Segons ha informat el sindicat USO, a les Illes Balears hi ha més de 70.000 persones desocupades, inscrites al SOIB, que no reben cap tipus de prestació econòmica per part de l’Estat. Aquesta situació dramàtica s’ha anat pal·liat en part moltes vegades pel suport de les famílies. En aquest sentit, les pensions de jubilació dels majors ha estat l’últim recurs per a fer front a les mancances familiars. Però les pensions, cada vegada és reduïdes, ja no donen abast per a la solidaritat familiar, tampoc són possibles altres tipus d’ajuts familiars quan tots els membres, o la majoria d’ells, d’una família es troben en atur i sense ingressos.Per altra part, l’augment dels aturats de llarga duració dóna encara més dramatisme a aquesta situació, ja que nombroses persones d’aquest sector, ja sigui per l’edat o per la qualificació laboral, veuen absolutament reduïda la possibilitat de trobar un lloc de feina en el futur.

Per si tot això fos poc, el govern central encara no ha dit si renovarà l’ajut de subsistència mínim de 400 euros, que acaba la seva vigència el mes de febrer.

Per a Esquerra Unida, la lluita contra l’atur hauria de ser la primera prioritat de qualsevol govern. Lamentablement, veiem que tant el govern central com el balear tenen unes prioritats molt diferent, amb una política suïcida d’austeritat extrema contribueixen decididament a la destrucció de teixit econòmic i augment de l’atur. Els recursos públics es destinen a ajudar la banca o a pagar els interessos abusius que apliquen al deute públic, en comptes de centrar-se en la generació d’ocupació i en atendre les necessitats socials més punyents.

La manca d’una política econòmica i social adequada ens porta a l’augment disparat de la pobresa, a haver de recórrer als menjadors socials com a única forma de subsistència i a la indigència. Mentre això passa, veiem com els gestors de les grans empreses públiques i privades (fins i tot les que practiquen ERO o acomiadaments salvatges) augmenten de manera escandalosa els seus ingressos. El mateix passa amb els directius dels bancs que els han portat al desastre, que tenen assegurades pensions escandaloses, o l’antic responsable de Bankia, Rodrigo Rato, que veu recompensada la seva “meritòria” gestió col·locant-se d’assessor d’una de les empreses que es privatitzaren quan era ministre. Un exemple igualment miserable donen els ex presidents o ex ministres del govern, o els ex conseller d’algunes comunitats autònomes, que passen a cobrar de les empreses que ells privatitzaren.

Per a Esquerra Unida és urgent un canvi radical de la política econòmica i social, en canvi que posi en primer lloc atendre les necessitats de la gran majoria de la població en comptes d’afavorir els poderosos de sempre. Igualment urgent una moralització de la política que eviti la proliferació de casos de corrupció o l’aprofitament econòmic, encara que no sigui perseguible penalment, de les responsabilitat polítiques que s’han exercit, com ha passat en els casos esmentats. La desafecció ciutadana de la política té unes causes molt concretes que no es resoldran amb operacions de màrqueting, sinó amb una regeneració completa i amb unes pràctiques que vagin destinades al benestar social i a la reducció de la pobresa i les desigualtats socials.

Share This