Articles d'opinió

Imprimeix

La llei mordassa: criminalitzar (encara més) la protesta ciutadana

on .

Compartir a Facebook

Izquierda Plural contra llei mordassaLa recent aprovació de la Llei de Seguretat Ciutadana, més coneguda pel nom més encertat de llei mordassa no és més que la culminació de la criminalització de les protestes ciutadanes. Ja vos he xerrat dels casos Alfon, Katiana i dels estudiants que van entrar a la Conselleria, entre molts altres exemples. Ficar por amb l’amenaça de multes i presó a veure si la gent es queda a ca seva i no pertorba la Marca Espanya (TM).

Més d’un pensarà que a Manacor poca incidència tendrà, com si no anés amb nosaltres. Cert que no tenim un excés de concentracions, senyal de la debilitat del teixit social i associatiu. I que per costum, es deleguen aquestes protestes i manifestacions a Palma. Però no oblidem que a més de la distància, anar a una mani a la capital val pasta. Un contrasentit quan moltes són contra retalls, per la dignitat i contra la pobresa i molts damnificats no hi podran participar. A més, recordar obvietats com que en aquestes manis es lluita per als drets de totes i tots, i que com més serem, més riurem.

Però tornem al fil. Record una de les concentracions de Dones de Llevant contra la finalment no nata Llei Gallardón, que gràcies a la pressió popular també se’n va dur el ministre. Va venir la policia nacional a demanar que algú que s’identifiqués. Hi havia membres de l’organització i dues regidores del PSOE, però va ser una militant d’Esquerra Unida qui donà la cara i el DNI. No passà res, però de passar avui a aquesta dona valenta, li podria caure una multa de 100 a 600 euros.

Poca broma. Però anem a veure alguns exemples més. Tots recordau amb indignació fotografies dels antidisturbis donant d’hòsties a padrins i menors d’edat. Amb aquesta llei recentment aprovada, no es podrà fotografiar ni publicar imatges de la policia, encara que pugui estar atemptant contra els drets humans. Impunitat per ells, sanció d’entre 601 i 30.000 per a nosaltres.

La mateixa sanció podran rebre qui ajudin a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca a impedir un desnonament. Per cert la banca segueix guanyant, no només manté unes condicions draconianes inèdites a altres països europeus que pot engegar gent de ca seva, quedar-se el pis i a més seguir cobrant la hipoteca, sinó que ara també podrà minimitzar la mala imatge que suposava l’ocupació d’una entitat bancària per tal que els de la PaH o els afectats per les preferents facin protestes i reclamin el que és just.

Podria seguir però se m’acaba l’espai. Crec que la foto que acompanya l’article, amb el Grup Parlamentari Izquierda Plural és prou esclaridora del que ens espera.

No ens callaran. No ho feren durant quaranta anys de dictadura i no ho faran ara. A aquesta llei li queda menys d’un any de vida. Tota l’oposició al PP, en bloc, l’ha rebutjada. I serà una de les primeres que caurà amb el nou govern de canvi que estam construint entre tots.

Xavier Morell Sansó
Coordinador Esquerra Unida Manacor

Publicat originalment a 7 Setmanari, 21 de desembre de 2014

Imprimeix

La reforma de la Constitució

on .

Compartir a Facebook

Avui, 6 de desembre de 2014, és commemora el 36è aniversari de la ratificació, en referèndum, de la Constitució espanyola.

Una Constitució que s’ha modificat només en dues ocasions, al 1992 i al 2011, sempre per imposició d’Europa i sense comptar amb l’opinió del poble espanyol. Comparat amb altres països de la Unió Europea, el nombre de reformes és ridícul: Alemanya, en 65 anys, 60 reformes; Irlanda, en 77 anys, 27 reformes; França, en 56 anys, 24 reformes; Portugal, en 38 anys 12 reformes...

reforma-constitucion-mercados-135-psoe

Una altra dada interessant sobre la carta Magna espanyola és que més del 60% de la població espanyola d’avui dia amb dret a vot no ha votat aquesta constitució. Per tant podríem dir que ha quedat una mica desfasada i obsoleta.

Dir que no s’ha intentat modificar la Constitució seria mentir, però aquí hi juguen dos factors molt importants:

$1·        El primer: és molt difícil presentar una iniciativa de reforma, ja que per això es necessari que, al menys, una cinquena part dels diputats (70) firmin aquesta iniciativa.

$1·        El segon: fins el moment, només els grups majoritaris (PP i PSOE) han tingut oportunitat de presentar iniciatives, i sempre que les han presentades ha sigut des de l’oposició i mai des del Govern.

Atesa la situació actual del país i l’antiguitat de la Constitució, ha arribat el moment de que els nostres polítics es deixin de partidismes i d’egoismes, que s’asseguin als seus seients estimats i comencin a treballar per millorar la vida dels espanyols.

Per tant, que comencin a presentar reformes constitucionals amb sentit comú, on la llibertat, la justícia i la igualtat no només siguin reconeguts sinó també defensats; on els drets socials quedin ben garantits; on el poder econòmic no tingui més pes que el poder social i on la sobirania popular sigui una realitat i no la il·lusió de gairebé 50 milions d’espanyols.

 

Carlos Pons Camps

Imprimeix

L'Ajuntament i el vertader compromís amb la infància de Maó

on .

Compartir a Facebook

 

Atès a la carta que va firmar la Sra. Águeda Reynés el passat dilluns 17 de novembre, en referencia a la petició feta per l’ajuntament de Maó, i el reconeixement per part d’UNICEF, de Maó com a “Ciutat Amiga de la Infància” em venen al cap uns records de no fa molt temps.

 

 

 

I és que al mes de Juliol de 2013, un estudi de Càritas posava de manifest dades sobre la quantitat de famílies que viuen per sota del llindar de la pobresa, un estudi que és pot traduir o fer extensiu a la pobresa i/o malnutrició infantil, per allò de que “si els pares viuen en condicions econòmiques precàries, els fills al seu càrrec també”.
 
images

 

 

 

Estudi que la Sra. Reynés es va afanyar a posar entredit, ho podreu veure si mireu l’acta del Ple Municipal del 25-06-2013, punt 7. A més, de posar en entredit un estudi d’una associació sense ànim de lucre que ha lluitat molt pel benestar de les persones i que s’ha guanyat la credibilitat i confiança de la nostra societat amb la suor i generositat dels seus voluntaris; una vegada fet públic aquest document, l’oposició (PSOE) proposa, igual que a molts altres indrets de Menorca, Balears i Espanya, que s’obrin els menjadors escolars durant l’estiu per a que no hi hagi ni un sol fiet o fieta que passi gana a Maó, mesura a la que s’oposa el govern del PP en bloc (Les votacions de la proposta socialista: 8 Vots a favor [PSOE] i 12 Vots en contra [PP]), i a la qual la Sra. Batlessa qualifica de “ser una proposta que presenta un interès més polític que social”.
 

 

Per això, ara me deman, com es pot tenir la poca vergonya d’anar a UNICEF a que se’ns reconegui com a Ciutat Amiga de la Infància, mentre quan es proposen solucions a la malnutrició infantil s’hi vota en contra?

 

 

 

I és que una paellada en una plaça, pot fer que un grup de gent es senti bé per un moment, però no soluciona els problemes reals d’un municipi que fa ulls cecs davant una realitat cada cop més aclaparadora...

 

 

 

Carlos Pons Camps

 

Joves d’Esquerra de Menorca –Esquerra Unida

 

Assemblea Local de Maó

 

 

 

 

 

Maó, 19 de novembre de 2014
 
Imprimeix

Un divendres negre per les Illes

on .

Compartir a Facebook

noalaprivatització01La Ministra Ana Pastor va anunciar divendres 13 la seva intenció d’engegar el procés d’entrada de capital privat a AENA.

AENA és una empresa pública que no costa cap cèntim als ciutadans, s’autofinancia amb els seus propis recursos i el suposat dèficit  ve  ocasionat per les altes Inversions realitzades en els darrers anys, en infraestructures, no per la seva activitat, tant és així que només el cost de la T4 a Barajas i la T1 a El Prat sumen  12.000 €, quantitat que equival al suposat dèficit de l’empresa. Així i tot el President d’AENA, en una carta dirigida als treballadors de l’empresa va informar que en el 2013 ja es van tenir 715 milions de beneficis a la xarxa, per tant no hi ha cap raó de tipus econòmic ni de millota en la gestió.

Els beneficis dels aeroports rentables permeten el manteniment de tota la xarxa estatal,  inclosos els aeroports deficitaris com el de Menorca, o Son Bonet, de fet és aquest model el que ha permés la cohesió territorial i el desenvolupament d’un model de gestió aeroportuari que és referència a nivell mundial, AENA gestiona o cogestiona aeroports a països tant diferents com EE.UU., Cuba, Mèxic,….  És el principal operador aeroportuaria a nivell mundial.

Les taxes aeroportuàries es divideixen entre les que van destinades a navegació aerea i les que són per ús de l’aeroport, aquestes darreres, en el cas d’Espanya són les més baixes d’Europa, un canvi de model o la privatització tindria com a conseqüència la pujada inmediata de les taxes per damunt del que té previst la pròpia AENA, i aquest fet tindria dues conseqüències inmediates: la primera l’augment de bitllets d’avió pels menorquins, la segona un encariment dels paquets turístics, la qual cosa repercutiría negativament al nostre motor econòmic.

A Espanya ja hem viscut altres “experiments” de gestió aeroportuària fora de la xarxa pública Estatal d’AENA: l’Aeroport d’Alguaire a Lleida, impulsat per la Generalitat i que ha de tancar varis mesos de l’any per la baixa rentabilitat. L’Aeroport de Ciudad Real, impulsat per la Junta de Castilla la Mancha, amb capital privat i fons de la Caixa CCM (que recordem va ser la primera entitat financera rescatada del país) després de varies dificultats va acabar tancant i actualment està en procés concursal. L’Aeroport de Castelló, on mai han volat els avions, impulsat per la Diputació de Castellló, capital privat etc i l’Aeroport de Corvera a Múrcia també impulsat per la comunitat autònoma i tampoc ha entrat mai en funcionament, tinguent a pocs kilòmetres l’Aeroport de San Javier, públic i que no costa ni un cèntim als murcians. Tots aquest exemples haurien de servir per mantenir la xarxa estatal d’AENA  i no voler improvisar un nou model que pot arruïnar encara més el país.

Les companyies aerees són privades, desgraciadament al nostre país no tenim una empresa pública en aquest sector , privatitzar parcialment AENA no millorarà ni la gestió ni suposarà una davallada de costos, tot el contrari, el servei empitjoraria, com s’ha desmostrat  clarament en el cas britànic i a més i hauria un augment de taxes que ningú pot negar.

De totes maneres encara no és tart, hi ha marge per la reacció. El Govern Balear juntament amb la resta de partits polítics, organitzacions empresarials, sindicats i societat civil haurien de reaccionar de manera contundente (i si és possible millor que en el cas de les prospeccions petroleres).

El Govern ja ha aprofitat el mundial de Brasil per intentar fer el primer gol a la societat amb l’anunci de l’entrada de capital privat a AENA, el mateix día que s’estrenava la selecció amb un 5 a 1 en contra, si no volem que el nostre sector turístic, la principal indústria i porta d’entrada dels nostres ingressos se’n vagi a fer punyetes, hauriem de deixar de fer experiments ni amb les prospeccions petroleres ni amb l’entrada de capital privat dins AENA.

 

Ramon Carreras Torrent

Imprimeix

Els fonaments de la victòria

on .

Compartir a Facebook

Les eleccions europees del passat diumenge han romput una tendència que arrossegàvem des de la incorporació de l’Estat espanyol a la UE, i és que per fi s’han aconseguit dues coses que van estretament entrellaçades: per una banda, l’equilibri de poders ha quedat greument alterat, i per l’altra s’ha generat il·lusió a la ciutadania, fet inèdit sobretot en uns comicis que mai han despertat gaire interès per al gruix de la població.

La primera de les conclusions s’extreu d’un anàlisi dels resultats electorals i del suport que han rebut les diferents propostes i formacions polítiques. Des de la instauració del Règim del 78, els resultats de PSOE i el partit hegemònic de la dreta (UCD/AP/PP) actuaven com a vasos comunicants, de manera que allò que un perdia, ho guanyava l’altre. Aquest fenomen que coneixem com a bipartidisme no és nou, ja que es remunta a l’altra gran Restauració Monàrquica de finals del segle XIX, amb el Partit Conservador i el Partit Liberal. No obstant la distància temporal, els efectes d’aquesta disfunció democràtica són de sobres coneguts: caciquisme, abús de poder, corrupció, perversió del sistema democràtic, descontentament social...Però igual que l’anterior bipartidisme, el que patim ara durarà també poc més de 40 anys, senzillament perquè hi ha una majoria social que ha deixat de creure en un sistema que els ha defraudat en tots els aspectes.

La crisi que va començar sent financera i que va seguir sent econòmica, ara ha esdevingut també política. El Partit Popular, amb uns altaveus mediàtics funcionant a màxima potència, amb recursos econòmics inabastables per qualsevol altra formació, ha quedat reduït a la seva mínima expressió, amb uns resultats propis de l’AP de Manuel Fraga. Per la seva part, el PSOE ha pagat car vendre la seva ànima al liberalisme, i s’ha fet evident que la gent s’ha cansat de veure com els seus líders comparteixenbusiness class, butaques als consells d’administració, i copa cafè i puro als hotels de Madrid i Brussel·les amb els seus suposats enemics populars, amb qui, per altra banda, consensuen totes les polítiques econòmiques de calat.

L’augment espectacular d’Esquerra Unida, la irrupció sense precedents de Podemos, i els resultats gens menyspreables d’ERC a Menorca i Mallorca, permeten que el conjunt d’aquestes forces transformadores hagi assolit una posició d’empat tècnic amb un PP més tot sol que mai, i que es superi amb escreix un PSOE incapaç de reaccionar i que suplica per una Grosse Koalition amb els conservadors, a l’estil alemany o grec, per salvar desesperadament la seva quota de poder.

El bipartidisme ha mostrat signes evidents de flaquesa, però el moment s’ha d’aprofitar. I aquí entra el segon aspecte que diferencia la jornada de diumenge d’altres pretèrites. Els partits, moviments socials, sindicats i associacions que treballem dia a dia per acabar amb els excessos del “PPSOE”, estem condemnats a entendre’ns, i a fer feina junts. Sobre les nostres esquenes tenim el pes de les esperances de moltes persones que volen, que desitgen i que necessiten un canvi polític important. Allò que es demanda imperiosament és honestedat, honradesa, transparència i democràcia.

Des d’Esquerra Unida, la predisposició és absoluta per a treballar al costat de totes aquelles entitats que es regeixin pels quatre principis anteriorment citats. La societat ha donat un pas endavant, i nosaltres hem d’estar a l’alçada de les circumstàncies. En aquest sentit, i sense ànim de ser exhaustiu, tenim sobre la taula els problemes de l’atur, l’habitatge, la sanitat, l’educació, el deute i el medi ambient. Aprofitem idò el cicle electoral que es tancarà amb les properes eleccions generals per formular solucions als esmentats problemes entre totes les forces transformadores. 

La feina conjunta, l’elaboració d’un programa engrescador, ambiciós i aglutinador és el fonament de la nostra victòria, ja que suposarà corregir els errors que es van cometre fa dècades, quan el bipartidisme imperant a principis de segle XX va ensorrar-se. El diumenge 25 s’hi van posar els fonaments, però victòria no vindrà sola: l’hem d’anar a cercar i ens toca a tots nosaltres alçar el nou edifici sobre les runes del Règim del 78. Tot dependrà de la nostra ambició i de la capacitat que tinguem d’entendre el missatge llençat per la ciutadania.

S’han bastit els fonaments per a la victòria i la clau la tenim nosaltres, perquè com deia  Salvador Allende, “la Història és nostra, i la fan els Pobles”.

Jordi Jiménez Gomila, membre de l'assemblea local des Castell d'EM-EU