No hi ha cap urgència que justifiqui legislar per decret.

El decret és confús,  genera inseguretat jurídica i possiblement sigui anticonstitucional.

cala_varques_febrer_2012És un sarcasme que el decret llei s’anomeni de l’ordenació urbanística sostenible, quan del que es tracta és de “des regular” les tramitacions urbanístiques i les ambientals per tal d’ afavorir els l’especulació mentre es degrada el territori, els recursos hídrics i el patrimoni històric.

L’exposició de motius comença referint-se a la necessitat de donar seguretat jurídica en les actuacions que tenguin a veure amb l’urbanisme, el resultat és exactament el contrari: ni el mateix Director General és capaç d’aclarir l’abast  dels articles del decret, els alcaldes i presidents de consell del PP demanen informes jurídics per saber com els afecta, i els membres del Grup Parlamentari Popular anuncien que presentaran esmenes en la seva tramitació com a llei.

La confusió generada és impressionant i moltes veus avisen que l’eliminació d’avaluacions ambientals en projectes, o de controls en les extraccions d’aigües subterrànies, poden ser contràries a la normativa europea o estatal. Així mateix, la manca d’una raó d’urgència per a promulgar-lo pot determinar la inconstitucionalitat del decret llei.

El PP gaudeix d’una còmoda majoria absoluta que li permet aprovar els projectes de llei que el Govern remeti al Parlament,  la seva tramitació comporta aportar informes i dictàmens jurídics, establir terminis de presentació d’esmenes i un debat amb l’oposició parlamentària. Tot i que ara admeten que es possible tramitar el decret, una vegada convalidat, com a llei, no podem oblidar que ja està en vigor produint lamentables i confusos efectes.

La seguretat jurídica que invoca el PP només pot ser conseqüència d’un gran acord social i polític que estableixi unes normes acceptables per a tothom que no siguin qüestionades. Legislar a colp de decret o exercir la majoria parlamentària per a imposar normes que no tenen un consens ample pot ser legítim, però porten inexorablement a modificar aquestes normes quan canviï la majoria parlamentària.

Esquerra Unida insta el Govern a retirar el decret llei i a cercar un gran acord sobre el territori que passi per la voluntat de no degradar-lo més i pel respecte escrupolós de la legalitat, sense establir premis als infractors ni dreceres que permetin evitar controls ambientals.

En qualsevol cas, és exigible un mínim democràtic que asseguri que la legislació de caràcter ordinari i general es faci per la via parlamentaria, reservant l’ús del decret llei per allò que sigui realment extraordinari i urgent.

Alguns punts del nou Decret representen unes amenaces per a la conservació del patrimoni que, inevitablement, en alguns casos necessita temps per a la seva realització. La possibilitat de modificar el planejament urbanístic encara que aquest no es trobi adaptat als instruments d’ordenació territorial o que no compti amb el Catàleg municipal, pot constituir un vistiplau per aquelles intervencions que es plantetjen únicament a escala arquitectònica (es a dir que afecten un sol edifici) i que poden acabar per exemple amb la bellesa del conjunt d’un teixit històric patrimoni de la co·lectivitat.

En alguns apartats, el Decret posseeix una aparent innocuïtat ja que aparentment no s’introdueixen canvis de gran envergadura. La estratègia del PP pareix que s’amagui en la combinació entre les noves possibilitats ofertades pels nous instruments legislatius (la suma d’ells) i la concreta aplicació que els municipis li vulguin donar.

Per exemple: permetre ampliar els usos que es poden implantar en sòl rústic, deixant en ma dels municipis la gestió d’aquesta delicada questió, pot arribar a significar la destrució d’indrets emblemàtics. Imaginem això que podria passar al terme municipal de Manacor governat pel PP: la inestimable bellesa Cala Varques de sobte es podria veure inexorablement compromesa per un enorme pàrquing i un restaurant al seu costat, sota l’empara de la declaració d’interés autonòmic.

Share This