El Govern està obligat a trobar una sortida pel centre d’interpretació de Cabrera

 

centre interpretacio cabreraEl Govern ha anunciat el tancament a finals d’aquest mes del centre d’interpretació de Cabrera. Aquest centre, obra de la megalomania de Jaume Matas, aclamada per tota l’estructura del PP, va costar més de 21 milions d’euros, més del doble del seu pressupost inicial, com solia passar amb les obres que promovia Matas. La construcció és exagerada i de molt mal gust, però el cert és que les obres estan fetes, que disposa d’un important aquari i que rebia visites fins que es va tancar al públic fa uns mesos.

 

El que no pot ser és que ara el Govern deixi sense ús i degradant-se unes instal·lacions tant costoses. Ja en tenim prou amb les obres d’un palau de congressos que es troben aturades i sense cap projecte de futur, però tenen costos diaris per a la Comunitat, o amb un Palma Arena –que també va veure disparats els costos de construcció- que no serveix per a la funció que havia justificat la seva construcció, per tenir ara una nova infraestructura tancada.

 

El Govern, tant partidari de cedir espais a la iniciativa privada, dins la seva política ultraliberal, no ha estat capaç fins ara d’implicar sectors turístics de la zona per tal de donar-li rendibilitat a les instal·lacions, però té l’obligació política de trobar una sortida que permeti el manteniment i l’obertura al públic d’aquest centre d’interpretació, sense que sigui massa onerós per a les arques autonòmiques. El que no es pot permetre en cap cas és el seu tancament i cessament d’activitats.

 

El parc de Cabrera ja pateix la desídia d’aquest Govern que ha limitat les tasques de vigilància i protecció, no pot ser que, a més, vegem com es tanca el centre d’interpretació. La gestió de Cabrera ja s’ha vist que és una tasca massa feixuga pel conseller Companys, que la contempla només com una possibilitat de fer submarinisme i de gaudir d’àpats suculents. Si no és capaç de dur endavant la gestió que té encomanada que presenti la seva dimissió, però que no es dediqui a degradar tot allò que cau baix la seva responsabilitat.

 

EU és molt conscient de que Jaume Matas va deixar una herència (aqueixa, si) enverinada, però els seu companys de partit, els que li permeteren i alabaren les obres descomunals, tenen l’obligació de gestionar-la amb el menor cost possible per a la ciutadania de les Illes.

Share This