Malauradament avui ens hem despert amb una nova i dramàtica notícia provocada per la deixadesa dels responsables polítics.

Efectivament, quan la comissió judicial encarregada d’executar l’embargament de l’habitatge on vivia a la població basca de Barakaldo Amaya Egaña, aquesta s’ha suïcidat.  

Hem arribat a un punt en el que les situacions, ja dramàtiques de per si, estan superant totes les previsions i la desesperació de les famílies ens porta a conseqüències imprevisibles.

L’anunci dels dos partits majoritaris de crear una comissió que treballi per aconseguir una solució “urgent” arriba tard, tard i malament, i el que és pitjor, mancada de qualsevol credibilitat.  

Són PSOE i PP els dos màxims responsables de la situació en la que s’ha arribat. Ho són des del moment en el que són ells els que han tingut i tenen responsabilitats de govern i d’elaboració de lleis durant les darreres legislatures. Ho són perquè són ells els que van tombar, ara fa quasi dos anys, una proposta de Izquierda Unida en el Congrés dels Diputats en el sentit de modificar l’actual llei hipotecària per salvaguardar els habitatges de les persones afectades.  

Fa anys que Esquerra Unida ve denunciant la doble vara de mesurar dels governs actuals. Submisos a l’hora d’injectar doblers als bancs i incapaços d’ajudar a les famílies. Bancs que sobreviuen gràcies al doblers de tots els ciutadans i que després serveix per executar els embargaments per impagaments. No és açò una paradoxa brutal ? Que entitats financeres, com Bankia, seminacionalitzada per l’Estat, i que subsisteix gràcies al “rescat” bancari, sigui una de les que més està executant aquests embargaments hauria de fer caure la cara de vergonya a qualsevol polític amb responsabilitats de govern.

  I ara PP i PSOE anuncien un principi d’acord per resoldre el tema, quan ni tansevol han estat capaços de reunir-se amb la Plataforma de persones Afectades per les Hipoteques (PAH) quan ambdós tenien responsabilitats de govern. Tot al contrari s’han limitat a posar “parxes” que no han resolt absolutament res. Primer la moratòria de crèdits a través de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO)  aprovada pel PSOE, després el codi de bones pràctiques del Partit Popular. I mentre, el drama s’ha multiplicat,  fruit de l’agreujament de la situació econòmica, l’augment imparable de l’atur, el descens brutal del consum, etc. Una mitja de més de 500 desnonaments diaris, i darrera cadascun d’ells un drama familiar, i com estem assistint ara, drames que acaben en tragèdia.

Les úniques mesures vàlides a dia d’avui, passen inexorablement per la dació en pagament retroactiva, moratòria immediata dels desnonaments d’habitatges habituals i lloguer social. Són aquestes les propostes que tant des de Izquierda Unida i altres col.lectius o plataformes com la PAH, hem defensat en el Congrés dels Diputats, i que sempre ens hem topat amb la negativa de PP, PSOE o CiU. I ara ens volen fer creure que tenen la solució ?  

Els ciutadans ja no poden esperar més, la situació és desesperada per a mils i mils de famílies, i qualsevol pot ser el pròxim en caure en aquest drama, tal i com li ha passat a Amaya Egaña, que per cert havia estat regidora municipal en representació del PSOE.

Share This