SON BOSC, ESPECTACLE DE DESTRUCCIÓ

A pesar dels intents de protecció del Govern a proposta de la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat (Bloc), dels terrenys projectats per fer el camp de golf de Son Bosc (a Muro), les excavadores ja han començat la seva feina destructora, com varen poder comprovar ahir els participants a l’excursió reivindicativa organitzada pel GOB.

Per a EU, és evident que el fet que la Conselleria de Medi Ambient estàs en mans d’UM fins fa un parell de mesos ha estat un element clau que ha jugat en favor dels promotors del camp de golf. De fet, el que s’ha fet ara és justícia, i mirar de tornar al nivell de protecció que la finca de Son Bosc tenia durant l’anterior Pacte de progrés, en coherència amb el fet de ser part d’un sol ecosistema, como és S’Albufera.

L’argument dels hotelers i promotors que aquest (i altres) camp de golf és necessari per desestacionalitzar l’oferta turística a la zona contrasta, en la nostra opinió, amb l’escàs ús de tenen els camps de golf a Mallorca, al dia d’avui, amb la crisi econòmica. De fet, per a EU “la vertadera alternativa desestacionalitzadora s’hauria de basar en la màxima preservació del Parc de S’Albufera, i al mateix temps en la promoció d’aquest entorn privilegiat entre un col•lectiu potencial de turistes preocupats pel medi ambient i l’entorn”.

ACCIÓ CIUTADANA CONTRA LA CRIMINALITZACIÓ DELS “TOP MANTA”

Aquest cap de setmana s’han celebrat mobilitzacions a diferents ciutats espanyoles per denunciar la criminalització dels immigrants que venen cds i dvds al “top manta” i demanar la despenalització d’aquesta activitat, com hem fet ja des d’EU amb diferents iniciatives al Congrés dels Diputats.

Amb la crida a l’”Acció Manta Blanca”, els ciutadans estaven convocats aquest cap de setmana a sortir al carrer a fer fileres de venedors de to pmanta, blancs i amb papers de residència, per capgirar la situació i mostrar l’assimetria injusta que existeix entre unes persones i altres. La mobilització ha comptat amb el suport dels actors Guillermo Toledo i Nathalie Seseña, que eren a la protesta de Madrid. Toledo considera que ficar a la presó els venedors del “top manta” és una mesura dictatorial, ja que es tracta “d’éssers humans que arriben sense res a Espanya”.

Les protestes varen ser convocades per l’organització Ferrocarril Clandestí, i coincideix amb el debat parlamentari sobre la modificació del Codi Penal.


MANIFEST DEL MÓN DE LA CULTURA I LA POLÍTICA PER LA RETIRADA DE TROPES DE L’AFGANISTAN

Personalitats del món de la cultura firmen un manifest redactat per la `Plataforma contra la guerra d´Afganistan´ que demana la retirada de les tropes espanyoles desplegades en el país asiàtic. Així mateix, donen suport a la concentració que tindrà lloc el pròxim dissabte, 13 de març, a Madrid (davant el Ministeri d´Exteriors) i a les que es faran una setmana després, el dissabte 20, a d´altres ciutats espanyoles.

Entre els sotasignants destaquen Rosa Regàs, El Gran Wyoming, Alberto San Juan, Almudena Grandes, Bebe, Pilar Bardem, Miguel Ríos, Carmen París, Juan Diego Botto, Willy Toledo, Cristina Rota, Eduardo Mendicutti, José Luis Sampedro, José Sacristán, Juan Diego, Luis García Montero, Luis Pastor, Mónica Cruz, Natalia Dicenta, Carme Sansa, Catalina Lladó i Arnal Ballester.

També hi ha persones de l´àmbit polític, com els dirigents d´IU Cayo Lara, Gaspar Llamazares, Willy Meyer, Enrique Santiago i Inés Sabanés, el senador d´EUiA Joan Josep Nuet, el coordinador general d´EUiA, Jordi Miralles, tots els regidors i regidores d´EUiA, el secretari general del PCE, José Luis Centella, i Santiago Carrillo.

En el manifest, els sotasignants aseguren que veuen amb “preocupació com la guerra d´Afganistan es torna cada vegada més sagnant”, i denuncien que “alguns intenten presentar l´ocupació liderada per Estats Units com una missió de pau i reconstrucció”, quan “la trista realitat és una altra”, i recorden que l´any passat van morir més civils afgans que “en cap any des de l´inici de l´ocupació el 2001”.

“De reconstrucció n´hi ha poca. L´enorme majoria dels recursos es destinen a fins militars, i inclús del poc dedicat a la reconstrucció, una part important acaba en mans de multinacionals o de corruptes dirigents locals, imposats per l´ocupació. Existeixen greus limitacions a la democràcia a Afganistan, com no podia ser d´altre manera en un país ocupat. Les recents eleccions han estat universalment reconegudes com fraudulentes, però Karzai continua com a president”, argumenta.

Denuncien a més que la situació de les dones afganeses es “quasi tant terrible com sota els talibans” i que “Karzai inclús ha aprovat una llei mitjançant la qual els homes poden violar a les seves mullers, algunes de les quals tenen menys de 10 anys”. “Així és Afganistan després de 8 anys d´ocupació. No es pot justificar el vessament de sang innocent que la població civil afgana està pagant per culpa de la presència militar estrangera. I aquest sofriment s´estén a les famílies dels soldats ocupants, que veuen com els seus cauen en una guerra d´objectius obscurs”, planteja el text.Els sotasignants expressen la seva solidaritat amb el poble afganès i el seu desig de què se’ls permeti aixecar el seu propi país, sense “l´ocupació ni els senyors de la guerra i narcotraficants que aquesta comporta”. Per tot això, demanen al Govern que “anul.li l´enviament de tropes i que retiri immediatament els efectius que actualment participen en aquesta guerra”.

“El milió d´euros al dia que el Govern espanyol actualment gasta en l´ocupació ha d´anar a fins socials. En aquest sentit, expressem el nostre suport a la Campanya per la retirada de les tropes espanyoles d´Afganistan, i a les mobilitzacions contra la guerra que aquesta convoca pel 20 de març de 2010”, conclou.

ICV/EUIA PROPOSA INTERVENIR COMPANYIES ELÈCTRIQUES DESPRÉS DEL CAOS DE GIRONA

El portaveu d’ICV/EUiA al Congrés, Joan Herrera, ha demanat aquest cap de setmana una reforma de la Llei del sector elèctric que permeti “la intervenció administrativa com diu article 128 de la Constitució Espanyola” pel que fa a les decisions d’on cal invertir per tenir un bon mantenirment de la xarxa elèctrica. Herrera, que ha qualificat de “desastre absolut” la situació de la xarxa elèctrica després del temporal de neu, ha demanat a les elèctriques que “no facin trampes i no intentin despistar” les seves responsabilitats amb el debat sobre la MAT.

Per això el candidat d’ICV a les pròximes eleccions catalanes ha proposat en el Congrés dels Diputat una reforma de la llei del sector elèctric, la llei Piqué de l’any 1997, que faci que hi hagi “regles perquè hi hagi noves escomeses, un sistema d’indemnitzacions, mínims de personal i de material a invertir a les zones i perquè hi hagi un regim de sancions efectiu” que no permeti a les elèctriques escapar-se. “Creiem que avui les elèctriques haurien de ser de titularitat publica però abans d’això ens conformaríem en què totes les forces politiques CiU i PP i PSOE votessin la nostra proposta per fer que hi hagi regles, indemnitzacions i sancions i per fer que les elèctriques no pugin campar al seu aire”, ha dit el secretari general ecosocialista.

Herrera voldria que l’oposició, CiU i PP, “exigissin la meitat a les eléctriques del que exigeixen al Govern de la Generalitat” a més de demanar rigor a les companyies subministradores de llum.

ELECCIONS A FRANÇA I COLÒMBIA

Ahir es celebraven eleccions a França i Colòmbia, dos país ben diferents i amb perspectives diferents per a les esquerres. En el cas de França, les esquerres (partit socialista, ecologistes i front d’esquerres) han superat conjuntament, amb diferència, a la dreta representada per Sarkozy i el Font Nacional de LePen a les eleccions regionals. No obstant, al país de tradició republicana i un dels més polititzats de la UE, l’abstenció ha superat la participació, per primera vegada, amb un 52%, una dada que ha de fer pensar tots els partits, però especialment l’esquerra, sobre la crisi de les democràcies representatives.

Pel que fa a Colòmbia, i sense que s’hagin tancat a hores d’ara els escrutinis, la dreta del partit de la U, el del president Uribe, apareixia com la favorita a les legislatives, seguida del partit liberal (centre-esquerra), el conservador i finalment, el Polo Democrático (esquerra). Diferents ONGs i organismes internacionals han denunciat el fet que fins a 80 congressistes que poden ser elegits en aquestes eleccions tenen vincles indirectes amb la “parapolítica”, és a dir, amb els grups paramilitars lligats al poder dels narcotraficants i terratinents, reforçats amb l’excusa de la guerra il•legal contra les FARC i el ELN.


REPRESSIÓ AL SÀHARA OCCIDENTAL DESPRÉS DE LA CIMERA UE/MARROC

La Coordinadora d’Associacions Solidàries amb el Sàhara han denunciat que no havien passat ni dos dies de la celebració de la Cimera celebrada a Granada entre la UE i el Regne del Marroc, i mentre el moviment solidari amb el Sàhara denunciava en els carrers la constant repressió a la qual es sotmet a la població saharaui en la seva pròpia terra, el President del Consell Europeu Herman Van Rompuy va instar al regne alauita a una major atenció al respecte dels drets humans tant en el seu propi país com en el Sàhara Occidental referint-se, en particular, als defensors i defensores dels mateixos.

En el mateix moment que els representants del govern marroquí acudien a participar en els treballs de la XIIIª sessió del Consell dels Drets Humans de Nacions Unides, a Ginebra, intentant vendre una imatge de modernitat i de respecte cap als drets i les llibertats, per molt que el seu país no sigui altra cosa que la propietat, sotmesa al capritx, d’una monarquia absoluta, paternalista i retrògrada, i coincidint amb la data de la celebració internacional del Dia de la Dona Treballadora, l’exèrcit i la policia d’aquest mateix Marroc ocupant van atacar amb ferotgia a manifestants saharauis participants en diversos actes, ocasionant més de vint-i-cinc ferits i arribant a violar i forçar la intimitat dels seus habitatges per a amenaçar i copejar indiscriminadament a homes, dones i nens.

Les protestes han estat constants al llarg de la setmana passada al Sàhara ocupat, i s’ha de denunciar davant l’opinió pública espanyola i davant les autoritats de la Unió Europea i d’Espanya, començant per la tèbia Presidència espanyola que mira cap a un altre costat davant aquest tipus de denúncies i evidències, convertint-se en col•laborador necessari perquè el seu soci, el Marroc, continuï impunement la seva política de repressió.


SON BOSC, ESPECTACLE DE DESTRUCCIÓ

A pesar dels intents de protecció del Govern a proposta de la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat (Bloc), dels terrenys projectats per fer el camp de golf de Son Bosc (a Muro), les excavadores ja han començat la seva feina destructora, com varen poder comprovar ahir els participants a l’excursió reivindicativa organitzada pel GOB.

Per a EU, és evident que el fet que la Conselleria de Medi Ambient estàs en mans d’UM fins fa un parell de mesos ha estat un element clau que ha jugat en favor dels promotors del camp de golf. De fet, el que s’ha fet ara és justícia, i mirar de tornar al nivell de protecció que la finca de Son Bosc tenia durant l’anterior Pacte de progrés, en coherència amb el fet de ser part d’un sol ecosistema, como és S’Albufera.

L’argument dels hotelers i promotors que aquest (i altres) camp de golf és necessari per desestacionalitzar l’oferta turística a la zona contrasta, en la nostra opinió, amb l’escàs ús de tenen els camps de golf a Mallorca, al dia d’avui, amb la crisi econòmica. De fet, per a EU “la vertadera alternativa desestacionalitzadora s’hauria de basar en la màxima preservació del Parc de S’Albufera, i al mateix temps en la promoció d’aquest entorn privilegiat entre un col•lectiu potencial de turistes preocupats pel medi ambient i l’entorn”.

ACCIÓ CIUTADANA CONTRA LA CRIMINALITZACIÓ DELS “TOP MANTA”

Aquest cap de setmana s’han celebrat mobilitzacions a diferents ciutats espanyoles per denunciar la criminalització dels immigrants que venen cds i dvds al “top manta” i demanar la despenalització d’aquesta activitat, com hem fet ja des d’EU amb diferents iniciatives al Congrés dels Diputats.

Amb la crida a l’”Acció Manta Blanca”, els ciutadans estaven convocats aquest cap de setmana a sortir al carrer a fer fileres de venedors de to pmanta, blancs i amb papers de residència, per capgirar la situació i mostrar l’assimetria injusta que existeix entre unes persones i altres. La mobilització ha comptat amb el suport dels actors Guillermo Toledo i Nathalie Seseña, que eren a la protesta de Madrid. Toledo considera que ficar a la presó els venedors del “top manta” és una mesura dictatorial, ja que es tracta “d’éssers humans que arriben sense res a Espanya”.

Les protestes varen ser convocades per l’organització Ferrocarril Clandestí, i coincideix amb el debat parlamentari sobre la modificació del Codi Penal.


MANIFEST DEL MÓN DE LA CULTURA I LA POLÍTICA PER LA RETIRADA DE TROPES DE L’AFGANISTAN

Personalitats del món de la cultura firmen un manifest redactat per la `Plataforma contra la guerra d´Afganistan´ que demana la retirada de les tropes espanyoles desplegades en el país asiàtic. Així mateix, donen suport a la concentració que tindrà lloc el pròxim dissabte, 13 de març, a Madrid (davant el Ministeri d´Exteriors) i a les que es faran una setmana després, el dissabte 20, a d´altres ciutats espanyoles.

Entre els sotasignants destaquen Rosa Regàs, El Gran Wyoming, Alberto San Juan, Almudena Grandes, Bebe, Pilar Bardem, Miguel Ríos, Carmen París, Juan Diego Botto, Willy Toledo, Cristina Rota, Eduardo Mendicutti, José Luis Sampedro, José Sacristán, Juan Diego, Luis García Montero, Luis Pastor, Mónica Cruz, Natalia Dicenta, Carme Sansa, Catalina Lladó i Arnal Ballester.

També hi ha persones de l´àmbit polític, com els dirigents d´IU Cayo Lara, Gaspar Llamazares, Willy Meyer, Enrique Santiago i Inés Sabanés, el senador d´EUiA Joan Josep Nuet, el coordinador general d´EUiA, Jordi Miralles, tots els regidors i regidores d´EUiA, el secretari general del PCE, José Luis Centella, i Santiago Carrillo.

En el manifest, els sotasignants aseguren que veuen amb “preocupació com la guerra d´Afganistan es torna cada vegada més sagnant”, i denuncien que “alguns intenten presentar l´ocupació liderada per Estats Units com una missió de pau i reconstrucció”, quan “la trista realitat és una altra”, i recorden que l´any passat van morir més civils afgans que “en cap any des de l´inici de l´ocupació el 2001”.

“De reconstrucció n´hi ha poca. L´enorme majoria dels recursos es destinen a fins militars, i inclús del poc dedicat a la reconstrucció, una part important acaba en mans de multinacionals o de corruptes dirigents locals, imposats per l´ocupació. Existeixen greus limitacions a la democràcia a Afganistan, com no podia ser d´altre manera en un país ocupat. Les recents eleccions han estat universalment reconegudes com fraudulentes, però Karzai continua com a president”, argumenta.

Denuncien a més que la situació de les dones afganeses es “quasi tant terrible com sota els talibans” i que “Karzai inclús ha aprovat una llei mitjançant la qual els homes poden violar a les seves mullers, algunes de les quals tenen menys de 10 anys”. “Així és Afganistan després de 8 anys d´ocupació. No es pot justificar el vessament de sang innocent que la població civil afgana està pagant per culpa de la presència militar estrangera. I aquest sofriment s´estén a les famílies dels soldats ocupants, que veuen com els seus cauen en una guerra d´objectius obscurs”, planteja el text.Els sotasignants expressen la seva solidaritat amb el poble afganès i el seu desig de què se’ls permeti aixecar el seu propi país, sense “l´ocupació ni els senyors de la guerra i narcotraficants que aquesta comporta”. Per tot això, demanen al Govern que “anul.li l´enviament de tropes i que retiri immediatament els efectius que actualment participen en aquesta guerra”.

“El milió d´euros al dia que el Govern espanyol actualment gasta en l´ocupació ha d´anar a fins socials. En aquest sentit, expressem el nostre suport a la Campanya per la retirada de les tropes espanyoles d´Afganistan, i a les mobilitzacions contra la guerra que aquesta convoca pel 20 de març de 2010”, conclou.

ICV/EUIA PROPOSA INTERVENIR COMPANYIES ELÈCTRIQUES DESPRÉS DEL CAOS DE GIRONA

El portaveu d’ICV/EUiA al Congrés, Joan Herrera, ha demanat aquest cap de setmana una reforma de la Llei del sector elèctric que permeti “la intervenció administrativa com diu article 128 de la Constitució Espanyola” pel que fa a les decisions d’on cal invertir per tenir un bon mantenirment de la xarxa elèctrica. Herrera, que ha qualificat de “desastre absolut” la situació de la xarxa elèctrica després del temporal de neu, ha demanat a les elèctriques que “no facin trampes i no intentin despistar” les seves responsabilitats amb el debat sobre la MAT.

Per això el candidat d’ICV a les pròximes eleccions catalanes ha proposat en el Congrés dels Diputat una reforma de la llei del sector elèctric, la llei Piqué de l’any 1997, que faci que hi hagi “regles perquè hi hagi noves escomeses, un sistema d’indemnitzacions, mínims de personal i de material a invertir a les zones i perquè hi hagi un regim de sancions efectiu” que no permeti a les elèctriques escapar-se. “Creiem que avui les elèctriques haurien de ser de titularitat publica però abans d’això ens conformaríem en què totes les forces politiques CiU i PP i PSOE votessin la nostra proposta per fer que hi hagi regles, indemnitzacions i sancions i per fer que les elèctriques no pugin campar al seu aire”, ha dit el secretari general ecosocialista.

Herrera voldria que l’oposició, CiU i PP, “exigissin la meitat a les eléctriques del que exigeixen al Govern de la Generalitat” a més de demanar rigor a les companyies subministradores de llum.

ELECCIONS A FRANÇA I COLÒMBIA

Ahir es celebraven eleccions a França i Colòmbia, dos país ben diferents i amb perspectives diferents per a les esquerres. En el cas de França, les esquerres (partit socialista, ecologistes i front d’esquerres) han superat conjuntament, amb diferència, a la dreta representada per Sarkozy i el Font Nacional de LePen a les eleccions regionals. No obstant, al país de tradició republicana i un dels més polititzats de la UE, l’abstenció ha superat la participació, per primera vegada, amb un 52%, una dada que ha de fer pensar tots els partits, però especialment l’esquerra, sobre la crisi de les democràcies representatives.

Pel que fa a Colòmbia, i sense que s’hagin tancat a hores d’ara els escrutinis, la dreta del partit de la U, el del president Uribe, apareixia com la favorita a les legislatives, seguida del partit liberal (centre-esquerra), el conservador i finalment, el Polo Democrático (esquerra). Diferents ONGs i organismes internacionals han denunciat el fet que fins a 80 congressistes que poden ser elegits en aquestes eleccions tenen vincles indirectes amb la “parapolítica”, és a dir, amb els grups paramilitars lligats al poder dels narcotraficants i terratinents, reforçats amb l’excusa de la guerra il•legal contra les FARC i el ELN.


REPRESSIÓ AL SÀHARA OCCIDENTAL DESPRÉS DE LA CIMERA UE/MARROC

La Coordinadora d’Associacions Solidàries amb el Sàhara han denunciat que no havien passat ni dos dies de la celebració de la Cimera celebrada a Granada entre la UE i el Regne del Marroc, i mentre el moviment solidari amb el Sàhara denunciava en els carrers la constant repressió a la qual es sotmet a la població saharaui en la seva pròpia terra, el President del Consell Europeu Herman Van Rompuy va instar al regne alauita a una major atenció al respecte dels drets humans tant en el seu propi país com en el Sàhara Occidental referint-se, en particular, als defensors i defensores dels mateixos.

En el mateix moment que els representants del govern marroquí acudien a participar en els treballs de la XIIIª sessió del Consell dels Drets Humans de Nacions Unides, a Ginebra, intentant vendre una imatge de modernitat i de respecte cap als drets i les llibertats, per molt que el seu país no sigui altra cosa que la propietat, sotmesa al capritx, d’una monarquia absoluta, paternalista i retrògrada, i coincidint amb la data de la celebració internacional del Dia de la Dona Treballadora, l’exèrcit i la policia d’aquest mateix Marroc ocupant van atacar amb ferotgia a manifestants saharauis participants en diversos actes, ocasionant més de vint-i-cinc ferits i arribant a violar i forçar la intimitat dels seus habitatges per a amenaçar i copejar indiscriminadament a homes, dones i nens.

Les protestes han estat constants al llarg de la setmana passada al Sàhara ocupat, i s’ha de denunciar davant l’opinió pública espanyola i davant les autoritats de la Unió Europea i d’Espanya, començant per la tèbia Presidència espanyola que mira cap a un altre costat davant aquest tipus de denúncies i evidències, convertint-se en col•laborador necessari perquè el seu soci, el Marroc, continuï impunement la seva política de repressió.

Share This