homenatge_aurora_picornell_pag_1

5 de gener de 2012

75 aniversari de la mort d’Aurora Picornell i les roges del Molinar

Dijous 5 de gener, 12 h, a l’Oratori de la Creu de Porreres.

Organitza: Esquerra Unida de les Illes Balears i Partit Comunista de les Illes Balears.

La paret de la Creu de Porreres va esser feta per aguantar pluja, vent, llamps, però no bales. Tota la part baixa de la paret, fins una alçada de persona, està corcada, menjada per trets de bala fins l’os de la pedra.

L’objectiu de les metralladores, que no s’aturaren de disparar cap vespre entre setembre de 1936 i abril de 1937, no era la paret, sinó cossos humans.

Batles i jornaleres, fotògrafs i trencadors de marès, anarquistes i comunistes, mallorquins i forasters, dirigents socialistes i gent que no s’havia agenollat en passar el viàtic. Fins ara hi ha identificades amb nom i llinatges, gràcies a la feina de l’Associació Memòria de Mallorca, 117 víctimes. Dia rera dia, nit rera nit, s’anava omplint de cossos la fossa del cementiri de Porreres, on hi segueixen encara avui, amb la boca plena de terra, sense que les famílies n’hagin pogut recuperar i honrar el nom i les restes.

Coneixem el nom de 23 persones que mataren la nit de Reis de 1937. Entre elles hi ha quatre treballadores comunistes que vivien al Molinar de Palma: Aurora Picornell Femenias, cosidora, de 27 anys, amb una filla de 2; Maria Flaquer Pasqual, espartera de senalles, d’uns 60 anys; i dues de les seves filles, Antònia Pasqual Flaquer, brodadora, de 28 anys, i Maria Pasqual Flaquer, dependenta de comerç, de 23 anys, amb una filla de 3 –aquestes tres nades a Capdepera.

El mateix dia també mataren aquí a Jaume Bauzà Far, Francisco Cabello Jurado, Sebastià Cabrer Barceló, Gabriel Cabrer Calafell, Emilio García-Peñuela, Antonio González Rodríguez, Belarmina González Rodríguez, Josep Julià Jaume, Arnau Martorell Terrassa, Joan Mas Fiol, Joan Mercant Rebassa, Joan Monserrat Parets, Miquel Monserrat Parets, Valentín Monzó Bartual, Mateu Pallicer Estades, Domingo Rigo Veny, Antoni Terrassa Canyelles i Sebastià Vicens Palmer. Si n’hi va haver més, no en sabem el nom.

Aquells assassinats massius no són un capítol de la Guerra Civil. No podem anar a cercar la vida i la lluita de les comunistes del Molinar a cap llibre d’història, tots ells fets de paper i tinta seca.
On retrobar les nostres companyes?

Allà on avui unes treballadores diguin “no!” a l’encarregat, entre elles hi ha n’Aurora; a les cuines on el treball s’atura si no milloren les condicions, allà on els ordinadors es tanquen, els telèfons no es despengen, les habitacions queden sense fer, allà hi ha n’Aurora; allà on una família s’enfronta a un desnonament, entre ells hi ha n’Aurora; als carrers on la gent protesta, als camins barrats per què no hi passi la formigonera, a les assemblees de joves en atur, d’inmigrants sense papers, per tot allà on un treballador s’aixeca, allà trobam avui n’Aurora i les roges del Molinar, i són les seves veus ben vives les que sentim avui quan cridam: Visca la classe obrera!

Share This