EU LAMENTA LA MORT D’UN OBRER DE LA CONSTRUCCIÓ A CALA LLAMP

 

Des d’EU lamentam la mort en accident laboral ahir d’un obrer de la construcció a Cala Llamp (Mallorca), després que li caigués a damunt el mur d’un edifici en construcció, i expressam des d’aquestes línies el nostre condòl amb els familiars i amics de la víctima.

Els sindicats han criticat la manca de mesures de seguretat al lloc de l’accident, i volem recordar que, com passa gairebé sempre, aquest accident fatal es podria haver evitat si s’haguessin donat les mesures de seguretat laboral necessàries. El nombre d’accidents laborals, lligats a l’augment de la precarietat laboral, està pujant amb la crisi econòmica.

 

BLOC: EL GOVERN NO POT ANAR MÉS ENLLÀ DEL NADAL AMB DOS IMPUTATS

 

El Portaveu del Bloc, Biel Barceló, va declarar ahir al Parlament que "el Govern no pot anar molt més enllà del Nadal amb dos dels seus alts càrrecs imputats", i va instar el president Antich a reflexionar sobre les mesures que s'han de prendre, ja que la situació no es pot perllongar per més temps.

Per la seva banda, el portaveu del Bloc a l'Ajuntament de Palma, Eberhard Grosske, va denunciar el nou incompliment de les regles del joc del pacte a Cort, després de l'abandó el dilluns horabaixa del Ple per part dels regidors d'UM, i s'ha instat el partit uemita a rectificar, i al PSIB a facilitar aquesta situació.

El coordinador d'EU, David Abril, ha valorat que el discurs d'UM de què es senten perseguits per la justícia i de què hi ha "una mà negra" darrera les seves imputacions és una manera de tirar "balons a fora" davant els nombrosos casos de corrupció que afecten aquest partit, i ha qualificat de "ridícules" les declaracions d'ahir de Catalina Julve, que va afirmar que els queden molt poques persones al partit sense imputar.

 

COMPLERT EL COMPROMÍS DE L'ÀREA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA: A FINALS DEL 2009, 30 BARRIS DOTATS DE CONSELL DE BARRI

 

Des de l’inici de la legislatura, la Regidoria de Participació Ciutadana va manifestar la seva voluntat de dur a terme un canvi radical en la dinàmica participativa de Palma, dotant la ciutat de diferents òrgans on els ciutadans es sentissin representats i que els permetessin una interlocució directa amb l’administració pública.

Els consells de barri són els òrgans de participació més propers a la ciutadania, i no només representen un marc de trobada dels ciutadans amb l’administració, sinó que també tenen com a funció essencial posar en relació a les diverses entitats del barri, afavorint que aquestes puguin sumar esforços i treballar en xarxa en projectes que siguin positius per al seu territori.

Com ha indicat el Tinent de Batlessa i Regidor de l’Àrea de Benestar Social, Participació i Cultura, Eberhard Grosske, “la creació de consells de barri a Palma respon a una voluntat política de potenciar uns barris amb un teixit associatiu fort i potent, revaloritzat de cara als ulls dels ciutadans, i amb els recursos per a desenvolupar projectes útils al seu territori”.

Per la seva banda, Emylse Mas, assessora de Participació Ciutadana, ha explicat que amb aquests objectius, a l’any 2008 varen constituir-se, com a projecte pilot, els 4 primers consells de barri, que afectaven a 7 barriades de Palma: Pere Garau, Son Gotleu- Can Capes, Verge de Lluc, Son Rullán, Cas Capiscol i el Camp Redó.

Després d’un any de funcionament d’aquests consells de barri, i valorant molt positivament els seus resultats, la Regidoria de Participació Ciutadana n’ha constituït 12 més:

Son Cladera/Polígon de Llevant/Camp d’en Serralta-Es Fortí/Son Gibert-Rafal Nou-Son Güells/Puig de Sant Pere/La Soledat/Son Espanolet-Son Cotoneret/Son Roca – Son Ximelis-Son Anglada/Son Rapinya-Son Peretó-Son Xigala/Son Dameto-Son Cotoner/Calatrava – la Seu – Cort/Es Molinar

Així, el conjunt dels 16 consells de barri que existeixen actualment a Palma cobreixen un total de 31 barris, el que significa que més del 40% de la població de Palma es troba representada dins d’aquests òrgans de participació ciutadana.

En relació a la constitució d’aquests 12 nous consells de barri, s’ha comptat amb la participació directa de 69 entitats ciutadanes i serveis, entre les quals es troben, a tall d’exemple: associacions de veïns, col·legis i entitats educatives, associacions de gent gran, associacions culturals, comercials, esportives, associacions de pares i mares d’alumnes i associacions d’immigrants.

 

LA LLEI D'ECONOMIA SOSTENIBLE, CONTRA LA CULTURA LLIURE I ELS DRETS DELS USUARIS D'INTERNET

 

Apart de la retòrica recurrent i la manca de compromisos per un canvi en el model productiu del projecte de Llei d'Economia Sostenible presentat dilluns al Congrés, des d'EU volem denunciar que la dita Llei inclou un nou atac contra el lliure accés a la cultura.

El projecte de Llei aprofita per establir una modificació de la Llei 34/2002 de la Llei de serveis de la societat de la informació, que com ja vàrem denunciar anteriorment, permet tallar per ordre judicial el servei d'accés a internet amb l'excusa de "salvaguardar els drets de la propietat intel·lectual i lluitar contra la pirateria". Des d'EU consideram que es tracta d'un nou atac no sols contra el lliure accés a la cultura a través d'internet, sinó un atac també contra els drets dels usuaris de la xarxa, i una primera passa per controlar els continguts als quals tenim accés.

 

ELS CRÈDITS DAVALLEN UN 30% I LA MOROSITAT AUGMENTA FINS AL 20%

 

Segons l'Associació nacional d'entitats de crèdit (Asnef), els crèdits al consum han davallat en els primers 9 mesos de 2009 un 30%, en relació al mateix període de 2009, mentre que la morositat ha augmentat fins al 20%, i s'ha situat en la pitjor xifra de la història.

Per a EU, és un indicador evident de l'empitjorament de les condicions de vida de la majoria de ciutadanes i ciutadans per mor de la crisi econòmica, i en concret de la davallada dels ingressos de les famílies, que fins i tot en moltes ocasions (20% de morositat) no tenen ni tan sols la possibilitat de pagar les quotes dels crèdits sol·licitats. Per això, des d'EU volem remarcar que les mesures del govern central fins a la data, enlloc de centrar-se en les persones, ho han fet en els bancs, les grans empreses, i fins i tot l'augment dels imposts indirectes, que també redundaran en un menor poder adquisitiu.

EU : "L'OFERTA DE MORATINOS ÉS INACCEPTABLE. AMINATU HAIDAR NO ÉS NI MARROQUINA, NI ESPANYOLA: ÉS SAHARAUI"

Aquest cap de setmana el Ministre d'Afers exteriors, Miguel Ángel Moratinos, va establir contacte, a través d'un representant, amb Aminatu Haidar per a oferir-li la nacionalitat espanyola, proposta que va ser rebutjada per la reconeguda activista saharaui.

Willy Meyer va declarar que "l'oferta del Ministeri d'Exteriors és totalment inacceptable perquè una lluitadora pels drets humans que converteix el dret d'autodeterminació en el seu senyal d'identitat no pot renunciar a la seva veritable nacionalitat. Aminatu Haidar no és ni marroquina, ni espanyola: és saharaui".

Segons l'eurodiputat d'Esquerra Unida, el govern espanyol "ha de retornar a Haidar a la seva situació anterior i posar a la seva disposició tots els mitjans perquè regressi al Aaiún".

"Des d'Esquerra Unida fem responsable al govern d'Espanya de la sort que pugui córrer Aminatu Haidar". IU continuarà demostrant la seva solidaritat amb la causa saharaui i condemnant als responsables de la greu situació de Haidar. Ahir mateix a Sevilla, en un acte després de la manifestació convocada per Esquerra Unida sota el lema "Hi ha una sortida de la crisi de l'esquerra", que va reunir a milers de persones, un auditori abarrotat es va posar en peus per a mostrar el seu suport a Aminatu. "La nostra formació seguirà promovent accions perquè la defensora dels drets humans torni a la seva llar en El Aaiún, d'on mai havia d'haver sortit", va declarar Willy Meyer.

 

FUNDACIÓ PROPERA AL PP, LLIGADA A PARAMILITARS BOLIVIANS

 

La Fundació Iberoamèrica-Europa, propera al PP, ha estat acusada per les autoritats bolivianes d'estar darrera de grups paramilitars separatistes de Santa Cruz (Bolívia) i d'un intent de cop d'Estat contra el company president Evo Morales, i està essent investigada per això.

La Fundació, presidida per l'excap de premsa d'Aznar, Pablo Izquierdo, i de la qual també ha estat vicepresidenta Ana Botella, ha rebut en els darrers anys prop de 4,5 milions d'euros per part de la Comunitat de Madrid en concepte de cooperació per al desenvolupament. També hi ha oberta una investigació per part de la UE per irregularitats en la justificació de fons de cooperació internacional.

 

 

EL PREMI NOBEL DE LA PAU ENVIARÀ 30.000 SOLDATS MÉS A L'AFGANISTAN

 

El premi Nobel ha esgrimit de bell nou la passada matinada l'excusa de la lluita contra el terrorisme i la por dels nord-americans a què es torni a repetir un 11-S, per justificar l'enviament de 30.000 soldats més a l'Afganistan, i ha anunciat que els seus "aliats", entre ells l'Estat espanyol, hi col·laborin amb l'enviament d'almenys 5.000 efectius més.

Per a EU, es tracta d'una nova demostració de què Obama no és mereixedor del Premi que se li va atorgar fa uns mesos, però que a més, en el discurs d'ahir vespre davant el poble nord-americà, hi ha molt poques diferències entre els arguments utilitzats per justificar l'enviament de més tropes i fer més guerra, i esl que utilitzava el seu antecessor, George W. Bush.

Cal recordar, a més a més, que després de la llarga ocupació militar de l'Afganistan, no s'ha duït la democràcia al país, ni s'han alliberat les dones afganes. L'ocupació només ha duït morts, sobretot entre la població civil, per això des d'EU reclamam que s'acabi amb aquesta ocupació militar de la qual el govern de ZP és còmplice.

Share This