Vivenda, educació, atur, informació, sexualitat, oci, marginació, ETT,s, drogues, solidaritat, ecologisme… Aquestes i altres coses preocupen molt a la gent jove. Amb independència de qüestions concretes avui quan es parla de polítiques juvenils no s’entén únicament oci i temps lliure, sinó polítiques específiques adreçades als joves sobre totes les qüestions esmentades al principi. Així, hi ha d’haver una especial política juvenil en les àrees de treball, habitatge, salut, serveis socials, transport, formació… Per què això sigui possible es fa necessari sempre que hi hagi un òrgan de coordinació i impuls d’aquestes polítiques transversals i interdepartamentals. El Pla Jove 2001-2004 impulsat des de la Direcció General de Joventut no va ser tan sols el primer instrument d’aquest tipus que hi ha  a les nostres illes, sinó que la seva funció principal és estimular i impulsar polítiques adreçades als joves des de les distintes àrees de gestió. Així, baixar l’edat dels 25 als 18 anys per poder accedir a la Renda Mínima de Inserció és política juvenil. Impulsar la utilització de contractació estable i digne de joves també; així com la construcció d’habitatges socials per joves en règim de lloguer o les campanyes específiques per prevenir la sida o els embarassos no desitjats. Per tant, es fa necessari donar continuïtat a aquesta tasca, i, alhora, també introduir noves estratègies que puguin millorar les possibilitats d’emancipació del nostres joves. Les actuacions en joventut són les que exemplifiquen en un grau més elevat les polítiques transversals i integrals … vivenda, educació, atur, precarietat laboral, informació, oci , marginació, drogues, solidaritat , ecologisme …

Les Illes Balears son la comunitat que lidera gairebé totes les estadístiques negatives en joventut:
La diferència entre els joves de les Balears i de la resta de l’estat en matèria contractual es abismal.
Els joves son els que pateixen major grau de precarietat laboral a més de ser els que més esforç han de fer per poder accedir a un habitatge al voltant d’un 65% del salari.
Per tot això són necessàries polítiques d’esquerres.
Share This