BALEARS, LA COMUNITAT ON L’ATUR COLPEJA MÉS FORT ELS JOVES


Si  fa  uns  dies  recordàvem  que  al  voltant  del  50%  dels  joves menors  de  24  anys  estan  en  situació d’atur a Balears, avui hem d’assenyalar que  segons un estudi de  la patronal d’empreses de  treball temporal (ETTs), el 75% d’aquests joves estan sense feina per mor de la crisi econòmica, és a dir, que han passat a aquesta situació en el darrer any.


Per a EU, es tracta d’una dada ben preocupant, perquè a més a més, la capacitat de recol·locació dels joves  a  les  Balears  és  menor,  ja  que  gairebé  la  meitat  dels  joves  ni  tan  sols  acaben  l’educació obligatòria,  i  el  seu  nivell  formatiu  és molt  baix,  en  consonància  amb  la  dades  que  tenim  la  taxa d’estudis  universitaris més  baixa  d’Europa,  i  un  escàs  desenvolupament  dels  estudis  de  Formació professional. En aquest marc,  i amb una  societat bolcada en els  serveis  i  la  construcció,  com és el nostre cas, la majoria de joves han trobat fins a la crisi una feina de manera relativament fàcil, això sí, altament  precària  i  temporal.  I  amb  la  crisi,  s’ha  dificultat  fins  i  tot  el  fet  de  trobar  una  feina  per precària que sigui.


Per  tant,  és  evident  que  si  com  es  sol  recórrer  “la  gent  jove  és  el  futur”,  s’hi  han  de  desplegar propostes  i dotar-les amb  recursoso econòmics,  i una de  les primeres propostes que s’ha de posar sobre la taula en aquest cas és un programa de formació ambiciós, que passi entre altres per un pla de  xoc  contra  el  fracàs  escolar,  el  retorn  als  estudis,  i  un  pla  de  formació  professional  potent  i diversificat (la demanda d’aquests estudis en l’actualitat duplica l’oferta).


ÈXIT DE PARTICIPACIÓ EN EL II CONGRÉS ESTATAL SOBRE LA DEFENSA DELS MENORS EN LES CRISIS DE PARELLA ORGANITZAT PER LA CONSELLERIA D’AFERS SOCIALS


Un total de 250 professionals dels àmbits social, educatiu, mèdic i policial participen en el II Congrés Estatal sobre la Defensa dels Menors en les Crisis de Parella que, organitzat per la Conselleria d’Afers Socials,  Promoció  i  Immigració,  té  lloc  des  de  dimecres  fins  avui  a  la  sala  d’actes  de  l’edifici Jovelllanos de la Universitat de les Illes Balears (UIB).   

La primera jornada d’aquest Congrés s’ha centrat en les conseqüències de la violència domèstica en els menors, tant si la pateixen de forma directa com si en són espectadors, ja que en el 47 % de les ruptures de parella en  l’àmbit de  l’Estat hi ha un  transfons de violència,  segons ha explicat aquest matí el director general de l’Oficina de Defensa dels Drets del Menor, Antoni Bennàssar.   

En aquest sentit, ha assenyalat que en aquest Congrés es debatrà  la possible reforma normativa en matèria de violència familiar que preveu la retirada de la guàrdia i custòdia i el règim de visites dels fills de qui exerceixin violència contra les seves parelles.

Bennàssar  ha  destacat  l’èxit  de  participació  d’aquest  Congrés,  amb  250  professionals,  i  el  caire multidisciplinari dels assistents, que procedeixen dels àmbits social, educatiu, mèdic, judicial i de les forces de l’ordre.   

Per  la  seva  part,  la  directora  general  de Menors  i  Família,  Xesca  Vanrell,  ha  recordat  durant  la inauguració que  les Balears  són  la  tercera  comunitat amb  la major  taxa de divorcis, alhora que ha comentat que el 52 % de parelles que se separen a Espanya tenen fills.  

“En separacions conflictives, els menors pateixen a curt i llarg termini conseqüències psicològiques i efectes  físics, entre  altres  aspectes,  per  la  qual  cosa  és  fonamental  l’actuació  precoç  i  efectiva  en aquests casos”, ha dit la directora general de Menors i Família.  

En  aquest  sentit,  Vanrelll  ha  destacat  la  importància  del  protocol  institucional  per  a  la  detecció  i notificació  dels  casos  del maltractament  infantil  que  va  aprovar  ahir  la  Comissió  Interinsular  de Protecció de Menors.


PARTICIPACIÓ CIUTADANA CONSTITUEIX EL CONSELL TERRITORIAL DE BARRI  DE ‘ES MOLINAR’

Amb la constitució del Consell de Barri del Molinar, tenim un total de setze consells de barri a Ciutat que garantint així la representació de la meitat dels ciutadans del municipi de Palma.

D’acord amb el compromís de la Regidoria de Participació Ciutadana de donar un impuls significatiu als espais de participació del teixit associatiu a  les barriades de Palma, el passat dimecres dia 18 de novembre va tenir lloc la constitució del Consell Territorial de Barri de Es Molinar.

A aquest acte també hi va estar present el Regidor de l’Àrea de Benestar Social, Participació i Cultura, Eberhard Grosske que va destacar el  següent  ‘Amb  la  constitució del Consell de Barri del Molinar, tenim un total de setze consells de barri a Ciutat que garanteixen així  la representació de  la meitat dels ciutadans del municipi de Palma, assolint així  l’objectiu de  l’Àrea de Participació Ciutadana per l’any 2009’.


Les entitats que han estat convocades a la constitució d’aquest consell de barri són les següents: AVV VOGAR  I  CIAR  DEL MOLINAR,  AVV  EL  BORN DES MOLINAR,  AVV  La Gruta  300,  AS.  INMIGRANTES SENEGALESES – DELEGACIÓN BALEAR (YAPO), AS. PERSONAS MAYORES MOLINAR, AS. DE LA 3ª EDAT TOTS  EN MARXA,  AS  PICAROL  DONES  DE  BAUXA,  AS.  PARES  I MARES  D’ALUMNES  DEL  COL·LEGI PÚBLIC INFANT DON FELIP, CP INFANT DON FELIP, AS. S’EMBAT I MALLORCA MINIMAL.

Les entitats  i  associacions  ja han estat  convidades  a portar propostes en quant  a  les prioritats del barri, de forma que el Consell iniciï un procés de treball l’abans possible.


IU VOTA EN CONTRA DEL TEXT DE LA LLEI D’ESTRANGERIA


El senador d’EUiA, Joan Josep Nuet, va defensar ahir  la posició d’IU/ICV davant  la reforma de  la Llei d’Estrangeria, i les 133 esmenes que la coalició ha presentat a la mateixa, ahir al senat.


En la seva intervenció al ple, Nuet ha afirmat que “el PP i el PSOE competeixen en receptes populistes i berlusconianes, associant de facto  immigració  i crisi,  i poblant  la  llei de propostes restrictives amb els  drets  humans,  i  desenvolupant  una  visió  de  mà  d’obra  barata  i  de  perspectiva  policial  de delinqüència potencial”.


Les limitacions al reagrupament familiar, el perllongament de 40 a 60 dies del període d’internament, o  les  limitacions al vot, són alguns dels aspectes negatius. Nuet ha acusat el PSOE de “basar en CiU els seus suports al senat per aprovar la llei, ja que la tàctica del PP d’oposició interessada en endurir
encara  més  determinats  aspectes  de  la  llei”.  Finalment,  la  llei  d’ha  aprovat  per  un  sol  vot  de diferència.

EL CONGRÉS APROVA PROPOSTA D’IU/ICV PER A REHABILITACIÓ ECOLÒGICA DELS HABITATGES


El grup d’IU/ICV al Congrés ha aconseguit avui que la cambra baixa aprovi una proposta que insta al Govern  a elaborar un Pla d’Actuació Urgent en matèria de  rehabilitació ecològica en  coordinació  i col·laboració  amb  les  Comunitats  Autònomes,  amb  les  Administracions  Locals,  amb  les  entitats financeres i amb el sector de la construcció”.


Tal com diu l’exposició e motius, la PNL recull la necessitat d’activar un pla de rehabilitació ecològica d’edificis  que millori  les  condicions  del  parc  d’habitatges  i  edificis  així  com  de  la  seva  eficiència energètica  alhora  que  ofereix  una  alternativa  parcial  a  la  inversió  i  l’ocupació  en  el  sector  de  la construcció en l’actual canvi de cicle econòmic.


Així, la transaccional aprovada avui al Congrés, diu que l’objectiu del Pla és “accelerar i incrementar les inversions previstes per a les actuacions de rehabilitació del Pla Estatal d’Habitatge i Rehabilitació 2009-2012,  incidint especialment en  l’eficiència energètica  i sostenibilitat per  tal de mobilitzar més recursos econòmics i mà d’obra en aquesta activitat generadora d’ocupació i riquesa per a la nostra economia”.


El  Pla,  que  aniria  dirigit  a  habitatges  (comunitats  de  propietaris)  i  edificis  de  tipus  industrial  o  de serveis  (empreses  i  administracions  locals)  i  incorporaria  mesures  d’aïllament  acústic,  l’ús  de materials  de  construcció  més  sostenibles,  la  instal·lació  d’energia  solar  tèrmica  i  calderes  de biomassa.


El  diputat  Joan  Herrera   també  ha  volgut  posar  èmfasi  en  què  CCOO  estima  que  mitjançant  la implementació  d’aquest  Pla  es  portaran  a  terme  1.400.000  actuacions  (1.260.000  habitatges  i 140.000  edificis)  a  més  de  generar  entorn  a  350.000  llocs  de  treball  de  mitjana  cada  any  (1 treballador/any per cada habitatge/edifici rehabilitada). A més contribuiria a disminuir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, rebaixar  la dependència energètica d’Espanya  i millorar  les condicions d’habitabilitat d’habitatges i de salut en centres de treball.


L’ESTAT MEXICÀ, RESPONSABLE DELS ASSASSINATS DE CIUDAD JUÀREZ


En una  sentència  sense precedents,  la Cort  Interamericana de Drets Humans  (CIDH) va condemnar ahir l’Estat mexicà per la mort de vuit dones a Ciudad Juárez (Chihuahua), que varen ser víctimes del cas del “camp cotoner”.


A més a més, aquesta decisió no pot  ser  recorreguda  i determina,  segons  l’advocat de  la defensa, l’espanyol Emilio Ginés, que  l’Estat mexicà és  responsable dels  fets per no haver desenvolupat de manera adient les investigacions adients sobre els assassinats comesos el novembre de 2001.


Cal  recordar  que  a  Ciudad  Juàrez  han  estat  assassinades  des  de  1993  prop  de  500  dones  en  fets violents  que  no  han  estat  investigats  com  caldria,  més  enllà  de  les  denúncies  internacionals  al respecte. Així doncs, aquesta sentència representa una gran esperança perquè es faci justícia amb la situació d’impunitat que els crims contra les dones han tingut a Mèxic fins a la data.


PIEDAD CÓRDOBA DENUNCIA INCONSTITUCIONALITAT DELS ACORDS MILITARS COLÒMBIA-ESTATS UNITS


La  defensora  dels  drets  humans  i  senadora  colombiana  Piedad Córdoba,  va  denunciar  ahir  que  el tractat  signat  per  Colòmbia  i  Estats Units,  que  permetrà  la  instal·lació  de  set  bases militars  nord- americanes en territori colombià té “greus vicis d’inconstitucionalitat”.


La senadora a qualificat que la instal·lació d’aquestes bases militars a Colòmbia no pot ser abordada com una qüestió interna del país, sobretot quan als encontres previs països com Veneçuela, Equador o  Bolívia  no  estan  d’acord  amb  les  bases,  i  ha  recordat  que  el  que  es  cerca  és  acabar  amb  les amenaces que representen els moviments d’esquerra.


Córdoba  ha  denunciat  que  el  que  vol Uribe  amb  tot  això és  aconseguir  una estratègia  paramilitar transfronterera,  ja  qu  edarrera  el  cop  d’estat  d’Hondures  també  hi  va  haver  paramilitarisme.  La senadora,  que  està  treballant  en  una  declaració  latinoamericana  contra  la  guerra,  ha  fet  aquestes declaracions  a  Telesur,  en  el  I  Encontre  de  Partits  d’Esquerra  d’Amèrica  Llatina,  que  es  celebra  a Caracas.

Share This