MATAS INTENTA NEGAR L’EVIDÈNCIA AMB LA SEVA DECLARACIÓ D’AHIR
A pesar de contradir les declaracions de la seva pròpia ex-cap de gabinet, Dulce Linares, Matas va declarar ahir que delegava la major part de decisions sobre el Palma Arena en el seu director general d’Esports, Pepote Ballester. En termes polítics, es tracta de nou, en la nostra opinió, de fugir de l’assumpció de responsabilitats polítiques, quan aquestes són evidents.
Tampoc no és de rebut, per a EU, que Matas ara digui que ni tan sols coneixia l’empresa Nimbus, que va rebre sucosos contractes de l’anterior Govern, i alhora va dirigir la campanya electoral de 2007 amb Matas com a candidat, ja que això sembla “gairebé un insult a la intel·ligència de la ciudatania, que ja ha emès el seu judici”.
Per altra banda, mentre Rajoy opinava ahir per primera vegada sobre el cas Matas, dient que “comprèn la preocupació de la ciutadania”, des d’IU varen exigir al líder nacional del PP que deixi la seva actitud hipòcrita envers la corrupció, ja que el que estan fent a Balears és una operació de maquillatge, amb un congrés que premia els pressumptes corruptes i calla sobre les responsabilitats de Matas i les de la resta d’inculpats en diferents casos de corrupció, mentre parlen de regeneració i renovació.

CARTA ABIERTA A MARIANO RAJOY (o el PP Balear y la corrupción)

 por Eberhard Grosske

Muy Sr. mío:
He leído con sorpresa la noticia de que piensa expulsar del partido a Jaume Matas si se dictan contra él medidas cautelares.
Me sorprende porque Vd sin duda sabe que el Sr. Rafael Duran, Presidente del Consorcio del PalmArena, ha compatibilizado durante muchos meses su escaño en el Ayuntamiento de Palma con el hecho de estar en libertad bajo fianza. De hecho, el Sr. Duran ha dimitido recientemente del Ayuntamiento a iniciativa propia y, según ha manifestado él mismo,  “para facilitar una moción de censura en el Ayuntamiento”. Tal día como hoy, el Sr. Duran no sólo sigue estando en libertad bajo fianza y siendo militante del PP sino que su partido le ha honrado hace pocos días con formar parte de la Mesa del Congreso del PP de Baleares que Vds. intentan hacer pasar como un Congreso de renovación y de ruptura con el pasado.
Las dobles varas de medir, Sr. Rajoy, no sólo son moralmente indefendibles sino que forman parte del problema de la corrupción política en general y de la de su partido en particular.
Su gesto de cara a la galería me recuerda mucho el del Sr. Aznar cuando, en 1995, hizo dimitir a Gabriel Cañellas, a la sazón Presidente del Govern Balear, para que no fuera un obstáculo “en mi camino hacia la Moncloa”. ¿Sabe Vd. qué paso después de la salida de Cañellas?… pues que entró Jaume Matas.

Utilizar el último Congreso del PP Balear para poner al frente del mismo a un político semidesconocido no es romper con el pasado, es continuar como siempre.
Vd sabe perfectamente que, en el Parlament Balear, ocupa su escaño el Sr. Josep Juan Cardona, sobre el que un juez de instrucción (no sólo la fiscalía) opina que hay indicios racionales de la comisión de seis delitos; Vd sabe que en el Ayuntamiento de Palma (una vez más) se mantiene como concejala la Sra Marina Sans, imputada por su gestión en la Funeraria Municipal y que, como medida cautelar autoimpuesta, ha devuelto ya el dinero municipal que se gastó en diversos viajes particulares de ella misma y de su familia; Vd. sabe que en el Consell de Mallorca tiene un portavoz imputado en el caso “Pla Territorial” que, además, se inició en la política con una condena por delito electoral; Vd. sabe que existe una pieza separada del Palmarena sobre financiación ilegal del PP que dará mucho que hablar en los próximos meses y Vd. sabe también que el nuevo presidente de su partido en Palma es un ex-conseller de Matas, el Sr. José Maria Rodríguez, que, tal y como consta en una vergonzosa grabación telefónica publicada en todos los medios de comunicación, asesoraba en sus tribulaciones judiciales al Sr. Eugenio Hidalgo, repetidamente condenado en el marco del “caso Andratx”.
Sr. Rajoy, la regeneración política no pasa por lancear muertos de cara a la galería ni por profundizar en las actitudes hipócritas y los casos de doble moral. Yo me permito pedirle y también recomendarle que actúe con firmeza para variar porque, si no, es muy posible que Baleares acabe siendo un obstáculo importante en su camino a la Moncloa.
IU/ICV INTENTA CERCAR LA INEMBARGABILITAT DE LES HIPOTEQUES A LES FAMÍLIES AMB MENYS RECURSOS
El diputat d’ICV al Congrés, Joan Herrera, va aconseguir ahir que el Govern es comprometi a estudiar, “molt seriosament”, l’ampliació dels criteris d’inembargabilitat per tal de protegir les famílies amb rendes més baixes. El compromís arriba després de la pregunta que va adreçar a la Vicepresidenta Segona i Ministra d’Economia, Elena Salgado, i després que  Herrera es reunís amb la Comissió del Govern que impulsa els acords de Zurbano. Cal recordar que els bancs actualment poden  embargar-ho tot a una família tret del salari mínim interprofessional. Des d’IU/ICV proposen que s’ampliï el percentatge fins a dos vegades i mitja el salari mínim interprofessional amb l’objectiu que les persones que tenen una hipoteca i no poden fer-hi front no es vegin abocades a l’exclusió social i a la pobresa.
El diputat ha recordat que el Congrés dels Diputats va aprovar, el 19 de maig de 2009, una Resolució en el decurs del darrer Debat sobre l’Estat de la Nació, a proposta d’IU/ICV, en la qual s’instava al Govern a, entre d’altres coses, ampliar els criteris d’inembargabilitat, modificant la legislació civil i hipotecària per elevar el llistó d’ingressos inembargables en cas d’execució hipotecària, concretament, quan la persona embargada convisqui amb d’altres persones amb les quals estigui unit per matrimoni, unió estable de parella o parentesc en primer grau. Tampoc serà embargable l’import que, excedint el Salari Mínim Interprofessional (SMI), no superi la meitat del nou SMI per a cada membre del nucli familiar que no disposi d’ingressos propis regulars, salari ni pensió.
Així, per al líder d’ICV “ha arribat l’hora que el Govern tingui una actitud exigent davant les entitats financeres per evitar l’asfíxia econòmica que estan patint moltes persones en una situació econòmica difícil”. “Una situació de crisi com la que vivim requereix sacrificis per part de tots, també de les entitats financeres que continuen tenint importants beneficis any rere any”, ha subratllat. Finalment, durant la seva intervenció, Joan Herrera ha recordat a la vicepresidenta Salgado, que el Govern ja ha posat límits als ingressos mentre que des de l’esquerra proposen una fiscalitat progressiva, incrementar els impostos a les grans fortunes o una fiscalitat ecològica; el Govern ha posat límit a les despeses, mentre que des d’ICV tenen un pla més ambiciós per retallar les despeses.
“El que demanem al Govern és que no posi un tercer límit i que tingui sensibilitat social, compleixi amb els seus compromisos i busqui mesures per sortir de la crisi des d’una perspectiva d’esquerres que protegeixi els col·lectius més desafavorits”, ha conclòs.
EURODIPUTATS DE L’ESQUERRA EXIGEIXEN SEGUIR INVESTIGANT VOLS SECRETS I PRESONS DE LA CIA
Eurodiputats de l’esquerra europe ai el grup verd, entre ells Willy Meyer, Raül Romeva, Sarah Ludford i Ana Gomes varen donar a conèixer ahir al Parlament, juntament amb Amnistia Internacional, novetats sobre els vols secrets i les presons il·legals de la CIA a 66 països, algunes d’elles a països europeus, arran d’un nou informe elaborat per experts independents de les Nacions Unides. Un estudi que s’havia d’haver publicat per març, però que s’ha ajornat fins al juny per pressions polítiques, i que posa de relleu l’abast de les connexions i la complicitat entre Estats dd tots els continents.
La passada legislatura es va crear a l’eurocàmara una comissió d’investigació sobre aquest tema, que va aprovar el 2007 l’informe Fava. Meyer, que va formar part d’aquesta comissió, assenyala que encara que aquest tema va ser abordat, les noves informacions facilitades per Amnistia Internacional i per l’informe d’experts mereixen un especial seguiment del Parlament Europeu, per avançar i complementar les conclusions anterior. “De bell nou aquests informes evidencien que no resulta creïbloe que els Estats membres de la UE implicats no fossin conscients d’aquestes operacions”.
La UE ha de seguir investigant aquestes operacions que han violat clarament el dret internaicnoal, sobretot quan les operacions conegudes de detenció i empresonament il·legal de suposats terroristes han passat de 14 a 66, i ara s’ha confirmat la presència de presons secretes a Lituània.
Espanya, per la seva part, s’ha oposat a la creació d’una comissió d’investigació parlamentària, tot i que fins i tot l’Audiència Nacional està investigant aquests fets.

A 50 ANYS DE LA MATANÇA DE SHARPERVILLE

Aquesta setmana es compleixen 50 anys de la matança de Sharperville, un dels fets més cruents de l’Apartheid a Sudàfrica. Mentre “Invictus” és en pantalla (la pel·lícula de Clint Eastwood sobre Mandela), és un bon moment per recordar el que va suposar la repressió de l’Apartheid.
En una protesta contra el règim segregacionista a la ciutat de Sharperville, el març de 1960, la policia va embestir contra els manifestants, assassinant 69 persones i ferint més de 180. Una matança que feia pública la brutalitat del règim dels afrikaners (el partit ultraconservador dels blancs), i que va suposar l’inici de l’aïllament internacional de Sudàfrica, pel rebuig de la comunitat internacional a aquests fets, i a l’Apartheid en general.
Després de la matança, i davant les mobilitzacions socials, el govern va decretar Estat d’emergència i es varen detenir més de 11.000 persones, i tant el Congrés Nacional Africà (el partit de Mandela) com el Congrés Panafrià varen ser prohibits.
NOU ACORD ENTRE LA UE I ISRAEL, A PESAR DE LA REPRESSIÓ CONTRA EL POBLE PALESTÍ
El Comitè de Solidaritat amb la Causa Àrab (CSCA) va denunciar ahir que l’Acord del Consell de Ministres d’Afers Exteriors europeu de signar un nou protocol d’Acord d’Associació entre la UE i Israel sobre productes industrials és contradictòria amb la retòrica de la UE de defensa dels drets humans arreu del món. No es tracta de la primera vegada que la UE (que mantén a pesar dels bombardejos de Gaza de l’any passat l’acord preferent amb Israel) signa acords d’aquest tipus, ja que recentment se’n va signar un altre, sobre productes agrícoles.
Per al CSCA, “és evident uqe els discusos en favor de la pau i el rebuig a l’ocupació israeliana que la UE manifestava fa uns dies es contradiu amb aquesta mena d’acords, que no fan més que reforçar els sectors d’Israel que saben que les seves accions gaudeixen d’impunitat i de complicitat occidental”.
Després de la teba abstenció de la majoria europea davant la presentació de l’informe Goldstone, que demostravva crims contra la humanitat i mostrava la cara més fosca de la política d’ocupació, beneeix en certa manera l’ampliació dels assentaments il·legals israelians en territori palestí, i la política de fets consumats.

MATAS INTENTA NEGAR L’EVIDÈNCIA AMB LA SEVA DECLARACIÓ D’AHIR
A pesar de contradir les declaracions de la seva pròpia ex-cap de gabinet, Dulce Linares, Matas va declarar ahir que delegava la major part de decisions sobre el Palma Arena en el seu director general d’Esports, Pepote Ballester. En termes polítics, es tracta de nou, en la nostra opinió, de fugir de l’assumpció de responsabilitats polítiques, quan aquestes són evidents.
Tampoc no és de rebut, per a EU, que Matas ara digui que ni tan sols coneixia l’empresa Nimbus, que va rebre sucosos contractes de l’anterior Govern, i alhora va dirigir la campanya electoral de 2007 amb Matas com a candidat, ja que això sembla “gairebé un insult a la intel·ligència de la ciudatania, que ja ha emès el seu judici”.
Per altra banda, mentre Rajoy opinava ahir per primera vegada sobre el cas Matas, dient que “comprèn la preocupació de la ciutadania”, des d’IU varen exigir al líder nacional del PP que deixi la seva actitud hipòcrita envers la corrupció, ja que el que estan fent a Balears és una operació de maquillatge, amb un congrés que premia els pressumptes corruptes i calla sobre les responsabilitats de Matas i les de la resta d’inculpats en diferents casos de corrupció, mentre parlen de regeneració i renovació.

CARTA ABIERTA A MARIANO RAJOY (o el PP Balear y la corrupción)

 por Eberhard Grosske

Muy Sr. mío:
He leído con sorpresa la noticia de que piensa expulsar del partido a Jaume Matas si se dictan contra él medidas cautelares.
Me sorprende porque Vd sin duda sabe que el Sr. Rafael Duran, Presidente del Consorcio del PalmArena, ha compatibilizado durante muchos meses su escaño en el Ayuntamiento de Palma con el hecho de estar en libertad bajo fianza. De hecho, el Sr. Duran ha dimitido recientemente del Ayuntamiento a iniciativa propia y, según ha manifestado él mismo,  “para facilitar una moción de censura en el Ayuntamiento”. Tal día como hoy, el Sr. Duran no sólo sigue estando en libertad bajo fianza y siendo militante del PP sino que su partido le ha honrado hace pocos días con formar parte de la Mesa del Congreso del PP de Baleares que Vds. intentan hacer pasar como un Congreso de renovación y de ruptura con el pasado.
Las dobles varas de medir, Sr. Rajoy, no sólo son moralmente indefendibles sino que forman parte del problema de la corrupción política en general y de la de su partido en particular.
Su gesto de cara a la galería me recuerda mucho el del Sr. Aznar cuando, en 1995, hizo dimitir a Gabriel Cañellas, a la sazón Presidente del Govern Balear, para que no fuera un obstáculo “en mi camino hacia la Moncloa”. ¿Sabe Vd. qué paso después de la salida de Cañellas?… pues que entró Jaume Matas.

Utilizar el último Congreso del PP Balear para poner al frente del mismo a un político semidesconocido no es romper con el pasado, es continuar como siempre.
Vd sabe perfectamente que, en el Parlament Balear, ocupa su escaño el Sr. Josep Juan Cardona, sobre el que un juez de instrucción (no sólo la fiscalía) opina que hay indicios racionales de la comisión de seis delitos; Vd sabe que en el Ayuntamiento de Palma (una vez más) se mantiene como concejala la Sra Marina Sans, imputada por su gestión en la Funeraria Municipal y que, como medida cautelar autoimpuesta, ha devuelto ya el dinero municipal que se gastó en diversos viajes particulares de ella misma y de su familia; Vd. sabe que en el Consell de Mallorca tiene un portavoz imputado en el caso “Pla Territorial” que, además, se inició en la política con una condena por delito electoral; Vd. sabe que existe una pieza separada del Palmarena sobre financiación ilegal del PP que dará mucho que hablar en los próximos meses y Vd. sabe también que el nuevo presidente de su partido en Palma es un ex-conseller de Matas, el Sr. José Maria Rodríguez, que, tal y como consta en una vergonzosa grabación telefónica publicada en todos los medios de comunicación, asesoraba en sus tribulaciones judiciales al Sr. Eugenio Hidalgo, repetidamente condenado en el marco del “caso Andratx”.
Sr. Rajoy, la regeneración política no pasa por lancear muertos de cara a la galería ni por profundizar en las actitudes hipócritas y los casos de doble moral. Yo me permito pedirle y también recomendarle que actúe con firmeza para variar porque, si no, es muy posible que Baleares acabe siendo un obstáculo importante en su camino a la Moncloa.
IU/ICV INTENTA CERCAR LA INEMBARGABILITAT DE LES HIPOTEQUES A LES FAMÍLIES AMB MENYS RECURSOS
El diputat d’ICV al Congrés, Joan Herrera, va aconseguir ahir que el Govern es comprometi a estudiar, “molt seriosament”, l’ampliació dels criteris d’inembargabilitat per tal de protegir les famílies amb rendes més baixes. El compromís arriba després de la pregunta que va adreçar a la Vicepresidenta Segona i Ministra d’Economia, Elena Salgado, i després que  Herrera es reunís amb la Comissió del Govern que impulsa els acords de Zurbano. Cal recordar que els bancs actualment poden  embargar-ho tot a una família tret del salari mínim interprofessional. Des d’IU/ICV proposen que s’ampliï el percentatge fins a dos vegades i mitja el salari mínim interprofessional amb l’objectiu que les persones que tenen una hipoteca i no poden fer-hi front no es vegin abocades a l’exclusió social i a la pobresa.
El diputat ha recordat que el Congrés dels Diputats va aprovar, el 19 de maig de 2009, una Resolució en el decurs del darrer Debat sobre l’Estat de la Nació, a proposta d’IU/ICV, en la qual s’instava al Govern a, entre d’altres coses, ampliar els criteris d’inembargabilitat, modificant la legislació civil i hipotecària per elevar el llistó d’ingressos inembargables en cas d’execució hipotecària, concretament, quan la persona embargada convisqui amb d’altres persones amb les quals estigui unit per matrimoni, unió estable de parella o parentesc en primer grau. Tampoc serà embargable l’import que, excedint el Salari Mínim Interprofessional (SMI), no superi la meitat del nou SMI per a cada membre del nucli familiar que no disposi d’ingressos propis regulars, salari ni pensió.
Així, per al líder d’ICV “ha arribat l’hora que el Govern tingui una actitud exigent davant les entitats financeres per evitar l’asfíxia econòmica que estan patint moltes persones en una situació econòmica difícil”. “Una situació de crisi com la que vivim requereix sacrificis per part de tots, també de les entitats financeres que continuen tenint importants beneficis any rere any”, ha subratllat. Finalment, durant la seva intervenció, Joan Herrera ha recordat a la vicepresidenta Salgado, que el Govern ja ha posat límits als ingressos mentre que des de l’esquerra proposen una fiscalitat progressiva, incrementar els impostos a les grans fortunes o una fiscalitat ecològica; el Govern ha posat límit a les despeses, mentre que des d’ICV tenen un pla més ambiciós per retallar les despeses.
“El que demanem al Govern és que no posi un tercer límit i que tingui sensibilitat social, compleixi amb els seus compromisos i busqui mesures per sortir de la crisi des d’una perspectiva d’esquerres que protegeixi els col·lectius més desafavorits”, ha conclòs.
EURODIPUTATS DE L’ESQUERRA EXIGEIXEN SEGUIR INVESTIGANT VOLS SECRETS I PRESONS DE LA CIA
Eurodiputats de l’esquerra europe ai el grup verd, entre ells Willy Meyer, Raül Romeva, Sarah Ludford i Ana Gomes varen donar a conèixer ahir al Parlament, juntament amb Amnistia Internacional, novetats sobre els vols secrets i les presons il·legals de la CIA a 66 països, algunes d’elles a països europeus, arran d’un nou informe elaborat per experts independents de les Nacions Unides. Un estudi que s’havia d’haver publicat per març, però que s’ha ajornat fins al juny per pressions polítiques, i que posa de relleu l’abast de les connexions i la complicitat entre Estats dd tots els continents.
La passada legislatura es va crear a l’eurocàmara una comissió d’investigació sobre aquest tema, que va aprovar el 2007 l’informe Fava. Meyer, que va formar part d’aquesta comissió, assenyala que encara que aquest tema va ser abordat, les noves informacions facilitades per Amnistia Internacional i per l’informe d’experts mereixen un especial seguiment del Parlament Europeu, per avançar i complementar les conclusions anterior. “De bell nou aquests informes evidencien que no resulta creïbloe que els Estats membres de la UE implicats no fossin conscients d’aquestes operacions”.
La UE ha de seguir investigant aquestes operacions que han violat clarament el dret internaicnoal, sobretot quan les operacions conegudes de detenció i empresonament il·legal de suposats terroristes han passat de 14 a 66, i ara s’ha confirmat la presència de presons secretes a Lituània.
Espanya, per la seva part, s’ha oposat a la creació d’una comissió d’investigació parlamentària, tot i que fins i tot l’Audiència Nacional està investigant aquests fets.

A 50 ANYS DE LA MATANÇA DE SHARPERVILLE

Aquesta setmana es compleixen 50 anys de la matança de Sharperville, un dels fets més cruents de l’Apartheid a Sudàfrica. Mentre “Invictus” és en pantalla (la pel·lícula de Clint Eastwood sobre Mandela), és un bon moment per recordar el que va suposar la repressió de l’Apartheid.
En una protesta contra el règim segregacionista a la ciutat de Sharperville, el març de 1960, la policia va embestir contra els manifestants, assassinant 69 persones i ferint més de 180. Una matança que feia pública la brutalitat del règim dels afrikaners (el partit ultraconservador dels blancs), i que va suposar l’inici de l’aïllament internacional de Sudàfrica, pel rebuig de la comunitat internacional a aquests fets, i a l’Apartheid en general.
Després de la matança, i davant les mobilitzacions socials, el govern va decretar Estat d’emergència i es varen detenir més de 11.000 persones, i tant el Congrés Nacional Africà (el partit de Mandela) com el Congrés Panafrià varen ser prohibits.
NOU ACORD ENTRE LA UE I ISRAEL, A PESAR DE LA REPRESSIÓ CONTRA EL POBLE PALESTÍ
El Comitè de Solidaritat amb la Causa Àrab (CSCA) va denunciar ahir que l’Acord del Consell de Ministres d’Afers Exteriors europeu de signar un nou protocol d’Acord d’Associació entre la UE i Israel sobre productes industrials és contradictòria amb la retòrica de la UE de defensa dels drets humans arreu del món. No es tracta de la primera vegada que la UE (que mantén a pesar dels bombardejos de Gaza de l’any passat l’acord preferent amb Israel) signa acords d’aquest tipus, ja que recentment se’n va signar un altre, sobre productes agrícoles.
Per al CSCA, “és evident uqe els discusos en favor de la pau i el rebuig a l’ocupació israeliana que la UE manifestava fa uns dies es contradiu amb aquesta mena d’acords, que no fan més que reforçar els sectors d’Israel que saben que les seves accions gaudeixen d’impunitat i de complicitat occidental”.
Després de la teba abstenció de la majoria europea davant la presentació de l’informe Goldstone, que demostravva crims contra la humanitat i mostrava la cara més fosca de la política d’ocupació, beneeix en certa manera l’ampliació dels assentaments il·legals israelians en territori palestí, i la política de fets consumats.
Share This