Alimentos


L’Estat espanyol es troba en una situació de progressiva emergència social.

Les polítiques neoliberals que presideixen l’actuació de la UE i els conseqüents retalls duts a terme pel PSOE i redoblats pel Partit Popular han conduit a una situació insostenible des del punt de vista social.

 A l’Estat espanyol tenim un percentatge d’atur pràcticament idèntic al de Grècia, la meitat dels joves estan en atur, 1.700.000 famílies tenen tots els seus membres en atur, 2.200.000 infants viuen sota el llindar de la pobresa i, en aquest contexte, les polítiques del govern tendeixen a encarir el cost de la vida, a ralentir l’economia i desarmar els mecanismes de protecció social: moltíssims de medicaments són exclosos de la Seguretat Social, s’estableix el copagament sanitari, s’eliminen ajudes per als menjadors escolars, es paralitza la llei de la dependència i la renda mínima d’inserció, es deixa a 150.000 immigrants sense cobertura sanitària, es minven les prestacions als desocupats, etc. etc.

 En aquest context de fracàs global del sistema i de vulneració general dels drets socials reconeguts al Títol II de la Constitució,  constitucionals, ningú no està moralment autoritzat a escandalitzar-se perquè un sindicat andalús hagi decidit repartir menjar entre persones necessitades sostreguent-los de diversos supermercats en una quantia  cent vegades inferior al que aquests mateixos supermercats tiren cada dia als contenidors de fems.

 Els participants a l’esmentada actuació no són delinqüents ni han de ser tractats com a tals: són activistes socials que col·loquen aquesta societat i aquest Estat davant el mirall de les seves pròpies misèries.

 Enlloc d’iniciar una vergonyosa caça de bruixes, encapçalada ni més ni manco que per dos ministres del govern de l’Estat, el que haurien de fer els que ara s’escandalitzen és meditar sobre les causes que han provocat aquesta situació i recordar que el Codi Penal reconeix que l’Estat de necessitat està per damunt del dret a la propietat privada perquè, com expressa l’article 128.1. de la Constitució, “tota la riquesa del país, en les seves diferents formes i sigui quina sigui la seva titularitat, està subordinada a l’interès general”.

Share This