REGENERAR LA DEMOCRÀCIA I… DEMOCRATITZAR L’ECONOMIA
Article de David Abril, Coordinador d’EUIB

La corrupció política a Balears ha donat molt que parlar, i ho seguirà fent, sobretot després que les darreres detencions de més ex-alts càrrecs de l’anterior pacte PP-UM deixen entreveure encara més ramificacions del que s’ha demostrat una política que va confondre clarament l’interès general amb els interessos privats.

.


L’aprovació al Parlament de la consideració d’interès comunitari del projecte de camp de Golf de Son Bosc per part de la mateixa majoria que aquests dies circula pels jutjats per donar comptes de pressumptes “pelotazos” urbanístics durant l’anterior legislatura és una gran demostració de pocavergonyeria, però sobretot una gran lliçó de pedagogia política per conèixer els interessos que defensa la dreta política, que es mantén ben fidel als seus “principis”. 

 
Han fallat els mecanismes de control de la cosa pública, massa polítics amb càrrec (electe o de gestió) que mantenien alhora activitats privades amb ànim de guany, despatxos d’advocats, assessories, etc., incorrent en una incompatibilitat manifesta. Calen ara, més que mai, però sobretot per recuperar la necessària confiança en allò públic (que és allò ens ha de garantir a tots i totes uns mínims serveis de qualitat), més participació ciutadana i més control social, tal i com reclama la Plataforma contra la corrupció i per la dignificació de la democràcia.

Regenerar i dignificar la democràcia és essencial, sí. Controlar els polítics (sobretot vists els antecedents), una condició necessària. Apartar de la vida pública i de les institucions aquells i aquelles que han participat de la bacanal de la corrupció, també… I sobretot al PP, li queda molt camí a recórrer, en aquest sentit. No basta amb posar cara de cussó abandonat i demanar perdó amb la boca petita mentre detenen el teu adjunt a la presidència.

Però també fa falta, si volem una democràcia de qualitat, democratitzar l’economia. Si el PP i UM han pogut defensar en base a algun argument polític el projecte de camp de golf de Son Bosc ha estat pels interessos manifestats per una part dels hotelers. I està bé, escoltar una part del sector empresarial, però hi ha més veus, i fins ara, aquesta ha estat la veu que més s’ha fet sentir o, si més no, aquella que més s’ha escoltat per part dels qui han governat les institucions d’aquesta terra abans i després de la democràcia. 


Son Bosc és un petit exemple de com es pot servir, des de la política, els interessos d’uns pocs, o els interessos generals, de la majoria social. El model econòmic, i més encara en uns moments en què ens hi jugam, amb més de 100.000 persones sense feina, un futur que serà una societat cohesionada o, per contra, una societat amb una irreparable fractura social, no pot ser marcat només per part d’uns pocs, en detriment de la majoria. Tots els habitants d’aquesta terra, independentment del nostre origen i la nostra condició social, tenim el dret a viure dignament aquí, i a què les futures generacions, si més no, disfrutin de les mateixes condicions de què hem gaudit nosaltres.
Decidir sobre el model turístic que volem, sobre el pes que ha de tenir aquest en l’economia, sobre com s’han d’aprofitar altres sectors de la riquesa generada, sobre com s’ha de repartir aquesta riquesa, etc., no poden ser decisions que, de bell nou, prenguin uns pocs, i els polítics siguin mers gestors d’aquests interessos. Amb això vull dir que benvingut sigui tot el diàleg social de tothom i amb tothom, en la perspectiva de fer de les nostres Illes una societat més justa i igualitària.

Però només avançarem cap a una societat així, feta a mida de les persones, si es fan sentir totes les veus, i no només les dels poderosos. Per controlar socialment la cosa publica, sí, i evitar desmans com els que hem viscut. Però també per decidir cap a on anam totes i tots, i no només per contemplar cap a on ens duu aquesta mar d’incerteses de la nostra història recent.

FER JUSTÍCIA
Article de David Abril, Coordinador d’EUIB
La justícia està de moda, a pesar de la corrupció. A Balears, s’ha començat a fer justícia, i els jutges (sense menysprear la insistència i les denúncies d’algunes forces polítiques) s’han atrevit a qüestionar l’status-quo establert a la nostra terra des de fa dècades.
Jutges que seuen al banquet a polítics corruptes, i que fins i tot s’hi han atrevit amb empresaris corruptors. I això a pesar dels intents de les màximes instàncies judicials a impedir, per exemple, que Matas abandonàs el seu exili als Estats Units, com ho va intentar el Fiscal General de l’Estat fa poc mes d’un any, que no veia indicis d’un delicte que el propi Matas ara reconeix de manera sobrada, el de delicte fiscal, encara que fos per evitar les conseqüències de les altres vuit causes que pesen sobre les seves esquenes.
A altres indrets de l’Estat no tenen tanta sort de tenir fiscals anticorrupció competents i jutges valents, i qui paga les conseqüències d’això són gent com el batle de Seseña (Toledo), d’IU, que va intentar frenar l’especulació i la compra de voluntats polítiques per part d’El Pocero, i ha sortit ferit amb catorze querelles milionaries interposades pel polèmic constructor, admeses a tràmit per uns jutges que administren les lleis en detriment de la justícia.
I a Madrid o a València, més enllà de jutges i fiscals, els ciutadans i ciutadanes d’aquelles terres no han tingut l’oportunitat de gaudir de l’alternança política de l’esquerra, amb la qual cosa es molt difícil que arribin a mans dels administradors de les lleis la informació necessària per fer justícia davant una ó s’ha produit, amb tanta intensitat com la que s’hagi pogut produir a Balears, en uns governs en mans de la dreta política i en bona mesura, econòmica.
Les associacions de Memòria històrica demanen també justícia, justícia amb les víctimes, reconeixent i reparació, justícia per poder passar pagina de la història, tant que alguns volen passar pàgina. Un jutge, fal·lible com tots els altres, va mirar de recolzar-los en el seu afany de fer justícia. Es va aval·lar en protocols i dictàmens internacionals sobre drets humans, però no obstant, altres jutges, aquells qui ostenten el poder suprem, li varen aturar els peus, a demanda dels hereus i defensors dels colpistes i assessins de juliol del 36. Per aquest camí, ni es passarà pàgina, ni es farà justícia, en tot cas es posaran en evidència les terribles contradiccions d’una transició política incompleta, que no ha arribat a tots els poders que haurien de sustentar l’Estat de dret.
‘LA IZQUIERDA’ – NÚM. 1
Aquí teniu el primer ‘La Izquierda’ el Butlletí setmanal de Izquierda Unida Federal’13 de abril 2010 – Núm. 1

REGENERAR LA DEMOCRÀCIA I… DEMOCRATITZAR L’ECONOMIA
Article de David Abril, Coordinador d’EUIB

La corrupció política a Balears ha donat molt que parlar, i ho seguirà fent, sobretot després que les darreres detencions de més ex-alts càrrecs de l’anterior pacte PP-UM deixen entreveure encara més ramificacions del que s’ha demostrat una política que va confondre clarament l’interès general amb els interessos privats.

.


L’aprovació al Parlament de la consideració d’interès comunitari del projecte de camp de Golf de Son Bosc per part de la mateixa majoria que aquests dies circula pels jutjats per donar comptes de pressumptes “pelotazos” urbanístics durant l’anterior legislatura és una gran demostració de pocavergonyeria, però sobretot una gran lliçó de pedagogia política per conèixer els interessos que defensa la dreta política, que es mantén ben fidel als seus “principis”. 

 
Han fallat els mecanismes de control de la cosa pública, massa polítics amb càrrec (electe o de gestió) que mantenien alhora activitats privades amb ànim de guany, despatxos d’advocats, assessories, etc., incorrent en una incompatibilitat manifesta. Calen ara, més que mai, però sobretot per recuperar la necessària confiança en allò públic (que és allò ens ha de garantir a tots i totes uns mínims serveis de qualitat), més participació ciutadana i més control social, tal i com reclama la Plataforma contra la corrupció i per la dignificació de la democràcia.

Regenerar i dignificar la democràcia és essencial, sí. Controlar els polítics (sobretot vists els antecedents), una condició necessària. Apartar de la vida pública i de les institucions aquells i aquelles que han participat de la bacanal de la corrupció, també… I sobretot al PP, li queda molt camí a recórrer, en aquest sentit. No basta amb posar cara de cussó abandonat i demanar perdó amb la boca petita mentre detenen el teu adjunt a la presidència.

Però també fa falta, si volem una democràcia de qualitat, democratitzar l’economia. Si el PP i UM han pogut defensar en base a algun argument polític el projecte de camp de golf de Son Bosc ha estat pels interessos manifestats per una part dels hotelers. I està bé, escoltar una part del sector empresarial, però hi ha més veus, i fins ara, aquesta ha estat la veu que més s’ha fet sentir o, si més no, aquella que més s’ha escoltat per part dels qui han governat les institucions d’aquesta terra abans i després de la democràcia. 


Son Bosc és un petit exemple de com es pot servir, des de la política, els interessos d’uns pocs, o els interessos generals, de la majoria social. El model econòmic, i més encara en uns moments en què ens hi jugam, amb més de 100.000 persones sense feina, un futur que serà una societat cohesionada o, per contra, una societat amb una irreparable fractura social, no pot ser marcat només per part d’uns pocs, en detriment de la majoria. Tots els habitants d’aquesta terra, independentment del nostre origen i la nostra condició social, tenim el dret a viure dignament aquí, i a què les futures generacions, si més no, disfrutin de les mateixes condicions de què hem gaudit nosaltres.
Decidir sobre el model turístic que volem, sobre el pes que ha de tenir aquest en l’economia, sobre com s’han d’aprofitar altres sectors de la riquesa generada, sobre com s’ha de repartir aquesta riquesa, etc., no poden ser decisions que, de bell nou, prenguin uns pocs, i els polítics siguin mers gestors d’aquests interessos. Amb això vull dir que benvingut sigui tot el diàleg social de tothom i amb tothom, en la perspectiva de fer de les nostres Illes una societat més justa i igualitària.

Però només avançarem cap a una societat així, feta a mida de les persones, si es fan sentir totes les veus, i no només les dels poderosos. Per controlar socialment la cosa publica, sí, i evitar desmans com els que hem viscut. Però també per decidir cap a on anam totes i tots, i no només per contemplar cap a on ens duu aquesta mar d’incerteses de la nostra història recent.

FER JUSTÍCIA
Article de David Abril, Coordinador d’EUIB
La justícia està de moda, a pesar de la corrupció. A Balears, s’ha començat a fer justícia, i els jutges (sense menysprear la insistència i les denúncies d’algunes forces polítiques) s’han atrevit a qüestionar l’status-quo establert a la nostra terra des de fa dècades.
Jutges que seuen al banquet a polítics corruptes, i que fins i tot s’hi han atrevit amb empresaris corruptors. I això a pesar dels intents de les màximes instàncies judicials a impedir, per exemple, que Matas abandonàs el seu exili als Estats Units, com ho va intentar el Fiscal General de l’Estat fa poc mes d’un any, que no veia indicis d’un delicte que el propi Matas ara reconeix de manera sobrada, el de delicte fiscal, encara que fos per evitar les conseqüències de les altres vuit causes que pesen sobre les seves esquenes.
A altres indrets de l’Estat no tenen tanta sort de tenir fiscals anticorrupció competents i jutges valents, i qui paga les conseqüències d’això són gent com el batle de Seseña (Toledo), d’IU, que va intentar frenar l’especulació i la compra de voluntats polítiques per part d’El Pocero, i ha sortit ferit amb catorze querelles milionaries interposades pel polèmic constructor, admeses a tràmit per uns jutges que administren les lleis en detriment de la justícia.
I a Madrid o a València, més enllà de jutges i fiscals, els ciutadans i ciutadanes d’aquelles terres no han tingut l’oportunitat de gaudir de l’alternança política de l’esquerra, amb la qual cosa es molt difícil que arribin a mans dels administradors de les lleis la informació necessària per fer justícia davant una ó s’ha produit, amb tanta intensitat com la que s’hagi pogut produir a Balears, en uns governs en mans de la dreta política i en bona mesura, econòmica.
Les associacions de Memòria històrica demanen també justícia, justícia amb les víctimes, reconeixent i reparació, justícia per poder passar pagina de la història, tant que alguns volen passar pàgina. Un jutge, fal·lible com tots els altres, va mirar de recolzar-los en el seu afany de fer justícia. Es va aval·lar en protocols i dictàmens internacionals sobre drets humans, però no obstant, altres jutges, aquells qui ostenten el poder suprem, li varen aturar els peus, a demanda dels hereus i defensors dels colpistes i assessins de juliol del 36. Per aquest camí, ni es passarà pàgina, ni es farà justícia, en tot cas es posaran en evidència les terribles contradiccions d’una transició política incompleta, que no ha arribat a tots els poders que haurien de sustentar l’Estat de dret.
‘LA IZQUIERDA’ – NÚM. 1
Aquí teniu el primer ‘La Izquierda’ el Butlletí setmanal de Izquierda Unida Federal’13 de abril 2010 – Núm. 1
Share This