L’Avantprojecte de llei d’igualtat de dones i homes de les Illes estableix que l’impagament de les pensions és una forma de violència econòmica contra les dones equiparable a la física o la psicològica

Els òrgans col•legiats i de selecció de personal del Govern, els consells insulars i els ajuntaments hauran de tenir una representació equilibrada (60 %-40 %) d’homes i dones

foto_llei_digualtat_feb_2010L’Avantprojecte de llei d’igualtat de dones i homes de les Illes estableix que l’impagament de les pensions és un cas de violència econòmica contra les dones equiparable a la física o la psicològica, segons ha explicat avui la consellera d’Afers Socials, Promoció i Immigració, Fina Santiago. Això permetrà a les víctimes d’aquesta violència econòmica accedir —cosa que fins ara no podien fer— a les mateixes prestacions i ajudes que les disponibles per a les dones que pateixen agressions físiques o psicològiques.

Aquesta és una de les novetats que incorpora el text i que ha estat destacada per la consellera, que ha presentant avui l’Avantprojecte acompanyada per la directora de l’Institut Balear de la Dona, Lila Thomàs.
Una altre dels punts destacats per la consellera ha estat que l’avantprojecte obliga les administracions públiques (Govern, consells insulars i ajuntaments) a tenir en els seus òrgans col•legiats i de selecció de personal una representació equilibrada d’homes i dones. S’entén per representació equilibrada que cada sexe no superi el 60 % ni sigui inferior al 40 %.

El text inclou 8 títols i 94 articles, i a partir del proper dilluns estarà disponible al web de la Conselleria perquè els ciutadans i ciutadanes puguin fer-hi els suggeriments que considerin oportuns. Ha estat lliurat al Consell de Participació de la Dona i al Consell Rector de l’Institut Balear de la Dona. “A partir d’avui també coneixen el text de forma oficial totes les conselleries, que també s’ha tramés al Grup Parlamentari del Partit Popular perquè pugui iniciar el debat abans que el projecte de llei arribi Parlament”, ha explicat Santiago.

La consellera ha manifestat la seva esperança que, una vegada iniciat el procediment d’audiència pública, el Consell de Govern el pugui aprovar “el mes d’abril o maig; i que el Parlament pugui aprovar la llei, si no és pel desembre, sí pel febrer de 2011”. L’aprovació implicarà la derogació de la Llei per a la dona de 2006 que, ha recordat Santiago, “no va tenir el suport dels grups que actualment formen part del Govern”.

Entre les novetats que incorpora el text, la consellera ha destacat que les administracions públiques (Govern, consells insulars i ajuntaments) s’han d’abstenir de formalitzar “contractes amb empreses que estiguin sancionades administrativament o condemnades per promoure o tolerar practiques laborals considerades discriminatòries per a les dones”. Aquesta abstenció es mantindrà mentre duri el període de sanció o condemna.

Respecte a la violència econòmica contra les dones, l’avantprojecte la defineix com “la privació intencionada i no justificada legalment dels recursos per al benestar físic o psicològic de la dona i dels seus fills o filles; o la discriminació a la disposició dels recursos compartits a l’àmbit de la convivència de la parella”. Es tracta, ha dit Santiago, d’una referència directa a l’impagament de les pensions.

Aquesta tipificació de l’impagament de les pensions com a violència contra les dones representarà per a les que en pateixen accedir les mateixes ajudes i prestacions disponibles per a les dones que pateixen maltractaments físics i psicològics.
“Hi ha prestacions econòmiques de l’Estat o de la Comunitat Autònoma a les quals les dones que pateixen aquesta violència econòmica no poden accedir, perquè no s’hi estableix com a violència masclista”. “Aprovada la llei, estarà al mateix nivell que una pallissa o un perjudici psicològic i les dones podran accedir-hi”, ha assenyalat la consellera.

Igualment, el text inclou que, a partir de la seva aprovació, “un informe social que acrediti que una dona ha estat víctima de qualsevol tipus de violència masclista serà suficient perquè pugui percebre les ajudes establertes per a aquest col•lectiu”, quan fins ara s’havia de presentar una denúncia i esperar una sentència, amb la qual cosa “dones en situació d’urgència no s’hi podien acollir i havien d’esperar”.

Una altra de les disposicions relatives a les dones maltractades és la que les atorga més punts —una vegada hi hagi sentència judicial— a l’hora d’optar a un pis de l’Institut Balear de l’Habitatge de les Illes Balears (IBAVI).

Una altre aspecte de l’Avantprojecte de llei que ha destacat Santiago és que el text consolida “el Consell de Participació de les Dones i es reafirma la necessitat de mantenir l’existència d’un òrgan autonòmic, l’Institut Balear de la Dona, com a impulsor de les polítiques d’igualtat a la comunitat autònoma”.

L’Avantprojecte obliga el Govern a fer estudis periòdics sobre l’estimació del valor econòmic que té el treball domèstic i d’atenció a les persones que duen a terme les dones a l’àmbit familiar, per saber “quin valor social i econòmic té aquesta tasca”. 

En aquest sentit, Santiago ha recordat que la Llei de la dependència ha començat a reconèixer aquest aspecte, “amb el pagament d’un ajut econòmic als cuidadors familiars que s’encarreguen d’una persona gran o dependent per la seva tasca”.

“Però això passa en altres àmbits, per exemple en l’atenció dels fills; aquesta feina, si recaigués en professionals, se sabria quin cost social té, però com que es fa en l’àmbit familiar no es té en compte. Al segle XXI, s’ha de considerar un valor social i econòmic”.

La incorporació de la igualtat als temaris de proves selectives i l’ampliació de tres a quatre setmanes del permís de paternitat per a tots els treballadors de l’Administració pública han estat altres dels trets destacats per Santiago.

El text garanteix una cobertura mínima de serveis que les administracions han de mantenir: una plaça a un centre d’acollida per cada 3.500 dones i un centre d’informació per cada 100.000 dones.

També es crea la Síndica per la Igualtat d’Homes i Dones, en compliment d’una directriu europea que els països membres han d’anar incorporant progressivament i que a l’Estat espanyol només existeix de moment al País Basc.

Segons la directora de l’Institut Balear de la Dona, es tracta d’una figura adscrita al Síndic de Greuges “que vigilarà i rebrà queixes de tots els temes d’igualtat referits a l’àmbit privat”. Així, “la Síndica vigilarà l’Administració pública i serà figura competent sobre els temes d’igualtat a l’empresa privada”.

En l’àmbit esportiu, l’Avantprojecte consolida una mesura ja adoptada per la Conselleria d’Esports i Joventut, “que és unificar les beques entre homes i dones tant des del punt de vista federatiu com individual”. Això “quedarà consolidat a través d’aquesta llei”.

Santiago ha definit l’avantprojecte de “concret, no només una declaració d’intencions, que genera drets, amb unes obligacions determinades i un capítol d’infraccions i sancions, perquè la igualtat ha de ser una obligació per part dels ciutadans i ciutadanes”, i ha manifestat la seva esperança que sigui un text “de recorregut ampli, que pugui tenir una vigència de dotze o quinze anys: no volem una llei d’una sola legislatura, de tres anys”.

Share This