Imprimeix

COMUNICAT D'ESQUERRA DE MENORCA ENTORN DE LA INTERVENCIÓ EN L'ACCÉS A CALA PILAR CONTEMPLADA EN EL PROJECTE DE MILLORA DE LA CARRETERA ME-1 FERRERIES-CIUTADELLA

on .

Compartir a Facebook

alzinaEn relació amb la polèmica sorgida entorn de la intervenció efectuada entorn de l'accés a Cala Pilar contemplada en el projecte de millora de la ME-1 Ferreries-Ciutadella, Esquerra de Menorca vol expressar el següent:

  1.    El projecte disposa en el seu conjunt del vistiplau de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (CMAIB), encara que, no obstant això, aquesta recomana, entre altres mesures, especial cura en els esbrossis de matolls per la possible existència de nius d'aus protegides o vulnerables (no actuar preferiblement entre 1 d'abril i el 31 de juliol), en la prevenció d'incendis (no actuar preferiblement entre 16 d'octubre i el 30 d'abril), especial cura al risc de proliferació d'escolítids en intervenir massa forestal que queda danyada o afeblida pel treball de les màquines, compensació de l'impacte del projecte mitjançant la restauració d'una superfície equivalent a la superfície finalment afectada de cada Hàbitat d'Interès Comunitari (HIC), així com respectar les espècies protegides al Catàleg Balear d'Espècies Amenaçades i d'Especial Protecció i les Àrees Biològiques crítiques.

  2.    La zona d'actuació de l'enllaç de Cala Pilar reuneix diverses figures de protecció en el seu entorn (Xarxa Natura 2000, ANEI, ARIP, encinares protegits) el que la fa especialment sensible a qualsevol intervenció.

  3.    D'altra banda, en els annexos del mateix projecte, en el punt 5.1.2 Impactes sobre el Medi Biòtic s'indica: A més, si no és va amb cura, podrien veure's afectades unes 6 alzines (Quercus ilex) de petit i mitjà port, quasi totes presents a les rodalies de l'enllaç que es vol reformar per a l'accés al camí de Sant Felip i a les cales del Pilar.

Així mateix en el punt 6.6 Mesures correctores, al seu apartat de vegetació sobre impactes sobre el mitjà biòtic, s'indica que: A la intersecció d'accés al camí de Sant Felip (cales del Pilar) que és reforma, es posarà especial esment a no afectar els 5 exemplars d'alzina que hi ha adjacents.

A la vista de tot això, Esquerra de Menorca entén que:

  1.    El projecte actual en el seu conjunt millora l'anterior quant a consum de territori i a impacte paisatgístic, la qual cosa pot considerar-se positiu encara que mantinguem dubtes, àdhuc no estant en contra de la millora de la carretera, sobre la magnitud exacta de les actuacions en curs.

D'altra banda no compartim ni acceptem de cap manera les crítiques oportunistes abocades pel PP, un partit que entén l'obra pública com un negoci particular i no com una prestació de serveis.

  2.    Quant a la zona objecte de polèmica, creiem que no s'han tingut en compte algunes de les recomanacions de la CMAIB relatives a dates d'actuació (avifauna, incendis, plagues), la qual cosa valorem negativament a pesar que s'hagi argumentat que s'ha actuat en aquesta època atès que la zona és procliu a les embassades a la tardor el que dificultaria el treball de la maquinària pesant. Els treballs forestals realitzats (particularment trasplantaments) tenen una molt baixa probabilitat d'èxit com sap qualsevol treballador silvícola pel qual creiem que han prevalgut altres criteris als estrictament lligats a la conservació de la naturalesa. Així mateix la col·locació en una filera dels ullastres i alzines trasplantades tenen més que veure amb un treball de jardineria que amb un de restauració paisatgística que ha de tenir en compte que un bosc és un ecosistema divers compost de diferents estrats de vegetació distribuïts de forma irregular, alguna cosa que s'hauria de contemplar especialment en estar aquesta zona situada en un entorn sensible i catalogat com a tal en les seves diferents formes de protecció.

  3.    Així mateix hem de valorar negativament la informació confusa que s'ha proporcionat des del Consell entorn de les alzines talades i trasplantades, xifres que no semblen concordar amb la realitat i de cap manera amb les exposades en els annexos del projecte. Sembla sens dubte que hi ha hagut una sobreactuació en aquesta zona, desgraciadament irreversible.

  4.    Finalment, entenem que més enllà del conflicte suscitat s'hauria de fer una reflexió profunda sobre el model territorial que es vol per a la illa. Un model que ja ve expressat en el PTI i que alguns estan obstinats a destruir i que uns altres no defensen amb la necessària força. Hem de parlar d'infraestructures, sí, però també de mobilitat, de quin projecte de mobilitat volem en una illa declarada Reserva de Biosfera, hem de repensar l'ús actual del vehicle privat i la implementació del transport públic com a alternativa a aquell. Hem de reflexionar sobre els usos del territori, de la seva capacitat de càrrega, cada vegada més al límit per l'afluència excessiva de visitants estiuencs. Hem de pensar en la diversificació de l'economia illenca, obrir el debat sobre altres iniciatives econòmiques més enllà del turisme, tot això en un context de defensa de les condicions laborals de les persones treballadores, cada vegada més precaritzades. Les infraestructures estan al servei dels ciutadans i no solament per atendre una sola activitat econòmica. La seguretat és el criteri que es maneja per justificar millores en les infraestructures i podem estar d'acord en això però sempre que aquestes actuacions tinguin a veure amb una visió integral del territori en el qual es manegin altres criteris que permetin analitzar la realitat espacial i social de cada moment i que puguin posar fre a l'actual consum desmesurat del territori, a un ús intensiu que genera en aquestes èpoques estivals un impacte sever sobre els recursos naturals limitats de l'illa i que, de vegades, perduren per sempre.