Bienvenido Mister Marshall a Inca

El batle aspira a l’exclusivitat dels llocs de treball pels inquers

El batle d’Inca està disposat a donar tot tipus de facilitats per
assegurar-se la construcció de l’estrambòtic parc temàtica Terra Santa
al seu municipi, per aconseguir aquest objectiu, no té inconvenient
en requalificar sòl rústic a favor dels promotors.Compta amb
l’inestimable ajuda de la llei turística de Delgado, que es va
promulgar precisament per permetre l’ocupació generalitzada del sòl
rústic per empreses turístiques, una vegada que la costa ja no aguanta
més.

El batle afirma que la construcció d’aquest parc generarà 800 llocs
de treball, que ell exigirà que siguin ocupats per treballadors
inquers. Segurament, dins l’ambient independentista que s’està posant
de moda, el batle vol declara la República Independent d’Inca, que
quedaria necessàriament fora de l’UE, ja que no permetria el lliure
accés dels treballadors comunitaris als llocs de feina.

El populisme d’alguns càrrecs públics del PP no té límits i la seva
capacitat de fer promeses impossibles d’acomplir tampoc. Deuen pensar
que si Rajoy va guanyar unes eleccions amb promeses que l’endemà de
resultar elegit va abandonar a la paperera, ell podrà fer el mateix.
Però en política no tot val, no es poden fer promeses absurdes amb la
intenció de guanyar uns vots. Ni pot restringir l’accés als llocs de
feina que es puguin crear als naturals d’Inca, ni té cap seguretat que
l’autorització de Terra Santa pugui ser beneficiosa per l’ocupació
dels ciutadans del seu municipi.

En un moment en que ja hi ha un excés de parcs temàtics, que s’ha
demostrat que no generaven ni de lluny l’activitat econòmica que
havien assegurat, que han suposat despeses importantíssimes per a les
administracions dels llocs on s’han instal•lat, en el que el projecte
d’Eurovegas i la seva rèplica catalana poden portar a la saturació
absoluta, no sembla el moment de plantejar-se aventures d’aquest
tipus.

Els promotors d’Eurovegas sembla que han obtingut tot tipus de
tracte de favor de l’administració central, fins i tot la derogació de
la legislació espanyola per tal que l’empresari pugui practicar els
seus coneguts mètodes d’explotació laboral sense entrebancs.
Segurament, el batle d’Inca estigui disposat a anar més enllà, a canvi
d’aconseguir el que ell sap que es completament impossible (per
il•legal) reservar els papers de Judes o Maria Magdalena a
conciutadans seus. Segurament ja es veu en el paper de Pepe Isbert
rebent els inversors multimilionaris. El podrien acompanyar amb
mantilla y peineta Soraya Sáenz de Santamaria i Dolores de Cospedal,
que són expertes en la matèria.

Però com en la famosa pel•lícula de Berlanga, els inversors poden
passar de llarg. O poden optar per acceptar el tracte de favor
prometent que accepten les condicions “imposades” pel batles, sabent
quer ningú les pot obligar a complir-les.

El drama de l’atur és massa greu com per frivolitzar amb ell, no és
amb operacions “miraculoses” fora de tota legalitat, com s’aconseguirà
reduir-lo. Calen unes altres polítiques econòmiques que reactivin
l’economia i generin consum. La fugida endavant de l’aposta per
operacions tant poc clares com Terra Santa, només poden generar
frustració, davant l’evident impossibilitat d’aconseguir els objectius
anunciats.

Share This