bicipalmaSLa llarga crisi que patim ha obligat moltes famílies a renunciar a tenir un segon o tercer vehicle a una mateixa llar. El somni desenvolupista – o millor dit la bogeria desenvolupista – d’un ciutadà, un cotxe, s’ha esvaït. El cost anual d’un utilitari de gamma mitjana és d’uns 4.000 euros anuals (préstec, benzina, assegurances, reparacions, garatge, ORA, imposts, …) El nombrós col · lectiu que ja renunciava al cotxe per convicció s’afegeix ara el que ho fa per obligació. Independentment de si és una renúncia voluntària o forçada per la crisi econòmica, la qüestió és que l’abús del vehicle privat s’ha acabat. Prova d’això és que el 2011 és varen matricular a Palma 7.000 vehicles front els 18.000 que ho varen fer el 2007.

En aquest escenari, el ciutadà mitjà cerca alternatives viables per desplaçar-se per Palma. Alternatives eficients que ofereixin uns temps de desplaçament i un cost assumibles. Una d’elles, potser la preferida, és el transport públic. Vet aquí que el ciutadà xoca amb la primera decepció: l’EMT és cara, incòmoda i lenta després de l’increment de preus i la reducció de vehicles i freqüències que ha perpetrat el Batle Isern els Darrers mesos. Un autèntic disbarat.

Els trajectes són eterns, cars i els passatgers viatgen com a sardines dins una llauna. Recentment el regidor de Mobilitat Sr Vallejo responia a les protestes contra l’eliminació de línies i la reducció de freqüències afirmant “que vagin més estrets”. Això deia el màxim responsable de la mobilitat a Palma referint-se als passatgers de l’EMT. Un menyspreu als usuaris del transport públic en boca de qui hauria de ser el seu màxim defensor. El resultat de les polítiques de l’Ajuntament és conegut: en un any els autobusos de Palma han perdut gairebé un milió de passatgers després d’haver crescut ininterrompudament els anys anteriors.

Una altra alternativa és la bicicleta. Un mitjà de transport molt econòmic, saludable, silenciós, ràpid i no contaminant. Sembla que qui va inventar la bicicleta pensava en la nostra Ciutat. Palma és una ciutat de tamany mitjà amb desplaçaments curts, sense grans desnivells i un clima suau. Ideal per a desplaçar-se amb bicicleta i enveja de qualsevol altra ciutat europea. Un altre punt a favor de la bicicleta: democratitza la mobilitat urbana no només pel seu baix cost sinó també perquè permet el seu ús a partir dels 13 o 14 anys.

Malauradament n’Isern menysprea també aquesta oportunitat i posa totes les traves possibles als ciutadans que optin per la bicicleta com alternativa al cotxe. Primer retira el carril bici perimetral de les Avingudes, imprescindible per construir una xarxa coherent de carrils bici. Després renuncia a qualsevol projecte d’ampliació d’aquesta xarxa. En tercer lloc, deixa agonitzar el servei de Bicipalma que tantes expectatives havia generat entre els ciutadans de Palma. Per acabar, la darrera ganivetada: aprova una ‘ordenança que prohibeix als ciclistes circular per les voreres, encara que aquestes siguin amples, i pels carrers comercials. Avui els ciclistes urbans, un col · lectiu cada cop més nombrós, han d’escollir entre circular per la calçada posant en perill la seva integritat física o circular per les voreres i arriscar-se a rebre una multa contundent i desproporcionada.

L’actitud del govern municipal demostra una insensibilitat extrema envers els ciutadans que volen fer front a la crisi cercant mitjans de transport que alleugerin l’asfíxia econòmica que pateixen. En lloc d’intentar donar resposta a una demanda majoritària, posa entrebancs que ofeguen una mica més les economies familiars dels veïnats de Palma. Tanmateix la tendència és imparable i els ciutadans exigeixen un canvi en el model de mobilitat que va en la direcció contrària a la que han escollit els actuals responsables municipals. Tard o d’hora hauran de rectificar.

Grup de treball sobre mobilitat d’Esquerra Unida Palma

Share This