RESOLUCIÓ D’EU SOBRE EL BLOC I EL 2011

La Presidència d’Esquerra Unida de Mallorca, reunida ahir dilluns, 25 de gener de 2010, va aprovar per unanimitat la següent resolució:


Després de l’orientació manifestada per PSM en els darrers dies, que qüestiona la reedició del Bloc per Mallorca, des d’EU consideram que hi ha més elements positius i objectiu per reeditar el Bloc que per no fer-lo. Les raons “de partit” són legítimes (les valoracions personals, no), però resta pendent una avaluació seriosa i col•lectiva, i un debat compartit i sincer sobre allò que ha anat bé i no tan bé al Bloc i, a partir d’aquí, prendre decisions cap al 2011.


Esperam i confiam en què en el seu propi procés de reflexió interna, el PSM reconsideri la reedició del Bloc el 2011, com una coalició electoral necessària, que aglutini el conjunt de l’esquerra alternativa, nacionalista i ecologista de Mallorca el 2011.

El procés constituent de l’esquerra alternativa i verda impulsat per EU no pot admetre condicionants externs ni d’altres partits. Des de la predisposició a reeditar el Bloc i ExC, és un procés sobirà i participatiu per a la construcció d’un nou referent de l’esquerra alternativa a Balears, i el resultat final del mateix el decidiran les persones que hi formen part. En aquest sentit, les coalicions d’han de construir en base a la coincidència en la proposta política i no a la identitat (aquesta qüestió no havia estat mai essencial per fer coalicions unitàries com Progressistes el 2004, l’experiència recent més exitosa en termes de vots), i a dia d’avui, tant el PSM, com ERC, EV i EU tenim programes polítics en bona mesura coincidents, més enllà de la nostra diversitat.


La no-reedició del Bloc el 2011, a més de fragmentar el vot de l’esquerra, deixaria la porta oberta a les majories de centre-dreta, i aportaria confusió als votants del Bloc, que més enllà de les opcions partidistes varen confiar en la coalició com un instrument útil d’incidència i de canvi.


Des d’EU ens reiteram en la nostra política d’aliances unitària, que en temps de fort bipartidisme i de crisi de la política, és més necessària que mai. I seguirem treballant per obrir portes i tendir ponts perquè aquesta unitat sigui possible, des de la unitat d’acció i la coincidència programàtica. Alhora, feïm una crida a la nostra militància i a l’entorn d’EU a impulsar amb més força si cal el procés constituent que tenim en marxa, per enfortir l’espai de l’esquerra alternativa i ecologista.


ELS JUTGES ADVERTEIXEN QUE LA JUSTÍCIA ES POT COL•LAPSAR PER LES MESURES ANTIPIRATERIA DEL GOVERN CENTRAL


Si fa unes setmanes des d’EU denunciàvem la criminalització i persecució del lliure intercanvi d’arxius a la xarxa d’internet amb fins no lucratius per part del govern central, a través de la Llei d’Economia Sostenible, ara és el poder judicial el que critica la mesura impulsada per la Ministra de la cultura al servei de la SGAE, González-Sinde.

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha redactat un informe on assenyalen el risc de colapse dels jutjats “pel model triat pel govern per lluitar contra les descàrregeus il•legals a internet”. Tal i com hem denunciat des d’EU i les associacions d’internautes, les mesures del govern només cercaven recaptar diners per a la SGAE i perseguir la cultura lliure amb l’excusa de la protecció dels drets d’autor.


En el seu infome, els jutges denuncien que les mesures del govern (o de la SGAE) poden significar una important càrrega addicional de feina per als jutjats, que ja tenen prou problemes per funcionar habitualment.

EUIA FARÀ ARRIBAR UN DECÀLEG DE PROPOSTES SOCIALS A LA CIMERA DE MINISTRES DE TREBALL

El coordinador general d´EUiA i diputat, Jordi Miralles, va presentar ahir tot un seguit de mesures de cara a la cimera de Ministres de treball de la UE que es celebra aquesta setmana a Barcelona. “No han de venir a fer turisme sinó a fer propostes davant la crisi econòmica, d´arrels financeres i de model de productivitat, de l´Europa dels 27”.


El dirigent d´EUiA ha insistit que els ministres europeus hauran d´abordar alternatives davant un atur creixent –a Espanya del 20% i alguns experts auguren que arribarà al 25%- i en concret ha instat el president Zapatero, que presidirà la UE durant el primer semestre, a posar-se al capdavant. En aquest sentit, Miralles ha expressat la “decepció” d´EUiA respecte les prioritats que Zapatero va fer públiques fa una setmana: “Va fer més de gestor d´empresa que no pas de president de la UE”, ha dit


Miralles, qui ha retratat l´actual model europeu com “més a la dreta, l´extrema dreta i el populisme des de les passades eleccions al Parlament Europeu”, i on es “prima l´economia, no la política i les persones”, una Europa que “està lluny dels ciutadans”.


Davant aquesta situació, Miralles ha anunciat que EUiA farà arribar a la reunió de ministres de Treball de la UE que tindrà lloc a Barcelona un decàleg de propostes per una Europa més social, amb mesures com ara la instauració d’un salari mínim i pensions mínimes europees, el compliment de la Carta Social Europea, la inversió en serveis públics i obra pública, o les clàusules socials a la contractació europea, entre altres mesures.


EL DEUTE ECOLÒGIC D’OCCIDENT AMB HAITÍ


Com ha passat Haiti de ser “la perla de les Antilles” a ser el país més empobrit d’Amèrica Llatina? Tal i com assenyala l’Observatori del deute de la UB, i la seva campanya “qui deu a qui?”, l’explotació del sòl (i de les persones) practicada a les plantacions de canya de sucre varen marcar l’inici de la desertificació de l’illa.


Avui és més evident que mai la diferència, per exemple, entre els territoris de Dominicana i Haití, a pesar de formar part del mateix ecosistema. La desforestació també es deu a la recerca desesperada de llenya per part dels haitians pobres per cuinar i subsistir. Una altra de les empremtes d’occident a la història haitiana és l’esclavisme practicat pels europeus, que està en l’origen dels seus pobladors, però també en les formes d’explotació imperants a l’illa fins a la seva independència.


En els darrers anys, una imporant crisi alimentària ha asolat la població, com a conseqüència de l’augment dels preus del petroli però sobretot, per la competència de l’arròs transgènic i subvencionat dels Estats Units, que ha contribuït a empobrir encara més els haitians.

Per tot això, i molt més, occident està en deute amb Haití. Per això, des d’IU/ICV vàrem demanar, a iniciativa de la coordinadora d’ONGs, la condomnació total del deute d’Haití amb l’Estat espanyol, una iniciativa que s’hauria d’estendre al conjunt de la UE.


RESOLUCIÓ D’EU SOBRE EL BLOC I EL 2011

La Presidència d’Esquerra Unida de Mallorca, reunida ahir dilluns, 25 de gener de 2010, va aprovar per unanimitat la següent resolució:


Després de l’orientació manifestada per PSM en els darrers dies, que qüestiona la reedició del Bloc per Mallorca, des d’EU consideram que hi ha més elements positius i objectiu per reeditar el Bloc que per no fer-lo. Les raons “de partit” són legítimes (les valoracions personals, no), però resta pendent una avaluació seriosa i col•lectiva, i un debat compartit i sincer sobre allò que ha anat bé i no tan bé al Bloc i, a partir d’aquí, prendre decisions cap al 2011.


Esperam i confiam en què en el seu propi procés de reflexió interna, el PSM reconsideri la reedició del Bloc el 2011, com una coalició electoral necessària, que aglutini el conjunt de l’esquerra alternativa, nacionalista i ecologista de Mallorca el 2011.

El procés constituent de l’esquerra alternativa i verda impulsat per EU no pot admetre condicionants externs ni d’altres partits. Des de la predisposició a reeditar el Bloc i ExC, és un procés sobirà i participatiu per a la construcció d’un nou referent de l’esquerra alternativa a Balears, i el resultat final del mateix el decidiran les persones que hi formen part. En aquest sentit, les coalicions d’han de construir en base a la coincidència en la proposta política i no a la identitat (aquesta qüestió no havia estat mai essencial per fer coalicions unitàries com Progressistes el 2004, l’experiència recent més exitosa en termes de vots), i a dia d’avui, tant el PSM, com ERC, EV i EU tenim programes polítics en bona mesura coincidents, més enllà de la nostra diversitat.


La no-reedició del Bloc el 2011, a més de fragmentar el vot de l’esquerra, deixaria la porta oberta a les majories de centre-dreta, i aportaria confusió als votants del Bloc, que més enllà de les opcions partidistes varen confiar en la coalició com un instrument útil d’incidència i de canvi.


Des d’EU ens reiteram en la nostra política d’aliances unitària, que en temps de fort bipartidisme i de crisi de la política, és més necessària que mai. I seguirem treballant per obrir portes i tendir ponts perquè aquesta unitat sigui possible, des de la unitat d’acció i la coincidència programàtica. Alhora, feïm una crida a la nostra militància i a l’entorn d’EU a impulsar amb més força si cal el procés constituent que tenim en marxa, per enfortir l’espai de l’esquerra alternativa i ecologista.


ELS JUTGES ADVERTEIXEN QUE LA JUSTÍCIA ES POT COL•LAPSAR PER LES MESURES ANTIPIRATERIA DEL GOVERN CENTRAL


Si fa unes setmanes des d’EU denunciàvem la criminalització i persecució del lliure intercanvi d’arxius a la xarxa d’internet amb fins no lucratius per part del govern central, a través de la Llei d’Economia Sostenible, ara és el poder judicial el que critica la mesura impulsada per la Ministra de la cultura al servei de la SGAE, González-Sinde.

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha redactat un informe on assenyalen el risc de colapse dels jutjats “pel model triat pel govern per lluitar contra les descàrregeus il•legals a internet”. Tal i com hem denunciat des d’EU i les associacions d’internautes, les mesures del govern només cercaven recaptar diners per a la SGAE i perseguir la cultura lliure amb l’excusa de la protecció dels drets d’autor.


En el seu infome, els jutges denuncien que les mesures del govern (o de la SGAE) poden significar una important càrrega addicional de feina per als jutjats, que ja tenen prou problemes per funcionar habitualment.

EUIA FARÀ ARRIBAR UN DECÀLEG DE PROPOSTES SOCIALS A LA CIMERA DE MINISTRES DE TREBALL

El coordinador general d´EUiA i diputat, Jordi Miralles, va presentar ahir tot un seguit de mesures de cara a la cimera de Ministres de treball de la UE que es celebra aquesta setmana a Barcelona. “No han de venir a fer turisme sinó a fer propostes davant la crisi econòmica, d´arrels financeres i de model de productivitat, de l´Europa dels 27”.


El dirigent d´EUiA ha insistit que els ministres europeus hauran d´abordar alternatives davant un atur creixent –a Espanya del 20% i alguns experts auguren que arribarà al 25%- i en concret ha instat el president Zapatero, que presidirà la UE durant el primer semestre, a posar-se al capdavant. En aquest sentit, Miralles ha expressat la “decepció” d´EUiA respecte les prioritats que Zapatero va fer públiques fa una setmana: “Va fer més de gestor d´empresa que no pas de president de la UE”, ha dit


Miralles, qui ha retratat l´actual model europeu com “més a la dreta, l´extrema dreta i el populisme des de les passades eleccions al Parlament Europeu”, i on es “prima l´economia, no la política i les persones”, una Europa que “està lluny dels ciutadans”.


Davant aquesta situació, Miralles ha anunciat que EUiA farà arribar a la reunió de ministres de Treball de la UE que tindrà lloc a Barcelona un decàleg de propostes per una Europa més social, amb mesures com ara la instauració d’un salari mínim i pensions mínimes europees, el compliment de la Carta Social Europea, la inversió en serveis públics i obra pública, o les clàusules socials a la contractació europea, entre altres mesures.


EL DEUTE ECOLÒGIC D’OCCIDENT AMB HAITÍ


Com ha passat Haiti de ser “la perla de les Antilles” a ser el país més empobrit d’Amèrica Llatina? Tal i com assenyala l’Observatori del deute de la UB, i la seva campanya “qui deu a qui?”, l’explotació del sòl (i de les persones) practicada a les plantacions de canya de sucre varen marcar l’inici de la desertificació de l’illa.


Avui és més evident que mai la diferència, per exemple, entre els territoris de Dominicana i Haití, a pesar de formar part del mateix ecosistema. La desforestació també es deu a la recerca desesperada de llenya per part dels haitians pobres per cuinar i subsistir. Una altra de les empremtes d’occident a la història haitiana és l’esclavisme practicat pels europeus, que està en l’origen dels seus pobladors, però també en les formes d’explotació imperants a l’illa fins a la seva independència.


En els darrers anys, una imporant crisi alimentària ha asolat la població, com a conseqüència de l’augment dels preus del petroli però sobretot, per la competència de l’arròs transgènic i subvencionat dels Estats Units, que ha contribuït a empobrir encara més els haitians.

Per tot això, i molt més, occident està en deute amb Haití. Per això, des d’IU/ICV vàrem demanar, a iniciativa de la coordinadora d’ONGs, la condomnació total del deute d’Haití amb l’Estat espanyol, una iniciativa que s’hauria d’estendre al conjunt de la UE.

Share This