EU REBUTJA FRONTALMENT LA PROPOSTA DEL GOVERN CENTRAL PER RETARDAR L’EDAT DE JUBILACIÓ



Des d’EUIB volem manifestar el nostre total rebuig a la proposta que avui 29 de gener de 2010 aprovarà el Consell de Ministres, de modificació del sistema de pensions per entre altres qüestions retardar l’edat de jubilació a l’Estat espanyol, fins als 67 anys. Per a EU, la proposta del govern va en el mateix sentit que les propostes dels darrers dies fetes públiques pel president de la patronal, Gerardo Díaz-Ferran, que proposava retardar-la fins i tot fins als 70 anys.


No es tracta, en absolut, d’una mesura que es pugui defensar des d’una perspectiva d’esquerres ni progressista, ja que objectivament va en perjudici dels treballadors i treballadores, en uns moments de crisi econòmica en què el que fa falta és justament el contrari: mesures per repartir la feina, com ara la reducció de la jornada laboral, o polítiques actives perquè els milions de persones que hi ha sense feina o els joves que s’hi incorporin al mercat laboral puguin accedir a un lloc de treball i així, cotitzar.


L’argument utilitzat pel govern central, de què la mesura és necessària “per mantenir el sistema de pensions” és no sols demagògica, sinó contradictòria amb l’afirmació feta ahir pel propi Ministre de Treball, de què “la Seguretat Social té una salut de ferro”.


En el cas de Balears, on els índexs de temporalitat i precarietat són importants, i les pensions són les més baixes de l’Estat, perquè la gent no té oportunitat de cotitzar més i per més temps, els resultats de les polítiques de govern poden ser nefastos, ja que moltes persones del sector serveis a dures penes arriben a jubilar-se als 65 anys, que és l’edat establerta actualment.


El Bloc, per altra banda, va desmentir divendres les afirmacions de la Consellera Joana Barceló, qui va dir que el Govern Balear donava suport a la proposta del Consell de Ministres, ja que els membres del Bloc no sols no varen ser consultats, sinó que no compartim len absolut una mesura que suposa el retall d’un dret social que ha costat dècades aconseguir.
LES DADES DE L’EPA A BALEARS, LES PITJORS DE LA HISTÒRIA


Divendres es varen presentar les dades de l’EPA (enquesta de població activa), que situa en més de 112.000 persones les dades de l’atur a Balears, la pitjor xifra de la història, i que confirma, amb el 20% de la població de la nostra Comunitat sense feina, la ruptura d’un cicle històric.
La feina, com a drets social i com a element de dignitat de les persones, ha de ser la màxima prioritat política. Per a EU, “tota aquesta gent no veurà cap brot verd el 2010 si no hi ha una aposta decidida que inverteixi la tendència clara de destrucció de llocs de feina que ha representat el 2009. A més, cal tenir en compte que els primers perceptors de l’ajuda dels 420 euros la deixaran de cobrar a partir del mes de febrer, amb la qual cosa si no han trobat una feina, la situació de milers de famílies pot ser dramàtica.
En el curt i mig termini, és urgent que es doti i es desplegui el Pla de competitivitat, ocupació i cohesió social acordat amb els diferents agents, a pesar de les dificultats econòmiques i pressupostàries que travessa la CAIB, i que es reclami al govern central els recursos econòmics necessaris, que ha desaprofitat una oportunitat excel•lent com era la Llei d’Economia sostenible aprovada recentment, per prioritzar les polítiques actives de creació de llocs de feina de qualitat, estables i en una perspectiva de sostenibilitat.
Per a EU, hi ha d’haver més presència dels poders públics i més control social en les grans decisions econòmiques, d’altra manera la reestructuració del sector turístic i amb ell, del conjunt del nostre model econòmic i social, es farà al marge del diàleg social i de la participació i, com sempre, la crisi la pagaran els treballadors i les treballadores.
ÈXIT DE LA MARXA D’IU CONTRA LA CORRUPCIÓ


La marxa convocada per IU contra la corrupció ha estat un èxit, amb la participació de més de 200 persones, des de Seseña (Toledo), d’on varen partir dissabte, fins a Madrid, on arribaren ahir. Els marxaires dugueren un missatge clar: que la vida política i el govern de les institucions “són possibles sense corrupció”, “sense tracte de favor i sense aprofitar-se del càrrec”.


El coordinador general d’IU, Cayo Lara, va afirmar a l’inici de la marxa uqe “s’ha de lluitar contra la corrupció i desterrar-la de la vida política del país perquè fa molt de mal a la democràcia, desafecta els ciutadans de la vida política i és negativa per a la imatge dels polítics”. Lara va esmentar l’enquesta del CIS en la qual els polítics apareixen com el tercer motiu de preocupació de la ciutadania.


“Els d’IU no ens sentim ubicats en aquesta classe política. Defensam l’honestedat de la vida pública, la decència i la lluita contra la corrupció, i així seguirem”. Lara va destacar la contradicció que un batle i uns regidors que lluiten contra la corrupció (en referència a Manel Fuentes i els regidors d’IU de Seseña) siguin els que estan condemnats, i els pressumptes corruptes segueixin al carrer i cap d’ells ni tan sols s’hagi assegut al banc dels acusats”.


ICV/EUiA PROPOSA QUE EL GOVERN REDUEIXI LES COMISSIONS BANCÀRIES


El diputat d’ICV/EUiA al Congrés, Joan Herrera, ha registrat una proposició no de llei a la Cambra Baixa en què s’insta el Govern espanyol a “desenvolupar reglamentàriament normes per la reducció dels preus de les comissions bancàries i adaptar les pràctiques bancàries a les normes europees sobre control de la falta de transparència, per assegurar l’assessorament adequat i la informació als consumidors”.


A la proposició s’argumenta que un estudi elaborat per la Comissió Europea presentat el passat 22 de setembre de 2008 per la Comissària Europea de Protecció dels Consumidors, Maglena Kuneva, revela que les entitats bancàries espanyoles violen diverses lleis europees de protecció dels consumidros. Espanya està inclosa en el grup 1 de països amb les comissions més elevades en comptes corrents, targes de dèbit i transferències. L’estudi revela també que Espanya es troba al capdavant de la UE en el cobrament de comissions, només superada per Itàlia, el cost mitjà d’un compte corrent a Espanya és el segon més alt de la UE amb 178 euros l’any. El 90 per cent de les entitats bancàries destaquen per la seva opacitat, ja que les despeses i comissions són tan poc clares, percentatge només superat en la UE-27 per un paradís fiscal com és Malta.


Segons dades del Banc d’Espanya el 2009 les comissions bancàries van ser un 6% més cares el 2009, és a dir, han pujat més de cinc punts del que ho ha fet l’IPC. “Tot això -argumenta Herrera en la PNL- contrasta amb els resultats de les principals entitats bancàries, ja que tant el 2008 com el 2009 han tingut beneficis multimilionaris”.


CORREA I PREVAL RECORDEN QUE LA RECONSTRUCCIÓ POST-TERRATRÈMOL L’HA DE LIDERAR HAITÍ


Rafael Correa, president d’Equador i aquests mesos, d’UNASUR, ha declarat aquest cap de setmana que Haití és en aquests moments dolor per a Amèrica Llatina i per al món per la catàstrofe, però també esperança.


De la mà del president haitià, Rrené Préval, va anunciar que des d’UNASUR (la unió de les nacions del Sud) es faran tots els esforços necessaris per acompanyar la reconstrucció: “no som rics, però sí solidaris”, fa avirmar Correa. Una reconstrucció que, tant per a Correa com Préval, s’ha de liderar i dirigir des d’Haití i el seu govern, que és qui ha de marcar prioritatsi no des de les potències estrangeres en missió humanitària.


Correa va denunciar l’imperialisme de molts donants, ja que segons el mandatari equatorià, n’hi ha que donen diners, però la majoria retorna als seus països, i se’n va en qüestions militars i ONGs.


“Haití ha estat un clar exemple per a Amèrica Llatina, va ser el precursor de la independència i suport a les nostres lluites, i tenim un gran deute amb aquest poble”, va afirmar Correa.


HA MORT HOWARD ZINN, L’HISTORIADOR DEL POBLE


Aquests dies l’esquerra nord-americana i mundial ha perdut a un dels seus intel•lectuals més actius i activistes, l’historiador Howard Zinn, autor de A people’s History of the United States (una història del poble dels EUA).


Zinn, que ha mort a l’edat de 87 anys, era professor emèrit de la Universitat de Boston, i a més de la seva activitat intel•lectual, va ser un activista compromès amb les lluites pels drets civils a nord-Amèrica i contra la guerra de Vietnam.


Podeu trobar una ressenya a: http://www.sinpermiso.info/textos/index.php?id=3071


EU REBUTJA FRONTALMENT LA PROPOSTA DEL GOVERN CENTRAL PER RETARDAR L’EDAT DE JUBILACIÓ



Des d’EUIB volem manifestar el nostre total rebuig a la proposta que avui 29 de gener de 2010 aprovarà el Consell de Ministres, de modificació del sistema de pensions per entre altres qüestions retardar l’edat de jubilació a l’Estat espanyol, fins als 67 anys. Per a EU, la proposta del govern va en el mateix sentit que les propostes dels darrers dies fetes públiques pel president de la patronal, Gerardo Díaz-Ferran, que proposava retardar-la fins i tot fins als 70 anys.


No es tracta, en absolut, d’una mesura que es pugui defensar des d’una perspectiva d’esquerres ni progressista, ja que objectivament va en perjudici dels treballadors i treballadores, en uns moments de crisi econòmica en què el que fa falta és justament el contrari: mesures per repartir la feina, com ara la reducció de la jornada laboral, o polítiques actives perquè els milions de persones que hi ha sense feina o els joves que s’hi incorporin al mercat laboral puguin accedir a un lloc de treball i així, cotitzar.


L’argument utilitzat pel govern central, de què la mesura és necessària “per mantenir el sistema de pensions” és no sols demagògica, sinó contradictòria amb l’afirmació feta ahir pel propi Ministre de Treball, de què “la Seguretat Social té una salut de ferro”.


En el cas de Balears, on els índexs de temporalitat i precarietat són importants, i les pensions són les més baixes de l’Estat, perquè la gent no té oportunitat de cotitzar més i per més temps, els resultats de les polítiques de govern poden ser nefastos, ja que moltes persones del sector serveis a dures penes arriben a jubilar-se als 65 anys, que és l’edat establerta actualment.


El Bloc, per altra banda, va desmentir divendres les afirmacions de la Consellera Joana Barceló, qui va dir que el Govern Balear donava suport a la proposta del Consell de Ministres, ja que els membres del Bloc no sols no varen ser consultats, sinó que no compartim len absolut una mesura que suposa el retall d’un dret social que ha costat dècades aconseguir.
LES DADES DE L’EPA A BALEARS, LES PITJORS DE LA HISTÒRIA


Divendres es varen presentar les dades de l’EPA (enquesta de població activa), que situa en més de 112.000 persones les dades de l’atur a Balears, la pitjor xifra de la història, i que confirma, amb el 20% de la població de la nostra Comunitat sense feina, la ruptura d’un cicle històric.
La feina, com a drets social i com a element de dignitat de les persones, ha de ser la màxima prioritat política. Per a EU, “tota aquesta gent no veurà cap brot verd el 2010 si no hi ha una aposta decidida que inverteixi la tendència clara de destrucció de llocs de feina que ha representat el 2009. A més, cal tenir en compte que els primers perceptors de l’ajuda dels 420 euros la deixaran de cobrar a partir del mes de febrer, amb la qual cosa si no han trobat una feina, la situació de milers de famílies pot ser dramàtica.
En el curt i mig termini, és urgent que es doti i es desplegui el Pla de competitivitat, ocupació i cohesió social acordat amb els diferents agents, a pesar de les dificultats econòmiques i pressupostàries que travessa la CAIB, i que es reclami al govern central els recursos econòmics necessaris, que ha desaprofitat una oportunitat excel•lent com era la Llei d’Economia sostenible aprovada recentment, per prioritzar les polítiques actives de creació de llocs de feina de qualitat, estables i en una perspectiva de sostenibilitat.
Per a EU, hi ha d’haver més presència dels poders públics i més control social en les grans decisions econòmiques, d’altra manera la reestructuració del sector turístic i amb ell, del conjunt del nostre model econòmic i social, es farà al marge del diàleg social i de la participació i, com sempre, la crisi la pagaran els treballadors i les treballadores.
ÈXIT DE LA MARXA D’IU CONTRA LA CORRUPCIÓ


La marxa convocada per IU contra la corrupció ha estat un èxit, amb la participació de més de 200 persones, des de Seseña (Toledo), d’on varen partir dissabte, fins a Madrid, on arribaren ahir. Els marxaires dugueren un missatge clar: que la vida política i el govern de les institucions “són possibles sense corrupció”, “sense tracte de favor i sense aprofitar-se del càrrec”.


El coordinador general d’IU, Cayo Lara, va afirmar a l’inici de la marxa uqe “s’ha de lluitar contra la corrupció i desterrar-la de la vida política del país perquè fa molt de mal a la democràcia, desafecta els ciutadans de la vida política i és negativa per a la imatge dels polítics”. Lara va esmentar l’enquesta del CIS en la qual els polítics apareixen com el tercer motiu de preocupació de la ciutadania.


“Els d’IU no ens sentim ubicats en aquesta classe política. Defensam l’honestedat de la vida pública, la decència i la lluita contra la corrupció, i així seguirem”. Lara va destacar la contradicció que un batle i uns regidors que lluiten contra la corrupció (en referència a Manel Fuentes i els regidors d’IU de Seseña) siguin els que estan condemnats, i els pressumptes corruptes segueixin al carrer i cap d’ells ni tan sols s’hagi assegut al banc dels acusats”.


ICV/EUiA PROPOSA QUE EL GOVERN REDUEIXI LES COMISSIONS BANCÀRIES


El diputat d’ICV/EUiA al Congrés, Joan Herrera, ha registrat una proposició no de llei a la Cambra Baixa en què s’insta el Govern espanyol a “desenvolupar reglamentàriament normes per la reducció dels preus de les comissions bancàries i adaptar les pràctiques bancàries a les normes europees sobre control de la falta de transparència, per assegurar l’assessorament adequat i la informació als consumidors”.


A la proposició s’argumenta que un estudi elaborat per la Comissió Europea presentat el passat 22 de setembre de 2008 per la Comissària Europea de Protecció dels Consumidors, Maglena Kuneva, revela que les entitats bancàries espanyoles violen diverses lleis europees de protecció dels consumidros. Espanya està inclosa en el grup 1 de països amb les comissions més elevades en comptes corrents, targes de dèbit i transferències. L’estudi revela també que Espanya es troba al capdavant de la UE en el cobrament de comissions, només superada per Itàlia, el cost mitjà d’un compte corrent a Espanya és el segon més alt de la UE amb 178 euros l’any. El 90 per cent de les entitats bancàries destaquen per la seva opacitat, ja que les despeses i comissions són tan poc clares, percentatge només superat en la UE-27 per un paradís fiscal com és Malta.


Segons dades del Banc d’Espanya el 2009 les comissions bancàries van ser un 6% més cares el 2009, és a dir, han pujat més de cinc punts del que ho ha fet l’IPC. “Tot això -argumenta Herrera en la PNL- contrasta amb els resultats de les principals entitats bancàries, ja que tant el 2008 com el 2009 han tingut beneficis multimilionaris”.


CORREA I PREVAL RECORDEN QUE LA RECONSTRUCCIÓ POST-TERRATRÈMOL L’HA DE LIDERAR HAITÍ


Rafael Correa, president d’Equador i aquests mesos, d’UNASUR, ha declarat aquest cap de setmana que Haití és en aquests moments dolor per a Amèrica Llatina i per al món per la catàstrofe, però també esperança.


De la mà del president haitià, Rrené Préval, va anunciar que des d’UNASUR (la unió de les nacions del Sud) es faran tots els esforços necessaris per acompanyar la reconstrucció: “no som rics, però sí solidaris”, fa avirmar Correa. Una reconstrucció que, tant per a Correa com Préval, s’ha de liderar i dirigir des d’Haití i el seu govern, que és qui ha de marcar prioritatsi no des de les potències estrangeres en missió humanitària.


Correa va denunciar l’imperialisme de molts donants, ja que segons el mandatari equatorià, n’hi ha que donen diners, però la majoria retorna als seus països, i se’n va en qüestions militars i ONGs.


“Haití ha estat un clar exemple per a Amèrica Llatina, va ser el precursor de la independència i suport a les nostres lluites, i tenim un gran deute amb aquest poble”, va afirmar Correa.


HA MORT HOWARD ZINN, L’HISTORIADOR DEL POBLE


Aquests dies l’esquerra nord-americana i mundial ha perdut a un dels seus intel•lectuals més actius i activistes, l’historiador Howard Zinn, autor de A people’s History of the United States (una història del poble dels EUA).


Zinn, que ha mort a l’edat de 87 anys, era professor emèrit de la Universitat de Boston, i a més de la seva activitat intel•lectual, va ser un activista compromès amb les lluites pels drets civils a nord-Amèrica i contra la guerra de Vietnam.


Podeu trobar una ressenya a: http://www.sinpermiso.info/textos/index.php?id=3071

Share This