PTM: CONTINUA EL CALVARI DEL PP I UM

La denúncia interposada en el seu dia pel GOB continua el seu curs, i entre avui i demà diferents càrrecs del pacte PP-UM durant l’anterior legislatura (Estaràs, Cabrer, Nadal i Grimalt)  compareixeran davant del jutge d’instrucció per donar comptes de la manera en què les ART (àrees de reconversió territorial) varen ser planejades.
Per a EU, es tracta del símbol d’un canvi d’etapa, amb  un passat on està clar que la política estava supeditada als interessos privats, i l’actual pacte d’esquerres, on les persones i el medi es posen en primer terme de les polítiques.
La denúncia del GOB del seu dia es va transformar en querella de la fiscalia anticorrupció contra diferents polítics d’UM, a més d’involucrar també els promotors que podrien haver tret benefici de presumptes “pelotazos” urbanístics, com ara l’expresident del Mallorca, Vicenç Grande. Una qüestió per a EU “necessària, perquè pareix que sempre els corruptors queden en un segon terme”.
EU CONSIDERA QUE LA PROPOSTA DEL GOB PER UN TURISME NATURALÍSTIC ÉS UNA APOSTA NECESSÀRIA EN EL MARC DEL NECESSARI CANVI DE MODEL
El GOB ha recordat aquest cap de setmana que el turisme naturalístic té un gran potencial per a la nostra Comunitat, amb més de 50.000 turistes que passen anualment per  Mallorca interessats en les qüestions mediambientals.
Des d’EU compartim la visió del GOB de què el turisme nàutic o de camps de golf “no és cap alternativa, ni representa cap diversificació del turisme existent”, i consideram que es tracta d”una proposta a estudiar i per la qual apostar en el marc del necessari canvi de model.
Segons el coordinador d’EU, David Abril, “s”ha de democratitzar el debat sobre el model econòmic i el model turístic, si volem construir una societat a mida de totes i tots, i no només d’un pocs, o amb espectacles de polítiques fetes a mida dels interessos privats, com sembla que va passar amb el PTM durant l’anterior legislatura”.
EU CONSIDERA IMPRESCINDIBLE RECOLZAR GARZÓN SI ES CREU EN LA DEMOCRÀCIA
EU ha mostrat aquest cap de setmana el suport de la seva coalició al magistrat de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón donant a conèixer una Moció que serà traslladada als seus socis del Bloc perquè sigui presentada als ajuntaments on la coalició hi té presència.
A l’esmentada moció la formació roji-verda denúncia que  Garzón ha estat imputat per obrir una causa general contra el franquisme i que si està sent sotmès a una persecució esperpèntica és precisament per investigar els crims comesos durant la Dictadura i altres delictes com la trama Gürtel, de presumpte finançament il·legal del PP, i no per haver comès cap delicte.
David Abril, Coordinador d’EUIB ha advertit de la “penosa” imatge que adquireix Espanya a l’àmbit internacional on els paisos veuen cmo “molts xorisos acusats de corrupció” es passegen pel carrer mentre s’asseu a un jutge en la banqueta per voler “fer justícia a la història dels crims  del franquisme”. 

Sobre la possibilitat que Garzón pugui ser jutjat per un presumpte delicte de prevaricació, després de que el magistrat del Tribunal Suprem Luciano Varela ha resolt la transformació en procediment abreujat de la causa per la investigació de les desaparicions durant el franquisme. El coordinador d’EUIB lamenta que Varela atengui més a “organitzacions ultradretanes” en contra de l’opinió de la Fiscalia de l’Audiència Nacional que “no ha vist delicte” en les actuacions de Garzón. En la opinió d’EU, la resolució de Varela suposa “un afront a les víctimes del franquisme, als seus familiars i a les associacions de la defensa de la Memòria Històrica del nostre país”.


La moció, que es vol treslladar al Consell General del Poder Judicial allà on sigui aprovada, fa referència a quatre qüestions:
1r Mostrar la solidaritat i suport al jutge Baltasar Garzón, davant de la campanya de persecució i demolició a què està sent sotmès.

2n Exigir al Consell General del Poder Judicial que actuï amb absoluta imparcialitat en el present assumpte sense procedir a prendre decisions de suspensió de les funcions del jutge Baltasar Garzón
en tant que no es produeixin resolucions judicials condemnatòries en relació amb els fets que se li imputen.

3r Exigir que les víctimes del franquisme que van instar la iniciació del procediment judicial obert pels crims del franquisme puguin ser part en el procediment judicial obert contra el Jutge Baltasar Garzón
pel Tribunal Suprem.

4t Garantir que els procediments per corrupció investigats fins al moment pel Jutge Garzón continuïn i ampliïn l’àmbit d’investigació amb objecte d’aclarir les responsabilitats penals a les que hi hagués lloc.
MANIFEST D’IU EN EL 79È ANIVERSARI DE LA II REPÚBLICA
El dimecres es compliran 79 anys de la proclamació de la II República, una celebració que cada any compta amb més participació i més actes arreu de l’Estat i també aquí, a Balears. Els actes ja han començat, amb un sentit homenatge a Sa Pobla ahir diumenge, i continuaran al llarg d’aquests dies. Podeu seguir l’agenda completa a www.memoriadelesilles.org i a www.ucrbaleares.blogspot.com.
Des d’IU s’ha promogut enguany un manifest “Caminando hacia la república”, que podeu desacarregar  en castellà http://izquierdaunida.es/sites/default/files/doc/Caminando_hacia_la_Republica.pdf així com diverses activitats, entre les quals una lectura continuada de la constitució republicana per avui, a l’Ateneu de Madrid, en la qual participarà el coordinador federal, Cayo Lara.

CAMINANT CAP A LA REPÚBLICA

EL MANIFEST D’IU EN EL 79È ANIVERSARI DE LA II REPÚBLICA,  EN CATALÀ

Al 2010 es compleixen 79 anys de la proclamació de la II República per un poble que va irrompre en la història reclamant i exercint la seva sobirania. El moviment republicà, té avui la doble responsabilitat de ser portaveu de la memòria històrica i canal de les àmplies aspiracions democràtiques, així com la responsabilitat del canvi social anhelat per sectors populars cada vegada més amplis, molt especialment dels joves. IU és molt sensible a aquesta aspiració.
Els republicans i les republicanes de tota condició hereus i hereves del llegat social, cultural i emancipador brutalment truncat pel cop feixista de 1936 , vam cridar a la ciutadania a avançar en la legítima aspiració de la III República. La monarquia és la negació de la igualtat davant la llei al considerar-la inviolable i irresponsable, i amb privilegis i drets per raons de naixença. No haurà democràcia plena, si encara existeixen àmbits de l’Estat al marge de l’elecció popular.

La casa Real espanyola rep anualment dels pressupostos generals de l’estat prop de 9 milions d’euros, que gestiona amb total mancada de transparència actuant com un veritable paradís fiscal. Tractant-se de diners públics cap institució hauria de gestionar-lo sense transparència i sense control.
La bandera republicana, com símbol de rebel·lia i resistència, expressa el rebuig a un ordre social en el qual la desvergüenza, la impunitat i la corrupció semblen avançar sense fre. En aquest context, que alguns pretenen convertir en un lodazal, els espais de llibertat es restringeixen, i el contingut dels drets laborals i socials no es compleixen ni respecten; aquest és el precari futur que s’oferix al conjunt de les treballadores i treballadors. Enmig d’una crisi devastadora, la major deslegitimación del sistema prové  de la percepció de la deterioració de les condicions de vida i de treball, conseqüència implacable de les polítiques especulatives i neoliberals.
Els beneficis insultants de la banca i altres agents responsables de la crisi, contrasten amb les sagnants xifres de desocupats que no cessen d’augmentar. Creix la por, la preocupació lògica de les famílies, creix el nombre de situacions d’ajustament empresarial descaradament oportunistes i, en definitiva, creixen la precarietat i la temporalitat.
També coneixem, els casos de desnonament de famílies que són desposseïdes dels seus habitatges per no poder plantar cara a crèdits hipotecaris atorgats en frau de llei, i que suposen veritables atropellaments a la ciutadania. Per al republicanisme, els valors de justícia, llibertat, igualtat i solidaritat són incompatibles amb una política econòmica, tan cicatera amb els treballadors com consentidora amb els poderosos, que l’actual Govern duu a efecte. El capitalisme és la negació de la democràcia.
Defensem la laicidad de l’Estat, de manera que les creences religioses quedin en l’àmbit de la consciència personal de les gents. Igualment vam afirmar que l’educació pública ha de ser laica, sense assignatures de religió, ni privilegis per a cap confessió religiosa. No es pot seguir argumentant que els Acords amb la Santa Seu, de 1976 i 1979, són un mur insalvable per a avançar cap a una societat i una escola laica. Exigim la seva denúncia i derogació.
La condemna de la Dictadura de Franco, que en el seu moment va aprovar el Consell d’Europa i que encara no ha realitzat el rei Juan Carlos, només tindrà credibilitat si es declara la nul·litat plena de tots els judicis militars sumarísimos pels quals van ser assassinats, torturats i empresonats centenars de milers de persones. La restitució de la seva memoria exigiria trencar el pacte de silenci que des de la Transició opera com una gigantesca “Llei de Punt Final”. Però, lluny de donar aquest pas, la judicatura –a la qual no sabíem que s’estava referint Franc quan va sancionar allò que “tot queda lligat i ben lligat”- asseurà en el banc dels acusats al jutge Garzón, és el món al revés. L’administració de Justícia a Espanya no s’ha adequat als valors democràtics i a la defensa dels drets humans, la parcel·la de la justícia no va sofrir modificació de fons en la transició. Per a IU, la clau de volta de la persistència de tota l’estructura de dominació econòmica, jurídica, social i militar hereva del franquisme, és la monarquia.
I com passar per alt, quan de salut democràtica estem parlant, a aquesta malformació que suposa el vigent sistema electoral espanyol!. La Llei electoral no garanteix la igualtat de vot, prevalent al bipartidisme i castigant i ignorant el valor del vot a formacions com IU, necessita quatre vegades més vots per a obtenir representació parlamentària. Que la Llei sigui injusta, en un context de descrèdit generalitzat de la política; de l’evidència de l’existència de casos espectaculars de corrupció; de l’evidència d’un ús fraudulent de la representació a partir de la minusvaloració del programa electoral; de la pèrdua de sentit en la confrontació política quan es constata que els dos partits majoritaris comparteixen aspectos substancials de la política econòmica, per exemple, que la llei sigui injusta, diem, és un baldó per al nostre sistema democràtic i la seva reforma, llavors, apareix com una urgència democràtica.

Mentre la Constitució de 1931 establia la renúncia a la guerra per a intervenir en conflictos internacionals, se’ns manté en l’OTAN i, gairebé vint-i-cinc anys después del Referèndum, estem en la cúspide de la seva estructura militar, ocupant països com Afganistan. Estem donant suport a tot tipus d’agressions imperialistes a altres pobles, a l’atropellament dels drets humans, a les constants matança de civils. Se’ns llança a la cara el nom de Cuba!, mentre se’ns silencia que l’ONU ha establert que el triangle de Centreamèrica (El Salvador, Guatemala i Hondures) és la zona més violenta del planeta; se’ns crida Cuba!, mentre aquestes mateixes veus converteixen en invisibles als 7.500 presos polítics a Colòmbia: sindicalistes, activistes dels drets humans, mestres, camperols, ecologistes…; Cuba!, insisteixen, mentre la comunitat internacional roman impasible el feminicidi ja generalitzat en tot Mèxic. És la doble rasadora dels mass media i els poders fàctics.
Cridem a la ciutadania a estendre la mobilització per la III República, vinculant-la amb les lluites concretes de les treballadores i treballadors, dels moviments socials, dels joves, del moviment veïnal i, en general, amb la força de la memòria d’un dels més destacats exemples de rebel·lia, de resistència i d’ internacionalisme: el de les generacions que en la Guerra Civil i la lluita contra la Dictadura van donar la seva vida i la seva joventut per la llibertat, contra el feixisme.
Per la recuperació de la memòria i la història Per la solidaritat amb la tasca representada per persones dignes com el jutge Garzón. Per un procés constituent cap a la III República.
MANIFESTACIÓ ANTITAURINA A PALMA
Ahir diumenge, unes 300 persones participaren en una manifestació antitaurina convocada a Palma per  BALDEA, Anima Naturalis, la Societat protectora d’Animals i PACMa, i   que també va comptar amb el suport d’EU, i amb la participació de la coordinadora de Palma, Emylse Mas, entre altres companys.
L’objectiu de la manifestació era protestar contra la declaració, a Madrid, de les corregudes de bous com a BIC (bé d’interès cultural), una declaració “absurda i inhumana” promoguda per Esperanza Aguirre que ara el PP vol implantar arreu de l’Estat per seguir justificant la tortura contra els animals.
A la manifestació d’ahir també es va aprofitar per anunciar la imminent creació d’una Plataforma per la defensa dels drets dels animals a nivell de Balears, una iniciativa que des d’EU consideram ben necessària.

PTM: CONTINUA EL CALVARI DEL PP I UM

La denúncia interposada en el seu dia pel GOB continua el seu curs, i entre avui i demà diferents càrrecs del pacte PP-UM durant l’anterior legislatura (Estaràs, Cabrer, Nadal i Grimalt)  compareixeran davant del jutge d’instrucció per donar comptes de la manera en què les ART (àrees de reconversió territorial) varen ser planejades.
Per a EU, es tracta del símbol d’un canvi d’etapa, amb  un passat on està clar que la política estava supeditada als interessos privats, i l’actual pacte d’esquerres, on les persones i el medi es posen en primer terme de les polítiques.
La denúncia del GOB del seu dia es va transformar en querella de la fiscalia anticorrupció contra diferents polítics d’UM, a més d’involucrar també els promotors que podrien haver tret benefici de presumptes “pelotazos” urbanístics, com ara l’expresident del Mallorca, Vicenç Grande. Una qüestió per a EU “necessària, perquè pareix que sempre els corruptors queden en un segon terme”.
EU CONSIDERA QUE LA PROPOSTA DEL GOB PER UN TURISME NATURALÍSTIC ÉS UNA APOSTA NECESSÀRIA EN EL MARC DEL NECESSARI CANVI DE MODEL
El GOB ha recordat aquest cap de setmana que el turisme naturalístic té un gran potencial per a la nostra Comunitat, amb més de 50.000 turistes que passen anualment per  Mallorca interessats en les qüestions mediambientals.
Des d’EU compartim la visió del GOB de què el turisme nàutic o de camps de golf “no és cap alternativa, ni representa cap diversificació del turisme existent”, i consideram que es tracta d”una proposta a estudiar i per la qual apostar en el marc del necessari canvi de model.
Segons el coordinador d’EU, David Abril, “s”ha de democratitzar el debat sobre el model econòmic i el model turístic, si volem construir una societat a mida de totes i tots, i no només d’un pocs, o amb espectacles de polítiques fetes a mida dels interessos privats, com sembla que va passar amb el PTM durant l’anterior legislatura”.
EU CONSIDERA IMPRESCINDIBLE RECOLZAR GARZÓN SI ES CREU EN LA DEMOCRÀCIA
EU ha mostrat aquest cap de setmana el suport de la seva coalició al magistrat de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón donant a conèixer una Moció que serà traslladada als seus socis del Bloc perquè sigui presentada als ajuntaments on la coalició hi té presència.
A l’esmentada moció la formació roji-verda denúncia que  Garzón ha estat imputat per obrir una causa general contra el franquisme i que si està sent sotmès a una persecució esperpèntica és precisament per investigar els crims comesos durant la Dictadura i altres delictes com la trama Gürtel, de presumpte finançament il·legal del PP, i no per haver comès cap delicte.
David Abril, Coordinador d’EUIB ha advertit de la “penosa” imatge que adquireix Espanya a l’àmbit internacional on els paisos veuen cmo “molts xorisos acusats de corrupció” es passegen pel carrer mentre s’asseu a un jutge en la banqueta per voler “fer justícia a la història dels crims  del franquisme”. 

Sobre la possibilitat que Garzón pugui ser jutjat per un presumpte delicte de prevaricació, després de que el magistrat del Tribunal Suprem Luciano Varela ha resolt la transformació en procediment abreujat de la causa per la investigació de les desaparicions durant el franquisme. El coordinador d’EUIB lamenta que Varela atengui més a “organitzacions ultradretanes” en contra de l’opinió de la Fiscalia de l’Audiència Nacional que “no ha vist delicte” en les actuacions de Garzón. En la opinió d’EU, la resolució de Varela suposa “un afront a les víctimes del franquisme, als seus familiars i a les associacions de la defensa de la Memòria Històrica del nostre país”.


La moció, que es vol treslladar al Consell General del Poder Judicial allà on sigui aprovada, fa referència a quatre qüestions:
1r Mostrar la solidaritat i suport al jutge Baltasar Garzón, davant de la campanya de persecució i demolició a què està sent sotmès.

2n Exigir al Consell General del Poder Judicial que actuï amb absoluta imparcialitat en el present assumpte sense procedir a prendre decisions de suspensió de les funcions del jutge Baltasar Garzón
en tant que no es produeixin resolucions judicials condemnatòries en relació amb els fets que se li imputen.

3r Exigir que les víctimes del franquisme que van instar la iniciació del procediment judicial obert pels crims del franquisme puguin ser part en el procediment judicial obert contra el Jutge Baltasar Garzón
pel Tribunal Suprem.

4t Garantir que els procediments per corrupció investigats fins al moment pel Jutge Garzón continuïn i ampliïn l’àmbit d’investigació amb objecte d’aclarir les responsabilitats penals a les que hi hagués lloc.
MANIFEST D’IU EN EL 79È ANIVERSARI DE LA II REPÚBLICA
El dimecres es compliran 79 anys de la proclamació de la II República, una celebració que cada any compta amb més participació i més actes arreu de l’Estat i també aquí, a Balears. Els actes ja han començat, amb un sentit homenatge a Sa Pobla ahir diumenge, i continuaran al llarg d’aquests dies. Podeu seguir l’agenda completa a www.memoriadelesilles.org i a www.ucrbaleares.blogspot.com.
Des d’IU s’ha promogut enguany un manifest “Caminando hacia la república”, que podeu desacarregar  en castellà http://izquierdaunida.es/sites/default/files/doc/Caminando_hacia_la_Republica.pdf així com diverses activitats, entre les quals una lectura continuada de la constitució republicana per avui, a l’Ateneu de Madrid, en la qual participarà el coordinador federal, Cayo Lara.

CAMINANT CAP A LA REPÚBLICA

EL MANIFEST D’IU EN EL 79È ANIVERSARI DE LA II REPÚBLICA,  EN CATALÀ

Al 2010 es compleixen 79 anys de la proclamació de la II República per un poble que va irrompre en la història reclamant i exercint la seva sobirania. El moviment republicà, té avui la doble responsabilitat de ser portaveu de la memòria històrica i canal de les àmplies aspiracions democràtiques, així com la responsabilitat del canvi social anhelat per sectors populars cada vegada més amplis, molt especialment dels joves. IU és molt sensible a aquesta aspiració.
Els republicans i les republicanes de tota condició hereus i hereves del llegat social, cultural i emancipador brutalment truncat pel cop feixista de 1936 , vam cridar a la ciutadania a avançar en la legítima aspiració de la III República. La monarquia és la negació de la igualtat davant la llei al considerar-la inviolable i irresponsable, i amb privilegis i drets per raons de naixença. No haurà democràcia plena, si encara existeixen àmbits de l’Estat al marge de l’elecció popular.

La casa Real espanyola rep anualment dels pressupostos generals de l’estat prop de 9 milions d’euros, que gestiona amb total mancada de transparència actuant com un veritable paradís fiscal. Tractant-se de diners públics cap institució hauria de gestionar-lo sense transparència i sense control.
La bandera republicana, com símbol de rebel·lia i resistència, expressa el rebuig a un ordre social en el qual la desvergüenza, la impunitat i la corrupció semblen avançar sense fre. En aquest context, que alguns pretenen convertir en un lodazal, els espais de llibertat es restringeixen, i el contingut dels drets laborals i socials no es compleixen ni respecten; aquest és el precari futur que s’oferix al conjunt de les treballadores i treballadors. Enmig d’una crisi devastadora, la major deslegitimación del sistema prové  de la percepció de la deterioració de les condicions de vida i de treball, conseqüència implacable de les polítiques especulatives i neoliberals.
Els beneficis insultants de la banca i altres agents responsables de la crisi, contrasten amb les sagnants xifres de desocupats que no cessen d’augmentar. Creix la por, la preocupació lògica de les famílies, creix el nombre de situacions d’ajustament empresarial descaradament oportunistes i, en definitiva, creixen la precarietat i la temporalitat.
També coneixem, els casos de desnonament de famílies que són desposseïdes dels seus habitatges per no poder plantar cara a crèdits hipotecaris atorgats en frau de llei, i que suposen veritables atropellaments a la ciutadania. Per al republicanisme, els valors de justícia, llibertat, igualtat i solidaritat són incompatibles amb una política econòmica, tan cicatera amb els treballadors com consentidora amb els poderosos, que l’actual Govern duu a efecte. El capitalisme és la negació de la democràcia.
Defensem la laicidad de l’Estat, de manera que les creences religioses quedin en l’àmbit de la consciència personal de les gents. Igualment vam afirmar que l’educació pública ha de ser laica, sense assignatures de religió, ni privilegis per a cap confessió religiosa. No es pot seguir argumentant que els Acords amb la Santa Seu, de 1976 i 1979, són un mur insalvable per a avançar cap a una societat i una escola laica. Exigim la seva denúncia i derogació.
La condemna de la Dictadura de Franco, que en el seu moment va aprovar el Consell d’Europa i que encara no ha realitzat el rei Juan Carlos, només tindrà credibilitat si es declara la nul·litat plena de tots els judicis militars sumarísimos pels quals van ser assassinats, torturats i empresonats centenars de milers de persones. La restitució de la seva memoria exigiria trencar el pacte de silenci que des de la Transició opera com una gigantesca “Llei de Punt Final”. Però, lluny de donar aquest pas, la judicatura –a la qual no sabíem que s’estava referint Franc quan va sancionar allò que “tot queda lligat i ben lligat”- asseurà en el banc dels acusats al jutge Garzón, és el món al revés. L’administració de Justícia a Espanya no s’ha adequat als valors democràtics i a la defensa dels drets humans, la parcel·la de la justícia no va sofrir modificació de fons en la transició. Per a IU, la clau de volta de la persistència de tota l’estructura de dominació econòmica, jurídica, social i militar hereva del franquisme, és la monarquia.
I com passar per alt, quan de salut democràtica estem parlant, a aquesta malformació que suposa el vigent sistema electoral espanyol!. La Llei electoral no garanteix la igualtat de vot, prevalent al bipartidisme i castigant i ignorant el valor del vot a formacions com IU, necessita quatre vegades més vots per a obtenir representació parlamentària. Que la Llei sigui injusta, en un context de descrèdit generalitzat de la política; de l’evidència de l’existència de casos espectaculars de corrupció; de l’evidència d’un ús fraudulent de la representació a partir de la minusvaloració del programa electoral; de la pèrdua de sentit en la confrontació política quan es constata que els dos partits majoritaris comparteixen aspectos substancials de la política econòmica, per exemple, que la llei sigui injusta, diem, és un baldó per al nostre sistema democràtic i la seva reforma, llavors, apareix com una urgència democràtica.

Mentre la Constitució de 1931 establia la renúncia a la guerra per a intervenir en conflictos internacionals, se’ns manté en l’OTAN i, gairebé vint-i-cinc anys después del Referèndum, estem en la cúspide de la seva estructura militar, ocupant països com Afganistan. Estem donant suport a tot tipus d’agressions imperialistes a altres pobles, a l’atropellament dels drets humans, a les constants matança de civils. Se’ns llança a la cara el nom de Cuba!, mentre se’ns silencia que l’ONU ha establert que el triangle de Centreamèrica (El Salvador, Guatemala i Hondures) és la zona més violenta del planeta; se’ns crida Cuba!, mentre aquestes mateixes veus converteixen en invisibles als 7.500 presos polítics a Colòmbia: sindicalistes, activistes dels drets humans, mestres, camperols, ecologistes…; Cuba!, insisteixen, mentre la comunitat internacional roman impasible el feminicidi ja generalitzat en tot Mèxic. És la doble rasadora dels mass media i els poders fàctics.
Cridem a la ciutadania a estendre la mobilització per la III República, vinculant-la amb les lluites concretes de les treballadores i treballadors, dels moviments socials, dels joves, del moviment veïnal i, en general, amb la força de la memòria d’un dels més destacats exemples de rebel·lia, de resistència i d’ internacionalisme: el de les generacions que en la Guerra Civil i la lluita contra la Dictadura van donar la seva vida i la seva joventut per la llibertat, contra el feixisme.
Per la recuperació de la memòria i la història Per la solidaritat amb la tasca representada per persones dignes com el jutge Garzón. Per un procés constituent cap a la III República.
MANIFESTACIÓ ANTITAURINA A PALMA
Ahir diumenge, unes 300 persones participaren en una manifestació antitaurina convocada a Palma per  BALDEA, Anima Naturalis, la Societat protectora d’Animals i PACMa, i   que també va comptar amb el suport d’EU, i amb la participació de la coordinadora de Palma, Emylse Mas, entre altres companys.
L’objectiu de la manifestació era protestar contra la declaració, a Madrid, de les corregudes de bous com a BIC (bé d’interès cultural), una declaració “absurda i inhumana” promoguda per Esperanza Aguirre que ara el PP vol implantar arreu de l’Estat per seguir justificant la tortura contra els animals.
A la manifestació d’ahir també es va aprofitar per anunciar la imminent creació d’una Plataforma per la defensa dels drets dels animals a nivell de Balears, una iniciativa que des d’EU consideram ben necessària.
Share This