No es pot continuar per més temps aplicant una política quer condemna tanta gent a la indigència

tasa-pobreza-infantiLes dades proporcionades per l’Observatori de la Infància i l’adolescència de Mallorca són realment esfereïdores: 45.000 menors, un 35% del total, sota el llindar de la pobresa, amb un augment del 56% des de l’inici de la crisi econòmica. Una altra dada molt significativa i preocupant és la de què el 36% de les famílies també es situen per sota aquest llindar, la qual cosa suposa un 14% més que la mitjana estatal.

Totes aquestes xifres demostren una gran fractura social i una absoluta ineficàcia de les polítiques públiques i contradiuen frontalment els discursos autocomplaents dels responsables del PP, com el que va pronunciar el president Bauzà en la Diada autonòmica. La realitat és molt més dura i colpeja amb força una part important de la població i les consciències de totes aquelles persones amb sensibilitat social.

Sens dubte, la crisi econòmica no té les mateixes conseqüències per a totes les persones. Mentre empresaris turístics i representants governamental es feliciten per Berlín de les bones perspectives turístiques, veiem com els beneficis es reparteixen d’una manera completament injusta i només van a parar a una petita part de la població. No té cap sentit felicitar-se de què Balears és l’única comunitat en què s’ha reduït l’atur (a causa dels que “desapareixen” de les estadístiques, ja que les afiliacions a la Seguretat Social també es redueixen) quan estam molt per sobre de la mitjana estatal pel que fa a la pobresa de les famílies.

La crisi, la reforma laboral i les polítiques d’austeritat extrema han deixat sense feina i, per tant sense mitjans ordinaris de subsistència, a una part rellevant de la població, l’encariment dels productes bàsics a causa d’una política fiscal absurda i reaccionària, juntament amb el copagament sanitari o la rebaixa de les pensions, ha provocat un drama social que cada dia afecta més gent. Juntament amb això, la reducció dels programes assistencials ens deixa un panorama autènticament preocupant.

Si amb tot això no n’hi hagués prou, les retallades en l’educació, en la formació professional o la manca de polítiques actives d’ocupació, fa que el futur d’aquest menor sigui encara més desesperançador que els dels joves que ja no tenen més opció que emigrar si volen incorporar-se al mercat social. Aquesta situació és terriblement fosca ara, però ens presenta un escenari encara molt més negre de cara al futur.

Esquerra Unida creu que és imprescindible acabar amb les polítiques d’austeritat extrema i amb les retallades, és necessari fer front a les necessitats socials actuals i preveure les futures, és necessari anar a un nou model econòmic que situï les persones en el centre de les polítiques públiques, que promogui un millor repartiment de la riquesa, que generi llocs de feina. Una política que atengui les necessitats socials de la majoria de la població.

Ja n’hi ha prou de triomfalisme i autocomplaença, la situació és completament dramàtica i és hora de posar-se a treballar per a redreçar-la. No fer-ho així, és una irresponsabilitat i una negligència criminal.

Share This