El discurs del president en el debat de política general d’ahir al Parlament no aportar res de nou en la política que ha vengut practicant i que ens ha portat a la situació actual. Una situació en que l’atur es situa en màxims històrics, en la que la pobresa s’estén i en la que els serveis públics es deterioren ràpidament.

El president Bauzà afirmà amb triomfalisme que la situació de Balears ha millorat, però no pogué aportar cap dada objectiva que confirmi aquesta apreciació, que es contradiu amb tots els indicadors públics i privats. El que resulta més preocupant és que va afirmar que seguirà practicant la política de retallades i que no hi haurà cap iniciativa pública per afavorir la reactivació econòmica. Bauzà es va situar el posicions ultraliberals assegurant que és el mercat sense cap tipus de control i la iniciativa privada qui ha de generar creixement i ocupació. Les dades contradiuen frontalment aquesta afirmació tant poc rigorosa pròpia d’una ideologia que no toca de peus a terra: les empreses privades no generen ocupació sinó que, aplicant la reaccionària reforma laboral del PP, estan aprofitant per a reduir plantilles amb un cost inferior al que tenien abans. Ni tant sols la bona temporada turística ha servit per a generar ocupació al sector de l’hostaleria. La petita i mitjana empresa es troba ofegada i l’augment dels imposts sobre el consum generen recessió.

El president Bauzà, incapaç de fer propostes de futur, es dedica a criticar l’oposició i a declara que tots els mals procedeixen de l’herència rebuda del govern anterior. No parla en canvi del terrible endeutament generat a l’època Matas per les seves obres faraòniques fetes amb l’objectiu de pagar favors a grans empreses que recompensaven generosament el seu partit i els membres del Govern, en una etapa en què la corrupció es va generalitzar al si de la Comunitat. Curiosament va reservar el concepte d’obra faraònica a una infraestructura pública tant necessària com la línia fèrria Manacor-Artà, que ha descartat.

El president Bauzà, tal com ja ens té acostumats, va mentir sobre l’herència rebuda, sobre el deute, sobre la reducció del dèficit i es va “oblidar” del rescat de la Comunitat que ha demanat al govern central, que condicionarà encara més les finances públiques. Va presumir d’haver obtingut el compromís de Madrid en el compliment del Conveni de Carreteres. Aquesta afirmació, que ja veurem si es confirma, no lleva que les inversions previstes en els PGE són un terç de la mitjana estatal i que Rajoy ha eliminat les inversions estatutàries que és una obligació derivad de llei orgànica. Tot això demostra el poc pes polític de Bauzà i la nul·la influència del PP de les Illes.

El senyor Bauzà, centrat en interpretacions peregrines de les dades econòmiques i en atacar l’oposició, no va tenir temps per parlar de les persones que més pateixen les conseqüències de la crisi, no els va dedicar temps en un discurs molt llarg, ni els va donar cap esperança: continuaran les polítiques d’austeritat i les retallades.

El president va deixar com a colp d’efecte final l’anunci de que no es tancaran els hospitals General i Joan Marc, en contra del que havia afirmat de manera irresponsable el mes d’abril, el que no va dir és que aquesta decisió és producte de la gran mobilització social que l’anunci de tancament va generar, en cap cas respon a una política sanitària que, literalment, no existeix com ho demostra que ja ha “cremat” dos consellers de salut i n’ha posat un altre dòcil i sense pes polític per a que apliqui les retallades que se li ordenin.

Tampoc ha tengut temps el president de parlar de la crispació social generada per les seves polítiques que ha assolit límits desconeguts fins ara a les Illes. Aquesta crispació la motivat la duresa de les retallades com, també, decisions absurdes i provocadores com els atacs als docents o la postergació de la llengua catalana. Davant d’aquesta crispació la resposta del Govern ha estat abusiva i autoritària: criminalitzar la protesta i utilitzar de manera partidista les forces de seguretat per a reprimir la discrepància.

Pel que fa a la lluita contra la corrupció, la falsedat de les seves promeses electoralistes es posen de manifest amb la no aplicació del seu famós codi ètic, en la implicació de nombrós dirigents del partit en el finançament il·legal, sense que es demanin disculpes ni es retorni allò que es va malversar i amb la vergonya de veure que en el primer debat de política general del seu mandat, el Ple del Parlament sigui presidit per un imputat en un cas de corrupció.

El més greu i el més decebedor del trist debat de política general és que no es va apuntar ni una sola mesura per treure la Comunitat de l’actual crisi econòmica, ni una sola idea nova, cap iniciativa encaminada a aconseguir consensos socials. Des de la solitud i la prepotència de la seva majoria absoluta, el president segueix encaparrotat defensant l’austericidi que ens porta al desastre. Els ciutadans de les Illes Balears tenim tot el dret a exigir una altra política i una altres governants.

Share This