RdP_canRebutjam un món on la despesa militar creix cada any i on minva la despesa per a erradicar la fam, la ignorància i la misèria”, ha declarat el candidat d’EU al Congrés dels Diputats, Alejandro Aparicio

Malgrat la fi de la guerra freda, fa més de vint anys, la despesa militar al món no ha deixat de crèixer, fins i tot en el marc de la crisi econòmica iniciada el 2008. En aquests moments, la despesa militar mundial ha assolit la xifra de 1.630.000.000.000 de dòlars, és a dir, 163 BIlions de dòlars.
La xifra és particularment sagnant si tenim en compte que amb un 1% d’aquesta xifra, es podrien assolir els  Objectius del Mil·leni marcats el 2005 per la comunitat internacional per a l’erradicació de la fam i la pobresa.
Per la seva banda l’Estat espanyol gasta QUATRE VEGADES MES en el Pressupost de Defensa de 2011 (8.560 milions d’euros) que  en l’atenció a persones majors i discapacitats  a través de la Llei de Dependència. Aquesta xifra s’incrementa fins més deld oble amb les partides per a R+D+i militar del Ministeri d’Indústria (794 milions d’euros) la Guàrdia Civil (cos paramilitar que depèn de l’exèrcit però que el Ministeri de l’Interior sufraga amb 2.790 milions d’euros) les assegurances mitjançant l’ISFAS (624 milions d’euros) o les clases pasives militars (3.252 milions d’euros) fins arribar a una despesa militar total, sumant les aportacions de tots els ministeris, de 17.244 milions d’euros.

Tanmateix, el gruix de la nostra política de defensa no té altre objectiu  que participar en operacions militars a l’exterior sobre les quals Espanya juga un paper de “palanganero” sense capacitat real de decidir ni el que es fa ni perquè es fa, fins al punt que tant els governs del PP com els del PSOE s’han vist “obligats” a incomplir sistemàticament el Referèndum sobre l’OTAN de 1986 i, fins i tot, l’article 8è de la Constitució, on s’especifica que les Fuerzas Armadas tenen com a missió “garantir la sobirania i independència d’Espanya, defensar la seva integritat territorial i l’ordenament constitucional” i no justifica intervencions militars com les d’Afganistà, Iraq o Líbia.
Paral·lelament, l’Estat espanyol participa de les reduccions en la cooperació al desenvolupament en forma de retallades pressupostàries espectaculars tant en el pressupost del govern de l’Estat com l’Ajuntament com Madrid, com , incomprensiblement, el 2010, en el Govern Balear (minva del 35%) com a l’Ajuntament de Palma el 2011 (minva del 45%)
En aquest sentit, EU-IU ES COMPROMET A:

– redistribució del pressupost per evitar les retallades al sector social

– amb caràcter immediat fer respectar el referèndum del 1986:  l’eliminació de les bases militars estrangeres al nostre territori i fer marxa enrera en el compromís del govern del PSOE de posar Rota al servei de l’escut antimíssils de l’OTAN.
– sotmetre a referèndum la sortida de l’Estat espanyol de l’OTAN.
– fer èmfasi  en la cooperació al desenvolupament i renunciar a la guerra per a la prevenció dels conflictes.
– apostar per la dissolució de l’OTAN.
– apostar  per la democratització de l’ONU que continúa en mans d’un Consell de Seguretat definit, anacrònicament, com a representació dels vencedors de la Segona Guerra Mundial.

– establir el caràcter civil de la Guàrdia Civil desmilitaritzant-la i atorgar las guàrdies drets com el d’associació.

Share This