8_marzo_de_2012En aquest 8 de Març les dones tenim un doble motiu per manifestar el nostre rebuig a la situació actual: la crisi econòmica motivada pels mercats financers, que lentament però amb rotunditat estan generant un gran desequilibri entre classes socials i que colpeja fonamentalment les dones, la joventut i les persones immigrants i la retallada de conquestes socials, materials i institucionals ja iniciades al govern anterior i que el PP està implantat a nivell de l’Estat espanyol i en aquelles autonomies en les quals governa, acompanyades de polítiques conservadores que ens faran tornar al temps del franquisme.

En lloc de prendre les mesures per a la integració total de les dones al mercat laboral amb plens drets, el PP torna a la càrrega amb reformes laborals i amb anuncis de reformes que augmentaran la desocupació i la feminització de la pobresa. La congelació del salari mínim interprofessional, els canvis en els contractes de treball de jornada parcial, el perill per a la conciliació entre la vida laboral i familiar que suposa la flexibilitat interna dins les empreses en són exemples .


La congelació dels salaris i les retallades en personal en el sector públic juntament amb la disminució de la despesa en els serveis públics i externalitzats estan repercutint àmpliament els sectors laborals més feminitzats com són l’educació, la sanitat i els serveis socials.


Sense comptar que, com estam denunciant des del moviment feminista, aquestes retallades aplicades des d’uns criteris ideològics conservadors afecten particularment les polítiques d’igualtat, que evidentment la patronal i la dreta consideren un luxe que no ens podem permetre, i les prestacions i programes que ampliaven i consolidaven l’estat de benestar i la cohesió social.


L’ajornament en la millora de la pensió de viudetat i la pèrdua de poder adquisitiu de les pensions, tenguent en compte que les dones que reben una pensió mitjana un 61% més baixa que la dels homes, portarà a un augment del nombre de dones majors en l’absoluta pobresa. I no oblidem que un 70% de les persones amb les pensions no contributives més baixes són també dones.


Si l’anomenada “llei de dependència”, tenia un enfocament sexista en incentivar a les dones a relegar-se a les tasques de la cura, la decisió de no continuar finançant-la, significa que els pocs ressorts d’alleujament que oferia aquesta llei, ara es veuen ofegats per la falta de pressupost. La conseqüència d’aquesta situació serà una més ràpida involució cap als vells rols patriarcals.


L’anunciada reforma de la Llei d’Interrupció voluntària de l’embaràs, als supòsits de l’any 85 i al permís patern obligatori per a les més joves, ens retrotreu a les dones adultes als moments de la transició política considerant-nos com a éssers incapaços per decidir sobre el nostre present i futur i, a les dones joves els nega la possibilitat de decisió sobre les seves pròpies vides.


L’extensió de la xenofòbia en la societat, a causa de les modificacions cada vegada més retrògrades de les lleis d’immigració i la transmissió de valors racistes, afecten amb major rigor a les dones immigrants, més desprotegides.


I tot això en una comunitat com les Illes Balears que, en 2008 al començament de la crisi, ja eren una de les comunitats amb més diferències entre pobres i rics i la primera comunitat amb un percentatge de llars amb risc de pobresa del 22,3%, el més alt de l’Estat espanyol.


Però no ens podem quedar en la denuncia: en aquest 8 de març, Dia Internacional de les Dones, proclamam:

  • que les dones som més necessàries que mai com a treballadores i com a ciutadanes i que no estam dispostes a abandonar el mercat de treball i a tornar a models de família superats.

  • que està demostrat que l’accés de les dones a l’educació i al treball impulsa el benestar de les famílies i el desenvolupament dels països.

  • que per a les feministes no es pot sortir de la crisi de qualsevol manera sinó de manera solidària i sense retrocés dels drets que per a nosaltres són irrenunciables com a dones i com a treballadores.

Per això, en aquest dia que és també el Dia de la Dona Treballadora, des de l’Area de la Dona d’Esquerra Unida creim prioritari rememorar el paper que han jugat les dones en les lluites socials per la justícia i la igualtat al llarg de la historia, dones de les quals som hereves les feministes d’avui. Perquè sabem que la reivindicació de la igualtat entre dones i homes no es pot separar de la lluita per una societat igualitària i democràtica on l’economia estigui al servei de les persones i no del benefici d’uns pocs.

 

NI UNA PASA ENRERA EN ELS NOSTRES DRETS

Share This