EU Mallorca

Imprimeix

ACCIDENTS LABORALS: TERRORISME PATRONAL

on .

Compartir a Facebook

Juanjo Martínez: «amb cada treballador que mor en el treball veiem la hipocresia d'una patronal cada cop més cegada pel benefici il·limitat»

prevenciónUn cop més hem de lamentar, a les Illes Balears, la pèrdua d'una vida humana a un lloc de treball. En aquest cas, un treballador de la construcció que es va precipitar des de tres metres d'alçada a Santanyí, quan el sostre on treballava es va venir abaix.

L'any passat van morir 12 persones d'accidents laborals, i això és degut a les males condicions a les quals s'enfronten les treballadores, com ara la manca de mitjans de seguretat que no es prenen per tal d'abaratir el cost de producció, les llargues jornades laborals o les presses per produir més en menys temps. Si a tot això hi sumem l'estrès psicològic a què fan front les treballadores, causat tant per les pressions empresarials per ser -encara més- rendibles, els contractes brossa i els salaris baixos, ens trobem davant un còctel perfecte per a qualsevol tipus de desgràcia laboral.

Des de principi d'any fins al maig (segons les estadístiques del Ministeri de Treball), s'han produït 7.163 accidents laborals, uns 50 de mitjana per dia i més d'un mort per mes. És clar idò que és necessària una reforma laboral íntegra, on la protecció del treballador estigui per damunt totes les coses.

A propòsit d'això, Juanjo Martínez ha declarat: «amb cada treballador que mor en el treball veiem la hipocresia d'una patronal cada cop més cegada pel benefici il·limitat, tracten als treballadors com a objectes que quan es rompen es poden substituir per altres i seguir fent negoci ben igual sense sentir ni mica de llàstima.»

Per un altre costat, des d'EUIB, denunciam l'estat de ruïna al qual arriben les propietats amb les quals s'especula, les quals no haurien de solucionar-se amb un simple permís de reforma, i als fets de Santanyí ens remetem, les cases en estat runós necessiten un informe pericial que certifiqui el grau de perillositat d'aquella obra en qüestió perquè es prenguin les mesures corresponents amb plenitud de coneixement.

Imprimeix

EUIB en DEFENSA del company Pep Quetglas i l’informe contra Sa Feixina

on .

Compartir a Facebook
IMG 20170714 124546Des d'Esquerra Unida Illes Balears sortim en defensa amb orgull del company Pep Quetglas, així com de l'informe presentat sobre Sa Feixina, i que ha estat ratllat per part de Ciutadans com un informe parcial, argumentant que Pep Quetglas és un "reconegut activista contra Sa Feixina" com a raó per desmerèixer el contingut d'aquest. Sí, efectivament la postura del company Pep Quetglas és pública i notòria, així com la seva capacitat per peritar, expertitzar i valorar un element artístic i arquitectònic, sent un reconegut catedràtic en sengles terrenys.
 
Ciutadans incorre en una evident confusió de categories, confonent una filiació política amb un exercici analític i científic fonamentat en la història dels estils i els tipus, així com un maneig de les fonts de la història de l'art. Exercici en el qual Pep Quetglas fa gala d'una aclaparadora i erudita cultura respecte als altres arquitectes "imparcials" i "desideolitzats" que havien pretès una defensa patrimonial sustentada en febles i poc elaborats informes formalistes.
 
La pretesa imparcialitat que reclama Ciutadans és una fal·làcia inconsistent. Ja que ells mateixos (Cs) serien part inevitable. És a dir, no hi ha possibilitat de neutralitat en aquest conflicte. No obstant això, la rigorositat dels arguments formals i històric artístics es poden mesurar i verificar. Són o no són correctes. Ciutadans desatén el contingut de l'informe al qual no sap ni pot contrariar ni una de les argumentacions exposades. Cs no realitza un exercici comparat entre els 5 autors desmuntats per Quetglas ni els acusa de parcialitat.
 
Des d'EUIB volem recordar la nostra implicació per reparar la Memòria Històrica, i en concret en aquesta lluita de Sa Feixina que es va iniciar en temps que el company Eberhard Grosske va ocupar la tinença d'alcaldia de Palma eliminat part de la iconografia feixista, arribats fins al present informe del company Pep Quetglas. Considerem que tota la narració existent sobre la lluita contra el fals obelisc feixista, és un fet cultural darrere dels valors democràtics i humans que bé podrien concloure amb algunes de les propostes artístiques apuntades per Quetglas com convertir el seu enderrocament en un fet artístic.
Imprimeix

Informe sobre la presència de valors formals, culturals o artístics en les restes del monument “Mallorca a los Héroes del Crucero Baleares” El

on .

Compartir a Facebook

Feixina Dilluns Página 01

Feixina Dilluns Página 02

Feixina Dilluns Página 03

Feixina Dilluns Página 04

Feixina Dilluns Página 05

Feixina Dilluns Página 06

Feixina Dilluns Página 07

Feixina Dilluns Página 08

Feixina Dilluns Página 09

Feixina Dilluns Página 10

Feixina Dilluns Página 11

Feixina Dilluns Página 12

Feixina Dilluns Página 13

 

 

 

 

 

 

Imprimeix

Son Espases: una situació previsible, imprevista.

on .

Compartir a Facebook

Son espasesDijous el Sindicat de Tècnics d'Infermeria (SAE) va denunciar, per segona vegada aquest estiu, la situació de col·lapse de les urgències de Son Espases, denúncia a la qual es va sumar també el Sindicat de Metges.

Aquesta situació no és nova d'aquest estiu ni d'aquest any, és una situació que es reprodueix estiu rere estiu, manca de personal, plantes hospitalàries senceres tancades, pacients amuntegats als passadissos, etc., que provoca una atenció deficient al pacient i fa palès la mala gestió política que es desenvolupa des de la Conselleria de Sanitat.

El col·lapse que es pateix als hospitals és el mateix que pateixen les illes amb l'arribada de l'estiu i que, un cop vistes les imatges dels serveis d'urgències i les experiències contades per pacients i treballadors, ha passat de ser greu a una situació d'alarma absoluta.

Amb l'augment poblacional de les illes durant l'estiu creix la pressió assistencial, amb aquest augment de la pressió assistencial es sumen les vacances dels treballadors de l'hospital i les baixes laborals que provoca que no es pugui reforçar la unitat amb el personal propi. La solució lògica passava per la contractació de personal per a cobrir les baixes i, inclòs, personal extra per cobrir els reforços. Fins al divendres passat no s'havien reforçat la plantilla, així i tot no se n'han contractat les suficients infermeres per cobrir les baixes i molt menys els reforços.

Una de les alternatives que han trobat ha estat obrir la planta 1M, que podrà acollir 25 llits però que no són els suficients, a més en moments puntuals s'ha intentat solucionar aquesta problemàtica col·locant treballadors d'altres unitats per cobrir les baixes o els eventuals pics de càrrega de treball.

Juanjo Martínez, coordinador d'EUIB, ha mostrat la seva indignació "per tractar-se d'un servei públic del qual les institucions han de fer-se càrrec, no es pot jugar amb la salut de les persones." A més ha afegit que "aquesta és la realitat de les Balears, ens venem com el paradís de l'opulència i en canvi la realitat és que patim deficiències greus en tots els serveis públics per culpa d'una mala gestió dels recursos a més d'un model productiu que no ajuda de cap manera a la millora. Mentre la classe treballadora ha de patir les conseqüències, veiem com una minoria pot fer-se càrrec de les despeses que suposa l'ús de centres privats."

Imprimeix

EUIB alerta que l’ampliació de la carretera Llucmajor-Campos facilitarà la urbanització

on .

Compartir a Facebook

L’ampliació de la carretera Llucmajor-Campos és un projecte que està portant molta polèmica, no només pel cost de les obres, també per les conseqüències negatives sobre el medi ambientals i de consum de territori, com ja vam denunciar els passats dies.

Un cop revisat el projecte i les darreres actuacions de les parts implicades, s’ha fet palès que la intenció de l’Ajuntament de Campos és seguir urbanitzant la zona de Sa Ràpita, una zona molt castigada pel boom especulatiu de la construcció i que ja ha de suportar una gran pressió urbanística i humana. El que pretén l’Ajuntament és exactament el mateix que ja va intentar amb la zona de Ses Covetes, aquell cop no va prosperar gràcies a una denúncia del GOB i la pressió ciutadana.

dalt-sa-rapita-aereaEl Coordinador d'Esquerra Unida Campos, Tomeu Adrover, ha declarat: "A Campos volem que sa Ràpita segueixi sent una zona residencial tranquil·la i no un complex urbanístic que massifiqui la zona i destrueixi el territori campaner." Per la seva part, Juanjo Martínez, Coordinador d'EUIB ha declarat que: "El Consell Insular és a temps de no desenvolupar propostes que neixen de la dreta que tant combatérem i que no casen amb les polítiques que l'esquerra ha de defensar."

Des d’EUIB ens posicionem contra l’ampliació de la carretera i contra la massificació de zones litorals, com ho és Sa Ràpita, a més de ser molt pròxima a la zona protegida pel Pla Natural de Migjorn. Mallorca en particular, i les Illes Balears en general, ja coneixen les conseqüències negatives de la sobreexplotació del territori i de la massificació, considerem que s’han de tenir en compte els errors del passat per tractar de no repetir-los.