Ha estat necessari que es produïssin diversos suïcidis i que la pressió ciutadana s’estengués per a que els partits majoritaris es decidissin a abordar a la fi el drama dels desnonaments. Com a conseqüència d’això han estat les reunions entre el PP i el PSOE per arribar a una proposta conjunta. Les reunions es feren deixant fora els grups parlamentaris que, com IU, han presentat reiterades iniciatives per tal de resoldre el problema dels desnonaments  per no poder fer front als deutes hipotecaris. Tampoc s’ha comptat amb la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques, que és qui ha encapçalat les mobilitzacions socials i ha proposat una reforma legislativa completa.

El resultat de les negociacions ha estat tant mínim que ni tant sols el PSOE la ha pogut acceptar. El decret aprovat pel govern Rajoy, tot i que pot donar un respir a un percentatge molt limitat dels afectats, no resol ni de lluny les necessitats actuals. El PP segueix mostrant-se com un partit que actua completament al serveis dels interessos de la banca, que els situa molt per damunt dels afectats per uns endeutaments il·legítims i abusius. Negant-se a abordar la imprescindible reforma de la injusta (en definició dels jutges) llei hipotecària, ha deixat ben clar al servei de qui legisla.

Els bancs seguiran tenint la possibilitat de seguir reclamant el pagament de deutes completament inflant als que no poden fer front al pagament de les quotes hipotecàries, tot i que hagin tornat l’habitatge hipotecat al banc. És completament inacceptable que no s’hagi aprofitat el decret per a regular la dació en pagament ni per a modificar el procediment hipotecari que dóna tots els avantatges als bancs davant els seus deutors.

La política creditícia dels bancs, que els donava sucosos beneficis, ha estat la causa de l’actual situació, no obstant els costos d’aquesta política irresponsable cauen en exclusiva contra els clients que concertaren crèdits hipotecaris, a pesar dels ajuts públics que es donen amb gran generositat a unes institucions financeres cobdicioses i irresponsables.

Només una petita part de les persones que es troben en la situació de no poder fer front al pagament de les hipoteques es podrà beneficiar del decret aprovat del govern, ja que les condicions per a poder ser beneficiari de la moratòria són tant extremes que deixen fora a la immensa majoria dels afectats. Per altra part, no s’aclareix què passarà una vegada que s’esgoti el termini de la moratòria.

Per a Esquerra Unida, aquest decret, tot i la seva manifesta insuficiència, és una conseqüència directa de la mobilització popular. Per aquest motiu anima a les plataformes d’afectats i a la ciutadania en general a continuar en la lluita per tal d’aconseguir un canvi real de l’actual situació.

Tal com es demana en la ILP promoguda per la PAH, és necessari una moratòria generalitzada, l’aprovació de la dació en pagament i les modificacions legislatives que acabin amb la situació de privilegi dels bancs front als seus deutors. Així mateix, EU seguirà reclamant que es constitueixi un gran parc d’habitatges de lloguer social amb els pisos propietat dels bancs que han estat intervinguts. No es pot seguir per més temps permeten que es faci fora a la gent del seu habitatge mentre hi ha milers i milers d’habitatges buits.

Share This