El seu poc pes polític fa que el govern central discrimini Balears

A la Conferència de Presidents celebrada ahir al Senat a deixat de
banda l’esperit reivindicatiu que va mostrar a Palma i es va
acontentar amb una proposta indefinida de revisió del sistema de
finançament autonòmic que, en el millor dels casos, seria per l’any
2014. Per tant, no va treure cap compromís de modificar el projecte de
PGE que preveu unes inversions que són una tercera part de la mitjana
de les comunitats autònomes. Bauzà va argumentar aquesta manca de
reivindicació en el fet de que “no figurava a l’ordre del dia”. No
obstant, Es va mostrar optimista i assegurà que estava en converses
amb el ministre Montoro per tal de millorar l’aportació a Balears en
els PGE.

Per una vegada, sense que serveixi de precedent, des d’Esquerra Unida
també pensam que ahir no era el moment de millorar un projecte de PGE
que ja ha entrat al Parlament i que només es pot canviar per part dels
grups parlamentaris, però discrepam radicalment de l’estratègia de
Bauzà i de la seva manca de pes polític que ha fet que el govern
central s’hagi permès discriminar de manera flagrant les Balears. Quan
Bauzá havia d’haver jugat les seves cartes era quan s’estaven
elaborant els pressuposts, però no ho va fer o no li feren cap cas.
Ara és molt difícil que aconsegueixi alguna cosa de Montoro, en un
moment en que els pressuposts no es troben en les seves mans. Per
altra part, els diputats balears del PP es renten les mans com si la
cosa no anàs amb ells, quan són els únics que poden aconseguir alguna
cosa, presentant esmenes o donant suport a les que presenti
l’oposició, però “no están por la labor”.

Totes les afirmacions de Bauzá de que en el futur hi haurà un sistema
més just, de que es tendrà en compte la insularitat o de que
s’aplicaran les previsions estatutàries no són més que flors i violes.
El govern central ha vulnerat la llei eliminant les partides derivades
de l’’Estatut, no desenvolupa el Règim Especial, redueix dràsticament
els convenis signats i Bauzà no ha piulat, o ho ha fet fora de lloc.

Fins i tot, la poderosíssima presidenta de Castella La Mancha, el va
ridiculitzar quan, parlant després de Bauzà, va comentar que la llista
de reivindicacions semblava una carta als Reis, “me alegro que sea tan
optimista”. Un optimisme que, per cert no es correspon amb la
realitat.

Share This