Consell Polític Interinsular d’Esquerra Unida, 9 de gener de 2010

Política internacional

A nivell internacional, els fets més destacables des del nostre darrer Consell Polític han estat:

El fracàs de la Cimera de Copenhague sobre canvi climàtic, sense cap compromís concret per a la reducció d’emissions, i amb una forta repressió sobre els moviments i activistes que reclamaven compromisos concrets i justícia climàtica, com demostra la detenció del director de Greenpeace a Espanya i tres activistes més de la mateixa ONG.
La crisi alimentària, la menys coneguda de la crisi global, que s’ha saldat el 2009, per mor de l’augment dels preus dels aliments bàsics amb 500 milions més de persones baix el llindar de desnutrició, especialment a Àfrica i Àsia.
A Amèrica Llatina, la victòria d’Evo Morales a Bolívia, que permetrà aprofundir en els processos de democratització i transformació social de l’àrea, que contrasta amb les eleccions il·legítimes a Hondures, que han tapat el cop d’Estat de fa uns mesos, i el desplegament de bases militars nord-americanes a Colòmbia, que desestabilitzen el continent.
La continuïtat en les relacions internacionals de les polítiques de guerra a instàncies dels Estats Units i Obama, amb el desplegament de més tropes en l’ocupació militar de l’Afganistan, amb l’excusa de lluitar contra el terrorisme internacional, quan s’ha demostrat que aquesta política el que fa és, justament, fer créixer el terrorisme internacional.
La vaga de fam d’Aminatou Haidar, que ha permès donar a conèixer i internacionalitzar com mai la lluita del poble saharauí, després d’anys de silenciament, d’abandó per part de les autoritats espanyoles, i de vulneració permanent dels drets humans per part del Marroc.
No podem deixar d’esmentar, a pocs dies de l’aniversari de la masacre de Gaza de desembre de 2008, la situació del poble palestí, que roman ocupat, asediat i expoliat davant la passivitat de la comunitat internacional, i l’anunci de la construcció d’un nou mur de la vergonya, aquest subterrani, que separarà la franja de Gaza en la seva frontera amb Egipte.

UE i Estat Espanyol

S’inicia amb el 2010 el semestre de Presidència espanyola de la UE, en el marc de la “nova Europa” amb l’entrada en funcionament del Tractat de Lisboa, que sempre hem rebutjat des de l’esquerra perquè aprofundeix en un projecte polític més al servei del mercat que de les persones, i s’ha convertit en el subterfugi per “colar” allò que molts ciutadans i ciutadanes europees varen rebutjar amb el no al projecte constitucional.

A nivell d’Estat, s’ha de destacar la mobilització sindical del 12/12, contra la política econòmica immobilista del govern de ZP i l’afany reformista de la patronal, a costa com sempre dels drets dels treballadors i treballadores. Una mobilització que va ser un èxit de participació, però que ha de ser sostinguda en el temps i territorialitzada per fer de contrapès al discurs hegemònic de la dreta sobre la crisi, que culpabilitza els immigrants de la destrucció de llocs de feina. Un discurs acompanyat per una Llei d’estrangeria aprovada el mes passat i que suposa, de bell nou, un atac directe als drets humans més fonamentals i a la línia de flotació de la cohesió social, especialment a una Comunitat com la nostra, amb més d’un 20% d’habitants d’origen estranger. En aquest sentit, des d’EU impulsarem una campanya d’objecció contra la nova Llei d’Estrangeria, perquè els ciutadans i ciutadanes que es vulguin solidaritzar amb els immigrants sense paper puguin oferir el seu domicili a efectes d’empadronament.

Un dels elements més preocupants que cal destacar són els sondejos que de manera unànim apunten a un avanç electoral del PP, en el context d’una Europa que tomba cap a la dreta, de “berlusconització” de la política. No pot ser que la dreta aparegui com la solució a una crisi econòmica que pateixen milions de persones arreu del país i del continent, quan és la dreta i les seves polítiques neoliberals les que han provocat l’actual situació. És del tot preocupant que aquesta crisi de la democràcia representativa, que situa els partits polítics i els sindicats en el darrer escaló de la valoració ciutadana, beneficïi directament la dreta en termes pràctics, i no sols culturals.

Des d’EU també valoram positivament l’aprovacio de la Llei d’Interrupció voluntària de l’Embaràs (IVE), en la qual el nostre grup parlamentari hi ha jugat un important paper, una Llei que ens situa en els estàndards dels països europeus en aquesta qüestió.

Illes Balears

Corrupció i Regeneració democràtica urgent

A les nostres Illes, cal recordar que al darrer Consell Polític vàrem contemplar, davant el clima d’inestabilitat institucional fruït de la corrupció heretada de l’anterior legislatura, la possibilitat d’un govern del Pacte en minoria mentre UM, amb destacats i destacades membres de la seva cúpula inculpats en múltiples processos judicials, no es regeneràs.

Els nivells de corrupció assolits a l’anterior legislatura, sobretot per part del Partit Popular (PP), arriben a extrems grotescs, com evidencien la imputació de Cardona al TSJB pel cas del CDEIB, que ja no hauria de ser al seu escó, i la situació de Jaume Matas, sobre qui pesen ja fins a nou pressumptes delictes.

L’actual Pacte ha tengut un paper actiu en la denúncia d’aquests casos de corrupció i d’altres, i per això també han pogut actuar els fiscals anticorrupció i la justícia, a diferència d’altres èpoques.

Alhora, ens marcàvem col·lectivament tota una estratègia de pressió política perquè fossin els implicats en corrupció els que partissin de les institucions, i no aquells partits que com EU, no tenim ni tendrem cap cas obert i sempre hem governat honestament i de manera transparent. Una estratègia que globalment s’ha saldat de manera positiva, entre altres amb la incorporació al text del Pacte d’un annex sobre corrupció, que amb totes les seves insuficiències ha permès establir uns paràmetres comuns mínims entre les forces polítiques de govern sobre com actuar davant la corrupció que en les darreres setmanes, per l’evolució dels processos judicials, s’ha saldat amb la dimissió, entre d’altres, del president d’UM.

La situació a l’Ajuntament de Palma

No obstant, romanen encara a les institucions membres del Pacte que l’incompleixen de manera flagrant, com és el cas de Miquel Nadal, qui ja fa temps que no hauria d’ocupar cap càrrec públic, qui a més ha romput en reiterades ocasions les regles de joc del Pacte a Cort, deixant passar una proposta del PP que ha permès suprimir els càrrecs de gestió de les companyes Sara Mulet i Emylse Mas, en represàlia per haver-se manifestat per demanar la dimissió de Miquel Nadal, a qui el jutge ha retirat ja el passaport entre altres mesures cautelars, una dimissió que ara tothom reclama per igual. El ja ex-president d’UM li ha assenyalat quin és el camí, i la presència de Miquel Nadal encara ara, a més d’un greu incompliment del codi ètic del Pacte, és una agressió a la salut democràtica de les institucions.

Des d’EU esperam que el mateix sentit de la responsabilitat que hem tengut nosaltres i el Bloc a l’hora d’aprovar el pressupost municipal es correpongui amb la dels socis per recuperar la normalitat en el Pacte a Cort, que passa per la dimissió de Miquel Nadal, i la correcció del pressupost d’acord amb la proposta inicial del propi pacte, si és que no es vol un pacte sense regles.

En qualsevol cas, deixam que EU, com faria qualsevol altra força política en el mateix cas, no consentirà, sense que tengui conseqüències polítiques, que de les protestes contra la corrupció es puguin derivar represàlies ni per a les protagonistes de dites protestes, ni per a la pròpia EU amb la disminució dels seus recursos polítics a l’Ajuntament de Palma. Com ha anunciat el portaveu del Bloc per Mallorca, “tenim aquest mes de gener per a la resolució d’aquest conflicte”. La direcció interinsular d’EU farà el seguiment d’aquesta situació a Palma fins que es resolgui.

No s’ha de menysprear, a pesar que inicialment es preveia com una manifestacio contra els polítics i per l’abstenció i el vot en blanc, que finalment fou molt participada i on la gent va demanar allò que des d’EU hem reclamat sempre, l’assumpció de responsabilitats polítiques. Queda molt camí a recórrer, i des d’EU seguirem treballant perquè a tots els nivells s’aprovin iniciatives i mesures que permetin lluitar de manera efectiva contra la corrupció i recuperar la credibilitat de la política i les institucions.

La sortida d’ERC i la situació de les aliances de l’esquerra.

La sortida d’ERC de les àrees de govern del Pacte és un error en el fons i en la forma, ja que es produeix gairebé de manera simultània a la sortida dels pressumptes corruptes de les institucions, i per altra banda es fa a esquenes dels socis del Bloc.

Més enllà de les seves conseqüències polítiques, que han estat gairebé nul·les, la posició d’ERC respon també a dues qüestions que ens han de preocupar: en primer lloc, el futur del Bloc, en permanent indefinició per part dels socis, i especialment del PSM. En segon lloc, la recomposició de l’espai nacionalista a Balears, on ERC i destacats membres seus també han jugat brut a Eivissa pel Canvi i darrerament, amb la creació d’un nou partit a la Pitiüsa major. I per descomptat, la situació d’UM, a qui la situació judicial ha forçat a una renovació que no es sap ben bé com acabarà.

Un nou episodi de crisi del Bloc el podem viure amb la designació del senador o senadora autonòmic, després que Els Verds rompessin l’acord polític d’Alternativa, que condicionava la distribució de càrrecs del Pacte, i decidissin unilateralment anunciar públicament la proposta d’una exmilitant d’EU per al càrrec, sense haver-ho consensuat. Pel bé del Bloc i de la unitat de l’esquerra, allò sensat i necessari és cercar una proposta de consens que satisfagui a tots els membres del Bloc, més enllà de què sigui un o altre partit el que faci la proposta.

Des d’EU ens refermam en l’aposta per les aliances unitàries de l’esquerra que sempre hem defensat, en base a programes progressistes i de canvi, i instam els socis de coalició i les persones independents que les conformen a clarificar de manera urgent el futur d’aquestes aliances. Seria un greu error, davant el previsible avanç de la dreta política i del bipartidisme, en un context a més de desconfiança i descrèdit de la classe política, no reeditar projectes i coalicions unitàries, que sempre poden tenir molt a millorar, però ha de ser des de la voluntat de l’acord. Un acord que és possible i necessari construir des de la proposta política, i alhora des del respecte mutu a les identitats de cada força política, ja que al cap i a la fi és això el que interessa a la ciutadania.

150.000 aturats i aturades a les Illes Balears, que els treballadors no paguin la crisi

Aquesta mateixa setmana s’han presentat les dades de l’atur a Balears, que es situen en més de 91.000 persones, i prop de 150.000 segons els sindicats, una xifra sense precedents a la nostra Comunitat autònoma i que ratifica, com hem afirmat en anteriors informes i documents, la ruptura d’un cicle històric. La feina, com a drets social i com a element de dignitat de les persones, ha de ser la màxima prioritat política. És evident que a una crisi global no sols es pot respondre des del terreny local, però des de les Balears, hi ha tot un seguit de propostes, recollides als documents de la nostra VII Assemblea, que s’hi poden desplegar. En el curt i mig termini, és urgent que es doti i es desplegui el Pla de competitivitat, ocupació i cohesió social acordat amb els diferents agents, a pesar de les dificultats econòmiques i pressupostàries que travessa la CAIB, i que es reclami al govern central els recursos econòmics necessaris, que ha desaprofitat una oportunitat excel·lent com era la Llei d’Economia sostenible aprovada recentment, per prioritzar les polítiques actives de creació de llocs de feina de qualitat, estables i en una perspectiva de sostenibilitat.

Però també és necessari, des del treball polític, abordar la crisi econòmica i les seves conseqüències des d’una perspectiva de denúncia (dels responsables de la crisi, de crítica a les polítiques neoliberals, de clamar que la dreta no és la solució), però també d’anunci, de recuperació de la democràcia, de més presència des poders públics i més control social en les grans decisions econòmiques, d’altra manera la reestructuració del sector turístic i amb ell, del conjunt del nostre model econòmic i social, es farà al marge del diàleg social i de la participació i, com sempre, la crisi la pagaran els treballadors i les treballadores.

El Procés Constituent de l’Esquerra Alternativa i Verda a les Illes

Funcionament i evolució.
Des de la trobada d’inici del procés, el passat 26 de setembre, s’hi han adherit més d’un centenar de persones al procés, gairebé totes a Mallorca. Els grups de treball van fent la seva feina, alguns amb una mica de retard, amb un nivell de participació equivalent al que varen ser en els seus dies les àrees d’elaboració col·lectiva. El grup facilitador s’hi ha reunit cada quinze dies des del mes d’octubre, acompanyant la feina dels GTs i promovent actes de debat, com el de Joan Subirats sobre el paper de l’esquerra, i els que estan prevists sobre economia i corrupció per a les properes setmanes.

Calendari.
El dia 20 és la data límit per a la presentació de propostes de documents dels grups de treball. El 13 de febrer està previst celebrar un Fòrum Temàtic en què es discuteixi de manera oberta els documents de manera transversal, així com les propostes d’organització i funcionament. El següent Consell Polític d’EUIB ha de convocar formalment l’Assemblea Constituent, que es proposa celebrar a finals del proper mes d’abril. La Presidència, per la seva part, ha de seguir i debatre les propostes de documents que s’hi generin, tals com les tesis polítiques i organitzatives i els Estatuts.

Perspectives
Ara més que mai, amb una situació política en què la política està desprestigiada, hem d’impulsar el procés com un element renovador de la política, que es presenti a l’escena balear amb propostes innovadores en les polítiques i en les maneres de funcionar, amb el bagatge de l’esquerra alternativa que ha representat i representa EU i els aprenentatges de la nostra política unitaria.

És prioritzari treballar per donar a conèixer el procés i fer-lo més participatiu, amb l’extensió de la feina al conjunt de les Illes, i a nivell municipal, promovent assemblees obertes i plataformes preelectorals unitàries.

El procés de refundació, a nivell federal, té un ritme distint, i des de Balears i l’experiència del nostre procés hem de constribuir activament a què el procés de refundació sigui exitós i creïble.

PLA DE TREBALL
Idees força per un discurs polític, global i quotidià necessari davant la crisi econòmica, la corrupció i el descrèdit de la política

Hem de configurar un discurs polític, global i quotidià, que davant la crisi econòmica, la corrupció i el descrèdit de la política, faci servir les següent idees-força:

la dreta no pot ser mai la solució a la crisi, però l’immobilisme tampoc; les persones i la seva dignitat han de ser al centre de la política i les polítiques;
la crisi ecològica no admet esperes i, com va dir Hugo Chávez a Copenhague, si el clima fos un banc, els països rics ja l’haurien salvat. La responsabilitat amb el medi ambient que cada vegada té més gent s’ha d’impregnar de sentit polític, de crítica al capitalisme, d’una mirada d’esquerres;
la participació, la implicació ciutadana, el control social (i no l’allunyament de la política) són el millor antídot contra la corrupció;
el 2010, unitat d’acció de les esquerres, necessitam més temps per sentar les bases d’un canvi en profunditat del nostre model econòmic, social i cultural en una perspectiva transformadora;
EU és una força petita, però la nostra feina intensa, la nostra presència i influència permet canvis importants, a tots els nivells . Com més serem, més podrem.

– 2010 és ja un any preelectoral, i no podem esperar a què es clarifiquin ni la situació política ni les aliances per desplegar la nostra acció política. Hem de donar resposta a les qüestions de conjuntura, però també a les campanyes aprovades (corrupció, crisi, estrangeria, polítiques d’esquerres a les institucions). Unes i altres ens han de permetre recuperar presència pública bé com a EU, bé com a procés constituent, i el pols amb la militància i l’entorn social, des d’un treball polític de proximitat imprescindible per fer extensió territorial i créixer en extensió territorial i en nuclis de precandidatures a les properes eleccions locals de 2011.

– El treball i la recuperació de la confiança dels moviments socials també és imprescindible, i la celebració de la Cimera de ministres de Defensa de la UE a finals de febrer i la seva corresponent Cimera alternativa per la Pau, representa una excel·lent oportunitat al respecte.

Share This