EU LAMENTA LA MORT D’UN TREBALLADOR AHIR AL DIC DE L’OEST

Des d’EU lamentam profundament la mort ahir d’un operari al Dic de l’Oest de Palma, per l’explosió d’una vàlvula d’un camió, mentre treballava, i volem expressar la nostra solidaritat amb els seus companys i amb la família.

Amb aquest ja són 8 persones que han mort enguany en accidents Balears, una xifra que tot i ser baixa en relació a altres anys, és sempre inassumible.

PREACORD PER APROVAR EL “PLA DE CARRETERES”

El PSOE i UM han acceptat el gruix de les al·legacions presentades pel BLOC al projecte inicial de Pla de Carreteres.Així, el BLOC ha aconseguit l’eliminació de molts de projectes viaris impactants dels Plans de Carreteres del 1998 i del 2002 l’autopista Inca-Manacor (era un dels compromisos del pacte de govern) i, en general, totes les noves autopistes i autovies. No hi ha cap projecte viari nou, excepte la via d’accessos a Son Espases, que substitueix el Segon Cinturó, i s’elimina també el Tercer Cinturó.

Pel que fa a rondes i variants, se n’eliminen les de Felanitx, Sa Sàpita-S’Estanyol, la de Santa Margalida, la carretera interior de la badia d’Alcúdia i les variants nord i sud de Bunyola, a més de suavitzar l’impacte dels acondicionaments de la xarxa de carreteres secundàries, d’acord amb criteris paisatgístics i de reducció de la velocitat màxima permesa.

No obstant, hi ha dos punts pels quals no hi ha acord, però que no impediran tramitar el Pla: l’autovia Manacor-Sant Llorenç i la variant de Sineu. Ambdues han de menester millores, però no hi ha acord fins a la data en la seva concreció.

Amb aquest preacord es desbloquegen inversions que són necessàries en aquests moments de crisi, però alhora s’eliminen nombrosos projectes impactants que no estaven justificats des del punt de vista de la mobilitat i la protecció del territori.

DEBAT AMB JOAN SUBIRATS SOBRE EL PAPER DE L’ESQUERRA EN EL SEGLE XXI

‘Actualitzant el concepte de Socialisme: aconseguim una societat de dones i homes lliures, una terra habitable, on l’economia estigui al servei de les persones’

Ahir es va celebrar a la Casa de cultura de Palma una conferència-debat sobre “el paper de l’esquerra en el segle XXI”, en el marc de les activitats al voltant del Procés constituent de l’esquerra alternativa i verda.

Un Procés Constituent que té per objectiu fonamental, com va expressar David Abril, coordinador d’EU a la seva presentació ‘En el qual pretenem sumar persones i col·lectius d’allò que es pot anomenar ‘esquerra alternativa i ecologista’ per construir junts un instrument polític al servei dels ciutadans i ciutadanes d’esquerres d’aquesta comunitat autònoma i del món. Pretenem construir amb el màxim de gent possible un instrument polític de canvi sabent que els reptes que tenim per endavant, amb el col·lapse ecològic i d’explotació de les persones al que s’ha arribat no té precedents a la història mundial’.

Al debat comptàrem amb la presència de Joan Subirats, catedràtic de ciència política i director de l’institut de govern i polítiques públiques de la UAB, i també amb Jordi Miralles (coordinador d’EUiA) i Jordi Guillot (vicepresident d’ICV).

Subirats parlà d’un canvi d’època i dels canvis que s’han produït en el nou “terreny de joc” en el qual s’ha de fer política: canvis tecnològics, en la manera d’entendre les relacions socials i laborals, de la crisi de la política i les polítiques… I va donar algunes pistes per treballar des de l’esquerra: la necessitat de més control social com a garantia de més transparència i més democràcia; la dialèctica entre igualtat i diversitat; i l’aposta per “allò comú, allò col·lectiu, allò compartit”.

Guillot i Miralles, per la seva banda, varen participar en el debat des de les seves respectives posicions polítiques, diferenciades però alhora complementàries, sobre el paper que ha de jugar l’esquerra.

Guillot va oferir com a “recepta” tornar a Gramsci, i recuperar l’autonomia de pensament i la participació de l’esquerra en els

conflictes oberts. Miralles va recordar que la identitat política de l’esquerra alternativa és allò que fa, i no sols allò que es diu, i va destacar la necessitat de “canviar caminant” o, dit d’altra manera, de “transformar transformant”.

El coordinador d’EuiA va tancar la seva intervenció destacant el següent ‘Davant el repte d’actualitzar el concepte de socialisme es pot resumir en la voluntat d’aconseguir una societat de dones i homes lliures, una terra habitable, on l’economia estigui al servei de les persones’.

El contingut de les intervencions i el debat serà sistematitzat i distribuït com a material de reflexió per al procés.

EU RECOLZA LA “MARXA MUNDIAL PER LA PAU” QUE ARRIBA AVUI A PALMA

Després de passar per Nova Zelanda, arriba avui a Palma la Marxa Mundial per la Pau i la Noviolència, una iniciativa que ens recorda que “s’ha de sentir el clam de milions de persones en el món que volem la pau i que s’acabn les guerres, perquè les forces del pacifisme i la noviolència siguem majoria i facem sentir la nostra veu”.

Els impulsors de la iniciativa, que compta amb el suport de la Conselleria d’Afers Socials i l’Àrea de Benestar i Participació de l’Ajuntament de Palma, exigeixen, entre altres coses: el desarmament nuclear a nivell mundial; la retirada de les tropes invasores dels territoris ocupats; la progressiva reducció de l’armament convencional; la signatura de tractats de no agressió entre països i la renúncia dels governs a utilitzar la guerra com a mitjà per resoldre els conflictes.

A les 19:30 s’iniciarà la Marxa a la Plaça d’Espanya, i conclourà a les 20:30 al Passegi del Born, amb lectura de Manifest i actuacions diverses.

MÉS CONCENTRACIÓ DE CAPITALS: BRITISH AIRWAYS + IBÈRIA

La fusió de British Airways i d’Ibèria és el reflex de l’evolució de les grans companyies aèries. En ambdós casos es tracta de companyies que en el seu dia foren empreses públiques privatitzades, la primera per Margaret Thatcher, conservadora, la segona pel govern de Felipe González.

Amb els anys, ambdues empreses s’han convertit en empreses que manegen un gran volum de negoci, però que han perdut la perspectiva de servei públic. Ara, amb la crisi econòmica, aprofiten com han fet ja també alguns bancs i corporacions per fusionar-se i participar de manera més “sucosa” del negoci global del transport aeri i el turisme. Davant aquesta notícia, les accions d’Ibèria varen pujar ahir un 12%, és a dir, que la companyia “val” segons el sorpresiu mercat, bastant més avui que ahir, com si haguessin guanyat la loteria. Veurem ara si no són els treballadors i els treballadores els afectats per la fusió, i en qüestió de dies s’anuncien acomiadaments per la “reestructuració i la modernització”.

Curiosament, Caja Madrid, que també ha format part dels comentaris d’aquest butlletí les darreres setmanes, serà el principal accionista de la nova companyia fruit de la fusió, per davant d’altres com ara el Barclays Bank.

LORENZO SANZ: FUTBOL I MÀFIA

En uns dies en què s’ha parlat molt dels canvis en la propietat del Reial Mallorca després del “fiasco” i la utilització del club com a plataforma d’especulació de Vicenç Grande, amb la seva sortida fa mesos, hi ha un altre cas del qual es parla poc, per no perjudicar el gran negoci del futbol de la “lliga bbva”.

Es tracta del cas de l’expresident del Real Madrid, Lorenzo Sanz, que està acusat de contraban de béns culturals i blanqueig de capitals. En el transcurs de les diligències, el jutge ha ordenat l’ampliació de la jurisdicció a Itàlia, ja que sembla que les obres es treslladaven al país de Berlusconi per blanquejar diners de la màfia.

És evident que no és sols en el terreny d’allò públic, sinó també en la gestió privada, que calen mecanismes de control social i de transparència.

 

20 ANYS DE LA MORT DE DOLORES IBÁRRURI, “PASIONARIA”

Avui, 13 de novembre, es compleixen 20 anys d’ençà de la mort de Dolores Ibárruri, “Pasionaria”, una gran dirigent política comunista durant la II República i la Guerra civil, la lluita clandestina contra el franquisme i també a la transició i els primers anys de democràcia.

Nascuda el 1895 al poble miner de Gallarta (Euskadi), molt prest va participar del moviment obrer i va començar a utilitzar el pseudònim de “Pasionaria” als primers articles publicats a “El minero Vizcaíno”, el 1918. Fou fundadora del PCE, el 1920, fruit de l’escisió del PSOE. El 1931 es treslladà a Madrid per treballar a la redacció de “Mundo Obrero”, el diari del Partit.

Ser mare de sis fills en aquella època no li va impedir ser dirigent activa de mobilitzacions obreres i dirigent del PCE, i va ser elegida diputada al Congrés el febrer del 1936 per Astúries.

Durant la guerra, va ser Vicepresidenta de les corts i va ser una de les líders de la resistència a l’entrada dels feixistes a Madrid, acunyant el lema “No pasarán”.

Es va haver d’exiliar a la URSS, des d’on va participar activament de la lluita antifranquista, fins al seu retorn a Espanya després de la mort de Franco. Fou elegida diputada per Astúries, de bell nou, el 1977, juntament amb Rafael Alberti.

Morí el 1989, i ens deixà un vida plena de compromís i de lluita, que ens ha de servir a totes i a tots de referent.

Share This