feminismo_antimilitarismoEn 1915, es va celebrar un congrés internacional de dones a la Haya, del que va sorgir la Lliga Internacional per la Pau i la Llibertat.   

En 1987 dones de l’Estat d’Israel que es van oposar a l’ocupació dels territoris palestins, i que van adoptar el nom Dones de Negre, es van constituir com un ampli moviment de dones feministes i pacifistes.   

Les mobilitzacions del pacifisme europeu van tenir també un gran ressó en l’antiga Iugoslàvia, de la qual va sorgir una Xarxa Internacional de Dones contra la Guerra.   

En l’Espanyol en els anys 80 a partir de l’oposició a l’entrada d’Espanya en l’OTAN, es van organitzar una gran quantitat de col·lectius feministes antimilitaristes.  

A partir dels anys 90 es comença a reconèixer expressament que la violència contra les dones, és una xacra que de forma estructural envaeïx tota la societat.  

A partir d’aquest moment, el feminisme designa directament a la violència contra les dones, com element inseparable del patriarcat.   

Van pretendre que justifiquéssim la guerra a Afganistan perquè un dels seus objectius anava a ser alliberar a les dones de les aberracions sofertes a les mans dels talibans. Avui segueixen silenciades i vigilades sota els mateixos burkas.  

Al llarg de la història, fins als nostres dies, el cos de les dones ha estat emprat com arma de guerra per a humiliar a l’adversari, violant-les, mutilant-les i permetent als soldats que utilitzin a les dones com esclaves sexuals.  

Els feminicidis de Ciutat Juárez i Guatemala no només comprenen els assassinats cruents de dones joves, treballadores i pobres, sinó que a més abasten violacions, expropiació dels seus béns, el segrest i la privació general de la seva llibertat. Fets realitzats per homes que de manera organitzada o individualment, imposen la crueltat patriarcal.   

En les situacions de crisi econòmica, com la qual ara patim, la tendència generalitzada és relegar a les dones a la llar, perquè siguin els homes els quals ocupin el mercat laboral.   

En els estats de molta població migrant, les dones són l’intercanvi per a la pau. Així es parla de no alternar-la consentint que nenes i dones siguin mutilades amb vels, burkas, ablacions i submissió als barons, que en pro del respecte a les seves cultures, releguen a les dones al rol d’objecte propi.  

Des d’Esquerra Unida, hem denunciat incansablement que la violència contra les dones, és una de les manifestacions més expresses que el patriarcat no es resigna a replegar-se i que segueix dominant socialment.   

Des d’EU hem denunciat constantment la nostra oposició a les guerres i a les invasions d’uns països a uns altres i que els soldats de l’ONU, han intercanviat pa per explotació sexual.   

El moviment de dones per la pau i el desarmament va unit intrínsecament a la posició frontal contra la violència masclista i a l’opressió que el patriarcat exerceix contra les dones.   

Enfront del militarisme i la guerra, contra la violència cap a les dones, les feministes defensem la globalització dels valors d’igualtat, el dret a la diferència, a la llibertat i a la justícia.   

Enfront de la violència masclista i patriarcal, defensem una societat d’iguals on la violència estigui fora de les nostres vides.   


Fora la Guerra de la Història!   Fora la Violència de les nostres Vides

Share This