EU: QUAN UN S’EQUIVOCA EN POLÍTICA, HA D’ASSUMIR LES SEVES RESPONSABILITATS

Després de la compareixença de Maria Antònia Munar ahir al TSJB, des d’EU volem recordar que ni era “normal” que la presidenta del Parlament anàs a declarar en qualitat d’imputada per Can Domenge, ni ho és el fet que surti dels jutjats amb el manteniment de la seva condició. Per això, no compartim en absolut l’argument de què “quan un pren decisions en política, corre el risc d’equivocar-se”, ja que quan hi ha “errors” d’aquesta magnitud, també hi ha justament responsabilitats polítiques que assumir, i 30 milions de diferència amb una adjudicació, més enllà de l’evolució del procés judicial, és un error prou greu, més enllà de si la responsabilitat és de Munar, de Nadal, de Flaquer o de Vicens.

Finalment, des d’EU consideram un greu error haver utilitzat el Parlament de les Illes Balears perquè Munar fes declaracions a la premsa sobre la seva compareixença davant el jutge, ja que s’hauria de preservar la màxima institució democràtica d’aquesta Comunitat autònoma dels casos de corrupció que afectaren a l’anterior legislatura.

IU DEMANA AL GOVERN ESPANYOL QUE NO ES DESENTENGUI DE LA SITUACIÓ D’AMINATOU HAIDAR

L’eurodiputat Willy Meyer ha reclamat al govern espanyol “que restitueixi de manera ràpida la legalitat i faciliti la sortida immediata del país d’Aminatou Haidar”, l’activista saharuí i defensora dels drets humans retinguda primer per la policia marroquí el divendres i després expulsada a Lanzarote.

Des d’IU s’ha criticat la forma de procedir de les autoritats espanyoles en aquest cas, ja que afegeix encara més irresponsabilitat als antecedents del govenr de ZP en relació al conflicte del Sàhara, ja que el govern espanyol és copartícep de l’expulsió il·legal i de la permanència d’Aminatou Haidar al nostre país en contra de la seva voluntat. A Aminatou li va ser confiscat irregularment el seu passaport, i va ser treslladada contra la seva voluntat i sense documentació a un avió comercial a l’aeroport de Lanzarote, i amb això l’Estat espanyol hi té bona part de responsabilitat.

A més a més, el govern marroquí reitera la seva política repressiva, ja que el mes passat varen ser detinguts set activistes, i això reflecteix una escalada en la política repressiva de Marroc sobre els activistes saharauís.L’eurodiputat ha reclamat de la UE “mesures contundents per aturar aquesta onada de repressió que pateixen els activistes de drets humans tant als territoris ocupats, com al Regne de Marroc, ja que “és una vergonya que la UE negocïi un Estatut Avançat amb Marroc, mentre aquest país vulnera clarament els drets humans”. Per tant, des d’EU defensa que es suspengui aquest tracte preferencial mentre persisteixi la persecució política dels saharauís i Marroc no procedeixi a l’alliberament dels presos polítics.

CAYO LARA COINCIDEIX DURANT UNA REUNIÓ AMB ORGANITZACIONS EDUCATIVES QUE EL GOVERN “NO ES COMPROMET PROU AMB L’EDUCACIÓ PÚBLICA I LAICA”

El coordinador federal d’Esquerra Unida, Cayo Lara, ha coincidit amb representants de destacades organitzacions de la comunitat educativa que el Govern socialista “no es compromet prou amb l’educació pública i laica” en la proposta de Pacte Educatiu feta fins a ara.Lara, acompanyat per la responsable de l’Àrea Federal d’Educació, Loles Dolz, va mantenir en la seu federal d’IU una trobada amb aquestes associacions més representatives de la comunitat educativa d’àmbit estatal.

L’objectiu era analitzar conjuntament aquest esborrany de proposta de Pacte Educatiu realitzada pel ministre d’Educació, Ángel Gabilondo, i posar en comú criteris i iniciatives en defensa d’una educació pública de qualitat, laica i democràtica.A la reunió de més de dues hores van assistir representants de CEAPA, de sindicats del professorat (CC.OO i STEs), del Sindicat d’Estudiants, dels Moviments de Renovació Pedagògica, de la Plataforma Estatal en Defensa de l’Educació Infantil, del Moviment Cooperatiu d’Escola Popular i d’Europa Laica.

En la trobada, Cayo Lara va assegurar als assistents que “el requisit fonamental per a arribar a qualsevol pacte en l’àmbit educatiu passa per que el Govern reconegui com interlocutors primers i principals als diferents sectors de la comunitat educativa”.Aquest convenciment va ser la raó principal per la qual IU va convocar la reunió, a fi de presentar les seves propostes a les organitzacions més compromeses amb l’educació pública, així com per a recollir les seves aportacions i poder elaborar amb elles una iniciativa sòlida que “Sembla que l’Executiu socialista –indica el coordinador d’IU- no veu tampoc prioritari saber què passa amb les qüestions derivades de la doble xarxa sostinguda amb fons públics i la desigual escolarització de l’alumnat amb més dificultats; la cada vegada major ampliació dels concerts educatius, en detriment de l’ensenyament públic”.

“Tampoc veiem que hagi una defensa clara del caràcter laic de l’educació i dels espais escolars públics, que segueix sense respectar-se, o la necessària autonomia i l’efectiva participació democràtica de la comunitat educativa en el funcionament dels centres”, va detallar.

20 ANYS DE LA MORT D’ELLACURÍA

Ahir es varen complir 20 anys de l’assassinat d’Ignacio Ellacuría, teòleg de l’alliberament d’origen basc que fa treballar per la justícia i la llibertat a Amèrica Llatina, i especialment a El Salvador.

Ellacuría va defensar des de la teologia i des de la UCA (Universitat Centre-Americana) la lluita per un món millor, sempre al costat de les persones més desafavorides, i va convertir la Universitat en un autèntic front de resistència davant la violència paramilitar i el cop d’Estat de 1979.

Desterrat del país, va retornar el 1989 per mediar en favor d’un procés per la pau i la convivència, i va ser assassinat juntament amb altres membres de la Universitat, ja que la seva lluita aferrissada en favor dels pobres i el seu discurs alliberador contra l’oligarquia li havia fet guanyar un bon grapat d’enemics establerts al poder.

ELS PAÏSOS RICS ABANDONEN LA FAO I… LA LLUITA CONTRA LA FAM?

Quan fa només unes setmanes s’informava que els països rics tuden al voltant de 45.000 milions de tones d’aliments a l’any, ahir els mateixos països, i especialment els membres del G8, començant pels Estats Units i el premi Nobel del a pau, varen donar “planton” a la FAO, l’organisme de Nacions Unides que lluita contra la fam.Així doncs, a la cimera només hi assistiren, a més d’una representació de la UE, la major part de mandataris dels països empobrits, que constataren que en aquests anys l’objectiu de combatre la fam ha fracassat, justament per la manca de compromís dels països rics, i per unes polítiques que primen la destrucció d’aliments per mantenir preus i que és, des del punt de vista de la Humanitat, profundament immoral quan hi ha prop de 1.000 milions de persones al planeta per davall del llindar de desnutrició.

Share This