“Dios los cría y ellos se juntan” diu el refrany castellà. Això és el que ha passat entre el que fora el capo dels empresaris espanyols, el que ha enfonsat les empreses, ha enviat a l’atur els treballadors, ha “alçat” els seu bens i està immers en nombrosos procediments judicials. Aquest empresari “exemplar”, gran amic d’Esperanza Aguirre, també va contribuir a finançar el PP de Balears. Sens dubte, entre corruptes s’entenen molt bé i per això Díaz Ferrán va tenir aquest detall de “generositat”, esperant rebre les corresponents contrapartides.
També un grup d’importants cadenes hoteleres mostraren una gran generositat amb el PP, una generositat que no solen mostrar amb els seus treballadors, que són els que amb els seu esforç generen els beneficis dels hotelers. Ja era ben coneguda la campanya ferotge que varen fer contra l’ecotaxa, que era un tribut que servia per a millor el medi ambient i les zones hoteleres, perquè no estaven disposats a fer ni una petita contribució per tal de preservar un territori en que s’ubiquen els seus establiments i que és el que els permet fer negoci. També és conegut que feren tot el possible per tal d’evitar que el Pacte Progressista pogués repetir el triomf electoral, donant un suport entusiàstic a la candidatura del molt corrupte Jaume Matas.
Ara s’ha sabut que no només es conformaven en demanar el vot per el PP, amenaçant amb tot tipus de desgràcies si tornaven a guanyar els progressistes. Feren alguna cosa més: finançaren de manera tant directa com il·legal la candidatura del PP que encapçalava Jaume Matas. La feina feta pels jutges fiscals i Guàrdia Civil està deixant molt a la vista una corrupció generalitzada, que no només afecta al partit majoritari de la Comunitat, sinó que inclou sectors empresarials molt importants que esperen i, normalment obtenen, un tracte de favor per part d’aquest partit.
Jaume Matas ja no està en la política activa, però el matrimoni de conveniència entre els grans hotelers i el Govern del PP segueix exactament com en èpoques anteriors. Només així s’entén que s’hagi aprovat una llei com la turística del conseller Delgado que estableix tots tipus de mesures a favors dels hotelers, als que permet regularitzar i ampliar les construccions il·legals, edificar en espais protegits o fer una competència deslleial a l’anomenada oferta complementària. O que restin sense pagar milions de l’ecotaxa, declarada completament legal per part dels tribunals, però que no han abonat. Tot això en un moment de penúria econòmica i de manca d’ingressos de la Comunitat.
El component ideològic i profundament reaccionari de les actuacions d’una part del sector hoteler queda palès quan veiem l’actitud conciliadora davant una pujada de l’VA turístic, que té un gran efecte sobre la competitivitat turística i que només té un objectiu recaptatori, sense que suposi cap benefici per a les zones turístiques, que si tenia l’ecotaxa, amb un impacte econòmic menor.
Esquerra Unida exigeix dels governants que treballin en favor de l’interès general i deixin d’estar al servei particular d’interessos econòmics molt importants. Als hotelers no els demanam que tenguin comportaments neutrals en el debat polític, ni tant sols que els seus comportaments siguin ètics, però si els exigim que respectin escrupolosament la legalitat. A la justícia, també li demanam que actuï amb contra els que subornen i compren voluntats polítiques amb la mateixa contundència que actuen contra els càrrecs públics: només és possible que hi hagi polítics venuts quan hi ha qui està disposat a comprar-los, la corrupció tant lamentablement generalitzada no s’entén sense la connivència dels poders econòmics amb els polítics.

Share This