Imprimeix

Son Espases: una situació previsible, imprevista.

on .

Compartir a Facebook

Son espasesDijous el Sindicat de Tècnics d'Infermeria (SAE) va denunciar, per segona vegada aquest estiu, la situació de col·lapse de les urgències de Son Espases, denúncia a la qual es va sumar també el Sindicat de Metges.

Aquesta situació no és nova d'aquest estiu ni d'aquest any, és una situació que es reprodueix estiu rere estiu, manca de personal, plantes hospitalàries senceres tancades, pacients amuntegats als passadissos, etc., que provoca una atenció deficient al pacient i fa palès la mala gestió política que es desenvolupa des de la Conselleria de Sanitat.

El col·lapse que es pateix als hospitals és el mateix que pateixen les illes amb l'arribada de l'estiu i que, un cop vistes les imatges dels serveis d'urgències i les experiències contades per pacients i treballadors, ha passat de ser greu a una situació d'alarma absoluta.

Amb l'augment poblacional de les illes durant l'estiu creix la pressió assistencial, amb aquest augment de la pressió assistencial es sumen les vacances dels treballadors de l'hospital i les baixes laborals que provoca que no es pugui reforçar la unitat amb el personal propi. La solució lògica passava per la contractació de personal per a cobrir les baixes i, inclòs, personal extra per cobrir els reforços. Fins al divendres passat no s'havien reforçat la plantilla, així i tot no se n'han contractat les suficients infermeres per cobrir les baixes i molt menys els reforços.

Una de les alternatives que han trobat ha estat obrir la planta 1M, que podrà acollir 25 llits però que no són els suficients, a més en moments puntuals s'ha intentat solucionar aquesta problemàtica col·locant treballadors d'altres unitats per cobrir les baixes o els eventuals pics de càrrega de treball.

Juanjo Martínez, coordinador d'EUIB, ha mostrat la seva indignació "per tractar-se d'un servei públic del qual les institucions han de fer-se càrrec, no es pot jugar amb la salut de les persones." A més ha afegit que "aquesta és la realitat de les Balears, ens venem com el paradís de l'opulència i en canvi la realitat és que patim deficiències greus en tots els serveis públics per culpa d'una mala gestió dels recursos a més d'un model productiu que no ajuda de cap manera a la millora. Mentre la classe treballadora ha de patir les conseqüències, veiem com una minoria pot fer-se càrrec de les despeses que suposa l'ús de centres privats."