Articles d'opinió

Imprimeix

OPINIÓ: Enfermos de la Turismofobia de Alejandro Aparicio

on .

Compartir a Facebook

unnamedTurismofobia es la etiqueta que se han inventado para definir a quien no esté de acuerdo con cómo funciona la industria del turismo. Un neologismo con el que se pretende diagnosticar una enfermedad, y por lo tanto, tratar como enfermas a todas aquellas personas que alcen la voz para mostrar dudas sobre el modelo turístico, la sostenibilidad del sistema o a quien se queje por las incomodidades padecidas derivadas de la actividad turística, por citar algunos ejemplos.

Que uno se queja del ruido que hacen las fiestas de los turistas que han alquilado el piso que está pared con pared con del dormitorio: Turismofóbico. Que uno se queja de que los veleros arrancan con su ancla la posidonea: Turismofóbico. Que hay tantos coches de alquiler que hay accesos y zonas saturadas perennemente y que, además, la ciudad se colapsa cuando hace mal tiempo y todo el mundo cambia la playa por un paseo por el casco histórico o un día de compras: ¡Turismofóbico! Y así con cualquier opinión que no sea 'que vengan más turistas (porque vivimos del turismo)'.

La gente de Mallorca hemos sido siempre muy tolerantes con el turismo, entendimos su potencial y, sobre todo, que era la fuente de ingresos que justificaba que una isla que han ido desindrustrializando siguiese siendo próspera y acogedora. Es cierto que también hemos sido o cínicos o ignorantes cuando hemos dicho 'cuando yo voy de viaje, no hago eso' y nos hemos procurado alojamiento gracias a Airbnb, la misma empresa a la que culpamos por la subida de precios de los alquileres o que criticamos que a nuestro barrio en la periferia haya llegado el trasiego de turistas con maletas y que las pizarrasde los bares tengan escrito el menú también en inglés.

La organización Arran, aprovechando la sequía estival de las redacciones de los principales medios de información, consiguió hacer llegar a la luz pública un debate habitual del día a día de quienes vivimos en zonas turísticas masificadas: el hartazgo que nos produce la saturación de turistas, que no los turistas, como quieren hacer ver los que se inventaron la palabra Turismofóbia. Como he dicho antes, hemos sido siempre muy tolerantes con el turismo, entendemos que toda esa gente que viene a conocer y a disfrutar Mallorca, a gastar sus días de vacaciones después de un año de duro trabajo, es gente exactamente igual que nosotros y nosotras: clase trabajadora con ganas de viajar, conocer nuevos lugares y pasárselo bien. Sin embargo, desde mi punto de vista, las acciones de Arran ofrecen un mensaje que queda difuminado, que cada cual interpreta como quiere y que, finalmente, se tergiversa. Se acaba entendiendo que estamos en contra de nuestra principal industria y de la gente que pertenece la misma clase trabajadora a la que pertenecemos, y no es así.

Yo no espero mucho del presidente Rajoy, pero él cree que hay gente que está en contra del turismo, como si la cuestión se pudiese plantear de forma maniquea. Sin un plan B alternativo, plantear erradicar de forma definitiva el turismo de Mallorca es como proponer erradicar la producción de vino de La Rioja, talar los olivos de Jaén o la clausura de las estaciones de esquí de los Pirineos los meses de invierno. Justo después de unas semanas en las que se publicó que ya hemos consumido los recursos de la Tierra de los que disponíamos para este 2017 (y nos queda casi medio año por delante) ¿es tan descabellado pensar en ordenar nuestro turismo y poner límites?

Se ha creado cierta psicosis con la turismofobia. Tal vez por un momento alguien haya llegado a pensar que se han organizado batidas de furiosos ciudadanos por las calles para aleccionar a los turistas que se salen de su territorio, cuando lo más parecido ha sido que el comité de fiestas de Sa Vilanova, el barrio de Esporles, propuso llevar a cabo una 'caza de guiris'. Leído así, sí que parece que en Esporles los furiosos ciudadanos hagan batidas, pero cuando te paras a leer la letra pequeña te das cuenta de que se trata de un juego en el que hay que encontrar y cazar unas figuritas de papel con forma de guiri que escondieron por el barrio. Un juego pensado para que los niños y niñas del pueblo se involucren en las fiestas a la vez que participan de una alegoría de la situación actual: 'hay tantísimos turistas, que están por todas partes: detrás de una maceta, bajo un felpudo, subido en un árbol'. A mi me pareció una idea sublime y una forma muy divertida de crear conciencia con un problema real. Bueno, pues hay gente muy dispuesta a indignarse que incluso llegó a declarar en redes sociales que iba a salir a la calle armada por lo que pudiera pasar. No sé cómo acabó la historia, sólo espero que ningún niño de Esporles la confundiera con una figurita de papel de 20cm. Seguramente todo esto no habría sucedido si el periodista que destapó las terribles perversiones del programa de fiestas de Sa Vilanova hubiese tenido alguna noticia real que contar.

Para acabar, ¿por qué este debate de la turismofobia tiene tanta repercusión? Pues porque ataca a cuestiones nucleares del capitalismo, es una trinchera más en la lucha de clases. Me explico:
-Por un lado tenemos a importantes grupos empresariales que cuantos más turistas atraigan a Mallorca, más mejorará su cuenta anual de resultados. Como casi cualquier empresa, su objetivo es el crecimiento. Y lo están consiguiendo. En 2017 la rentabilidad superará el 10%. Sin embargo, en la otra cara de la moneda está que la subida salarial pactada con los trabajadores ni siquiera iguala la inflación (es decir, están perdiendo dinero), que muchos están trabajando sin convenio colectivo y que los recursos para abastecer a un territorio finito como es una isla son muy limitados. La lógica del crecimiento choca con la realidad: llegará el día en el que no tengamos agua para todos ni tengamos capacidad para gestionar toda esa basura. Así de simple.
-Por otro lado, podemos decir que también se cumple el famoso eslogan del capitalismo "socializa las pérdidas, privatiza los beneficios". El ejemplo más sencillo lo podemos encontrar en las empresas de alquiler de coche: socializan la contaminación , la falta de aparcamiento y los atascos pero tributan en Euskadi para pagar menos impuestos. Privatizan aún más los beneficios que ni siquiera recaen en Baleares.

¿Qué quiero decir con todo esto? Pues que aquellas personas o medios de información que acusan de turismofobia a otras personas o colectivos son quienes se están beneficiando de alguna u otra manera de la saturación turística que vivimos y, que no se nos olvide, que ellos no padecen. Ellos no comparten comunidad de vecinos con alquileres vacacionales, no utilizan los mismos servicios públicos que los turistas contribuyen a saturar ni van a esas pequeñas calas a las que si no llegas a las 8 de la mañana, una horda de turistas la habrá declarado suya. Quienes nos diagnostican turismofobia si quieren hacer turismo, lo hacen en destinos exclusivos, disfrutan de la tranquilidad del mar desde un yate, viajan en primera clase o en avión privado y desean que cierres el pico mientras cumples con tu mal pagada jornada laboral para que el año que viene pueda ganar más dinero a costa de que tú ganes menos mientras sufres las consecuencias de donde ellos sacan provecho. En definitiva, lucha de clases, y como dijo el multimillonario Warren Buffet, 'la vamos ganando los ricos.

Imprimeix

La llei mordassa: criminalitzar (encara més) la protesta ciutadana

on .

Compartir a Facebook

Izquierda Plural contra llei mordassaLa recent aprovació de la Llei de Seguretat Ciutadana, més coneguda pel nom més encertat de llei mordassa no és més que la culminació de la criminalització de les protestes ciutadanes. Ja vos he xerrat dels casos Alfon, Katiana i dels estudiants que van entrar a la Conselleria, entre molts altres exemples. Ficar por amb l’amenaça de multes i presó a veure si la gent es queda a ca seva i no pertorba la Marca Espanya (TM).

Més d’un pensarà que a Manacor poca incidència tendrà, com si no anés amb nosaltres. Cert que no tenim un excés de concentracions, senyal de la debilitat del teixit social i associatiu. I que per costum, es deleguen aquestes protestes i manifestacions a Palma. Però no oblidem que a més de la distància, anar a una mani a la capital val pasta. Un contrasentit quan moltes són contra retalls, per la dignitat i contra la pobresa i molts damnificats no hi podran participar. A més, recordar obvietats com que en aquestes manis es lluita per als drets de totes i tots, i que com més serem, més riurem.

Però tornem al fil. Record una de les concentracions de Dones de Llevant contra la finalment no nata Llei Gallardón, que gràcies a la pressió popular també se’n va dur el ministre. Va venir la policia nacional a demanar que algú que s’identifiqués. Hi havia membres de l’organització i dues regidores del PSOE, però va ser una militant d’Esquerra Unida qui donà la cara i el DNI. No passà res, però de passar avui a aquesta dona valenta, li podria caure una multa de 100 a 600 euros.

Poca broma. Però anem a veure alguns exemples més. Tots recordau amb indignació fotografies dels antidisturbis donant d’hòsties a padrins i menors d’edat. Amb aquesta llei recentment aprovada, no es podrà fotografiar ni publicar imatges de la policia, encara que pugui estar atemptant contra els drets humans. Impunitat per ells, sanció d’entre 601 i 30.000 per a nosaltres.

La mateixa sanció podran rebre qui ajudin a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca a impedir un desnonament. Per cert la banca segueix guanyant, no només manté unes condicions draconianes inèdites a altres països europeus que pot engegar gent de ca seva, quedar-se el pis i a més seguir cobrant la hipoteca, sinó que ara també podrà minimitzar la mala imatge que suposava l’ocupació d’una entitat bancària per tal que els de la PaH o els afectats per les preferents facin protestes i reclamin el que és just.

Podria seguir però se m’acaba l’espai. Crec que la foto que acompanya l’article, amb el Grup Parlamentari Izquierda Plural és prou esclaridora del que ens espera.

No ens callaran. No ho feren durant quaranta anys de dictadura i no ho faran ara. A aquesta llei li queda menys d’un any de vida. Tota l’oposició al PP, en bloc, l’ha rebutjada. I serà una de les primeres que caurà amb el nou govern de canvi que estam construint entre tots.

Xavier Morell Sansó
Coordinador Esquerra Unida Manacor

Publicat originalment a 7 Setmanari, 21 de desembre de 2014

Imprimeix

La reforma de la Constitució

on .

Compartir a Facebook

Avui, 6 de desembre de 2014, és commemora el 36è aniversari de la ratificació, en referèndum, de la Constitució espanyola.

Una Constitució que s’ha modificat només en dues ocasions, al 1992 i al 2011, sempre per imposició d’Europa i sense comptar amb l’opinió del poble espanyol. Comparat amb altres països de la Unió Europea, el nombre de reformes és ridícul: Alemanya, en 65 anys, 60 reformes; Irlanda, en 77 anys, 27 reformes; França, en 56 anys, 24 reformes; Portugal, en 38 anys 12 reformes...

reforma-constitucion-mercados-135-psoe

Una altra dada interessant sobre la carta Magna espanyola és que més del 60% de la població espanyola d’avui dia amb dret a vot no ha votat aquesta constitució. Per tant podríem dir que ha quedat una mica desfasada i obsoleta.

Dir que no s’ha intentat modificar la Constitució seria mentir, però aquí hi juguen dos factors molt importants:

$1·        El primer: és molt difícil presentar una iniciativa de reforma, ja que per això es necessari que, al menys, una cinquena part dels diputats (70) firmin aquesta iniciativa.

$1·        El segon: fins el moment, només els grups majoritaris (PP i PSOE) han tingut oportunitat de presentar iniciatives, i sempre que les han presentades ha sigut des de l’oposició i mai des del Govern.

Atesa la situació actual del país i l’antiguitat de la Constitució, ha arribat el moment de que els nostres polítics es deixin de partidismes i d’egoismes, que s’asseguin als seus seients estimats i comencin a treballar per millorar la vida dels espanyols.

Per tant, que comencin a presentar reformes constitucionals amb sentit comú, on la llibertat, la justícia i la igualtat no només siguin reconeguts sinó també defensats; on els drets socials quedin ben garantits; on el poder econòmic no tingui més pes que el poder social i on la sobirania popular sigui una realitat i no la il·lusió de gairebé 50 milions d’espanyols.

 

Carlos Pons Camps

Imprimeix

L'Ajuntament i el vertader compromís amb la infància de Maó

on .

Compartir a Facebook

 

Atès a la carta que va firmar la Sra. Águeda Reynés el passat dilluns 17 de novembre, en referencia a la petició feta per l’ajuntament de Maó, i el reconeixement per part d’UNICEF, de Maó com a “Ciutat Amiga de la Infància” em venen al cap uns records de no fa molt temps.

 

 

 

I és que al mes de Juliol de 2013, un estudi de Càritas posava de manifest dades sobre la quantitat de famílies que viuen per sota del llindar de la pobresa, un estudi que és pot traduir o fer extensiu a la pobresa i/o malnutrició infantil, per allò de que “si els pares viuen en condicions econòmiques precàries, els fills al seu càrrec també”.
 
images

 

 

 

Estudi que la Sra. Reynés es va afanyar a posar entredit, ho podreu veure si mireu l’acta del Ple Municipal del 25-06-2013, punt 7. A més, de posar en entredit un estudi d’una associació sense ànim de lucre que ha lluitat molt pel benestar de les persones i que s’ha guanyat la credibilitat i confiança de la nostra societat amb la suor i generositat dels seus voluntaris; una vegada fet públic aquest document, l’oposició (PSOE) proposa, igual que a molts altres indrets de Menorca, Balears i Espanya, que s’obrin els menjadors escolars durant l’estiu per a que no hi hagi ni un sol fiet o fieta que passi gana a Maó, mesura a la que s’oposa el govern del PP en bloc (Les votacions de la proposta socialista: 8 Vots a favor [PSOE] i 12 Vots en contra [PP]), i a la qual la Sra. Batlessa qualifica de “ser una proposta que presenta un interès més polític que social”.
 

 

Per això, ara me deman, com es pot tenir la poca vergonya d’anar a UNICEF a que se’ns reconegui com a Ciutat Amiga de la Infància, mentre quan es proposen solucions a la malnutrició infantil s’hi vota en contra?

 

 

 

I és que una paellada en una plaça, pot fer que un grup de gent es senti bé per un moment, però no soluciona els problemes reals d’un municipi que fa ulls cecs davant una realitat cada cop més aclaparadora...

 

 

 

Carlos Pons Camps

 

Joves d’Esquerra de Menorca –Esquerra Unida

 

Assemblea Local de Maó

 

 

 

 

 

Maó, 19 de novembre de 2014
 
Imprimeix

Un divendres negre per les Illes

on .

Compartir a Facebook

noalaprivatització01La Ministra Ana Pastor va anunciar divendres 13 la seva intenció d’engegar el procés d’entrada de capital privat a AENA.

AENA és una empresa pública que no costa cap cèntim als ciutadans, s’autofinancia amb els seus propis recursos i el suposat dèficit  ve  ocasionat per les altes Inversions realitzades en els darrers anys, en infraestructures, no per la seva activitat, tant és així que només el cost de la T4 a Barajas i la T1 a El Prat sumen  12.000 €, quantitat que equival al suposat dèficit de l’empresa. Així i tot el President d’AENA, en una carta dirigida als treballadors de l’empresa va informar que en el 2013 ja es van tenir 715 milions de beneficis a la xarxa, per tant no hi ha cap raó de tipus econòmic ni de millota en la gestió.

Els beneficis dels aeroports rentables permeten el manteniment de tota la xarxa estatal,  inclosos els aeroports deficitaris com el de Menorca, o Son Bonet, de fet és aquest model el que ha permés la cohesió territorial i el desenvolupament d’un model de gestió aeroportuari que és referència a nivell mundial, AENA gestiona o cogestiona aeroports a països tant diferents com EE.UU., Cuba, Mèxic,….  És el principal operador aeroportuaria a nivell mundial.

Les taxes aeroportuàries es divideixen entre les que van destinades a navegació aerea i les que són per ús de l’aeroport, aquestes darreres, en el cas d’Espanya són les més baixes d’Europa, un canvi de model o la privatització tindria com a conseqüència la pujada inmediata de les taxes per damunt del que té previst la pròpia AENA, i aquest fet tindria dues conseqüències inmediates: la primera l’augment de bitllets d’avió pels menorquins, la segona un encariment dels paquets turístics, la qual cosa repercutiría negativament al nostre motor econòmic.

A Espanya ja hem viscut altres “experiments” de gestió aeroportuària fora de la xarxa pública Estatal d’AENA: l’Aeroport d’Alguaire a Lleida, impulsat per la Generalitat i que ha de tancar varis mesos de l’any per la baixa rentabilitat. L’Aeroport de Ciudad Real, impulsat per la Junta de Castilla la Mancha, amb capital privat i fons de la Caixa CCM (que recordem va ser la primera entitat financera rescatada del país) després de varies dificultats va acabar tancant i actualment està en procés concursal. L’Aeroport de Castelló, on mai han volat els avions, impulsat per la Diputació de Castellló, capital privat etc i l’Aeroport de Corvera a Múrcia també impulsat per la comunitat autònoma i tampoc ha entrat mai en funcionament, tinguent a pocs kilòmetres l’Aeroport de San Javier, públic i que no costa ni un cèntim als murcians. Tots aquest exemples haurien de servir per mantenir la xarxa estatal d’AENA  i no voler improvisar un nou model que pot arruïnar encara més el país.

Les companyies aerees són privades, desgraciadament al nostre país no tenim una empresa pública en aquest sector , privatitzar parcialment AENA no millorarà ni la gestió ni suposarà una davallada de costos, tot el contrari, el servei empitjoraria, com s’ha desmostrat  clarament en el cas britànic i a més i hauria un augment de taxes que ningú pot negar.

De totes maneres encara no és tart, hi ha marge per la reacció. El Govern Balear juntament amb la resta de partits polítics, organitzacions empresarials, sindicats i societat civil haurien de reaccionar de manera contundente (i si és possible millor que en el cas de les prospeccions petroleres).

El Govern ja ha aprofitat el mundial de Brasil per intentar fer el primer gol a la societat amb l’anunci de l’entrada de capital privat a AENA, el mateix día que s’estrenava la selecció amb un 5 a 1 en contra, si no volem que el nostre sector turístic, la principal indústria i porta d’entrada dels nostres ingressos se’n vagi a fer punyetes, hauriem de deixar de fer experiments ni amb les prospeccions petroleres ni amb l’entrada de capital privat dins AENA.

 

Ramon Carreras Torrent