Avui tendrà la possibilitat de denunciar els injustos PGE

José Ramón Bauzà té avui l’oportunitat de plantar-se i de demostrar
que no parlava de “farol” i que està disposat a defensar els
interessos de la Comunitat que l’ha elegit com a president. Si no ho
fa, la seva credibilitat, que ja és molt reduïda, se’n ressentirà
poderosament.

El president Bauzá s’ha mostrat sorprenentment reivindicatiu davant
uns Pressuposts Generals de l’Estat que són absolutament
discriminatoris per a les Balears, arribant, fins i tot, a anunciar
que serien esmenats en tràmit parlamentari.

No sembla que aquestes manifestacions hagin trobat ressò en el govern
de l’Estat. Ahir mateix, el ministre d’Economia va venir a dir que les
comunitats, encara que estiguin governades pel PP, s’haurien
d’aguantar i acceptar resignadament tot i que “suposin sacrificis per
als ciutadans i les comunitats”. Tot això per a complir el sacrosant
principi d’austeritat.

També Rajoy, en el sopar d’ahir amb els “barons” territorials del PP,
va exigir disciplina i acceptació acrítica del projecte de PGE
elaborat pel seu govern. Uns pressupost que, a més de la discriminació
que suposen per a Balears en relació a altres comunitats, forçarien el
Govern Balear a introduir encara més retallades de les moltes que
tenien previstes en els pressuposts de la Comunitat, tal com
reconegueren des de la vicepresidència autonòmica, donada la manca de
transferències des de l’Estat cap a la Comunitat.

José Ramón Bauzà té avui l’oportunitat de plantar-se i de demostrar
que no parlava de “farol” i que està disposat a defensar els
interessos de la Comunitat que l’ha elegit com a president. Si no ho
fa, la seva credibilitat, que ja és molt reduïda, se’n ressentirà
poderosament.

La política d’austeritat i de retallades practicada pels governs del
PP, la seva obsessió amb el dèficit i la desviació dels recursos a
solucionar els problemes de la banca abans que atendre les necessitats
de la ciutadania, ens està portant a una gravíssima depressió, a
l’augment de les desigualtats socials i a l’extensió de la misèria. Si
a tot això afegim que els recursos que ens arriben de l’Estat són molt
inferiors als que ens corresponen per població o per la nostra
aportació impositiva, les perspectives són certament
desesperançadores.

Share This