No demana la retirada del seu títol però li “recomana” retornar els diners s’endugué “si es demostra judicialment la malversació”

 

inaki-urdangarin MDSVID20120809 0060 5La majoria absoluta del PP va impedir ahir que el Parlament demanàs la retirada del títol de Duc de Palma a Iñaki Urdangarín. És evident que la petició estava més que justificada: Urdangarín no és digne (si ho és algú, si té sentit el manteniment de distincions nobiliaris anacrònics) de portar aquest títol que el vincula amb la ciutat de Palma, que ha estat el centre de les seves malifetes. Però, per al PP, no n’hi ha prou amb això i, s’aferra a la defensa d’una institució tant arcaica i desprestigiada com és la monarquia per a votar en contra de la proposició.

 

El que si va aprovar el Parlament per unanimitat fou demanar a Urdangarín que retorni els diners presumptament defraudats, “si es demostra judicialment una malversació de fons públics”. Amb actituds tant “valentes” com aqueixa, és molt difícil que el Parlament recobri davant la ciutadania el prestigi que hauria de tenir i que fa temps que ha perdut. Si per la via judicial es pot demostrar que Urdangarín va cobrar indegudament del Govern balear, ja seran els jutges els que arbitraran les fórmules de retorn de les quantitats, aquest no sembla que sigui el paper que li correspon al Parlament.

 

Per a EU, el paper que si hauria de jugar el Parlament és el de controlar exhaustivament els comptes autonòmics, per tal d’evitar que governs irresponsables malversin a mans plenes els recursos de tots els ciutadans. El que s’hauria de controlar són les subvencions que es concedeixen generosament per a projectes que no tenen cap interès públic. El que hauria de fer, i en una situació de crisi com l’actual, és vigilar que la totalitat dels recursos públics es destinin atendre les necessitats ciutadanes, per a les qüestions penals, ja hi són els jutges i tribunals.

 

El que també hauria de fer el Parlament és exigir la personació de la Comunitat, en defensa de ‘interès públic, en tots aquells casos en els que hi hagi indicis de que s’hagin gastat quantitats indegudament, o que hagin anat a para a les butxaques particulars d’alguns gestors públics.

Clar que per que això sigui possible, seria necessari un canvi radical d’actitud del partit que té la majoria absoluta de la Cambra i que, en comptes de mantenir una total subordinació a l’executiu es decidís a treballar, d’una manera real, no de cara a la galeria, en favor de la transparència.

 

Per a Esquerra Unida, no és amb l’aprovació per unanimitat de declaracions tant pomposes com buides de contingut, com el Parlament ha de treballar en favor dels interessos dels ciutadans que votaren en les eleccions autonòmiques. Més aviat, aquests tipus de declaracions, per la seva vacuïtat, inciten a l’abstenció i al desenteniment de la cosa pública, per part d’una ciutadania cada vegada més decebuda, que no entén aquesta mena de jocs florals.

Share This