<< La opinió d'Esquerra Unida

CRISI I BALEARITZACIÓ

Per Miquel Rosselló membre d´Esquerra Unida i conseller de Mallorca pel BLOC.

Quan es va començar a parlar de la gravetat de la crisi econòmica que estem patint, varen aparèixer moltes reflexions en veu alta que parlaven d´aprofitar la crisi com una oportunitat per introduir al nostre model de desenvolupament econòmic les necessàries reformes que aquest requereix. Som molts els que pensem que el model en què les Balears ha basat el seu creixement econòmic els darrers quaranta anys ha tocat sostre i en conseqüència les solucions a la crisi econòmica actual no poden venir mai pel camí de la recuperació del desenvolupisme dels darrers anys. Tot té un límit!

< Enllaç a l'article publicat a les pàgines d'opinió de Diario de Mallorca

continua….


La construcció no pot ésser el motor que arrossegui la resta de sectors sinó que el desenvolupament s´ha de fonamentar en criteris de sostenibilitat. Això ens du a pensar que les mesures que s´estan adoptant per sortir de la crisi i les que es puguin prendre ena un futur immediat no haurien d´ésser de caire merament de conjuntura sinó tenir un fort contingut estratègic.
No és necessari dir que estic totalment d´acord en que cal prendre mesures urgents per paliar els efectes negatius de la crisi i quan abans millor. Però això no lleva que les mesures que es prenguin vagin en una determinada direcció si no volem caure en els mals del passat.


Hi ha que apostar decididament per un turisme de qualitat i per reconduir la construcció cap a la rehabilitació. Cal seguir protegint el nostre dèbil sector industrial, així com el sector primari. I tot això passa per millorar substancialment la formació del nostre capital humà i invertir decididament en Recerca+Desenvolupament+Innovació.


Però passen les setmanes i els mesos i veiem amb preocupació que les coses caminen en la direcció contrària. Són molts els acomiadaments improcedents que responen més a un frau de llei que a necessitats econòmiques provocades per la crisi. La greu crisi i fins i tot el tancament d´algunes companyies aèries van en detriment del nostre sector econòmic fonamental, el turístic. La progressiva destrucció del nostre esquilat teixit industrial respon més a interessos empresarials vinculats a l´anomenada des-localització que als efectes negatius de la crisi. I fins i tot el famós “decret Nadal” està més pensat al curt termini que amb una visió estratègica de solució als problemes del sector turístic pels propers quinze o vint anys.


En contra de la màxima de Sant Ignasi de Loiola que diu allò de “en tiempos de crisis no hacer mudanza” ( tant útil en altres ocasions) m´atrevesc a afirmar que aquest és un moment molt idoni per introduir canvis en el nostre model econòmic.


Bé està que les distintes administracions posin en marxa tot un seguit important d´obra pública ( el pla d´inversions municipals del Govern Central, el pla d´Escoletes, l´ampliació del ferrocarril i el tramvia de Palma, les millores a carreteres, etc). I bé estaria que l´autoritat laboral competent no donés per bons els Expedients de Regulació d´Ocupació que amaguen una des-localització ni consentissin el frau de llei amb els acomiadaments improcedents. Això com que les distintes administracions engreixessin els serveis socials per encarar allò que se´ns ve damunt. Però cal mirar més enfora i afrontar mesures amb visió de futur.

Continu essent un convençut que ha arribat l´hora de seure a una mateixa taula als empresaris del sector turístic (no solament als hotelers i molt manco solament als grossos) i als treballadors, sí també als treballadors i treballadores, als partits polítics i altres sectors socials per pactar el model turístic dels propers vint anys, un model que no l´hagi de discutir ningú en el futur immediat, governi que governi.

Un model que ens garanteixi competitivitat amb la resta de competidors, especialment de la Mediterrània i en conseqüència rendible pels nostres empresaris. Un model que garanteixi justícia social als seus treballadors i treballadores i poder gaudir a la societat en general de quotes de cohesió i benestar social.

Són necessàries mesures urgents i contundents per protegir el nostre teixit industrial, el sector primari i el comerç. I hem d´afrontar un pacte social per l´educació que entre d´altres objectius contempli la millor qualificació professional dels nostres treballadors/es.

Una de les conseqüències del nostre model desenvolupista també és l´escàs paper que juga l´economia social i solidària a la nostra societat, molt per davall d´altres zones de l´Estat Espanyol i per suposat de la Unió Europea. Canviar aquesta realitat és també un element fonamental en el canvi de model. Al marge d´altres consideracions ètiques o ideològiques, no solament crec que una economia social i solidària potent és un complement imprescindible dins un futur model econòmic de les Illes, sinó que és un instrument adequat per empènyer en la superació de la crisi.

L´aparició de nous jaciments d´ocupació a curt i mig termini, com a conseqüència de l´implementació del Pla d´escoletes, del desplegament de la llei de d´Atenció a la Dependència, la generalització de la recollida selectiva de residus o d´altres viculats als serveis socials i al medi ambient és un factor molt destacat, al qual cal donar-li la importància que es mereix.
És un error pensar en mesures per sortir de la crisi només des d´una òptica macro-econòmica i no donar una importància crucial al desenvolupament local. Potenciar totes les iniciatives vinculades al desenvolupament local hauria d´ésser una de les prioritats de les administracions autonòmica, insular i municipal.
Per això consider que, saber conjugar l´aparició del nous jaciments d´ocupació als que feia referència abans, amb el foment de l´economia social i solidària és un element primordial davant la present conjuntura de crisi i una aposta valenta i decidida pel futur.
És l´hora d´aportar solucions urgents per tanta gent que ho necessita però també és l´hora de la iniciativa i el coratge per afrontar el futur.

Share This