El 14 de novembre ha estat una gran jornada de lluita i de protesta contra les polítiques practicades pels governs de la dreta. Més enllà de les valoracions interessades en relació al nombre de vaguistes, el que ha quedat molt clar és el rebuig d’una gran part de la població a unes mesures que ens situen en la pobresa, en la pèrdua de drets i en la depressió econòmica, mentre els grans responsables d’aquesta situació reben importantíssimes subvencions públiques.

La jornada de vaga va ser un èxit en el sector públic i en les grans empreses, amb especial incidència en l’educació i la sanitat que han estat colpejades de manera molt intensa per les retallades. És cert que en el comerç i en les empreses petites la incidència fou menor, però així i tot va ser prou significativa i es començaren a produir actituds favorables a l’aturada en alguns empresaris. La por a les represàlies o als efectes de perdre un dia de salari en unes economies que es troben sota mínim des incentivaren la participació dels sectors menys sindicalitzats que, no obstant, compartien els objectius de la jornada de lluita, com es va veure en les manifestacions de la tarda.

Les manifestacions foren massives a totes les illes, superant el que s’havia vist fins ara. Sense exagerar es pot considerar un fet històric la protesta que va aplegar un nombre tant elevat de ciutadans de molt diversa condició que feren escoltar la seva veu de protesta, que afirmen for i clar que han de canviar les coses, que no es pot seguir fent una política a favor dels bancs i ells mercats finances, que no es pot seguir carregant sobre les espatlles dels sectors més desafavorits les conseqüències d’una crisi que no han generat.

Els governs estatals i autonòmics han d’escoltar el clam de la gent que no es resigna i que lluita pels seus drets. No és cert que no hi hagi alternatives i que no es pugui fer una altra política, és hora de rectificar. El manteniment de les polítiques que ens han portat a aquesta situació només porten al seu agreujament, a l’empitjorament continuat de les condicions de vida i a la intensificació de la protesta.

Davant els que diuen que les protestes no serveixen per a res, Esquerra Unida, afirma que, ben al contrari, és l’única forma de fer reaccionar els governants, de fer canviar les polítiques. Sabem que la situació és molt dura, que el camí no serà fàcil, però és necessari que la ciutadania conscient estigui preparada per a continuar mobilitzant-se el que faci falta, la lluita popular, com s’ha demostrat en la campanya contra els desnonaments, és l’única manera d’obtenir resultats davant uns governs que han perdut completament la credibilitat i que actuen de manera contrària al que havien estat les seves promeses electorals.

Esquerra Unida valora molt positivament el civisme demostrat pels sindicats i els piquets que al llarg de tota la jornada ocuparen els carrers i acudiren a les empreses a estendre la vaga. Sense la feina dels delegats sindicals i membres dels diversos piquets no hauria estat possible arribar a tants treballadors i tants centres de treball.

Així mateix, valoram positivament la participació de la militància i de molts simpatitzants d’EU que treballaren activament per a l’èxit de la convocatòria i participaren de manera vistosa i solidària en les diverses manifestacions.

Share This