web_EU_culturaEvitar duplicitats, malbaratament de recursos i “repartidores” i convertir la cultura en una eina de cohesió social

En els diferents governs de progrés les polítiques culturals han mantingut importants línies de continuïtat respecte als períodes de govern conservadors.

Això s’ha concretat en quatre qüestions bàsiques :

  • La gestió dels grans equipaments i serveis culturals ha seguit una pauta anodina i rutinària

  • La dispersió dels recursos, el solapament competencial i la manca de col·laboració interinstitucional han estat la norma

  • La cultura s’ha entès com un tema de caire secundari i aliè als  grans problemes de caire social

  • Els principals factors diferencials respecte als governs conservadors han estat temes relatius a normalització lingüística i qüestions de caire patrimonial i identitari que s’han de mantenir, que són essencials, però que no esgoten un projecte cultural de caire progressista

Per a Esquerra Unida la política cultural ha d’estar presidida pels següents

PRINCIPIS:

Ha d’abandonar qualsevol temptació elitista i s’ha d’entendre com un instrument bàsic per fomentar la cohesió social, l’esperit crític i el desenvolupament personal del conjunt de la ciutadania

Ha d’anar íntimament associada a l’educació tant d’infants i joves com de la població adulta i a la seva sensibilització respecte a la lectura, el teatre, la música, les arts plàstiques, etc.

Ha d’obrir camins al conjunt de l’expressió artística i cultural front a l’amenaça monopolitzadora i massificadora derivada de la mercantilització creixent de la cultura

Ha de facilitar l’accés a la cultura del conjunt de la població fomentant el  domini de les noves tecnologies i creant els equipaments necessaris per a tal fi

En definitiva, es tracta d’acostar la cultura a la ciutadania i la ciutadania a la cultura

Partint d’aquestes premisses, Esquerra Unida es compromet a impulsar les següents MESURES:

Participació: creació d’àmbits de participació social en les polítiques culturals  a nivell autonòmic, insular i local

Funcionament en xarxa dels grans equipaments i serveis culturals: biblioteques, museus, teatres, centres de creació artística, orquestres, etc., independentment de la titularitat dels mateixos.  És imprescindible acabar amb la gestió fragmentada dels recursos per tal d’evitar solapaments, dispersions i ineficàcia

A tal efecte, s’han de Constituir consorcis d’àmbit insular amb participació del Govern, els Consells i els Ajuntaments per tal de garantir aquest funcionament en xarxa d’equipaments i serveis

L’antic edifici de GESA s’ha de convertir en l’equipament cultural més important de les Balears. Té cabuda per a un gran centre de creació artística i cultural, una biblioteca de 2000 metres que correspondria al districte de llevant. EU dona suport a la plataforma AGESA però donant-li un caire encara més ambiciós al seu plantejament. Aquest equipament ha de funcionar en xarxa amb el Centre de la Misericòrdia, la Llotja, el Casal Solleric, el Casal Balaguer, Ses Voltes i la resta d’equipaments d’aquestes característiques.

Museu de Mallorca, Museu del Baluard (en tant que equipament majoritàriament públic) i la resta de museus han de funcionar igualment en xarxa i ser presentats a residents i visitants com un tot. Les escultures al carrer i el patrimoni arquitectònic han d’integrar-se també en allò que la gent pot fruir com un tot en passejar pels nostres carrers i visitar els nostres municipis.

Cal buidar la important pinacoteca existent als despatxos de les dependències administratives i ubicar-la definitivament a llocs adients i accessibles al públic

Els artistes i creadors locals (literaris, plàstics, teatrals, etc.) han de trobar en aquests espais, juntament amb els teatres (municipal, principal, Xesc Fortesa, Mar i Terra),  un àmbit natural per a la divulgació i difusió de la seva activitat

Govern i Consell han de col·laborar amb els Ajuntaments per a l’assoliment dels paràmetres recentment aprovats al Mapa de Lectura Pública quant al desenvolupament de la xarxa de biblioteques. Les petites biblioteques de barri han d’integrar-se en els Casals de Barri amb un funcionament molt més flexible i adaptat a les necessitats de l’entorn

L’alliberament de recursos derivat del funcionament en xarxa i l’eliminació de duplicitats ha de revertir en benefici de les polítiques de promoció sociocultural dutes a terme pels Ajuntaments i que són les grans sacrificades en l’actual model. Es tracta, en definitiva, per trobar recursos, a la fi, per a les escoles musicals a pobles i barris, per als grups de teatre amateur, per a la dinamització dels casals de barri gestionats per les pròpies entitats veïnals, etc.

Així mateix, i per últim, aquest alliberament de recursos serviria per assolir una de les grans assignatures pendents a la nostra comunitat: ser la seu d’esdeveniments culturals de primer ordre i amb projecció internacional, qüestió que, any rere any, continua sense solucionar-se.

Share This