EU no vol deixar que una mentida repetida de manera sistemàtica pugui esdevenir una mena de certesa comunament acceptada.

En la presentació parlamentària que va fer ahir el president Bauzà del seu programa de retallades, per fer front a les exigències de Rajoy de reducció del dèficit, va argumentar una vegada més el mantra que venen repetint tots els membres del PP, des de Rajoy fins l’últim regidor de poble de l’herència rebuda i de l’endeutament irresponsable dels anteriors governants, ja siguin Zapatero o Antich.

Deixant de banda que la valenciana, governada des de fa molts anys pel PP, és la comunitat autònoma més endeutada i reconeixent que el govern d’Antich no fou del tot afortunat en la seva gestió, és convenient fer algunes puntualitzacions per no deixar que una mentida repetida de manera sistemàtica pugui esdevenir una mena de certesa comunament acceptada.

L’endeutament del govern de Progrés no és va produir per la realització d’obres innecessàries, sinó per mantenir les prestacions socials en un moment en que es reduïen de manera dramàtica els ingressos, com a conseqüència de la caiguda brutal de la construcció i per la manca d’un finançament adequat.

El govern de progrés, encara que tímidament va intentar augmentar els ingressos per la via d’apujar la pressió impositiva sobre les rendes més altes. Aquesta pujada va ser impedida per la coalició “de facto” entre PP i UM que es va produir al final de la passada legislatura.

L’herència rebuda que pesa com una llosa sobre els comptes de la Comunitat, és la que va generar el govern Matas, amb obres faraòniques i innecessàries que, com es varen executar sota la fórmula de “peatge a l’ombra” o similars, no figuren com a deute però s’han de pagar religiosament al llarg de 25 o 30 anys, condicionant d’una manera molt important els pressuposts que, necessàriament, han de ser austers.

El metro inundable de Palma, que al cost de la seva construcció hem d’afegir el dèficit brutal d’explotació o les carreteres, només les autovies d’Eivissa (poc més de 20 Km.) suposen un cost diari de 45.000 euros, i s’ha de seguir pagant durant 25 anys. La resta de carreters, tot i que no es gestionaren de manera tant escandalosa, també contribueixen poderosament al deute de la Comunitat. A més, els reiterats incompliments del Conveni de Carreteres va suposar perdre el finançament estatal.

La renúncia a executar el projecte aprovat de nou hospital de Son Dureta i apostar per la construcció d’un nou hospital en sòl rústic a Son Espases, va multiplicar els costos, que s’hauran de pagar al llarg de molts anys, juntament amb les despeses de funcionament. Tal vegada si s’hagués executat el projecte aprovat pel Ministeri i l’Insalud s’hauria pogut aconseguir finançament estatal que el projecte de Son Espases va fer del tot impossible.

Si a això afegim el Palma Arena, el projecte de l’Òpera, els viatges a Xina (amb soprano inclosa) i a altres destinacions de l’estranger sense cap resultat, ens podem fer una idea del que va suposa la nefasta gestió de Jaume Matas per a les arques comunitàries.

Això per no parlar de les quantitats que s’emportaven a mans plenes de les diverses conselleries tot una colla de lladres de “guant blanc”.

Aquesta relació no és ni molt menys exhaustiva, però indica molt clarament d’on parteixen els problemes econòmics de la Comunitat. Davant d’ells, l’única proposta de Bauzà passa per retallar serveis essencials i acarnissar-se amb els més desfavorits, però augmenta el sou dels seus col·laboradors, fa viatges innecessaris acompanyat d’una cort d’aduladors i es nega a reduir el finançament de Marivent o les regates reials.

Pel que fa a l’augment d’ingressos, és limita a pujar uns cèntims la benzina, afectant al conjunt dels ciutadans, però es nega a apujar els impostos dels poderosos, no exigeix el finançament estatutari establert per llei i permet que hoteleres continuïn sense pagar milions de l’ecotaxa.

És a dir, Bauzà –com la resta de governants del PP- aprofita la crisi per aplicar el seu programa ocult: degradar els serveis públics per tal de donar entrada a les privatitzacions. Per aconseguir aquest objectiu, no tenen empatx en mentí descaradament.

Ni Finançament estatutari, ni impost del patrimoni, ni ecotaxa o impost que gravi les pernoctacions. En definitiva una política per afavorir els sectors de la classe dominant d’aquesta Comunitat Autònoma i en contra dels interessos generals de la immensa majoria de la ciutadania

Share This