EU ESPERA QUE LES MESURES IMPOSADES A MATAS AVUI SIGUIN EXEMPLIFICADORES
El jutge d’instrucció imposarà a Jaume Matas avui altres mesures cautelars, a més de la retirada del passaport que ja va dictar divendres passat. La petició del fiscal, de més de 3 milions d’euros de fiança, és per a EU “proporcionada” en relació als delictes dels quals s’acusa l’exlíder del PP, i també ho hauria de ser, en aquest sentit, la decisió del jutge al respecte, que ha de ser “exemplificadora”.
Un motiu més perquè es dictin aquest tipus de mesures contra Matas, en la nostra opinió, és que l’expresident va quedar en evidència en la seva compareixença, ja que va voler reconèixer un delicte fiscal considerable per eludir altres acusacions, “però no va explicar d’on havia tret els diners”.
Finalment, des d’EU insistim en què és increïble que “en aquestes altures de la pel·lícula, el PP balear ni tan sols hagi suspès de militància Matas, tal i com comencen a demanar altres líders del partit, com  la presidenta del PP català, preocupada perquè aquesta qüestió els pugui afectar electoralment.
EU RECLAMA AL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL QUE NO SUSPENGUI GARZÓN
Per a EU, el jutge Garzón està patint una autèntica persecució per part dels sectors conservadors de la judicatura, que està posant en entredit, en la nostra opinió, l’Estat de Dret.

Davant la notícia de què en data pròxima el Consell de la seva presidència ha de resoldre sobre la “suspensió de funcions” del magistrat sr. Baltasar Garzón per raó dels procediments judicials incoats contra el mateix pel Tribunal Suprem, des d’EU reclamam  al president del Consell General del Poder Judicial, Carlos Dívar, i als consellers del mateix, amb el  degut respecte però també amb la màxima energia, que no acordin aquesta suspensió de conformitat amb les fundades raons de la Fiscalia General de l´Estat. En cas contrari, la decisió causaria un gravíssim perjudici al principi constitucional d´independència judicial i als valors democràtics constitucionals.       

Perquè ja és hora que la transició política i la ruptura amb el passat arribi al poder judicial. Si vols signar i enviar la carta en suport a Garzón, pots fer-ho a la web d’ATTAC: http://www.acordem.org/2010/03/22/signatura-en-defensa-de-la-independencia-judicial-i-de-lestat-de-dret/

EL VÍDEO QUE NESTLÉ NO VOL QUE VEGIS
Greenpeace està difonent un vídeo en el qual acusa Nestlé d’utilitzar oli de palma procedent d’Indonèsia per a l’elaboració del conegut “Kit-kat”. El vídeo ja ha estat censurat a youtube al Regne Unit. Ajuda a difondre’l!
Pots trobar-lo a:http://www.greenpeace.org/espana/campaigns/bosques/kit-kat-take-action-2. Un minut amb un missatge clar.
ANIVERSARI DE LA MORT DE MIGUEL HERNÁNDEZ
Ahir diumenge, 28 de març de 1942, va ser l’aniversari de la mort de Miguel Hernández, a la presó d’Alacant, una data que la  Comissió Nacional de Memòria Històrica d’EUiA ha volgut recordar.
Un 30 d´octubre, ara fa 100 anys, naixia Miguel Hernández a Oriola, Alacant, al sí d´una humil família dedicada a la criança i pasturatge de ramat. Pastor de cabres en la seva infantesa, Miguel Hernández va simultaniejar aquest ofici amb l´escola, fins abandonar aquesta en la seva adolescència i continuar la seva formació de forma autodidacta com àvid lector de literatura, especialment poesia. Aviat passaria de llegir a escriure els seus primers versos, i durant la II República acabaria per convertir-se en un jove poeta de renom. Amb el reconeixement literari i la seva amistat amb altres poetes, com ara Neruda, Lorca o Alberti, també s´anirà forjant la consciència social de Miguel Hernández, qui adoptarà la causa política dels pobres i desheretats.

Produïda la sublevació militar el juliol de 1936, Miguel no es tancarà en una torre d´ivori ni en esteticismes buits, sinó que, primer com a soldat del Cinquè Regiment, i després com a Comissari Cultural de l´Exèrcit Popular, posarà la seva veu, els seus versos i el seu teatre, al servei del poble i de la República. La poesia es converteix per a ell en una arma de combat contra els traïdors sublevats:

¿Por qué no lleváis dispuesta / contra cada villanía  /una hoz de rebeldía / y un martillo de protesta?

Acabada la guerra, va ser detingut i condemnat, primer a mort, i després a 30 anys de presó, per la seva tasca com a defensor de la República. La tristesa per la sort de la seva dona i el seu fill, juntament amb les privacions, la fam, l´amuntegament i la falta d´higiene de les tètriques presons de la postguerra, aviat el van fer emmalaltir de tuberculosi, malaltia que ràpidament acabaria amb la seva vida. Ell, que tant havia estimat la vida, moria a la presó d´Alacant el 28 de maig de 1942, dient adéu com sempre ho havia fet, amb els seus versos:


¡Adiós hermanos, camaradas, amigos: / despedidme del sol y de los trigos!

Cal conservar en la memòria el testimoni de la vida i l´obra de Miguel Hernández, i tenir present com va morir, especialment en aquests temps quan sobre aquella època i aquells fets s´exigeix, més que l´oblit, l´amnèsia, i quan es pot ser perseguit per la justícia per recordar que, mentre dirigia el país gent amb les mans, no ja tacades, sinó plenes de sang, en la presó moria un poeta les mans del qual no tenien una altra taca que la de la tinta amb la què va escriure els seus versos en defensa del poble, de la democràcia i de la República.


Com va dir Pablo Neruda, “Recordar en Miguel Hernández que va desaparèixer en la foscor i recordar-ho a plena llum, és un deure de l’Estat Espanyol, un deure d´amor. […] Ens toca ara i sempre treure-ho de la seva presó mortal, il•luminar-ho amb la seva valentia i el seu martiri, ensenyar-ho com a exemple de cor puríssim! “.
ARTÍCULO DE OPINIÓN: ¡QUÉ PENA!
de Francisco  González  Paredes para Última Hora Punto Radio (98.8 FM)
Pena: según el DRAL, castigo impuesto conforme a la ley por los jueces o tribunales a los responsables de un delito o falta; cuidado, aflicción o sentimiento interior grande; dificultad, trabajo. Sin duda los juzgados isleños repartirán en breve penas en su primera acepción, pero en sus otros significados las penas ya circulan entre nosotros.
Hablaba alguna imputada en el saqueo mallorquín de sufrir anticipadamente la pena del telediario. Olvida que ella se postuló denodadamente durante años para ocupar el puesto que podía conllevarle algún día ese sentimiento interior. Pero la auténtica pena del telediario la sentimos todos los ciudadanos cuando vemos las noticias desde casa y descubrimos a Balears en la primera división del delito nacional, de la que saldremos claro está, a duras penas.
Piensan algunas personas que los ideológicamente zurdos nos alegramos y recreamos en estas penas baleares ajenas y propias. Pero no. En serio. No nos alegramos de las miserias, de la falta de talla moral y cívica. No nos recreamos en el rival denunciado y humillado, y hasta –somos así– pese a todo nos da pena. No es bello ni gratificante vencer políticamente a un contrincante por corrupto o inmoral, sino ganarle en buena lid, conquistando al electorado con la calidad de las propuestas, lo seductor del pensamiento y el don de la palabra. Ellos penados, nosotros apenados, el espectáculo penoso, nadie sale ganando. Vencer a tu contrincante porque está o va a ir a la cárcel es triste y sórdido, una pena. Ganar por habernos convertido, tiempo ha, en una Marbella con ribetes sicilianos es realmente una aflicción grande, y duras serán las dificultades y trabajos para superarlo. Qué pena que las cosas hayan llegado a esto. Es una pena para todos los baleares. Vamos  a decirlo más claro: es de puta pena.

EU ESPERA QUE LES MESURES IMPOSADES A MATAS AVUI SIGUIN EXEMPLIFICADORES
El jutge d’instrucció imposarà a Jaume Matas avui altres mesures cautelars, a més de la retirada del passaport que ja va dictar divendres passat. La petició del fiscal, de més de 3 milions d’euros de fiança, és per a EU “proporcionada” en relació als delictes dels quals s’acusa l’exlíder del PP, i també ho hauria de ser, en aquest sentit, la decisió del jutge al respecte, que ha de ser “exemplificadora”.
Un motiu més perquè es dictin aquest tipus de mesures contra Matas, en la nostra opinió, és que l’expresident va quedar en evidència en la seva compareixença, ja que va voler reconèixer un delicte fiscal considerable per eludir altres acusacions, “però no va explicar d’on havia tret els diners”.
Finalment, des d’EU insistim en què és increïble que “en aquestes altures de la pel·lícula, el PP balear ni tan sols hagi suspès de militància Matas, tal i com comencen a demanar altres líders del partit, com  la presidenta del PP català, preocupada perquè aquesta qüestió els pugui afectar electoralment.
EU RECLAMA AL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL QUE NO SUSPENGUI GARZÓN
Per a EU, el jutge Garzón està patint una autèntica persecució per part dels sectors conservadors de la judicatura, que està posant en entredit, en la nostra opinió, l’Estat de Dret.

Davant la notícia de què en data pròxima el Consell de la seva presidència ha de resoldre sobre la “suspensió de funcions” del magistrat sr. Baltasar Garzón per raó dels procediments judicials incoats contra el mateix pel Tribunal Suprem, des d’EU reclamam  al president del Consell General del Poder Judicial, Carlos Dívar, i als consellers del mateix, amb el  degut respecte però també amb la màxima energia, que no acordin aquesta suspensió de conformitat amb les fundades raons de la Fiscalia General de l´Estat. En cas contrari, la decisió causaria un gravíssim perjudici al principi constitucional d´independència judicial i als valors democràtics constitucionals.       

Perquè ja és hora que la transició política i la ruptura amb el passat arribi al poder judicial. Si vols signar i enviar la carta en suport a Garzón, pots fer-ho a la web d’ATTAC: http://www.acordem.org/2010/03/22/signatura-en-defensa-de-la-independencia-judicial-i-de-lestat-de-dret/

EL VÍDEO QUE NESTLÉ NO VOL QUE VEGIS
Greenpeace està difonent un vídeo en el qual acusa Nestlé d’utilitzar oli de palma procedent d’Indonèsia per a l’elaboració del conegut “Kit-kat”. El vídeo ja ha estat censurat a youtube al Regne Unit. Ajuda a difondre’l!
Pots trobar-lo a:http://www.greenpeace.org/espana/campaigns/bosques/kit-kat-take-action-2. Un minut amb un missatge clar.
ANIVERSARI DE LA MORT DE MIGUEL HERNÁNDEZ
Ahir diumenge, 28 de març de 1942, va ser l’aniversari de la mort de Miguel Hernández, a la presó d’Alacant, una data que la  Comissió Nacional de Memòria Històrica d’EUiA ha volgut recordar.
Un 30 d´octubre, ara fa 100 anys, naixia Miguel Hernández a Oriola, Alacant, al sí d´una humil família dedicada a la criança i pasturatge de ramat. Pastor de cabres en la seva infantesa, Miguel Hernández va simultaniejar aquest ofici amb l´escola, fins abandonar aquesta en la seva adolescència i continuar la seva formació de forma autodidacta com àvid lector de literatura, especialment poesia. Aviat passaria de llegir a escriure els seus primers versos, i durant la II República acabaria per convertir-se en un jove poeta de renom. Amb el reconeixement literari i la seva amistat amb altres poetes, com ara Neruda, Lorca o Alberti, també s´anirà forjant la consciència social de Miguel Hernández, qui adoptarà la causa política dels pobres i desheretats.

Produïda la sublevació militar el juliol de 1936, Miguel no es tancarà en una torre d´ivori ni en esteticismes buits, sinó que, primer com a soldat del Cinquè Regiment, i després com a Comissari Cultural de l´Exèrcit Popular, posarà la seva veu, els seus versos i el seu teatre, al servei del poble i de la República. La poesia es converteix per a ell en una arma de combat contra els traïdors sublevats:

¿Por qué no lleváis dispuesta / contra cada villanía  /una hoz de rebeldía / y un martillo de protesta?

Acabada la guerra, va ser detingut i condemnat, primer a mort, i després a 30 anys de presó, per la seva tasca com a defensor de la República. La tristesa per la sort de la seva dona i el seu fill, juntament amb les privacions, la fam, l´amuntegament i la falta d´higiene de les tètriques presons de la postguerra, aviat el van fer emmalaltir de tuberculosi, malaltia que ràpidament acabaria amb la seva vida. Ell, que tant havia estimat la vida, moria a la presó d´Alacant el 28 de maig de 1942, dient adéu com sempre ho havia fet, amb els seus versos:


¡Adiós hermanos, camaradas, amigos: / despedidme del sol y de los trigos!

Cal conservar en la memòria el testimoni de la vida i l´obra de Miguel Hernández, i tenir present com va morir, especialment en aquests temps quan sobre aquella època i aquells fets s´exigeix, més que l´oblit, l´amnèsia, i quan es pot ser perseguit per la justícia per recordar que, mentre dirigia el país gent amb les mans, no ja tacades, sinó plenes de sang, en la presó moria un poeta les mans del qual no tenien una altra taca que la de la tinta amb la què va escriure els seus versos en defensa del poble, de la democràcia i de la República.


Com va dir Pablo Neruda, “Recordar en Miguel Hernández que va desaparèixer en la foscor i recordar-ho a plena llum, és un deure de l’Estat Espanyol, un deure d´amor. […] Ens toca ara i sempre treure-ho de la seva presó mortal, il•luminar-ho amb la seva valentia i el seu martiri, ensenyar-ho com a exemple de cor puríssim! “.
ARTÍCULO DE OPINIÓN: ¡QUÉ PENA!
de Francisco  González  Paredes para Última Hora Punto Radio (98.8 FM)
Pena: según el DRAL, castigo impuesto conforme a la ley por los jueces o tribunales a los responsables de un delito o falta; cuidado, aflicción o sentimiento interior grande; dificultad, trabajo. Sin duda los juzgados isleños repartirán en breve penas en su primera acepción, pero en sus otros significados las penas ya circulan entre nosotros.
Hablaba alguna imputada en el saqueo mallorquín de sufrir anticipadamente la pena del telediario. Olvida que ella se postuló denodadamente durante años para ocupar el puesto que podía conllevarle algún día ese sentimiento interior. Pero la auténtica pena del telediario la sentimos todos los ciudadanos cuando vemos las noticias desde casa y descubrimos a Balears en la primera división del delito nacional, de la que saldremos claro está, a duras penas.
Piensan algunas personas que los ideológicamente zurdos nos alegramos y recreamos en estas penas baleares ajenas y propias. Pero no. En serio. No nos alegramos de las miserias, de la falta de talla moral y cívica. No nos recreamos en el rival denunciado y humillado, y hasta –somos así– pese a todo nos da pena. No es bello ni gratificante vencer políticamente a un contrincante por corrupto o inmoral, sino ganarle en buena lid, conquistando al electorado con la calidad de las propuestas, lo seductor del pensamiento y el don de la palabra. Ellos penados, nosotros apenados, el espectáculo penoso, nadie sale ganando. Vencer a tu contrincante porque está o va a ir a la cárcel es triste y sórdido, una pena. Ganar por habernos convertido, tiempo ha, en una Marbella con ribetes sicilianos es realmente una aflicción grande, y duras serán las dificultades y trabajos para superarlo. Qué pena que las cosas hayan llegado a esto. Es una pena para todos los baleares. Vamos  a decirlo más claro: es de puta pena.

Share This