El president del Consell d’Eivissa renuncia a qualsevol acord polític sobre el territori

 

Una vegada trencat el simulacre de negociació del model territorial per a Eivissa, el PP s’ha llançat a aplicar el seu programa màxim, desprotegint Benirràs o Punta Pedrera i, tal vegada, ses Feixes, recuperant la llei de mesures específiques (llei feta a mida d’interessos molt concrets per a legalitzar construccions il·legals) i aplicant en tota la seua extensió el Pla Territorial que va aprovar el PP l’any 2005, que Xico Tarrés no va voler modificar. Aquest PTI és completament favorable a la construcció de camps de golf i de ports esportius, pels quals assenyala una part important del litoral com a zona apta.

Una reunió feta a la seu del Consell amb representants dels sectors empresarials del turisme i la nàutic, a la que també es convidaren sindicats i grups ecologistes, va servir per escenificar un suposat consens en favor d’aquest tipus d’instal·lacions al que, lamentablement, si va adherir algun sindicat amb l’argument de la generació de nous llocs de feina. Així i tot, la majoria dels representants del sector nàutic creuen que es pot augmentar l’oferta d’amarraments sense necessitat de construir més ports, i les associacions veïnals afectades s’estan manifestant en contra dels ports pel seu impacte sobre el litoral i per la de degradació que provocaria a les platges.

Esquerra Unida sempre s’ha manifestat en contra de l’augment d’aquest tipus d’instal·lacions, pel que suposen de transformació radical i irreversible del nostre territori, i per la contaminació marina o del subsòl que provoquen.

A més, la incidència que puguin tenir sobre l’ocupació és, com a mínim, molt discutible. De fet, el camp de golf de Roca Llisa té una vida lànguida i està infrautilitzar, la construcció de dos o tres nous camps de golf no servirien per a convertir Eivissa en una destinació puntera dels jugadors d’aquest esport (hi ha massa competència) ni garanteix una millora turística (Mallorca viu una situació turística pitjor a pesar del gran nombre de camps de golf que hi ha a l’illa).

Pel que fa a la demanada d’amarraments esportius, aquesta es limita als mesos de juliol i agost, és una demanada completament estacional que es situaria sobre una temporada alta saturada i, per altra part, hi ha alternatives molt menys impactants com reconeixen els mateixos empresaris nàutics. Si a la passada legislatura el Ministeri hagués iniciat la construcció del passeig marítim des Viver, que si serviria per revitalitzar la zona en benefici de tots, ara no ens trobaríem novament amb l’amenaça del port esportiu d’aquest indret.

Una política turística que vulgui ser sostenible en el temps i de la que es puguin beneficiar les generacions futures, passa pel manteniment del nostre territori i la millora de l’oferta turística, combatent fenòmens negatius com el “tot inclòs” o la proliferació de zones de marxa discotequera i pastillera, incompatible amb altres segments de turisme.

La temporada passada amb més turistes que mai, i amb més guanys per a les empreses d’allotjament, no han servit per augmentar els llocs de feina ni per millorar les condicions dels treballadors del sector turístic, al contrari l’atur a seguit augmentant i es continua degradant la situació laboral. Els guanys d’uns pocs no han repercutit sobre el conjunt de la població. En el cas dels projectes de golf també ens trobam davant una opció que beneficiaria algú, sense aportar res a la majoria de la població. Sembla mentida que algun sindicat no ho entengui.

 

Share This