Esquerra de Menorca denuncia l’empobriment de la població de Maó i la inhibició de l’Ajuntament de Maó pel que fa a les problemàtiques socials. A Maó hi ha gent que literalment s’està morint de fam, si acceptam com a tal menjar un panxó diari d’un tros de pa i un got d’aigua.  

L’Ajuntament ha deixat de responsabilitzar-se del Banc d’Aliments i ha passat la gestió a Caritas, entitat que es veu desbordada ja que només compta amb la feina de voluntaris i les aportacions d’aliments que fan Creu Roja i el fons europeu, avui dia totalment insuficients, i les aportacions de particulars. No hi ha prou aliments per repartir i els súpers no donen res.

Esquerra de Menorca creu que s’hauria de dotar Caritas dels recursos necessaris per engegar una campanya de recollida d’aliments sobretot allà on se’n desaprofita més com són les grans superfícies comercials o a la  restauració. O bé que l’Ajuntament recuperi la gestió del Bancs d’aliments.

Un altre punt d’atenció als més desafavorits, la Casa d’acollida, a penes té recursos. Només dóna dinar a les persones que no hi dormen (com si amb menjar una vegada al dia n’hi hagués prou!), els cap de setmana roman tancat. A més, per poder accedir-hi s’ha de passar un procés burocràtic llarg. EM creu que hi hauria d’haver un menjador social obert per atendre les necessitats de les persones que passen fam.

Més casos: una parròquia de Maó ha arribat a donar aliments a cent famílies, moltes de les quals no són nouvingudes.   Coordinar totes les entitats (ONG, sindicats…) que recullen menjar per repartir-lo després per millorar-ne l’eficiència   D’altra banda, el Servei d’atenció a domicili i menjar a domicili de l’Ajuntament de Maó ha deixat de ser gratuït.  Famílies sense a penes recursos (gent gran, vidus o vídues) ha passat a pagar, com a mínim, una mitjana d’entre 80 i 226 euros. I si s’hi afegeix l’atenció a domicili, arriben a pagar 370 euros. Amb la modificació de les quotes L’ajuntament ingressarà més de 82.000 euros anuals.      

L’increment de l’IBI, en l’actual situació, encara provocarà més empobriment.   Efectivament, l’acord de l’equip de govern del PP de congelar el tipus impositiu, actualment del 0.68 %,  per primera vegada en els darrers anys suposarà un increment net del rebut de l’IBI rècord en els darrers anys.

EM vol denunciar el llenguatge embullat del PP a l’hora d’explicar que la congelació del tipus impositiu unit a la congelació de l’IPC suposa un estalvi per als ciutadans.

Volem recordar que els serveis afectats per la congelació de l’IPC són mínims en comparació amb el que suposa l’impost de Béns Immobles. Per tant no es pot mesclar en els arguments del PP les dues qüestions. D’aquesta manera ha de quedar clar a la ciutadania que  si es congela el tipus impositiu el rebut s’incrementa una mitjana del 10 % de revalorització del cadastre més l’increment del 6 % que va aprovar el govern central.  

Així, per tant, el rebut d’una casa pot arribar a pujar, en funció de la ubicació, entre un 10 i un 16 %. Voler ocultar açò amb la compensació de la congelació de l’IPC en taxes que tenen un valor absolut molt menor és prendre el pèl.  

Utilització del canvi de topònim per tapar l’increment de l’IBI.
 
Però l’estratègia del PP en confondre a la ciutadania va més enllà en aprofitar el plenari on s’aproven les ordenances fiscals, que suposen una bona part dels ingressos municipals, amb la inclusió a l’ordre del dia del canvi de topònim de la ciutat emparats amb la modificació de la Llei de Normalització Lingüística i la Llei de la Funció Pública, la qual estableix que “… els topònims de les Illes Balears poden tenir com a forma oficial la catalana o la castellana i la catalana conjuntament”. Aquesta expressió de “conjuntament” significa que el nou topònim de la ciutat no es ni Maó ni Mahón, sinó “Maó – Mahon”, utilitzats de forma conjunta, tal i com es dona per exemple a Vitoria – Gasteiz. És evident que el cas basc no te a res a veure amb el nostre i que la utilització de la fórmula conjunta es pot entendre com a lògica en ser noms totalment distints, la qual cosa no es dona aquí, ja que Mahón és una traducció de Maó.

El que s’ha fet a les Illes Balears és com si a Catalunya s’aprovés la utilització conjunta de “Lleida – Lérida” o “Girona-Gerona”. O com si tots els pobles de Menorca passessin a tenir la doble denominació: Ciutadella – Ciudadela, Es Migjorn – San Cristóbal. És a dir, una aberració.

  Però el que vertaderament s’amaga darrera aquesta proposta no és més que desviar l’atenció sobre la greu situació del municipi maonès en l’aspecte social, l’empobriment de la població, la falta de programes i recursos socials que facin front a aquesta situació, la falta de inversió pública que ajudi, encara que sigui modestament, a recuperar l’economia. No feia falta modificar res ja que des de l’oficialització del nom en català en 2005 no s’ha provocat cap conflicte a cap nivell.

 La població el que necessita ara no és encetar debats inútils i generar conflictes on no n’hi ha sinó solucions als greus problemes que pateixen les famílies. Atur, desnonaments, reducció de salaris, reducció de drets laborals i socials, retallades en educació, retallades en sanitat. I ara ens treuen una nova cortina de fum per desviar l’atenció sobre la destrossa de l’estat de benestar social.

 

Share This