EU: L’EXISTÈNCIA DE DOSSIERS DE POLÍTICS AL “PALACETE” ES UNA PRÀCTICA MAFIOSA

 

Per a EU, la troballa al “palacete” de Jaume Matas durant els escorcolls policials del passat divendres de dossiers “privats” sobre diferents personatges polítics de les Illes és “una mostra més de les pràctiques mafioses del que va ser el màxim responsable polític de la Comunitat Autònoma”.

“Resulta indignant que Matas s’atreveixi a dir que s’ha violat la seva intimitat, quan s’han trobat aquestes evidències de la violació de la intimitat d’altres durant l’escorcoll”, ha afirmat David Abril, coordinador d’EU.

El PP, en opinió d’EU, està fent el ridícul en la defensa a ultrança de Matas, a pesar que les evidències sobre el seu enriquiment personal són cada vegada més grans (la darrera, que només ha pogut justificar el 5% de la milionària reforma del “palacete” amb fatures), independentment de com avanci la investigació judicial. Cal recordar que des d’EU vàrem demanar dissabte al PP que suspengui de militància Matas, tal i com han fet amb altres afiliats implicats en pressumtpes casos de corrupció, com ara amb l’escàndol del CDEIB.

 

 

INTENT D’AUTOLESIÓ D’UN TREBALLADOR: LA CARA AMARGA DE LA CRISI

 

Un treballador d’origen immigrant va intentar ahir cremar-se “a lo bonzo” a la seu de CCOO a Palma. Afortunadament la reacció ràpida d’algunes persones va poder aturar l’intent d’autolesió que podria haver acabat tràgicament.

Per a EU, es tracta d’una mostra clara de la desesperació que viuen molts treballadors i treballadores davant l’empitjorament de les seves condicions de vida arran de la pèrdua de la feina, la manca d’ingressos i, sobretot, la manca de perspectives de futur. Si a l’anterior crisi econòmica es va obrir pas a una nova etapa històrica on s’ha acabat allò de la “feina per a tota la vida”, amb aquesta s’obri la porta a una manca angoixant de perspectives cap al futur. Aquest intent d’autolesió és un toc d’atenció a aquells que s’entesten en minimitzar els efectes de la crisi, i una crida a posar les persones en el primer terme de les prioritats polítiques.

 

 

PERQUÈ VOL BOTIN “PLENS PODERS” PER AL BANC D’ESPANYA?

 

El president del Banco de Santander, Emilio Botín, va afirmar ahir que és necessari que el Banc d’Espanya disposi de “plens poders” per facilitar la fusió de diverses caixes d’estalvi (com ara l’operació entre Caja Sur, Unicaja i Caja de Jaén) .

Què s’amaga darrera aquest interès del banquer perquè el Banc d’Espanya tengui “plens poders” en aquesta qüestió? Doncs ell mateix ho va respondre: evitar les interferències polítiques, l’intervencionisme de l’Estat. És a dir, que Botín vol menys presència pública en les operacions de fusió de capital de les Caixes d’Estalvi, que per llei han de tenir un cert control social i polític.

Això sí, si l’Estat ha de sortir a “salvar” els bancs i la seva liquidesa, benvingut sigui. Aquesta és la proposta de Botín: intervencionisme sel·lectiu.

 

HONDURES: ZELAYA CRITICA POSICIÓ AMBIGUA DELS EUA

 

El president deposat d’Hondures ha criticat el paper ambigu dels Estats Units, que davant la possibilitat de què es celebrin eleccions a finals d’aquest mes, i la composició d’un govern de concentració, ha descartat la restitució de Zelaya com a legítim president del país. Aquesta ambigüitat contrasta amb el clar posicionament de la comunitat internacional, a les NNUU i fins i tot a l’Organització d’Estats Americans.

Tal i com va explicar a Palma el Ministre assessor de Zelaya, Allan Fajardo, el passat divendres, el retorn a la presidència de Zelaya és l’única opció que es pot manejar en termes democràtics i constitucionals. Els Estats Units saben que prescindir de Zelaya és un símbol clar de què no hi haurà canvis al país, que és el que espera el poble hondureny. El “Frente político contra el golpe” ja ha anunciat que no pensa reconèixer el resultat de les eleccions si s’arriben a produir.

 

CONFLICTE VENEÇUELA-COLÒMBIA: LA PAU PASSA PER LA RETIRADA DE LES BASES NORD-AMERICANES

 

Segons EU, l’encreuament d’acusacions i amenaces entre Hugo Chávez i Àlvaro Uribe, amb amenaces de guerra incloses, té un tercer actor, que són els Estats Units, que roman “callat però es disposa a l’acció”.

Des d’EU volem recordar que des dels mitjans de comunicacions propers al president Uribe (la majoria) es tracta els països del voltant (Equador, Veneçuela, Bolívia) en els darrers mesos, coincidint amb l’anunci de la instal·lació de 7 bases nord-americanes, com autèntics enemics. És evident, doncs, que el que desestabilitza la zona és aquesta presència militar nord-americana propera a les fronteres i a les zones de control dels recursos naturals, “indigna per al propi poble colombià, i insultant per als països andins”.

 

IU ACONSEGUEIX QUE EL GOVERN ACCEPTI MANTENIR LA DEDUCCIÓ DE 400 € EN L’IRPF ALS ASSALARIATS QUE GUANYIN MENYS DE 15.645 € ANUALS

Esquerra Unida ha assolit en les negociacions en el Congrès de les esmenes parcials als Pressupostos Generals de l’Estat 2010 que el Govern accepti mantenir la deducción íntegra de 400 euros en l’IRPF per a les rendes inferiors a 8.000 euros anuals de base imposable i fer-la progressiva per a aquelles que superin aquesta quantitat, fins al llindar de salaris que no superin els 15.645 euros bruts anuals. D’aquesta forma, s’assoleix que l’Executiu socialista corregeixi la seva intenció inicial de suprimir per a tots els contribuents, fins i tot els més desafavorits, aquesta deducció que aprovà com a peréntesi electoralista fa dos anys, pocs mesos abans de l’inici de la campanya de les Eleccions Generals de 2008.

Aquesta mesura que segons càlculs d’Hisenda tendrà un cost proper als 535 milions d’euros i de la qual es beneficiaran 2,7 milions de contribuents amb rendes baixes- va ser tancada amb el Grup Socialista i en la seva negociació van intervenir també ICV i el BNG.

Malgrat l’avenç aconseguit, el portaveu parlamentari d’IU, Gaspar Llamazares, recordà que la petició inicial del seu grup era més ambiciosa es buscava que es poguessin beneficiar d’ella aquelles persones que tinguessin una base imposable de fins a 18.000 euros– si bé el Govern només va acceptar arribar fins al topall dels 12.000 euros de base imposable. Considerem que és un primer pas per a aconseguir una major equitat i no renunciem a seguir avançant en el futur per aquest camí, va dir.

Share This