La Vicepresidència econòmica del Govern reconeix que a 31 de desembre de 2012 devia als centres escolars públics un total de 7,8 milions d’euros. Aquest deute correspon a les quantitats que haurien de rebre els centres per el seu funcionament ordinari i poder pagar despeses corrents com són electricitat, telèfon calefacció fotocòpies i d’altres. Els centres públics es veuen completament ofegats i han de recórrer als pares, eliminar prestacions (reutilització de llibres, per exemple) o reduir despeses imprescindibles com la calefacció. Aquesta política de restriccions cap a l’escola pública contrasta amb les generoses subvencions que es donen a col·legis privats d’ideologia ultraconservadora.

José Ramón Bauzà prometia en campanya electoral les “autopistes” de l’educació. En realitat, el Govern del PP més aviat fa transitar l’educació pública per un camí de cabres. És cert quela situació econòmica fa molt necessària l’austeritat i que s’han d’evitar despeses supèrflues, però el que fa el Govern és deixar de pagar uns diners absolutament necessari per a un funcionament digne dels centres. En canvi, l’executiu no ha estalviat tractant de convèncer les famílies per a que reclamin ensenyament en castellà o amb pallassades com el viatge a Suïssa de Bauzà i tot el seu seguici.

Al mateix temps, la reducció de professors i l’augment de la ràtio d’alumnes per aula provoquen un deteriorament clar de la qualitat dels centres públics, en un intent molt clar d’afavorir l’ensenyament privat elitista i de contingut conservador.

El Govern no en té prou amb tot això i, a més, es dedica a denigrar els docents, a mentir descaradament (on són els al·lots que, segons el Govern, no con coneixen la llengua castellana?) a restringir la llibertat d’expressió, a reprimir les protestes o a amenaçar amb multes de fins 5.000 euros als directors dels centres que no facin de policia política al servei de la ideologia ultraconservadora del Govern.

L’atac del Govern Bauzà a l’educació pública no té precedents. Si entre tots no aconseguim aturar els seus plans, el retrocés serà històric, és necessari que la comunitat educativa en conjunt continuï amb la mobilització i en la lluita per salvar un sistema educatiu públic, laic i de qualitat, arrelat a la realitat insular. Entre tots, ho podrem aconseguir.

Share This