eu_son_coletes_abril_2010

 

El Cementeri Son Coletes (Manacor) va ser un any més l’escenari de la commemoració de la segona República i l’homenatge als assassinats pel franquisme. En total hi havia més de 300 persones, que hi anaren per recordar aquells que moriren per defensar la llibertat. S’hi va tornar a posar el panell amb el nom dels afusellats a Manacor i es repetí la petició a la Sala de la instal·lació del mural d’en Frau així com un reconeixement institucional, per part de l’Ajuntament de Manacor, a aquestes víctimes.

A continuació es reprodueix el parlament de Xavier Morell, coordinador d’Esquerra Unida de Manacor:

Ja coneixem la frase lapidaria del dictador “Todo está atado y bien atado”. A Franco se li va donar sepultura, però el franquisme segueix viu. La Falange és la punta de llança d’una denúncia, admesa a tràmit, contra un jutge que vol aportar llum sobre els llargs i obscurs anys que va patir aquest país. Però no ens enganem, a darrera hi ha empresaris i polítics que no accepten que s’hagi volgut investigar els seus orígens, la seva corrupció i d’on provenen les seves fortunes. Què es faci justícia o els familiars puguin localitzar i honrar els seus morts represaliats, per les cunetes de les carreteres d’Espanya, els hi importa ben poc.

Aquest jutge té nom i llinatges, Baltasar Garzón. En podria tenir uns altres, i es mereixeria igualment que ens sumassin amb el nostre recolzament, al que ja està rebent de molts d’indrets d’arreu del món i des de l’esquerra política, sindical, social i cultural, en tota la seva pluralitat, d’aquest país. Perquè si aconsegueixen callar-lo, ens callaran a tots i a totes. Passarà molt de temps fins que torni a sortir un altre jutge altre amb la valentia de donar veu a les víctimes assassinades per defensar la legitimitat democràtica republicana i la llibertat. Això si no ho deixen tot “atado y bien atado” amb alguna llei, com la que es van treure de la màniga quan volgué jutjar a un altre dictador, en Pinochet, per crims contra la humanitat.

No volen que gratem el quadre que ens han pintat de la modèlica transició espanyola, no sigui cosa que comenci a degotar la sang dels més de 600 assassinats d’estudiants, sindicalistes, comunistes, advocats, artistes i ciutadans compromesos a mans dels pistolers feixistes amb total impunitat. O la denuncia de la pota coixa d’aquesta democràcia, que fa que els vots d’alguns valguin fins a deu vegades més que els dels altres a l’hora de triar els seus representants institucionals. Per no parlar d’una monarquia anacrònica i caríssima. No, volen que admirem el quadre bocabadats.

Aquí, en aquest acte d’homenatge als afusellats per la repressió franquista a Son Coletes, també ho seguim patim. L’ajuntament de Manacor, la nostra institució més propera, segueix sense fer-ne un reconeixement institucional, i per tant mai no podrà ser del tot democràtic fins que això passi.

Crec, sincerament, que un bon homenatge, seria demanar el 14 d’abril, data de la proclamació de la II República, festiu a Espanya. El dia en que la llibertat i la igualtat dels ciutadans i ciutadanes d’aquest país va començar a ser una realitat.

A per la tercera!

 

ucxr_son_coletes_2010

 

ofrenda_floral

 

xavier_morell_son_coletes_2010

Share This