Entenem que en aquests moments hi ha molt poques coses que celebrar.

El partit que no la va votar, el PP, sembla ara especialment interessat en aquest tipus d’actes. Per a EU en canvi, no hi cap motiu de celebració, entenem que dia a dia es buida el contingut social de la Constitució, a la que es vol convertir més en un instrument de dominació i control que en una norma viva que promogui la igualtat la llibertat i la participació ciutadana. La Constitució de 1978 va ser el més progressista que es podia aconseguir en una situació de sortida de la dictadura franquista, en la que els mecanismes de poder restaven intactes i en la que les forces d’esquerres sortien d’una llarguíssima etapa de clandestinitat. És un text que reconeix drets socials com el del treball o de l’habitatge digne, al temps que estableix un sistema democràtic equiparable a la majoria de països occidentals. No obstant té algunes mancances fonamentals, com és el manteniment d’una monarquia hereva de la dictadura, la no solució del problema territorial, el paper que s’atribueix a l’exèrcit o l’establiment d’un sistema parlamentari bicameral amb un Senat completament inútil i un Congrés en el que s’afavoreix descaradament la representació dels partits majoritaris. L’aplicació de la Constitució ha demostrat que no tenia cap mecanisme vàlid per a garantir els valors que propugna, que en massa casos han quedat en paper mullat. Basta veure en què ha quedat el dret al treball o el dret a tenir un habitatge digne. Després del colp d’estat constitucional perpetrat pel PSOE i el PP a finals de la legislatura passada, amb la reforma exprés de la Constitució, ha quedat molt clar que la sobirania no resideix en el poble, sinó en el que se sol denominar “els mercats”, és a dir els mecanismes financers internacionals del capitalisme especulatiu. Per si tot això no fos prou, la pràctica legislativa dels darrers temps, en base a la generalització dels decrets llei, vulnera de manera sistemàtica la lletra i l’esperit de la Constitució. Cada dia s’aproven normatives contraries a la Constitució que, no obstant, resten en vigor per manca de possibilitats reals de recorre’ls davant el Tribunal Constitucional, que és una prerrogativa que en la pràctica queda en mans exclusivament dels dos partits majoritaris. La institució del Defensor del Poble no ha resultat útil per a corregir els abusos dels governants i el propi Tribunal Constitucional, completament polititzat, ha perdut eficàcia i credibilitat. En matèria d’organització territorial de l’Estat, el TC ha actuat com un defensor polític del centralisme més reaccionari que s’imposa davant la voluntat dels pobles de l’Estat espanyol d’auto organitzar-se. Les amenaces d’òrgans constitucionals de l’Estat envers la possibilitat de convocar referèndums d’autodeterminació, demostra fins a quin punt s’ha construït una infraestructura “constitucional” que no servei per a protegir els drets democràtics de la ciutadania, sinó que es vol utilitzar contra aquests mateixos drets. Per a Esquerra Unida ha quedat demostrada l’obsolescència del marc constitucional i la utilització que es fa d’ell per part dels beneficiaris del bipartidisme. Creiem que s’ha d’anar a una reforma constitucional que de veritat garanteixi els drets socials. Una reforma republicana, profundament democràtica, que estableixi nous mecanismes de participació popular i que respecti la proporcionalitat electoral. Una reforma que oblidi el centralisme i estableixi un model de relació de cooperació i respecte amb tots els pobles de l’Estat. Realment a Esquerra Unida no estam per a celebracions de l’actual marc constitucional, ni de la deriva reaccionària de la seva aplicació. Nosaltres estam per una reforma constitucional i unes pràctiques polítiques, que de manera autèntica situï la sobirania en el poble i s’adreci a resoldre els problemes de la ciutadania.

Share This