Fina Santiago recorda que els ciutadans tenen l’obligació d’empadronar-se i les administracions, de facilitar-los aquest tràmit

finaempadronamentLa consellera d’Afers Socials, Promoció i Immigració, Fina Santiago, ha recordat avui que els ciutadans —immigrants o no—tenen l’obligació d’empadronar-se en el seu municipi de residència, i que les administracions tenen l’obligació de facilitar-los aquest tràmit, segons l’article 15 de la Llei de bases reguladora del règim local. “Tenim una llei i les lleis s’han de complir”, ha remarcat.

Santiago ha fet aquestes declaracions en el decurs de la presentació de la campanya per fomentar l’empadronament de la població immigrada, que es realitza a les Illes des de fa vuit anys i que enguany es reforça amb la distribució de 15.000 díptics i 500 cartells entre els serveis socials dels ajuntaments , els sindicats, els locutoris, i els casals d’immigrants.

Es tracta, ha indicat, d’una campanya “que s’adreça a tots els ciutadans en general, però específicament als ciutadans que no procedeixen de la Unió Europea i que tal vegada tenguin més desconeixement dels deures d’un ciutadà davant l’Administració, i també dels seus drets”.

A les Illes Balears, segons el darrers padrons, hi ha 100.000 persones extracomunitàries, “això suposa que entre un 10 i un 12 % de la població de les Illes no procedeix de cap dels 25 països de la Unió Europea”, ha dit Santiago.

La campanya consisteix en “uns tríptics i uns cartells que recorden, entre d’altres coses, l’obligació que té qualsevol ciutadà que convisqui a un municipi d’empadronar-se”, fet que –aclarí la consellera— “no dóna en cap moment una regulació administrativa, sinó simplement el reconeixement d’aquella persona com a veí o veïna d’aquella ciutat”. En concret, s’han editat

40.000 tríptics i 2.000 cartells que s’aniran distribuint de forma progressiva.

Santiago ha recordat que fa deu anys els municipis demanaven aquests tipus de campanya, ja que a mesura que les persones s’empadronaven i el poble o ciutat assolia un nombre concret d’habitants, podia accedir a determinades subvencions estatals o autonòmiques.

“No és una campanya nova, des de fa vuit anys es fa a la nostra comunitat”, digué Santiago, que ha recordat que aquesta iniciativa es va iniciar quan governava el Pacte de Progrés, i es va encapçalar amb el lema “D’immigrant a ciutadà”. “Va continuar amb el Partit Popular, i aquest Govern, com no pot ser d’altra manera, també vol explicar els deures i els drets que tenim tots els ciutadans”.

Entre els drets, la consellera ha insistit que, perquè una persona pugui accedir a la sanitat, l’educació pública o determinats serveis socials, és necessari estar empadronat. “Difícilment i afortunadament, en el segle XXI, no privarem d’assistència sanitària urgent ni deixarem morir a ningú perquè no estigui empadronat, però sí que se li pot remetre la factura”. “Una persona que no està empadronada no té dret a serveis com són educació, sanitat i serveis socials. Per accedir a una escola pública, un centre de salut o determinats serveis socials, és necessari saber on viu l’usuari. I també és essencial a l’hora de que les administracions puguin fer una planificació de les necessitats de la població”.

Santiago ha recalcat que les administracions han d’informar els nouvinguts de “a què tenen dret i com ho han de fer per accedir-hi”. “En el cas que un immigrant no tingui identificació d’estranger ni passaport, és suficient per empadronar-se amb un informe dels serveis socials que acrediti que aquella persona està residint a un municipi”.

Respecte al nombre d’immigrants que a les Illes poden estar en situació irregular, la consellera ha indicat que es calcula que “entre 10.000 i 12.000 persones poden estar empadronades però no regularitzades. A aquest col·lectiu s’haurien d’afegir —i en aquest aspecte ens movem més en el terreny de la intuïció— unes altres 3.000 o 4.000 persones més que no estarien ni empadronades ni regularitzades”.

Interpel·lada sobre la polèmica sorgida entorn dels ajuntaments de Vic i Torrejón, la consellera s’ha remès als informes emesos pel Col·legi d’Advocats de Barcelona, els serveis jurídics de la Comunitat o les declaracions de la vicepresidenta del Govern central, “que coincideixen a assenyalar que es vulnera el dret i el deure d’aquests ciutadans” reconegut per l’article 15 de la Llei de bases del règim local, que estableix que el ciutadà té l’obligació d’empadronar-se i que se li ha de facilitar l’empadronament. “Són mesures que no s’entenen”, ha remarcat.

Santiago ha indicat que, a les Illes, “els nostres ajuntaments fan tot el contrari, promouen una política d’integració”. “Tots es presenten a les convocatòries de subvencions per poder facilitar mediadors culturals i tècnics que treballin per a la integració; i tots afavoreixen aquestes polítiques d’integració. No crec que cap ajuntament de les Illes es decideixi per aquesta opció (la dels ajuntaments de Vic i Torrejón) que ha estat àmpliament criticada no només per sectors progressistes, sinó també per col·legis professionals d’advocats i pel propi Govern central”, ha dit la consellera.

Share This