AVUI COMPAREIX CARDONA DAVANT EL TSJB, EL QUAL HAURIA D’HAVER DIMITIT FA MÉS D’UN ANY “PER DECÈNCIA”

La compareixença de Joan Cardona, diputat del PP i exconseller d’Indústria del govern Matas avui, al TSJB, arriba per a EU “tard i malament, per l’aprofitament que ha fet aquest senyor de la seva condició d’aforat”.
Quan va esclatar el cas de les “llaunes de cola-cao”, Cardona hauria d’haver dimitit per una simple qüestió de decència, ja que no és de rebut que el màxim responsable polític d’un departament o una conselleria en aquest cas no tengui coneixement d’unes desviacions de diners i del pressupost tan important.
De fet, cal recordar que al cas Scala no sols s’hi varen donar, segons els fiscals anticorrupció, cobrament de comissions privades pels contractes atorgats pel CDEIB, sinó que també podria haver una operació de finançament il·legal del PP, la qual cosa faria encaixar el cas Scala en una trama de finançament il·legal tal i com va denunciar ahir el Bloc per Mallorca.
Poc a poc, José Ramon Bauzà va perdent afiliats i membres de la seva junta directiva, amb la qual cosa “si tot segueix a aquest ritme, haurà de convocar un altre congrés”, afirmen des d’EU.
IU/ICV PROPOSEN REFORMAR LA LLEI D’AMNISTIA PERQUÈ NO ES PUGUI INTERPRETAR COM UN “PUNT I FINAL”
El portaveu d’IU al congrés, Gaspar Llamazares, i el d’ICV, Joan Herrera, varen registrar ahir una Proposició de Llei al Congrés dels Diputats per demanar que es modifiqui la Llei d’Amnistia del 1977 “perquè se n’està fent una interpretació esbiaixada i injusta” quan es vol jutjar a qui ha estat investigant les desaparicions del Franquisme. “La llei d’Amnistia a qui amnistiava era als lluitadors antifranquistes i als lluitadors republicans, no els franquistes”, han afirmat els diputats, que han reivindicat que aquesta llei no es pot confondre amb una llei de punt i final “com molts voldrien que fos”.
En aquest sentit, els diputats ha recordat que l’ONU en nombroses resolucions ja denuncia que s’ha de garantir que els tribunals nacionals no apliquin els terminis de prescripció als delictes de lesa Humanitat. Així, la proposició de llei recorda que en l’aplicació de la normativa internacional, el Comitè de Dret de Nacions Unides ha advertit més de quinze vegades que les autoamnisties no estan contemplades a la vegada que ha demanat a l’Estat espanyol, almenys quatre vegades, que no s’ha de considerar la Llei d’Amnistia com un obstacle per jutjar els crims contra la humanitat que es van cometre.
“Trenta anys més tard de la seva aprovació no se’n pot fer una interpretació en contra de la voluntad d’aquesta Cambra”, han lamentat els diputats, que alhora han explicat que la Proposició de Llei defineix què “s’entén per genocidi i per crims a la Humanitat”. “Amb aquest text es pretén tallar d’arrel els dubtes o interpretacions de la llei d’Amnistia que avalen la impunitat de qui ha comès actes de greus violacions de drets humans i eviten la reparació plena de les víctimes de tals actes”, ha emfatitzat el portaveu parlamentari.
Finalment, la proposició de Llei presentada per Herrera i Llamazares afirma que “impedir el dret de les víctimes o dels seus descendents a ser escoltades i a acudir als tribunals per jutjar els responsables dels crims contra l’humanitat comesos durant el franquisme o per aconseguir la recuperació de les restes de les persones assassinades o desaparegudes forçadament seria com col·locar Espanya a la cua dels països que han aconseguit transicions de règims dictatorials a democràcies parlamentàries”.
LA NOVA RESIDÈNCIA DE CAN PICAFORT PERMET DISPOSAR DE 56 NOVES PLACES PER A PERSONES DEPENDENTS
L’obertura de la residència de Can Picafort ha permès a la Conselleria d’Afers Socials, Promoció i Immigració ampliar en 56 el nombre de places residencials destinades a l’atenció de les persones dependents a les Illes Balears. Amb la incorporació d’aquestes noves places a la Xarxa Pública d’Atenció a la Dependència, ja són 744 les places que s’han posat en marxa aquesta legislatura per atendre les persones en situació de dependència.  

Aquestes 744 noves places es corresponen a les residències que, per a persones majors o persones amb discapacitat dependents, s’han posat en marxa des de juliol de 2007 i que són: Can Picafort, Calvià, Capdepera, Manacor, Montuïri, Santa Rita, Cas Carbonell (unitat de trastorns conductuals), Sant Miquel, Oms, Inca, Son Güells, Aproscom, Amadip i Amadiba.        

La residència de Can Picafort s’ha posat en marxa aquest mes d’abril, i de manera gradual la Conselleria d’Afers Socials, Promoció i Immigració incorpora usuaris a les places que té concertades. En aquests moments ja són més d’una trentena les persones dependents que la Conselleria ha incorporat a la residència.  

La residència de Can Picafort està ubicada en un edifici que va ser reformat per Cleops i Contratas y Obras, empresa a la qual la passada legislatura es va adjudicar la gestió del centre i el concert de 56 places residencials durant 38 anys a canvi de la reforma gratuïta de l’edifici.  

El centre, de gestió privada, disposa d’un total de 108 places, de les quals 78 són residencials i 30 en centre de dia. La Conselleria té concertades 56 places a la residència; la resta, són privades.

ELS EXPERTS ASSENYALEN A LA INFÀNCIA COM LA VÍCTIMA MÉS VULNERABLE DE LA POBRESA
Alerten de les conseqüències educatives, socials i per a la salut dels menors que viuen a llars afectats per la recessió econòmica “Els infants i els adolescents són els grans patidors i els grans silenciats de la crisi econòmica”. Aquesta frase, pronunciada per Antoni Bennàssar, director de l’Oficina de Defensa dels Drets del Menor de la CAIB durant la inauguració de la Jornada Acadèmica “Els drets del menor davant la crisis econòmica”, és la conclusió a la qual han arribat tots els experts que participen avui a la UIB a la jornada esmentada.
Tant la consellera d’Afers Socials, Promoció i Immigració, Fina Santiago, com Antoni Bennàssar han coincidit a dir que els menors pateixen amb especial virulència les conseqüències de la recessió degut, entre altres factors, a la “dependència econòmica, social i emocional” que presenten respecte dels seus progenitors, com ha assegurat la consellera, o al fet que es tracta d’un col•lectiu que, “al no tenir dret a vot, no conformen un grup de pressió”, com ha dit Bennàssar.
Santiago ha recordat que la Conselleria ha posat en marxa les ajudes d’urgència social per donar suport a les famílies més afectades per la crisis econòmica, i que més d’un 87% de les concedides durant l’any 2009 foren destinades a famílies amb fills; en concret, un 32% eren famílies formades per un adult amb infants al seu càrrec.
SINDICATS DESMENTEIXEN L’EXISTÈNCIA DE LA“GENERACIÓ NI-NI”
Els joves de CCOO han denunciat que això de l’anomenada “generació ni-ni”, joves que ni estudien ni cerquen feina, és un tòpic, ja que la xifra de joves en aquesta situació gairebé no ha variat en els darrers anys i és estadísticament irellevant.
A més a més, recorden que el percentatge de gent en aquesta situació és superior a la franja d’edat de 40 a 54 anys que a la de 16 a 29.
Des del sindicat denuncien que a partir d’un reality-show emès els darrers mesos a “La Sexta” s’ha arribat a xifrar en un 15% el conjunt dels joves en aquesta situació, i fins i tot s’han atrevit a definirlos i caracteritzar-los en termes sociològics.
Les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) demostren que dels 2,79 milions de joves en disutació d’inactivitat, més de dos milions estan estudiant o formant-se, amb la qual cosa ja quedaria desmentida l’existència d’aquesta “generació ni-ni”. Per als joves de CCOO, el que sí existeix és atur i precarietat, que és el que hauria de preocupar i ocupar l’actualitat mediàtica, i no fer un show estigmatitzador del jovent.
Per als joves de CCOO, el centre del debat púlbic hauria de ser un sistema socioeconòmic que deixa a la majoria dels joves en una situació vital d’inseguretat i inestabilitat permanents: la manca d’adequació entre formació i feina, les beques fraudulentes i el treball submergit, a més de la precarietat, són sols la punta de l’iceberg d’un greu problema estructural que el govern hauria
d’afrontar amb urgència, i que poc té a veure amb reality-shows.
EL CONTROL DE LA PIRATERIA, UNA GRAN EXCUSA PER CONVERTIR INTERNET EN UN MERCAT A LA UE
La decisió aquesta setmana dels ministres de telecomunicacions de la Unió Europea de convertir internet en un gran mercat, per així combatre la pirateria, és en opinió d’EU una nova maniobra per controlar la xarxa i el lliure accés a la informació i la cultura.
De res no serveix, per exemple, que es marqui com a objectiu que a tota Europa hi hagi “banda ampla”, si no es garanteix l’accés dels usuaris a la xarxa i als seus continguts, mentre els ministres posen més èmfasi en el control dels continguts i l’accés a la xarxa, que deixen en mans de les multinacionals de les telecomunicacions cada vegada més, enlloc d’afavorir la declaració d’internet
com a servei públic d’accés universal.
Mentre, el mateix govern dels Estats Units d’Amèrica reconeix els beneficis de la pirateria a internet, mitjançant un informe dela Government Accountability Office (GAO), que qüestiona les queixes de Hollywood sobre les pèrdues de més d’un bilió de dòlars per la “pirateria”, així com d’un informe del Congrés que ematitza que la policia podria, pel contrari, beneficiar la indústria de l’entreteniment.

AVUI COMPAREIX CARDONA DAVANT EL TSJB, EL QUAL HAURIA D’HAVER DIMITIT FA MÉS D’UN ANY “PER DECÈNCIA”

La compareixença de Joan Cardona, diputat del PP i exconseller d’Indústria del govern Matas avui, al TSJB, arriba per a EU “tard i malament, per l’aprofitament que ha fet aquest senyor de la seva condició d’aforat”.
Quan va esclatar el cas de les “llaunes de cola-cao”, Cardona hauria d’haver dimitit per una simple qüestió de decència, ja que no és de rebut que el màxim responsable polític d’un departament o una conselleria en aquest cas no tengui coneixement d’unes desviacions de diners i del pressupost tan important.
De fet, cal recordar que al cas Scala no sols s’hi varen donar, segons els fiscals anticorrupció, cobrament de comissions privades pels contractes atorgats pel CDEIB, sinó que també podria haver una operació de finançament il·legal del PP, la qual cosa faria encaixar el cas Scala en una trama de finançament il·legal tal i com va denunciar ahir el Bloc per Mallorca.
Poc a poc, José Ramon Bauzà va perdent afiliats i membres de la seva junta directiva, amb la qual cosa “si tot segueix a aquest ritme, haurà de convocar un altre congrés”, afirmen des d’EU.
IU/ICV PROPOSEN REFORMAR LA LLEI D’AMNISTIA PERQUÈ NO ES PUGUI INTERPRETAR COM UN “PUNT I FINAL”
El portaveu d’IU al congrés, Gaspar Llamazares, i el d’ICV, Joan Herrera, varen registrar ahir una Proposició de Llei al Congrés dels Diputats per demanar que es modifiqui la Llei d’Amnistia del 1977 “perquè se n’està fent una interpretació esbiaixada i injusta” quan es vol jutjar a qui ha estat investigant les desaparicions del Franquisme. “La llei d’Amnistia a qui amnistiava era als lluitadors antifranquistes i als lluitadors republicans, no els franquistes”, han afirmat els diputats, que han reivindicat que aquesta llei no es pot confondre amb una llei de punt i final “com molts voldrien que fos”.
En aquest sentit, els diputats ha recordat que l’ONU en nombroses resolucions ja denuncia que s’ha de garantir que els tribunals nacionals no apliquin els terminis de prescripció als delictes de lesa Humanitat. Així, la proposició de llei recorda que en l’aplicació de la normativa internacional, el Comitè de Dret de Nacions Unides ha advertit més de quinze vegades que les autoamnisties no estan contemplades a la vegada que ha demanat a l’Estat espanyol, almenys quatre vegades, que no s’ha de considerar la Llei d’Amnistia com un obstacle per jutjar els crims contra la humanitat que es van cometre.
“Trenta anys més tard de la seva aprovació no se’n pot fer una interpretació en contra de la voluntad d’aquesta Cambra”, han lamentat els diputats, que alhora han explicat que la Proposició de Llei defineix què “s’entén per genocidi i per crims a la Humanitat”. “Amb aquest text es pretén tallar d’arrel els dubtes o interpretacions de la llei d’Amnistia que avalen la impunitat de qui ha comès actes de greus violacions de drets humans i eviten la reparació plena de les víctimes de tals actes”, ha emfatitzat el portaveu parlamentari.
Finalment, la proposició de Llei presentada per Herrera i Llamazares afirma que “impedir el dret de les víctimes o dels seus descendents a ser escoltades i a acudir als tribunals per jutjar els responsables dels crims contra l’humanitat comesos durant el franquisme o per aconseguir la recuperació de les restes de les persones assassinades o desaparegudes forçadament seria com col·locar Espanya a la cua dels països que han aconseguit transicions de règims dictatorials a democràcies parlamentàries”.
LA NOVA RESIDÈNCIA DE CAN PICAFORT PERMET DISPOSAR DE 56 NOVES PLACES PER A PERSONES DEPENDENTS
L’obertura de la residència de Can Picafort ha permès a la Conselleria d’Afers Socials, Promoció i Immigració ampliar en 56 el nombre de places residencials destinades a l’atenció de les persones dependents a les Illes Balears. Amb la incorporació d’aquestes noves places a la Xarxa Pública d’Atenció a la Dependència, ja són 744 les places que s’han posat en marxa aquesta legislatura per atendre les persones en situació de dependència.  

Aquestes 744 noves places es corresponen a les residències que, per a persones majors o persones amb discapacitat dependents, s’han posat en marxa des de juliol de 2007 i que són: Can Picafort, Calvià, Capdepera, Manacor, Montuïri, Santa Rita, Cas Carbonell (unitat de trastorns conductuals), Sant Miquel, Oms, Inca, Son Güells, Aproscom, Amadip i Amadiba.        

La residència de Can Picafort s’ha posat en marxa aquest mes d’abril, i de manera gradual la Conselleria d’Afers Socials, Promoció i Immigració incorpora usuaris a les places que té concertades. En aquests moments ja són més d’una trentena les persones dependents que la Conselleria ha incorporat a la residència.  

La residència de Can Picafort està ubicada en un edifici que va ser reformat per Cleops i Contratas y Obras, empresa a la qual la passada legislatura es va adjudicar la gestió del centre i el concert de 56 places residencials durant 38 anys a canvi de la reforma gratuïta de l’edifici.  

El centre, de gestió privada, disposa d’un total de 108 places, de les quals 78 són residencials i 30 en centre de dia. La Conselleria té concertades 56 places a la residència; la resta, són privades.

ELS EXPERTS ASSENYALEN A LA INFÀNCIA COM LA VÍCTIMA MÉS VULNERABLE DE LA POBRESA
Alerten de les conseqüències educatives, socials i per a la salut dels menors que viuen a llars afectats per la recessió econòmica “Els infants i els adolescents són els grans patidors i els grans silenciats de la crisi econòmica”. Aquesta frase, pronunciada per Antoni Bennàssar, director de l’Oficina de Defensa dels Drets del Menor de la CAIB durant la inauguració de la Jornada Acadèmica “Els drets del menor davant la crisis econòmica”, és la conclusió a la qual han arribat tots els experts que participen avui a la UIB a la jornada esmentada.
Tant la consellera d’Afers Socials, Promoció i Immigració, Fina Santiago, com Antoni Bennàssar han coincidit a dir que els menors pateixen amb especial virulència les conseqüències de la recessió degut, entre altres factors, a la “dependència econòmica, social i emocional” que presenten respecte dels seus progenitors, com ha assegurat la consellera, o al fet que es tracta d’un col•lectiu que, “al no tenir dret a vot, no conformen un grup de pressió”, com ha dit Bennàssar.
Santiago ha recordat que la Conselleria ha posat en marxa les ajudes d’urgència social per donar suport a les famílies més afectades per la crisis econòmica, i que més d’un 87% de les concedides durant l’any 2009 foren destinades a famílies amb fills; en concret, un 32% eren famílies formades per un adult amb infants al seu càrrec.
SINDICATS DESMENTEIXEN L’EXISTÈNCIA DE LA“GENERACIÓ NI-NI”
Els joves de CCOO han denunciat que això de l’anomenada “generació ni-ni”, joves que ni estudien ni cerquen feina, és un tòpic, ja que la xifra de joves en aquesta situació gairebé no ha variat en els darrers anys i és estadísticament irellevant.
A més a més, recorden que el percentatge de gent en aquesta situació és superior a la franja d’edat de 40 a 54 anys que a la de 16 a 29.
Des del sindicat denuncien que a partir d’un reality-show emès els darrers mesos a “La Sexta” s’ha arribat a xifrar en un 15% el conjunt dels joves en aquesta situació, i fins i tot s’han atrevit a definirlos i caracteritzar-los en termes sociològics.
Les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) demostren que dels 2,79 milions de joves en disutació d’inactivitat, més de dos milions estan estudiant o formant-se, amb la qual cosa ja quedaria desmentida l’existència d’aquesta “generació ni-ni”. Per als joves de CCOO, el que sí existeix és atur i precarietat, que és el que hauria de preocupar i ocupar l’actualitat mediàtica, i no fer un show estigmatitzador del jovent.
Per als joves de CCOO, el centre del debat púlbic hauria de ser un sistema socioeconòmic que deixa a la majoria dels joves en una situació vital d’inseguretat i inestabilitat permanents: la manca d’adequació entre formació i feina, les beques fraudulentes i el treball submergit, a més de la precarietat, són sols la punta de l’iceberg d’un greu problema estructural que el govern hauria
d’afrontar amb urgència, i que poc té a veure amb reality-shows.
EL CONTROL DE LA PIRATERIA, UNA GRAN EXCUSA PER CONVERTIR INTERNET EN UN MERCAT A LA UE
La decisió aquesta setmana dels ministres de telecomunicacions de la Unió Europea de convertir internet en un gran mercat, per així combatre la pirateria, és en opinió d’EU una nova maniobra per controlar la xarxa i el lliure accés a la informació i la cultura.
De res no serveix, per exemple, que es marqui com a objectiu que a tota Europa hi hagi “banda ampla”, si no es garanteix l’accés dels usuaris a la xarxa i als seus continguts, mentre els ministres posen més èmfasi en el control dels continguts i l’accés a la xarxa, que deixen en mans de les multinacionals de les telecomunicacions cada vegada més, enlloc d’afavorir la declaració d’internet
com a servei públic d’accés universal.
Mentre, el mateix govern dels Estats Units d’Amèrica reconeix els beneficis de la pirateria a internet, mitjançant un informe dela Government Accountability Office (GAO), que qüestiona les queixes de Hollywood sobre les pèrdues de més d’un bilió de dòlars per la “pirateria”, així com d’un informe del Congrés que ematitza que la policia podria, pel contrari, beneficiar la indústria de l’entreteniment.
Share This