobre l'1 d'octubre.

Seguidament es va fer una breu referència a la biografia de Joan Josep Nuet, donant-li la paraula, el qual va explicar la seva visió del que estava passant a Catalunya, un procés que no es pot, segons ell, reduir al fet de: independència si, independència no, sinó que és un moviment més profund i que té les seves arrels en l'intent fallit de modificar l'Estatut, iniciat el 2003, i que acabà amb les retallades que el 2010 fa el Tribunal Constitucional de l'Estatut aprovat pel Parlament i votat en referèndum pel poble català, originant un gran malestar social i polític, tancant la via dels que volien fer una aposta política per, des de l'encaix de la Constitució de 1978, avançar en l'actual model, hereu de la transició. En aquest sentit, Nuet defensa que el "règim de 1978" està caduc i no dóna solucions a la realitat Catalana i per tant que s'ha de superar en un procés constituent, on la relació de Catalunya amb Espanya no sigui des de l'actual model de les autonomies, sinó des d'un federalisme real on la República Catalana es pugui relacionar amb l'Estat Espanyol en igualtat.

Joan Josep Nuet afirma que l'1 d'octubre no és referèndum, ja que no té les característiques legals i jurídiques, ni tampoc hi ha un reconeixement internacional però sobretot no ho serà perquè ell preveu que aproximadament un 50% o més del cens no anirà a votar, perquè no es senten interpel·lats i en aquest sentit fa una aposta per rebaixar la tensió entre els dos blocs compactes "centralista" vs. "sobiranista" i seguir treballant per ampliar la base social
favorable a un referèndum que sigui pactat amb l'Estat Espanyol, no tant des de les posicions identitàries, sinó sobre les qüestions socials, donant resposta als problemes vitals de la gent, com ara el treball, les pensions, la sanitat, etc., però per altra banda manifesta que la seva posició no és independentista, tot i que creu que l'1 d'octubre, serà una jornada de mobilització, com ho va ser el 9N de 2014 i en aquest sentit sí que creu important participar-hi per combatre, el centralisme ranci del PP i a les forces que defensen el règim de 1978 que ell entén s'ha de superar.

Imprimeix

COMUNICADO DE ESQUERRA DE MENORCA ANTE LAS PETICIONES DE DESDOBLAMIENTO DE LA CARRETERA GENERAL

on .

Compartir a Facebook

Carretera-Ferreries-CiutadellaNuevamente en estos días se ha vuelto a abrir el debate sobre la necesidad de desdoblar la carretera general entre Ciutadella y Maó. Y nuevamente se sitúa el problema de la saturación dela carretera como un problema de seguridad. Se pide pues la ampliación por motivos de seguridad, sin atender a más razones.

Desde Esquerra de Menorca hemos defendido siempre que las políticas territoriales deben ser integrales. No se soluciona un problema atajando solo parte de él, sino analizando el conjunto de todos los elementos que lo integran para poder hacer una evaluación general y poder emitir soluciones que tengan recorrido en el tiempo.

Es evidente que existe una saturación en etapa estival en la carretera general. Muchos vehículos circulan a diario por esta infraestructura, pero hay que recordar que su intensidad media variable puede oscilar entre los 7.000 vehículos en enero a cerca de los 20.000 en agosto, por lo que se está pidiendo una gran obra –y una inversión enorme- en relación a un aumento de tráfico estacional. Es aquí donde debe situarse el debate y no en la seguridad, como insisten una y otra vez los defensores del desdoblamiento. Como se ha repetido hasta la saciedad, la Dirección General de Tráfico no tiene evaluado ningún punto negro en la isla, contrariamente que en Mallorca o en Ibiza, alguno de ellos en carreteras desdobladas. Eso no significa que EM esté en contra de mejorar el estado de la actual carretera en aquello en que presenta déficits (accesos, desvíos, arcenes...) pero entendemos que el debate se ha de plantear en torno al modelo de movilidad sin olvidar el territorial que le da su sentido de integración, debiéndose abordar y consensuar entre todos los actores políticos y sociales de la isla.

La capacidad de carga de la isla está sobrepasada en este tiempo estival, no solo en la carretera, sino en todo el litoral. El turismo masificado ejerce una presión enorme sobre los recursos y sobre el propio territorio, y más pronto que tarde deberá de abordarse por parte de algunos sectores económicos y políticos la necesidad de cambiar un modelo actual que no es sostenible, con graves repercusiones ambientales (producción ingente de residuos, contaminación de suelos y agua, gasto energético desmesurado y sobreexplotación de acuíferos) y sociales (precarización del empleo, dificultad de acceso al alquiler de vivienda, entre otros).

El debate de la carretera se debe enmarcar en sentido amplio en el modelo territorial y específicamente en el modelo de movilidad, actualmente basado en el coche privado y que debe cambiarse. Un modelo ya cuestionado en los países más avanzados de Europa, independientemente del color políticode quien gobierne. No se puede luchar contra el cambio climático y no abordar las emisiones de CO2 y otros gases de efecto invernadero, pero además en un territorio tan reducido como Menorca la solución al problema de saturación de la carretera no puede basarse en la ampliación de las infraestructuras, sino en la planificación sostenible de la propia movilidad. Al igual que en un territorio con déficit hídrico –como puede ser Menorca- no se deben favorecer la apertura de nuevos pozos sino impulsar políticas de ahorro y eficiencia, en la carretera se debe apostar por un modelo de movilidad que reduzca el uso del coche privado y en el que el transporte público sea el eje fundamental con una planificación suficiente que permita desplazamientos rápidos y continuados (interconexión, buses lanzaderas para polígonos y para playas en verano, sistemas tarifarios multiviajes, tarifas sociales para jóvenes, desempleados y jubilados, aparcamientos disuasorios). Asimismo se debe potenciar, en trayectos cortos, el transporte en bicicleta –con sus infraestructuras propias de conexión urbana e interurbana-- y el desplazamiento a pie, en el entorno urbano, que hay que favorecer desde las propias instituciones a través de campañas de sensibilización, además de otras medidas que deberían de aprobarse en un Plan Insular de Movilidad –más ambicioso que el actual Plan Insular de Transporte al incluir muchos más aspectos- que generaría más empleo, reduciría contaminación atmosférica y apostaría por una imagen en concordancia con la designación de la isla como reserva de la biosfera y siendo por tanto un atractivo turístico más pero orientado a la sostenibilidad. Esa es la apuesta de EM, el camino que en Europa están siguiendo las administraciones más avanzadas y el que deberíamos seguir en Menorca, descartando definitivamente "soluciones" anticuadas y antieconómicas como el desdoblamiento de la carretera.

Imprimeix

COMUNICAT ESQUERRA DE MENORCA SOBRE LA NOVA LLEI DE LLOGUER TURÍSTIC

on .

Compartir a Facebook

Pisos turisticsEl debat que s'ha suscitat entorn de la Llei de Lloguer Turístic, aprovada pel Parlament balear el passat 18 de juliol, és el mateix que es genera en ciutats com Barcelona o Madrid els centres històrics de les quals estan sent sotmesos a intensos processos de gentrificació. La costa en general i les grans ciutats estan assistint en els últims anys a fenòmens especulatius en el sector del lloguer d'habitatges que porta com a conseqüència desplaçaments de la població autòctona cap a la perifèria urbana en el cas de les grans ciutats i grans dificultats d'allotjament en la població treballadora flotant estacional en la costa, tot això a causa de l'increment extraordinari del preu dels lloguers.

En aquest context social on una vegada més les classes treballadores són les afectades, és lògic que es vulguin establir mesures reguladores que ordenin i controlin aquesta activitat econòmica que ara mateix es mou, en una mesura important, en la total il·legalitat. Saber qui està en aquest negoci –siguin particulars o plataformes digitals- així com imposar-los normes de registre i funcionament és alguna cosa no només normal sinó també just pel que fa a qualsevol altra activitat econòmica implantada, que es regeix per les seves normes específiques.
Però, més enllà del debat sobre la idoneïtat de les mesures preses per al conjunt de les Illes caldria, incidir en una altra qüestió bàsica que s'esbiaixa en ell, que està directament relacionat i que cobra una especial importància per les seves repercussions en la població: el dret a l'habitatge.
El dret a l'habitatge no deixa de ser mer paper mullat avui dia quan els desnonaments segueixen a l'ordre del dia, ja que s'han produït en el conjunt de l'estat 17.055 llançaments en el primer trimestre d'aquest any, la qual cosa ha suposat un repunt després de set mesos de descensos trimestrals amb un augment del 2,2% en la taxa interanual. En aquest escenari de precarietat habitacional, indubtablement l'augment del preu dels lloguers aprofundeix encara més aquest clima de deterioració social. Però la pregunta que ens hem de fer és saber quin ha de ser la resposta de l'administració a aquest fet. Més enllà de la importància de regular una activitat privada, que ha de fer-se sense cap gènere de dubtes per tallar de soca-rel els desajustaments socials que produeix la inacció, l'administració ha de garantir l'accés a l'habitatge de tota la població mitjançant actuacions públiques dirigides a disposar d'un important parc públic d'habitatges gestionat des de les autonomies i els municipis. El lloguer social és alguna cosa habitual en molts països europeus com en el cas de Dinamarca, Suècia, Holanda, França, Regne Unit o Àustria, que sobrepassen o mantenen entorn del 20% les seves xifres d'aquesta modalitat de lloguer sobre el total del parc d'habitatge, mentre que Espanya es redueixen a un trist 2%. No pot ser que ens acontentem amb regular una activitat que genera dubtes, sinó que s'ha d'actuar de forma integral en tots els àmbits on el dret a l'habitatge es vegi afectat i per això s'han d'impulsar polítiques garantistes en tots els nivells de l'Administració que ho permetin.
És una bona notícia en aquest sentit algunes iniciatives municipals per augmentar els escassos índexs de lloguer social mitjançant diferents fórmules que van des de la compra directa de pisos, l'obtenció de crèdits en condicions avantatjoses per poder construir i la construcció de noves promocions amb aquest mateix objectiu. La pròpia acció pública a més d'aportar possibilitats habitacionals als col·lectius amb menys ingressos de la població ajuda així també a moderar les rendes del mercat de lloguer privat.

Molts diran que com es finança actuacions d'aquest tipus. A més de prioritzar les actuacions socials als pressupostos l'altra via és la fiscal. D'una banda cal eliminar les importants deduccions fiscals amb les quals compten les Societats Anònimes Cotitzades d'Inversió al Mercat Immobiliari (SOCIMIS), que busquen gestionar el parc d'habitatges buits. D'altra banda gravar amb impostos directes, de tan poc grat dels poderosos, a aquells amb un patrimoni immobiliari abusiu. Com a exemple, pot citar-se que, a Nova York, l’"impost mansió", que grava els habitatges d'alt standing, finança el lloguer social.
Una altra qüestió important és la urgent derogació de la Llei 4/2013 que ha contribuït als processos alcista en les rendes i tornar a la LAU de 1994 o fer una nova llei que possibiliti el lloguer social en el conjunt de l'estat. És fonamental també gestionar des de les Administracions autonòmiques els habitatges adscrits al Sareb amb criteris socials i no de mercat.
Augmentar per tant el parc públic d'habitatge per a lloguer social, implementar mesures fiscals adequades, limitar el preu del lloguer privat i regular els nous àmbits de tinença i lloguer, facilitaran l'accés a l'habitatge en condicions dignes a totes les persones. És a dir, el que s'ha de buscar és una visió integral del problema de l'habitatge en aquest país, amb el protagonisme públic en tots els àmbits, per sobre de l'interès especulatiu.

Imprimeix

EM defensa la gestió pública dels serveis públics i dóna estaló als treballadors de l'ITV .

on .

Compartir a Facebook

442790El 21 de juliol, la premsa s'ha fet ressò, de la sol·licitud per part dels treballadors de la ITV, que la gestió d'aquest servei sigui assumida pel Consell Insular, però també de la manca d'inversions, incompliments en la prevenció de riscos laborals, etc, tot i que algunes d'aquestes deficiències, sempre segons la informació feta pública, s'estan solucionant.

EM defensa la gestió pública dels serveis que donen les administracions, perquè està demostrat que els serveis gestionats públicament, són més barats i més eficients, sent rotundament fals que la gestió privada sigui millor i més barata. És més, actualment a diverses administracions locals i autonòmiques, arreu de l'estat, on a conseqüència de les eleccions de 2015, les candidatures de progrés i esquerres han assolit els Governs, s'estan efectuant processos de remunicipalització que suposen una millora del servei, un abaratiment de la despesa i unes millors condicions laborals i econòmiques pels treballadors.

Hem de recordar a més, que molts casos de corrupció al nostre Estat, a banda dels temes urbanístics o d'infraestructures, han de veure amb empreses privatitzades o concessions a empreses privades per part del sector públic a on els "corruptes" han passat a mans privades la gestió d'alguns serveis o mantenen serveis externalitzats i concessions a dit, a canvi de partides econòmiques. Podem recordar aquí les investigacions al PP arreu de l'estat, els casos de les ITV i Oriol Pujol, o també els d'UM en el seu dia. És més fàcil la corrupció des de l'àmbit públic-privat que des de l'àmbit públic, ja que tant els Ajuntaments com les Comunitats Autònomes o Consells Insulars, han de tenir uns comptes transparents i auditades a un nivell més exigent.

EM per tant dóna suport a la reivindicació dels treballadors de la ITV, i espera que l'equip de Govern del Consell Insular, reflexioni i consideri la petició feta, i en aquest sentit des d'EM farem tot allò que estigui a les nostres mans per fer realitat la recuperació i gestió pública de la ITV a Menorca, i ens posem a disposició dels treballadors i el sindicat UGT.

Esquerra de Menorca – Esquerra Unida Menorca 21 de Juliol de 2017

Imprimeix

COMUNICAT D'ESQUERRA DE MENORCA ENTORN DE LA INTERVENCIÓ EN L'ACCÉS A CALA PILAR CONTEMPLADA EN EL PROJECTE DE MILLORA DE LA CARRETERA ME-1 FERRERIES-CIUTADELLA

on .

Compartir a Facebook

alzinaEn relació amb la polèmica sorgida entorn de la intervenció efectuada entorn de l'accés a Cala Pilar contemplada en el projecte de millora de la ME-1 Ferreries-Ciutadella, Esquerra de Menorca vol expressar el següent:

  1.    El projecte disposa en el seu conjunt del vistiplau de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (CMAIB), encara que, no obstant això, aquesta recomana, entre altres mesures, especial cura en els esbrossis de matolls per la possible existència de nius d'aus protegides o vulnerables (no actuar preferiblement entre 1 d'abril i el 31 de juliol), en la prevenció d'incendis (no actuar preferiblement entre 16 d'octubre i el 30 d'abril), especial cura al risc de proliferació d'escolítids en intervenir massa forestal que queda danyada o afeblida pel treball de les màquines, compensació de l'impacte del projecte mitjançant la restauració d'una superfície equivalent a la superfície finalment afectada de cada Hàbitat d'Interès Comunitari (HIC), així com respectar les espècies protegides al Catàleg Balear d'Espècies Amenaçades i d'Especial Protecció i les Àrees Biològiques crítiques.

  2.    La zona d'actuació de l'enllaç de Cala Pilar reuneix diverses figures de protecció en el seu entorn (Xarxa Natura 2000, ANEI, ARIP, encinares protegits) el que la fa especialment sensible a qualsevol intervenció.

  3.    D'altra banda, en els annexos del mateix projecte, en el punt 5.1.2 Impactes sobre el Medi Biòtic s'indica: A més, si no és va amb cura, podrien veure's afectades unes 6 alzines (Quercus ilex) de petit i mitjà port, quasi totes presents a les rodalies de l'enllaç que es vol reformar per a l'accés al camí de Sant Felip i a les cales del Pilar.

Així mateix en el punt 6.6 Mesures correctores, al seu apartat de vegetació sobre impactes sobre el mitjà biòtic, s'indica que: A la intersecció d'accés al camí de Sant Felip (cales del Pilar) que és reforma, es posarà especial esment a no afectar els 5 exemplars d'alzina que hi ha adjacents.

A la vista de tot això, Esquerra de Menorca entén que:

  1.    El projecte actual en el seu conjunt millora l'anterior quant a consum de territori i a impacte paisatgístic, la qual cosa pot considerar-se positiu encara que mantinguem dubtes, àdhuc no estant en contra de la millora de la carretera, sobre la magnitud exacta de les actuacions en curs.

D'altra banda no compartim ni acceptem de cap manera les crítiques oportunistes abocades pel PP, un partit que entén l'obra pública com un negoci particular i no com una prestació de serveis.

  2.    Quant a la zona objecte de polèmica, creiem que no s'han tingut en compte algunes de les recomanacions de la CMAIB relatives a dates d'actuació (avifauna, incendis, plagues), la qual cosa valorem negativament a pesar que s'hagi argumentat que s'ha actuat en aquesta època atès que la zona és procliu a les embassades a la tardor el que dificultaria el treball de la maquinària pesant. Els treballs forestals realitzats (particularment trasplantaments) tenen una molt baixa probabilitat d'èxit com sap qualsevol treballador silvícola pel qual creiem que han prevalgut altres criteris als estrictament lligats a la conservació de la naturalesa. Així mateix la col·locació en una filera dels ullastres i alzines trasplantades tenen més que veure amb un treball de jardineria que amb un de restauració paisatgística que ha de tenir en compte que un bosc és un ecosistema divers compost de diferents estrats de vegetació distribuïts de forma irregular, alguna cosa que s'hauria de contemplar especialment en estar aquesta zona situada en un entorn sensible i catalogat com a tal en les seves diferents formes de protecció.

  3.    Així mateix hem de valorar negativament la informació confusa que s'ha proporcionat des del Consell entorn de les alzines talades i trasplantades, xifres que no semblen concordar amb la realitat i de cap manera amb les exposades en els annexos del projecte. Sembla sens dubte que hi ha hagut una sobreactuació en aquesta zona, desgraciadament irreversible.

  4.    Finalment, entenem que més enllà del conflicte suscitat s'hauria de fer una reflexió profunda sobre el model territorial que es vol per a la illa. Un model que ja ve expressat en el PTI i que alguns estan obstinats a destruir i que uns altres no defensen amb la necessària força. Hem de parlar d'infraestructures, sí, però també de mobilitat, de quin projecte de mobilitat volem en una illa declarada Reserva de Biosfera, hem de repensar l'ús actual del vehicle privat i la implementació del transport públic com a alternativa a aquell. Hem de reflexionar sobre els usos del territori, de la seva capacitat de càrrega, cada vegada més al límit per l'afluència excessiva de visitants estiuencs. Hem de pensar en la diversificació de l'economia illenca, obrir el debat sobre altres iniciatives econòmiques més enllà del turisme, tot això en un context de defensa de les condicions laborals de les persones treballadores, cada vegada més precaritzades. Les infraestructures estan al servei dels ciutadans i no solament per atendre una sola activitat econòmica. La seguretat és el criteri que es maneja per justificar millores en les infraestructures i podem estar d'acord en això però sempre que aquestes actuacions tinguin a veure amb una visió integral del territori en el qual es manegin altres criteris que permetin analitzar la realitat espacial i social de cada moment i que puguin posar fre a l'actual consum desmesurat del territori, a un ús intensiu que genera en aquestes èpoques estivals un impacte sever sobre els recursos naturals limitats de l'illa i que, de vegades, perduren per sempre.