Amb la sala d’actes de la UGT plena a vessar, s’ha celebrat aquest dijous el debat entorn al llibre Aurora Picornell. Escrits 1930-26, i altres veus a Mallorca en defensa de les treballadores, publicat amb l’ajut de la Fundación de Estudios Marxistas y la Fundación Europa de los Pueblos, del Partit Comunista i d’Esquerra Unida, respectivament.

La composició de la mesa tractava de recordar la de la Jornada de la dona treballadora, organitzada pel Partit Comunista el 9 de març del 36, quan, per primera vegada, unes dones dirigien i protagonitzaven un míting a la Casa del Poble a Palma. En aquell cas, es reuniren dones de totes les tendències democràtiques i d’esquerres: Antònia Pascual, del Partit Comunista, que presidia l’acte; Rosa Ros, pel Partit Republicà Federal; Rosa Colom, per les Juventuts d’Izquierda Republicana; Rosa Hurtado, simpatitzant comunista; Catalina Alós, per les Juventuts Socialistes Unificades; Pilar Sánchez, del Partit Socialista; i Aurora Picornell, del Partit Comunista.

Aurora dones

Al debat de dijous participaren Conxa Calafat, d’EU i el Partit Comunista, que presidí la sessió; Margalida Capellà, periodista i escriptora; Aina Comas, d’EU i PCIB; Cristina Ferrer, regidora d’Igualtat de l’Ajuntament de Palma entre 2007 i 2011; Helena Herrera, membre de Feministes en Acció i sindicalista de la CGT; Francesca Mas, del Lobby de Dones i primera directora de l’Institut Balear de la Dona; i Maria Antònia Oliver París, presidenta de l’Associació Memòria de Mallorca.

L’acte es va iniciar amb un homenatge a dues veteranes comunistes, ambdues de 90 anys: Catalina Mercant, que va participar a l’acte de 1936, quan era una nina de 13 anys, dirigint-se al públic en nom dels Pioners Rojos; i Bibiana Herrero, nina de Rússia, originària de Barakaldo, que no va poder assistir, per motius de la seva edat, i que ens va enviar un missatge tramés per la seva filla: –“Diles que he sido siempre comunista”.

Aurora 1

Conxa Calafat va explicar la biografía d’aquestes dues dones, “que perderen la guerra però que no van ser mai derrotades”, i va indicar la conexió entre lluita de classes i lluita feminista, senyalant el paper capdavanter que, com a doblement explotades, ha de tenir la lluita de les dones en qualsevol procés alliberador.

Maria Antònia Oliver va iniciar la seva intervenció amb aquestes paraules: “Pot ser penseu que vinc a xerrar del passat, i no és així; jo vinc a xerrar del present, vinc a xerrar de n’Aurora, n’Ateu, na Pilar, en Jaume, n’Emili, en Joan… Avui, jo cerc na Maria, n’Antònia, na Catalina, na Belarmina, n’Antonio, en Miquel… I se que són en aquests escrits, i també les veig a les manifestacions d’avui, devora les persones sense feina, sense casa, o devora els joves sense futur, exigint els drets que avui ens estan robant, i denunciant la hipocresia de la falsa crisi. “

Aurora public

Margalida Capellà ens recordà els darrers dies en llibertat d’Aurora, tramesos per la seva germana Llibertat, que ella entrevistà, i va comparar les cròniques publicades l’any 36 a Nuestra palabra amb les entrevistes que ella mateixa ha pogut fer a algunes de les protagonistes (a la mateixa Catalina Mercant, o a Maria Jordà…), senyalant l’exactitut de les referències. Va acabar comparant el darrer article de n’Aurora, “La mujer y el deporte”, amb les aberracions sobre l’esport i la dona publicades pocs mesos desprès al diari Baleares, òrgan de Falange a les Illes i que han imperat durant la llarga nit feixista.

Francesca Mas va senyalar la valentia dels escrits d’aquelles treballadores, el seu llenguatge clar,  inteligible, de classe, on l’ús no sexista del vocabulari era norma instintiva (“obreros y obreras”, “compañeros y compañeras”…). Va reconèixer que és difícil avui dia retrobar aquell nivell, on no tenien cap escrùpol en denunciar amb nom i llinatges els maltractes dels senyors. Les reclamacions d’aquell temps, va explicar, tornen a ser, dolorosament, les mateixes d’avui.

Aurora Josep Quetgles

Aina Comas,  la més jove de les dones de la taula, va dirigir l’atenció cap els escrits com una eina, quasi com una arma defensiva. Per Comas, com per moltes generacions de militans comunistes, Aurora havia estat una figura tan profundament admirada com llunyana, un emblema del qual no s’en tenia cap altre rastre que el símbol. Ara, no només ens és accessible i propera, sinó que, per la lectura dels seus escrits, aprenem d’ella la manera de ser una veu de i entre les treballadores, aprenem a organitzar, a lluitar.

Cristina Ferrer, socialista, va començar per donar la benvinguda als assistents a “la Casa del Poble, la meva casa”,  i va acabar la seva intervención amb un “Memòria i República!”, llargament aplaudit.

Helena Herrera va remarcar que, com als anys 30, on Aurora i les seves companyes cridaven a les treballadores del servei domèstic a organitzar-se per defensar-se de les agressions dels senyors, avui, amb les darreres lleis del PP, les “empleadas de hogar” han perdut visibilitat social i la possibilitat d’agrupar-se, eines bàsiques per la seva pròpia defensa com a treballadores.

Com es va dir a alguna de les  intervencions, la jornada en torn de n’Aurora i les seves companyes ens empenyia, en sortir, a anar a cridar “Poquesvergonyes!” a la seu del PP, i a mirar el món d’una altra manera.

Share This